Quiquiriquic

Fins aquí. El Quiqui Ràpid s'acomiada després de més de 120 episodis. Ha estat bonic mentre ha durat, ens ho hem passat i ho hem intentat tot. Gràcies per haver-hi estat i tan de bo l'hagueu gaudit. Penseu una cosa: sempre ens quedarà el Quiquiriquic ❤️

Oh, quina turra. Periodisme! Periodisme! Paraules grans! Coses! Aaaaaaah! Va, calla i escolta l'episodi d'avui.

Alguna vegada us han robat la moto? O heu perdut una cacatua, un periquito, un lloro, un Dodrio o un gos? Sou d'aquelles persones que pengen cartells a stories per trobar el Charizard Foil de primera edició gradejat amb un 10 que vau perdre l'altre dia a la Rambla de Badal o sou persones racionals que saben sobradament que ningú us ajudarà perquè és més important tenir tres-cents likes? El programa d'avui és, segur, segur, segur: PER A TU.

Els missatges de veu prenen protagonisme en un episodi marcat per un final tràgic, dolorós i que fa plorar els nostres cors. Però si vols arribar-hi, primer hauràs de veure les històries de sempre. La vida, vaja.

T'agraden les olives? A en Grancar li agraden les olives. De debò? Mmh, mmh, mmh. I tant i tant i ta...ant!

Dueu el compte de les decepcions que us ha regalat la vida? Jo no. Per sort. I mira que podria tenir-ne un Excel. Però malgrat no comptar-les n'hi ha una... una... que fa molt mal. I avui l'explico. No són batalletes perquè ens ha passat a totis. Però fa mal. Molt mal. Més que una pedrada al genoll mentre fas aerobic a educació física un dijous de febrer a 4º

Avui es reestrena Bola de drac en català! Avui? Què dius, avui? Si jo estic llegint això l'abril de 2027. Doncs mira, no sóc futuròleg, què vols que hi faci. El dia que es va publicar l'episodi es va reestrenar Bola de drac en català. Perdó, eh? Perdó per dedicar un putíssim dia a una cosa concreta i que caduca de seguida. Ai, és que, de veritat, com sou.

Tinc un pijama del Homer i és flipant. Tu tens un pijama del Homer?

Uff, quin programa avui! Hem vist la neu per primer cop aquesta temporada amb el castell de Kuressaare totalment enfarinat! També hem triat entre pipes i festucs i ens hem begut les llagrimes d'un genocida. Tot plegat mentre ens hem posat a punt per una nova càpsula del temps. Allò de reaprofitar continguts, vaja. Ah, i hem parlat de noms. Molts noms.

Avui és un d'aquells dies en què jo venia a parlar d'una cosa, però per atzars del meu cap -que no sé en què pensa- hem acabat parlant d'una altra història totalment diferent. De fet, bàsicament em poso a desvariar al voltant de l'escola. Perquè sí, perquè la vida, perquè les coses. Ah! En aquest episodi encara no m'havia trencat el peu. Quines coses, eh?

Hi havia una vegada un grup d'adolescents idiotes que van decidir quedar a cinc anys vista perquè patates. I ho van aconseguir? I tant que ho van aconseguir! I van una foto? I tant que van fer una foto! I aquesta foto podria ser la foto que il·lustra l'episodi? PER DESCOMPTAT QUE ÉS AQUESTA FOTO, QUE HO GUARDO TOT, JO!

Alguna vegada us han dit malament el nom? Us passa habitualment? Perquè a mi sí. I això que no tinc un nom taaaaan taaaaan taaaaaan difícil. Però mira, coses. Confusions mentals de la penya, que jo què sé què li passa pel putíssim cap. En fi, ja ho veieu. Coses. Us passa, a vosaltres? Perquè m'interessa especialment saber-ho.

Taronges, taronges Llimones, llimones per a un amic que avui no fa nones. Suposo que això seria la invitació a passar una nit llarga i sortir de la friendzone, però si ho llegíssim en una altra llengua seria una d'aquelles dedicatòries d'agenda escoltar que fan tant de cringe (angúnia en català correcte). Avui parlem d'aquesta merda, sí.

El vostre matinal de confiança no falla. Contra vent i marea. Plogui o nevi. Faci sol o ens hagi atonyinat el cosí de Zumosol. Som aquí.

Bàsicament vinc a plorar molt fort. Poca cosa més.

L'episodi d'avui és una bofetada de realitat. Us n'adonareu què ràpid passa el temps i com canvien les coses. La càpsula del temps gravada el 19 d'abril ens recorda com estàvem i vaticina com estem avui. Hem encertat? Hi ha res de cert en tot plegat? Ah, i algunes oients flipants s'autoenvien missatges al seu jo del futur. O sigui d'avui. Perquè EL FUTUR ÉS ARA.

Us heu plantejat mai com hauria de sonar una alarma d'incendis? I creieu que aquesta alarma podria ser ni més ni menys que la Castanyera? Doncs avui treurem l'entrallat d'aquestes dues preguntes que mai, absolutament mai, us havíeu fet. I potser us plantejareu començar-vos a fer preguntes estúpides més sovint. Ah, sí. Batalletes d'en Grancar.

AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA

Sí, avui el programa gira al voltant d'un peu trencat. Ai quina pena, ai pobret, ai quines coses, ara no podrà beure cervesa... Doncs mira, haver estudiat. Què vols que et digui? També visitem Kuressaare i fem una mica el de sempre. Fins i tot ens truca un sonat, per variar. Ah, i una cosa: #Saludos a loputozirak

No us agrada el canvi horari? De debò que no? Si fins i tot té un punt romàntic. Que es faci fosc abans ens ajuda a poder veure la posta de Sol. O no, perquè estem tancats a la feina i no ens n'adonem que es fa fosc, casumdena puto capitalisme salvatge que ens oprimeix. Ni del canvi horari podem gaudir tranquils ja. Puto black friday.

Hi ha alguna salsa que series capaç de fotre't a morro? All i oli a pal sec, sense més. Pam. Com un sonat. Sí o no? A favor o en contra? El Tabasco, el quètxup, la maionesa o la salsa de mel i mostassa. En aquest episodi fem participar els oients per saber quina és la seva salsa preferida per demanar-la com a beguda.

Quan ve el temps de collir castanyes, la Castanyera, la Castanyera, ven castanyes a la muntanya i a la plaça de la ciutat. La camisa li va petita, la faldilla li fa campana, les sabates li fan cloc-cloc, i al ballar sempre gira així. Sona la música, lala lala lala Sona la música, lala lala lala MENGEU CASTANYES I PANELLETS!

Què, els casaments? Què, els bodorrios? Què, l'edat? Sou capaços de passar per un casori flipant i aguantar-vos la vida al dia següent? I a l'altre? I l'altre? Avui us vinc a preguntar com esteu, que espero que estigueu bé, sobretot si heu trencat la rutina d'avis que ja teniu. Que comencem a tenir una edat, la veritat.

Sí! Avui hi ha convidats al Quiqui Ràpid! I, a més a més, desvetllen tremenda putada que els vaig fer només arribar a casa. Coses que passen, mira. Si no vols pols no vagis a l'era, i si no vols carregar coses no visitis l'hotel Grancar. El proper cop, ja estaran preparats pel que pugui passar, això sí.

He de dir que aquest espisodi s'entén millor a Youtube que aquí, però hem vingut a jugar. A Toy Story les joguines parlaven i això molava bastant, però mai parlaven als humans. Una barrera que semblava impossible de trencar però que nosaltres hem superat! Sí, el teu pòdcast exprés preferit és millor que Toy Story! PD: Buzz Lightyear subnormal

Esteu esperant resposta per a alguna cosa? Quant fa que vau enviar aquell mail i res de res? Avui fem teràpia i ens dediquem a dir el nom del porc a totes aquelles persones que no tenen la decencia de respondre. Que no costa tant, collons!

Tots tenim una cançó especial i avui hem vingut a buscar-la. Hi ha una cançó, única, que sigui la millor de tots els temps i que us connecta amb alguna cosa o us és impossible triar? No sortirem de dubtes, però ens farem companyia.

Avui tirem la canya en directe per respondre al repte dels amics de Ràdio a l'ast! A més, fem allioli (o allonesa) en directe, obrim una carta i flipem, bàsicament. Perquè sí, avui han passat coses FLIPANTS. Va, escolteu-lo, que aquesta vegada sí que val la pena passar aquesta estona amb nosaltres. I el proper cop, vens en directe a Twitch!

El Quiqui Ràpid arriba a l'episodi 100! Sí, i ho aprofitem per fer una celebració estèril, inútil, que no ens duu enlloc, però que serveix per refermar que som aquí, que seguim fent un pòdcast que escolteu quatre gats però que fem amb amor. Si us porteu bé (?) potser arribem al 200 també aquesta temporada. Qui sap! Qui sap! Podria ser que...

Hi ha rentadores al metro. Ho juro. I neveres. I rentavaixelles. Al metro us hi podeu trobar qualsevol electrodomèstic de color blanc. Metalitzat no. Perquè seria un altre tema. Ni negre tampoc. Ni vermell. Però espero que no tingueu electrodomèstics vermells. No sigueu aquest tipus de persona, si us plau.

A quina edat vau deixar de dir-li "senyor vermell" al ninot dels semàfors? I a quina edat vau decidir que el semàfor us donava igual, que no estimàveu prou la vostra vida i que teníeu més aviat pressa que altra cosa? Doncs avui espero que em respongueu alguna d'aquestes preguntes perquè D'AIXÒ MATEIX VA EL PROGRAMA

Si t'esperes un moment i escoltes l'episodi d'avui sabràs de què he vingut a parlar. Avui, millor t'esperes i no et faig espòiler aquí.

El millor matinal de Catalunya persegueix ratolins a Kuressaare, escoltem 3mendes notes de veu que ens han deixat al WhatsApp del programa i parlem de bosses perdudes i oblidades als trens. I també una mica de les carpetes de la Universitat, que ara són de drive i no de cartró. Ah, i de les patates d'Olot! A QUI NO LI AGRADEN LES PATATES D'OLOT?

Necessito saber com faríeu vosaltres un llit individual encastat contra una paret. És tot. No necessito res més. Això i que, si voleu, m'expliqueu si la vostra mare tenia una frase típica que repetia sovint. La meva en tenia una i tenia relació amb fer el llit. Quin bucle, eh? Quin cercle tan ben tancat, quines coses!

M'encantaria que deixessin d'enviar-me merdes a casa, de debò. Tot i que també és veritat que gràcies a la bústia atractiva per als spammers puc anar fent programes sense la necessitat de trencar-me les banyes. PERQUÈ TREMENDES MERDES REBO, AMICHS. I així el programa no s'ha de fer, es fa sol (al revés que la ciència)

Què passaria si tinguéssiu superpoders i tothom ho sabés? O és que potser ja teniu aquest superpoders i preferiu amagar-los perquè ningú sàpiga que sou bruixes i bruixots i teniu la capacitat de fer aparèixer una cervesa i unes braves, de cop, al davant vostre? Vermut gratis a diari? JO DIC: SÍ ROTUND

Les patates fregides són flipants i punt. Poc més hem de dir avui.

Sí, amichs, una altra entrevista al Quiquiriquic! Parlem amb l'actriu, directora i creadora teatral Anabel Riquelme, que acaba de començar la seva cinquena temporada en cartell amb [Des]encuentros, al Teatreneu de Barcelona. A més, visitem Kuressaare, un senyor francès ens diu que mengem síndria a l'octubre i provarem de descobrir qui és l'Almudena.

Sou dels que teniu els contactes importants al telèfon amb una AA al davant? Dueu patró de desbloqueig o esteu sonats? Confieu en què mai us atropelli un conductor d'autobús tarat? Quantes coses, eh? Doncs avui parlem de tot això i més! Bé, més no. Parlem d'això i prou, que amb el que dura l'episodi tampoc tenir marge per massa més.

Crec que el títol ja ho diu tot. Hi ha poc més a explicar. Avui parlarem d'aquestes ceres plàstiques flipants que absolutament totis hem fet servir. I, de pas, intentem explicar per què a la capsa hi van en aquest ordre concret. Coses que em demanen tot bevent cervesa, mira. I a mi, si se'm demana, us ho dono

Recordeu quan l'Aznar va dir a la penya que ningú li havia de dir quantes copes de vi es podia prendre i que no volia que ningú conduís per ell? Doncs a mi em diria més o menys el mateix perquè tremenda tabarra us menjareu avui sobre conduir i la importància de no anar mamats. Ni de dur un Audi, un BMW o un Mercedes. QUILLOS, QUE SOU UNS QUILLOS!

Alguna vegada heu intentat fugir d'un lloc com si es fossiu els protagonistes de Prison Break? Perquè jo sí. D'una casa de colònies terrorífica en què hi passaven menys coses bones i divertides que a Saw II. Aquesta és la història d'una fugida frustrada i d'un cotxe que mai no es va arribar a engegar

Al Quiquiriquic parlem sobre IA! Preguntem a l'expert Jordi Garcia Castillón sobre la intel·ligència artificial per mirar d'entendre-la i preveure què ens pot deparar en el futur aquesta tecnologia que ha guanyat tant de pes en el màrqueting de moltes marques. I a banda d'això, les històries de sempre: aprenem japonès, veiem què tal tot a Kuressaare i una coseta de Green Day, ara que ja és octubre.

Sóc un mem. Sí. Concretament un mem terrible. Però què hi farem: sóc jo. En Rayo Mcqueen té assegurança de vida o de cotxe? On tenen les orelles les tortugues? Per què hi ha pokémon sense mans que poden fer atacs de puny? Aquest tipus de preguntes que no ens duen enlloc PERÒ SOBRE HEIDI. Perquè sí, perquè era necessari.

Sabeu com es menja el ramen o no en teniu ni idea? Us ho pregunto perquè avui en parlem i us donaré el consell definitiu per desgustar com toca aquest estofat japonès. Ah, i també parlem de Cola Cao. I Nesquik. I Cacaolat. Dels brics xungos del Mercadona no, veus? Això ens ho hem deixat. Quina pena! (suposo)

Vagi per davant que en aquest pòdcast respectem la ramaderia i, en general, tot el sector primari. Però és que a tot arreu hi ha un tonto. A tot arreu! I avui hem trobat el pastor imbècil. Parlem d'ell, de per què té només una ovella i com n'arriba a ser de curt de gambals. Ara que no hi ha eleccions i ja ningú parla de la terra, nosaltres toquem territori (?)

Heu rebut mai una carta que no us esperàveu? I no, no us parlo d'una postal de la Costa Daurada amb el dibuix d'un crac prenent el sol i bevent sangria. Em refereixo a una missiva, escrita a mà, d'algú que us explica coses. A mi m'ha passat i com que aquí expliquem tot el que ens passa, us mengeu l'obertura en directe d'una carta misteriosa. Salut!

El títol de l'episodi d'avui no té res a veure amb el contingut perquè me n'he oblidat completament. Coses del directe, coses de tenir el xat súper actiu perquè sou els millors. Gràcies per venir a fer caliu un divendres al matí i gràcies per escoltar 3mendo programa, la veritat. Que els que ho escolteu en diferit també moleu bastant, la veritat.

Què hauria passat amb Catalunya si la península Ibèrica fos una illa enmig de l'oceà? Seguiríem tenint DNI espanyol? Exisitira Portugal? O seriem una colònia hawaiana amb una base militar dels Estats Units a Tarragona? El que està clar és que duríem camises de flors i estaríem més morenos. I mira, alguna cosa hauríem guanyat.

Que hi ha friquisme de moltes coses és un fet. Però n'hi ha d'absolutament totes les coses món? Hi ha friquis de baranes? I de panys de la porta? I de comandaments a distància? I de taps d'ampolles d'aigua? De claus i cargols? El món és realment una cosa, la veritat i avui sóc vingut a divagar una mica sobre tot això. Ah! I a recordar Utena. Utena sempre.