robertbaeza

This is episode 8 of the podcast robertbaeza by @robertbaeza, published on 14 de maig del 2026. You can leave text and audio comments at this link. M'ha sortit una notícia, típic titular clickbait, que deia: L'animal que mata més que les guerres i, malgrat això, el subestimem. M'és igual aquest animal, vale, no vull parlar d'això. El que m'ha flipat és el segon de la llista dels animals més mortífers pels éssers humans, que és el cargol d'aigua dolça. Què collons, tio? Si jo quan veig un cargol enmig de la vorera que algú el pugui trepitjar, jo l'agafo i l'aparto a un lloc on estigui segur; i ara resulta que els cargols són psicòpates sense sentiments. La cançó no deia "cargol treu banya" o "treu la navalla"? M'he estat informant, vale. Resulta que els cargols no ataquen, sinó que altres insectes parasiten els cargols, aquests infecten les bases d'aigua i així és com els humans es contagien, es posen malalts i es moren. I no és com molt injust això pels cargols? Ells no tenen la culpa de res, ells són víctimes. És com si tu tens polls, et porten a l'escola i tothom els agafa. No seria lleig si, en comptes de dir que hi ha una pisada de polls al col·le, diem que el Marc és una plaga?

This is episode 2 of the podcast robertbaeza by @robertbaeza, published on 1 de maig del 2026. You can leave text and audio comments at this link. Soc una persona solitària. És una cosa que he acceptat i que amb els anys s'ha anat incrementant. Visc sol, no tinc molta relació amb la família i tinc quatre amics comptats. I, per tant, això vol dir que visc constantment amb dues grans pors. La primera és ofegar-me amb la meva pròpia saliva i morir-me. La mort menys èpica que se m'acudeix. Quina puta pena morir així. És una cosa que m'ha passat un parell de vegades i ho he passat molt malament. I la segona, i més important, que a algú del meu entorn li passi alguna cosa i jo no tenir coartada. És que ja està, no tinc coartada, m'hauria d'entregar directament. "No... és que estava sol a casa i jo cada dia a les sis de la tarda deixo les pantalles i em poso a llegir fins a l'hora de dormir... per això no hi ha cap persona ni cap rastre informàtic que em pugui situar fora de l'escena del crim..." Sí, sí, clar, explica-li un altre, no? És que jo tampoc m'ho creuria, la veritat. Prefereixo que em fotin a la presó que haver de defensar la meva innocència. Potser si estic a la presó algú em podrà ajudar quan m'ofegui amb la meva pròpia saliva.