Quasi Daily

Mini sèrie sobre lengua y migración Por ejemplo, no entiendo por qué cuando conocéis a un italiano hacéis el gesto de la mano sin venir a cuento, sin tener ningún sentido, como si nosotros lo usásemos todo el rato, no es cierto. Solo lo usamos en preguntas. y preguntas como por ejemplo ¿Para qué coño haces este gesto cuando conoces a un italiano? Y esto sí lo haríamos nosotros ahora mismo, este gesto, preguntándote ¿Para qué coño haces este gesto cuando conoces a un italiano? ¿Acaso tú crees que los italianos no sabemos qué quiere decir este gesto? ¿Esto es lo que crees? ¿Por eso haces este gesto? ¿Sin sentido ninguno? ¿Por qué? Dímelo, ¿por qué? Comenta

Mini sèrie sobre lengua y migración En Italia hasta usamos estos sonidos guturales y además le añadimos gestos como por ejemplo levantar el hombro y hacer levantar los hombros y hacer no sé no me importa quiero decir muchas cosas mucho más sencillo que expresar con palabras El gesto típico de la mano así a cucharita, agitándolo, quiere decir básicamente qué coño o qué coño quieres, qué coño haces. Cualquier pregunta con refuerzo, con un marcador del discurso, o sea, coño, ese gesto es ok. y luego tenéis agarraros los huevos que eso puede ser también como esto ya está el coño de ti o me estoy aburriendo mucho y haciendo siempre también

Mini sèrie sobre lengua y migración Yo tengo una propuesta, solución para hacer más sencilla una lengua del sur de Europa como puede ser el español, el catalán, el italiano, griego. No sé si también vale para el griego, la verdad, pero la tengo y es la SFA, el sonido neutro, el E. porque al final tú puedes decir Claudio Luisa yo diría que esto es bastante común ya ahora utilizar el neutro como artículo determinativo para anunciar algo para llamar a alguien o sea que ahí viene la Laura ahí viene Laura No, podría ser El neutro es el futuro

Mini sèrie sobre lengua y migración Ahora tú dime, por ejemplo, en la lengua vehicular del inglés, ¿cuál es el artículo determinativo singular plural masculino y femenino en inglés? Te doy 5 segundos. 1, 2, 3, 4, 5. Sé que lo sabías. Es el THE. T-H-E. Parece droga, pero no lo es. THD mientras que en español ¿qué tenéis? tenéis hay bastante más determinativos para determinar nuevas personas, pronombres, cosas fantasías sí en el sur de Europa se complica todo mucho más mucho más Gracias.

Mini sèrie sobre lengua y migración Yo no entiendo por qué cuando alguien emigra se les ponen las cosas tan difíciles. De verdad que no lo entiendo. Para la comprensión entre la gente. La lengua vehicular más usada en el mundo, ¿cuál es? El inglés, ¿verdad? Sí. Estamos todos de acuerdo que el inglés es la lengua más usada en el mundo Es la más hablada, no por nativo, sino la más hablada Casi todo el mundo sabe algo de inglés, se puede comunicar en inglés Pero claro, los europeos del sur no nos gustan las cosas sencillas, ¿verdad? No, siempre complicamos las cosas en el sur, ¿verdad? Gracias por ver el video

Mini sèrie sobre la universitat a Itàlia Després de passar més temps a l'universitat que a l'escolarització abans de la universitat, un estudiant ho festeja a Itàlia amb tot l'alt. Fot una farra que potser duri un, dos, tres dies seguits, acabant per sota del nivell humà, un nivell subhumà, com jo ho vaig fer, evidentment, La meva va durar dos dies, des de la consegració de llicenciat en llengua i literatura euroamericanes, literatures comparades homeoglotes, o sigui, bàsicament castellà i portuguès amb respectives literatures euroamericanes. Festa grossa, molt grossa. Buà!

Mini sèrie sobre la universitat a Itàlia Una carrera universitària a Itàlia pot ser molt i molt llarga, perquè no hi ha límits d'examen. Tu pagues matrícula al principi de l'any i després, per repetir els examen, la vegada que vulgui, fins que no treguis matrícula d'honor, per exemple. De fet, per això, la mitjana de llicenciat és 30 anys a Itàlia. O sigui, la gent comença d'universitat a 19 anys i acaba amb 30. Flipa, nen. Sí, sí, sí, així van les coses a Itàlia jo de fet m'he licenciat una mica abans de la mitjana de l'edat perquè jo he preferit per exemple perdre temps abans d'arribar a la universitat fent diguem, repetint uns quants anys a l'escola aquella d'obligatorietat però a la universitat la vaig fer d'un tiro sense fallar ni una bé, alguna l'he fallat però dins Tens un ganch, toma Així van les coses

Mini sèrie sobre la universitat a Itàlia Soc en Jack Ciccerone i això és Can Italianini Quasi Daily. Soc el doctor Jack Ciccerone. I sabeu què? Fan fact. Quan tu acabes la carrera després de molt esforç, de molt treball, de molta suor, els teus amics, quan tu et gradues, et llicències, t'ho fenen. Et canten una cançó que fa així. Doctore, doctore, doctore del buco del cul, va a fan cul, va a fan cul, va a fan cul. Què vol dir això? Bàsicament t'estan dient doctor d'això, doctor de l'ull del cul. Ets lo pitjor. Ves a prendre pel cul, ves a prendre pel cul. Dottore del Bucco del Cull o Dal Bus del Cull en Bolonia, en Emilia

Mini sèrie sobre la universitat a Itàlia No obstant la meva consciència de mi mateix, d'allò que puc fer o no fer, de les meves capacitats i de no capacitats, davant vostre hi ha un doctor. Però, sisplau, no acudiu a mi si teniu un problema medi perquè sóc un doctor de merda. Sóc un doctor italià. Si no coneixeu la diferència entre un doctor normal i un doctor italià és bàsicament perquè quan acabes qualsevol carrera universitària a Itàlia et diuen doctor. De fet, jo sóc professor de llengües, no de medicina. I és això és to.

Mini sèrie sobre síndromes i efectes. Jack Cicerone, aquí, per tots vosaltres. Ahir ens van deixar amb l'efecte d'Anning Kruger. Aquest efecte que fa que tu creguis que ets un superexpert en algun argument i en realitat no tens ni puta idea o que no ets tan bo com tu creus que ets. Jo no soc d'aquesta mena, tampoc no faig aquest tipus d'efecte al meu entorn, Perquè jo soc d'una política ben concreta Jo soc de la política del self-awareness I si no parles anglès Jo ara t'explico bàsicament què és el self-awareness El self-awareness és la consciència Jo estic perfectament capacitat, soc conscient de tot el que faig Jo és una puta merda Per això ni Daniel Kruger ni impostor

Mini sèrie sobre síndromes i efectes. Hola a tothom que estigui escoltant això. Síndrome de l'impostor. Aviam, qui de vosaltres té aquest síndrome? Qui de vosaltres és un humil patològic? Jo, per sort, no. No, perquè jo no vull pecar de massa humilitat, de tirar-me cap baix. jo soc de ser positiu i de creure en mi mateix però aquí va una altra cosa que si tu no ets un humil patològic potser al teu entorn estàs creant un efecte molt dolent que es diu el Dunning-Kruger efect sabeu què és això? és bàsicament quan comença el mundial de futbol i tothom es creu que és entrenador doncs no Fins demà!

This is episode 25 of the podcast Quasi Daily by @canitalianini, published on 16 de maig del 2026. You can leave text and audio comments at this link. Benvinguda a Can Itallanini, jo soc en Jacques Cicerone i això és un anunci oficial a tothom que parli català o castellà si vols vindre d'invitat, d'invitat al meu podcast que s'havia mort però el vull fer reviure que es diu Mister Òfol on parlem d'insults, de palabrotes, insultos en tot tipus d'idiomes. Home, si vols participar, fes-me un comentari, digue'm alguna cosa i ens organitzem. Jo crec que podria ser ben divertit. Parlem-nos i a veure què passa. Fins aviat. Ui, 10 segons. 9, 8, 7, 6. Ara sortirà un xàtel. 2, 1. Ciao.

Mini sèrie sobre Shitty Karaoke Già ci sono quasi dei li, a ciò è scelto che era questo, se fosse tu, non è un amico del volume, perché ciò va molto forte. Si non è stata sorti, la show era Warpix di Black Sabbath Una canzone espectacular Sì, che carà ok, a tope

Mini sèrie sobre Shitty Karaoke En este mundo tan perfecto Donde las redes sociales solo ponen Perfección Hablemos de cantantes Hay un montón de cantantes que cantan perfectamente Hay uno que se llama Greg Fontaine Gregorio Fontana En italiano Y lo hace de puta madre Pero yo digo Yo creo que la mediocridad El hacer las cosas así Por hacerlas, por divertirse Es lo nuevo Que avanza Por eso yo ahora voy a proponeros Mi Shitty Karaoke con Solo te quiero amar, dámelo.

Minisèrie sobre política llingüística a Catalunya Això, això parla el català perfecte, perquè aprengué català a Itàlia d'una valenciana, i lo vaig perfeccionar a Lleida d'Erasmus, i per dos anys un lot de ses illes, bevirem jo. Si aquestes no són prou raons per donar-me una creu de Sant Jordi, jo ja no sé què fer. Un nivell C almenys Si parlo millor Que els votants A les catalans que viuen Actualment a Catalunya Ara bé, doncs No sé Nova campanya Creu de Sant Jordi per en Jacques Chicharone Si us plau També he de dir que ara porto molt de dins de Barcelona I el meu català ja S'assembla al de Barcelona És a dir, l'anglès

Minisèrie sobre política llingüística a Catalunya Jo entenc que per tenir el nivell C, siguent llicenciat en llengua i literatura catalana, hauria de combar-hi del títol, però ara ja en considero un català més, un català d'adopció, i la pela és la pela. Aquesta merda administrativa val moltíssima pasta, moltíssim temps, i no en tinc gens de ganes de fer-ho. Però bé, si no voleu donar-me aquest beneït, nivell C jo dic una creueta de Sant Jordi me la voleu donar me la voleu donar la doneu a tothom vull dir aquesta no té cap requisit li donen a tothom vull dir una més, una menys doneu-me una creu de Sant Jordi i us explicaré demà per què la mereixo sí

Minisèrie sobre política llingüística a Catalunya Catalans, catalanes. Política lingüística a Catalunya. Ara mateix, tothom que estigui escolaritzat a Catalunya, quan arribi o superi la quarta ESO, té el nivell C. O sigui, una gentada de persones que no parla català, que ni li interessa parlar català al seu voltant amb els amics, amb tothom, comercis i demés, no parlen català i tenen el nivell C. O sigui, podran fer qualsevol feina que requereixi un nivell C. I jo, llicenciat en llengua i literatura catalana a Itàlia, a Itàlia, no dic que no, no tinc el nivell C. Jo sóc professor de català per estrangers i no tinc el nivell C. Campagna ja, Jack Cicerone, nivell C Si us plau

Minisèrie sobre política llingüística a Catalunya Aviam, jo sóc en Jacques Cicerone i visc a Catalunya. Estimo Catalunya i els catalans, però avui fa 7.959 dies que hauria de tenir nivell C i no el tinc. Jo, potser us falta un petit detall, que jo a Itàlia estic llicenciat en una carrera que es diu Llengua i Literatura Catalana. Senyors de l'Institut Ramon Llull On és el meu nivell C Que em pertoca per dret adquirit A la carrera de Llengua i Literatura Catalana a Itàlia El tercer any, convalidant l'escrit si tens el nivell C Jo he passat aquest examen Per això em toca tenir nivell C Si us plau, campanya en vigor, Jacques Chicharone, Nivecer de Català. Si us plau, gràcies.

This is episode 8 of the podcast Quasi Daily by @canitalianini, published on 24 d’abril del 2026. You can leave text and audio comments at this link. Això dels musicals és absurd. És un moment on dos estan parlant i de repent ho comença. Jo et vull explicar Que és l'escalata Bristol Aquella cosa que fas sempre Abans t'he oblidat De nivells en tenim De l'U al C Convindràs a mi, estimat escoltador, que això no té cap sentit. Per això acabarem aquí aquesta minissèrie sobre els musicals. Moltes gràcies per haver estat i per ser-hi. Demà amb més cosetes. Soc en Jacques Chicharone i això és quasi d'ell, perquè és un podcast que surt cada dia, però gairebé. Catalunya,ony Merc code

This is episode 7 of the podcast Quasi Daily by @canitalianini, published on 23 d’abril del 2026. You can leave text and audio comments at this link. N'hi ha hagut una polèmica molt forta amb un còmic que va dir què vol dir això. Això és el musical de Rei i Lleó. El nivell 5 i 6 de l'escala de Bristol. Senyors, això és el pitjor. És la caca líquida, groga Aquesta que fem molt sovint Com molt sovint trobareu a relleu els teatres I Disney i tota aquesta pesca Senyors, això és el pitjor D'acord? L'he escoltat tantes vegades que em fa fàstic També la cagarina només d'escoltar Aaaaah, tinguinya Prou

This is episode 6 of the podcast Quasi Daily by @canitalianini, published on 22 d’abril del 2026. You can leave text and audio comments at this link. Hola, sempre jo, en Jackson Cerrone. Avui toca parlar del nivell 3 i 4. Jo els posaria junts, perquè això és la cagada perfecta. I com que el musical per mi no és perfecte, no ho podem comparar, o sí. Cagada perfecta i musical perfecte. Quin és el musical perfecte? El que dura 10 minuts, que s'explica la història i punt. Sense cançons, sense res. Un curtometratge, bàsicament O sigui, per exemple, Gris Gris, si tu li trobes les cançons Dura 15 minuts Perquè la història és molt breu Noi diu que s'ha quedat la noia La noia diu que no Ja està S'ha acabat la història Això seria perfecte

This is episode 5 of the podcast Quasi Daily by @canitalianini, published on 21 d’abril del 2026. You can leave text and audio comments at this link. Ja exigieron la veu, anem cap al nivell 2 de l'escala de Bristol, perquè això, diguem, continuen les boles dures, però és més aviat un bon cagarro. O sigui, una salsitxa ben grossada. Aquesta és que no taca el cul, però que farà molt de mal quan intenti sortir del teu cos. I això és dur com aquesta història clàssica. La clàssica, West Side Story Els vermells contra els blaus Bàsicament, Romeo i Julieta Abans a la versió de Leonardo DiCaprio Una altra cagada Però encara no hem arribat al nivell Que jo entenc Peral musical en general Tema, més nivells No us ho perdeu I també pots seguir el podcast si vols, eh?

This is episode 4 of the podcast Quasi Daily by @canitalianini, published on 21 d’abril del 2026. You can leave text and audio comments at this link. Hola, sóc en Jackie Xerone i això és quasi dir-hi un podcast que surt cada dia o quasi. Recordem que estem parlant de la relació que hi ha entre l'escala de Bristol i els musicals. Estem en el nivell 1. I com us he avançat en el capítol anterior? Quan tu tens estipsi, o sigui, no cagues, arribes a fer boletes, boles grans, molt dures, i això és el nivell 1. Un musical molt dur, per exemple, és Les Miserables de Vitorgo Tristíssim Però no, encara no hi som Per a mi, el nivell encara no és l'adequat Trobem-nos demà per veure què tal el nivell 2

This is episode 3 of the podcast Quasi Daily by @canitalianini, published on 21 d’abril del 2026. You can leave text and audio comments at this link. Hola, sóc en Jacques Chicharone i això és Quasi d'Eli, un podcast que surt cada dia, o quasi, per això es diu Quasi d'Eli. Has googlejat l'escala de Bristol? Ja saps què és? És aquella cosa que fas sempre abans del bidet. Sé que a Espanya, a Catalunya, hi ha molts bidets a moltes cases, encara que el fes servir per posar-hi coses, en canvi d'utilitzar-lo per netejar-vos els baixos. No ens queda gens de temps per profunditzar el primer nivell de l'escala de Bristol i amb qui la compararem així que us haureu d'esperar fins a demà Però us puc avançar que el primer nivell realment és per qui no necessita saber res de l'escala de Bristol Ja Fins demà

This is episode 2 of the podcast Quasi Daily by @canitalianini, published on 21 d’abril del 2026. You can leave text and audio comments at this link. Benvingut a Quasi Daily, perquè això és un podcast diari que sortirà tots els dies, o quasi, per això Quasi Daily. Retornem sobre el tema del podcast passat. Musicals. Sí, jo comparo els musicals amb la famosa escala de Bristol. Si no saps què és l'escala de Bristol doncs para aquí un moment i googleja mira els set nivells de l'escala de Bristol que són i després us desvelaré aquí en aquest podcast quin és el nivell que jo crec que són els musicals no us ho perdeu

Quins problèmes afrontem els pares geriàtric? Aquest és el meu i com no, és molt greu... Hola, sóc en Jacques Ciccerone i sóc un pare geriàtric. Això vol dir que la meva criatura té pocs anys i ja ha començat a veure pel·lícules. Què passa? Que jo tinc una edat i amb aquesta edat un ja sap el que li agrada i el que no. Que no m'agraden els musicals. Què passa? Que Disney, Pixar, DreamWorks i tota mena de producció cinematogràfica és només un puto musical que jo no suporto. Desenvoluparem això en els propers podcasts. Benvingut a Quasi Daily, un podcast diari que us dirà cada dia o quasi. Perciò quasi dei lì