Saxofon

'Natural Essence' va ser el disc debut del saxo tenor Tyrone WASHINGTON, l'any 1967. Un bon músic amb una carrera ben curta, el seu primer treball en el disc 'The Jody Grind' de l' Horace Silver, això era el 1966 i l'últim disc el va gravar el 1974, a partir d'aquí es fa ministre musulmà i desapareix de l'escena musical, tot just 4 discos com a titular i pocs més com a sideman.Natural Essence és un disc en el que participen molt bons músics, Woody Shaw trompeta, James Spaulding saxo alto i flauta, Kenny Barron piano, Reggie Workman contrabaix i Joe Chambers bateria tot i que ens oferirà poques sorpreses, és una època en la que el Hard Bop està ja en franca retirada,  la seva recta final.  En aquest 'New Monastery (A View Into The Music of Andrew Hill)' gravat el 2006, el guitarrista, compositor i arranjador Nels CLINE revisita la música que el pianista i compositor Andrew Hill va gravar per Blue Note de 1963 al 69, un total de 12 discos amb els que va sacsejar el Hard Bop imperant en aquell perìode,  construint un Nou Hard Bop amb unes possibilitats ritmiques i harmòniques molt ampliades.  Nels Cline és un músic molt camaleònic amb interessos musicals diversos i conegut sobretot com a membre de la banda de rock alternatiu Wilco,  aquí en clau més jazzera amb els Bobby Bradford corneta, Ben Goldberg clarinets,  Dewin Hoff contrabaix, Scott Amendola bateria, Andrea Parkins acordió elèctric i efectes diversos i l'Alex Cline germà bessó dels Nels a la percussió en un parell de temes faran una personal reinterpretació d'alguns dels temes de discos de l' Andrew Hill com Point of Departure, Judgment, Black Fire, Compulsion, etc.. Força interessant.

'Natural Essence' va ser el disc debut del saxo tenor Tyrone WASHINGTON, l'any 1967. Un bon músic amb una carrera ben curta, el seu primer treball en el disc 'The Jody Grind' de l' Horace Silver, això era el 1966 i l'últim disc el va gravar el 1974, a partir d'aquí es fa ministre musulmà i desapareix de l'escena musical, tot just 4 discos com a titular i pocs més com a sideman.Natural Essence és un disc en el que participen molt bons músics, Woody Shaw trompeta, James Spaulding saxo alto i flauta, Kenny Barron piano, Reggie Workman contrabaix i Joe Chambers bateria tot i que ens oferirà poques sorpreses, és una època en la que el Hard Bop està ja en franca retirada,  la seva recta final.  En aquest 'New Monastery (A View Into The Music of Andrew Hill)' gravat el 2006, el guitarrista, compositor i arranjador Nels CLINE revisita la música que el pianista i compositor Andrew Hill va gravar per Blue Note de 1963 al 69, un total de 12 discos amb els que va sacsejar el Hard Bop imperant en aquell perìode,  construint un Nou Hard Bop amb unes possibilitats ritmiques i harmòniques molt ampliades.  Nels Cline és un músic molt camaleònic amb interessos musicals diversos i conegut sobretot com a membre de la banda de rock alternatiu Wilco,  aquí en clau més jazzera amb els Bobby Bradford corneta, Ben Goldberg clarinets,  Dewin Hoff contrabaix, Scott Amendola bateria, Andrea Parkins acordió elèctric i efectes diversos i l'Alex Cline germà bessó dels Nels a la percussió en un parell de temes faran una personal reinterpretació d'alguns dels temes de discos de l' Andrew Hill com Point of Departure, Judgment, Black Fire, Compulsion, etc.. Força interessant.

Amb aquest programa completem el nostre modest Homenatge a qui va ser el ' Colossus' del Jazz,  Sonny Rollins.  La seva etapa formativa, van ser en el Bop com a sideman d'alguns dels seus músics més destacats. Ben aviat, a mitjans dels 50's, va començar a liderar els seus grups amb discos ben destacats fins a finals dels 50. Entra en crisi a començaments dels 60, el Jazz ha evolucionat i el Hard Bop en el que més o menys estava emmarcat  va de baixada, noves formes i nous músics, Ornette Coleman, John Coltrane i el seu quartet clàssic, Wayne Shorter, Herbie Hancock, etc... desplacen l'interés dels aficionats i aquells vells standards ja no hi tenen cabuda, una retirada d'un parell d'anys i torna un músic amb un to més endurit, un exemple podria ser el disc 'Our Man in Jazz' en el que incorpora músics de l'òrbita de l' Ornette Coleman, com el Don Cherry o el Henry Grimes. D'aquesta dècada dels 60's tinc bons records del disc que va gravar amb el mestre Coleman Hawkins en el 'Sonny meets Hawks!' i de 'Alfie'. A les dècades dels 70 i 80  el Jazz va deixar d'interessar a bona part dels antics aficionats i el  públic en general s'interessa per altres músiques, sobretot el Rock, i Sonny Rollins incorporarà a la seva música elements del Funk, del R&B o del Pop.  A partir dels 80's Sonny Rollins es tornarà un viatger incansable, gires interminables per qualsevol part del mon, concerts multitudinaris recollits parcialment en els seus 'Road Shows', recopilacions seleccionades d'algunes de les actuacions en diferents ciutats del mon. Se n'han publicat 4 volums i en Josep ens presenta el 'Road Shows Vol.1' que selecciona actuacions que van de 1980 al 2007 en les que participen músics com el Bob Cranshaw, Christian McBride, Al Foster, Roy Haynes, Perry Wilson, Mark Soskin, Stephen Scott, Clifton Anderson... i altres. Acabem programa i homenatge amb una de les seves últimes gravacions d'estudi, el disc 'This is What I Do' del 2000, un Sonny Rollins en plena forma als seus 70 anys, poderós i amb la generositat bonhomia i bon humor que el va acompanyar sempre... Moltes gràcies per la teva música, SONNY !!!!! 

Amb aquest programa completem el nostre modest Homenatge a qui va ser el ' Colossus' del Jazz,  Sonny Rollins.  La seva etapa formativa, van ser en el Bop com a sideman d'alguns dels seus músics més destacats. Ben aviat, a mitjans dels 50's, va començar a liderar els seus grups amb discos ben destacats fins a finals dels 50. Entra en crisi a començaments dels 60, el Jazz ha evolucionat i el Hard Bop en el que més o menys estava emmarcat  va de baixada, noves formes i nous músics, Ornette Coleman, John Coltrane i el seu quartet clàssic, Wayne Shorter, Herbie Hancock, etc... desplacen l'interés dels aficionats i aquells vells standards ja no hi tenen cabuda, una retirada d'un parell d'anys i torna un músic amb un to més endurit, un exemple podria ser el disc 'Our Man in Jazz' en el que incorpora músics de l'òrbita de l' Ornette Coleman, com el Don Cherry o el Henry Grimes. D'aquesta dècada dels 60's tinc bons records del disc que va gravar amb el mestre Coleman Hawkins en el 'Sonny meets Hawks!' i de 'Alfie'. A les dècades dels 70 i 80  el Jazz va deixar d'interessar a bona part dels antics aficionats i el  públic en general s'interessa per altres músiques, sobretot el Rock, i Sonny Rollins incorporarà a la seva música elements del Funk, del R&B o del Pop.  A partir dels 80's Sonny Rollins es tornarà un viatger incansable, gires interminables per qualsevol part del mon, concerts multitudinaris recollits parcialment en els seus 'Road Shows', recopilacions seleccionades d'algunes de les actuacions en diferents ciutats del mon. Se n'han publicat 4 volums i en Josep ens presenta el 'Road Shows Vol.1' que selecciona actuacions que van de 1980 al 2007 en les que participen músics com el Bob Cranshaw, Christian McBride, Al Foster, Roy Haynes, Perry Wilson, Mark Soskin, Stephen Scott, Clifton Anderson... i altres. Acabem programa i homenatge amb una de les seves últimes gravacions d'estudi, el disc 'This is What I Do' del 2000, un Sonny Rollins en plena forma als seus 70 anys, poderós i amb la generositat bonhomia i bon humor que el va acompanyar sempre... Moltes gràcies per la teva música, SONNY !!!!! 

Aquest passat 25 de Maig ens va deixar una llegenda del Jazz, el saxofonista Sonny ROLLINS i com no pot ser d'altre manera li farem el nostre homenatge. Dedicarem dos programes complets a recordar la trajectòria d'un dels Grans, Grans, Grans ...de veritat, del Jazz. Coleman Hawkins seria la seva referència en quant a la SONORITAT, aquesta sonoritat densa i voluminosa que mantindrà al llarg de la seva carrera. ESTILISTICAMENT va créixer amb el Bop i el Bop hi és present en la seva música, però la seva exuberància el va allunyar en anys posteriors del Hard Bop més ortodoxe, ell era ...Sonny Rollins... un exhuberant improvisador que podia afegir Funk o Calipso o qualsevol altre ritme a la seva música. Comencem aquest Homenatge intentant imaginar l'enorme satisfacció dels aficionats que el van poder veure i escoltar aquell 3 de Novembre de 1957 al Village Vanguard. ' A Night at the Village Vanguard' , Sonny Rollins Wilbur Ware i Elvin Jones..Seguirem amb un altre dels seus títols més reconeguts: 'Saxophone Colossus' de 1956 amb ni més ni menys que Tommy Flanagan al piano, Doug Watkins contrabaix i el seu bateria preferit, un impressionant Max Roach. La propera setmana seguirem amb un 'Homage to Sonny ROLLINS (II)

Aquest passat 25 de Maig ens va deixar una llegenda del Jazz, el saxofonista Sonny ROLLINS i com no pot ser d'altre manera li farem el nostre homenatge. Dedicarem dos programes complets a recordar la trajectòria d'un dels Grans, Grans, Grans ...de veritat, del Jazz. Coleman Hawkins seria la seva referència en quant a la SONORITAT, aquesta sonoritat densa i voluminosa que mantindrà al llarg de la seva carrera. ESTILISTICAMENT va créixer amb el Bop i el Bop hi és present en la seva música, però la seva exuberància el va allunyar en anys posteriors del Hard Bop més ortodoxe, ell era ...Sonny Rollins... un exhuberant improvisador que podia afegir Funk o Calipso o qualsevol altre ritme a la seva música. Comencem aquest Homenatge intentant imaginar l'enorme satisfacció dels aficionats que el van poder veure i escoltar aquell 3 de Novembre de 1957 al Village Vanguard. ' A Night at the Village Vanguard' , Sonny Rollins Wilbur Ware i Elvin Jones..Seguirem amb un altre dels seus títols més reconeguts: 'Saxophone Colossus' de 1956 amb ni més ni menys que Tommy Flanagan al piano, Doug Watkins contrabaix i el seu bateria preferit, un impressionant Max Roach. La propera setmana seguirem amb un 'Homage to Sonny ROLLINS (II)

Bons músics el saxo alto Rosario GIULIANI i el pianista Franco D' ANDREA, bona selecció de temes que John Coltrane havia interpretat sovint i dels que fan una reinterpretació ben diferent als originals. més propera als Lee Konitz, Warne Marsh i Lennie Tristano, un altre plus el trobem en la preciosa sonoritat que Rosario Giuliani treu del alto i que em recorda al no suficientment reconegut Gary Foster, músic que m'agrada particularment. 'Duets for Trane' és el disc, publicat el 1998, que no cal dir que recomanem.. 'Polar Bear' és un grup britànic de jazz experimental, creat el 2004 i que fins el 2015 van gravar un total de 6 discs. Seb Rochford és el bateria i líder, Pete Wareham i Mark Lockheart tocant el saxo tenor, Tom Herbert contrabaix i Leafcutter John responsable de l' electrònica i efectes diversos, se'ls pot considerar com a precursors d'aquest jazz britànic potent i bulliciós del segle XXI que en els darrers anys han popularitzat els Shabaka Hutchings, Nubya Garcia, Ezra Collective i altres. 'Held on the Tips of Fingers' del 2005 és el segon disc del grup i potser hi podem veure traces del jazz novaiorquès de finals dels 80 i 90´s que representaven els Lounge Lizards del John Lurie o els Jazz Passengers. A mi, m'agrada.

Bons músics el saxo alto Rosario GIULIANI i el pianista Franco D' ANDREA, bona selecció de temes que John Coltrane havia interpretat sovint i dels que fan una reinterpretació ben diferent als originals. més propera als Lee Konitz, Warne Marsh i Lennie Tristano, un altre plus el trobem en la preciosa sonoritat que Rosario Giuliani treu del alto i que em recorda al no suficientment reconegut Gary Foster, músic que m'agrada particularment. 'Duets for Trane' és el disc, publicat el 1998, que no cal dir que recomanem.. 'Polar Bear' és un grup britànic de jazz experimental, creat el 2004 i que fins el 2015 van gravar un total de 6 discs. Seb Rochford és el bateria i líder, Pete Wareham i Mark Lockheart tocant el saxo tenor, Tom Herbert contrabaix i Leafcutter John responsable de l' electrònica i efectes diversos, se'ls pot considerar com a precursors d'aquest jazz britànic potent i bulliciós del segle XXI que en els darrers anys han popularitzat els Shabaka Hutchings, Nubya Garcia, Ezra Collective i altres. 'Held on the Tips of Fingers' del 2005 és el segon disc del grup i potser hi podem veure traces del jazz novaiorquès de finals dels 80 i 90´s que representaven els Lounge Lizards del John Lurie o els Jazz Passengers. A mi, m'agrada.

L'associació del contrabaixista Ben ALLISON, guitarra Steve Cardenas i saxofonista Ted Nash  arrenca el 2016 i aquest 'Triological' de 2026 és el cinquè disc que graven junts. La seva música té molt d'improvisada,  pero la compenetració gairebé telepàtica i la creativitat individual de cadascun d'ells permet que aquesta  flueixi amb tota llibertat i sigui plenament 'lògica', i si, la mateixa sensació de quan escoltavem els Jimmy Giuffre, Jim Hall i Ralph Peña en els seus trios sense bateria. Mot RECOMANABLE. 'Live at Birdland' gravat l'Octubre de 1963 coincideix en el pel meu gust moment àlgid del quartet clàssic i els John COLTRANE, McCoy Tyner, Jimmy Garrison, Elvin Jones toquen com mai. En realitat només 3 dels 5 temes es van gravar en directe al Birdland, els altres 2 a l'estudi, un d'aquests dos és 'Alabama' un homenatge carregat de sentiment a les 4 nenes assassinades en un atemptat del KKK en una església  baptista d'Alabama uns mesos abans. Després vindran els 'A Love Supreme', l'inici d'una recerca espiritual del Coltrane que no pararà de créixer i  'Ascension' el juny de 1965, el punt d'inflexió que deixa ben clara la 'distància' personal i creativa del Coltrane amb el trio ... però això és un altre història.

L'associació del contrabaixista Ben ALLISON, guitarra Steve Cardenas i saxofonista Ted Nash  arrenca el 2016 i aquest 'Triological' de 2026 és el cinquè disc que graven junts. La seva música té molt d'improvisada,  pero la compenetració gairebé telepàtica i la creativitat individual de cadascun d'ells permet que aquesta  flueixi amb tota llibertat i sigui plenament 'lògica', i si, la mateixa sensació de quan escoltavem els Jimmy Giuffre, Jim Hall i Ralph Peña en els seus trios sense bateria. Mot RECOMANABLE. 'Live at Birdland' gravat l'Octubre de 1963 coincideix en el pel meu gust moment àlgid del quartet clàssic i els John COLTRANE, McCoy Tyner, Jimmy Garrison, Elvin Jones toquen com mai. En realitat només 3 dels 5 temes es van gravar en directe al Birdland, els altres 2 a l'estudi, un d'aquests dos és 'Alabama' un homenatge carregat de sentiment a les 4 nenes assassinades en un atemptat del KKK en una església  baptista d'Alabama uns mesos abans. Després vindran els 'A Love Supreme', l'inici d'una recerca espiritual del Coltrane que no pararà de créixer i  'Ascension' el juny de 1965, el punt d'inflexió que deixa ben clara la 'distància' personal i creativa del Coltrane amb el trio ... però això és un altre història.

Un vell conegut el saxofonista Bennie Wallace, ens agrada i l'hem convidat sovint en aquest programa, un músic que combina la tradició del Coleman Hawkins o Ben Webster amb una modernitat que en alguns moments l'ha apropat a l'avantguarda. En aquest 'Brilliant Corners' , gravat el 1985, fa el seu particular homenatge a la música del Thelonious Monk, però deixant molt clar que ell no és el Charlie Rouse, l'alter ego del Monk, i que el pianista Yosuke Yamashita tampoc és el Monk. Molta personalitat i frescura en aquesta revisió molt fàcilment RECOMANABLE. Marty EHRLICH és un multiinstrumentista, saxos, clarinets i flautes, que a més és un destacat compositor. Particularment variada la seva música i això en part ve de la  seva capacitat de ser diferent en funció de l'instrument que fa servir, fàcilment comprovable en aquest 'Just Before the Dawn' de 1995 que estem escoltant amb l'acompanyament de Vincent Chancey que toca el corn francés, Mark Feldman violi, Erik Friedlander cello, Mark Helias contrabaix i un sorprenent Don Alias a la percussió, un bon disc i un excel.lent músic el Marty EHRLICH. Recomano escoltar els dos programes anteriors dedicats al James Emery, en els que hi juga un paper ben destacat.

Un vell conegut el saxofonista Bennie Wallace, ens agrada i l'hem convidat sovint en aquest programa, un músic que combina la tradició del Coleman Hawkins o Ben Webster amb una modernitat que en alguns moments l'ha apropat a l'avantguarda. En aquest 'Brilliant Corners' , gravat el 1985, fa el seu particular homenatge a la música del Thelonious Monk, però deixant molt clar que ell no és el Charlie Rouse, l'alter ego del Monk, i que el pianista Yosuke Yamashita tampoc és el Monk. Molta personalitat i frescura en aquesta revisió molt fàcilment RECOMANABLE. Marty EHRLICH és un multiinstrumentista, saxos, clarinets i flautes, que a més és un destacat compositor. Particularment variada la seva música i això en part ve de la  seva capacitat de ser diferent en funció de l'instrument que fa servir, fàcilment comprovable en aquest 'Just Before the Dawn' de 1995 que estem escoltant amb l'acompanyament de Vincent Chancey que toca el corn francés, Mark Feldman violi, Erik Friedlander cello, Mark Helias contrabaix i un sorprenent Don Alias a la percussió, un bon disc i un excel.lent músic el Marty EHRLICH. Recomano escoltar els dos programes anteriors dedicats al James Emery, en els que hi juga un paper ben destacat.

Blog SAXOFON------------------ https://saxofonbcn.wordpress.com/ Gabriel AMARGANT és un bon saxofonista i millor clarinetista, versàtil,  toca diferents estils, jazz, pop, flamenco,...  i en formacions ben diverses des de orquestres simfòniques a big bands, tot i que ha participat com a sideman a bastantes gravacions i festivals , la seva producció com a titular és escassa. Un bon disc aquest 'Jazz a l'Estudi' que va gravar el 2011 als estudis de TV3, amb el pianista Joan Diaz, Ray Ferrer contrabaix i Ramon Angel Rey a la bateria, recomanem també escoltar-lo en el disc ' And Now for Something Completely Different' del 2016, al que vem dedicar un programa fa uns anys... I a la segona part repetim James EMERY. Al quartet que escoltàvem la passada setmana en el disc 'Standing on a Whale Fishing', s'hi afegiran el saxofonista Chris Speed, vibrafonista Kevin Norton i el violinista Mark Feldman, una ampliació instrumental que afegeix una major complexitat a la música, però ja sabem que un dels  mèrits com a compositor i arranjador del James Emery és aconseguir que aquestes multiples  capes es barregin el just i necessari per donar complexitat i alhora poder seguir-les fàcilment en cadascun dels temes.  'Spectral Domains' del 1998 és el nom del disc, un parell d'anys posterior al 'Standing on a Whale Fishing' i la recomanació és ...escoltar-los els dos.

Blog SAXOFON -------------------- https://saxofonbcn.wordpress.com/ Gabriel AMARGANT és un bon saxofonista i millor clarinetista, versàtil,  toca diferents estils, jazz, pop, flamenco,...  i en formacions ben diverses des de orquestres simfòniques a big bands, tot i que ha participat com a sideman a bastantes gravacions i festivals , la seva producció com a titular és escassa. Un bon disc aquest 'Jazz a l'Estudi' que va gravar el 2011 als estudis de TV3, amb el pianista Joan Diaz, Ray Ferrer contrabaix i Ramon Angel Rey a la bateria, recomanem també escoltar-lo en el disc ' And Now for Something Completely Different' del 2016, al que vem dedicar un programa fa uns anys... I a la segona part repetim James EMERY. Al quartet que escoltàvem la passada setmana en el disc 'Standing on a Whale Fishing', s'hi afegiran el saxofonista Chris Speed, vibrafonista Kevin Norton i el violinista Mark Feldman, una ampliació instrumental que afegeix una major complexitat a la música, però ja sabem que un dels  mèrits com a compositor i arranjador del James Emery és aconseguir que aquestes multiples  capes es barregin el just i necessari per donar complexitat i alhora poder seguir-les fàcilment en cadascun dels temes.  'Spectral Domains' del 1998 és el nom del disc, un parell d'anys posterior al 'Standing on a Whale Fishing' i la recomanació és ...escoltar-los els dos.

L'excel.lent trompetista Raynald COLOM ens presenta ' A Million Dreams' un directe gravat a Pontinia, una petita població italiana, el 2019 amb Tony Texier piano i Fender Rhodes, Joe Sanders contrabaix i Francesco Ciniglio bateria. Sorprèn que l'amic Colom no tingui una major producció com a líder tot i que ha participat en molts projectes de lo més divers, sovint vinculats amb el flamenc. Us recomanem 'Banned in London' del 2013 a nom del Greg Osby, un disc molt bo que en Josep va presentar en aquest programa fa bastant de temps.  I a la segona part presentem el guitarrista, compositor i arranjador James EMERY, conegut sobretot com a co-fundador l'any 1977 del String Trio of New York que fins avui és la seva 'base d'operacions' on ha gestat bona part de les més de 150 composicions de les que n'és autor, composicions molt elaborades pensades per formats i estils ben diversos. Al marge del Trio  té altres gravacions com a titular, una d' elles aquest 'Standing on a Whale Fishing for a Minnows' el 1997 amb Marty Ehrlich saxo alto, clarinet i flauta, Michael Formanek contrabaix i Gerry Hemingway bateria, una bona mostra de les capacitats compositives i com a intèrpret del James Emery i dels seus companys. Recomanable. 

L'excel.lent trompetista Raynald COLOM ens presenta ' A Million Dreams' un directe gravat a Pontinia, una petita població italiana, el 2019 amb Tony Texier piano i Fender Rhodes, Joe Sanders contrabaix i Francesco Ciniglio bateria. Sorprèn que l'amic Colom no tingui una major producció com a líder tot i que ha participat en molts projectes de lo més divers, sovint vinculats amb el flamenc. Us recomanem 'Banned in London' del 2013 a nom del Greg Osby, un disc molt bo que en Josep va presentar en aquest programa fa bastant de temps.  I a la segona part presentem el guitarrista, compositor i arranjador James EMERY, conegut sobretot com a co-fundador l'any 1977 del String Trio of New York que fins avui és la seva 'base d'operacions' on ha gestat bona part de les més de 150 composicions de les que n'és autor, composicions molt elaborades pensades per formats i estils ben diversos. Al marge del Trio  té altres gravacions com a titular, una d' elles aquest 'Standing on a Whale Fishing for a Minnows' el 1997 amb Marty Ehrlich saxo alto, clarinet i flauta, Michael Formanek contrabaix i Gerry Hemingway bateria, una bona mostra de les capacitats compositives i com a intèrpret del James Emery i dels seus companys. Recomanable. 

https://saxofonbcn.wordpress.com/2026/04/21/barry-harris-live-in-new-york-dexter-gordon-our-man-in-paris/ Barry HARRIS va ser un pianista que es va iniciar en el Bop els anys 40, després d'escoltar el Charlie Parker en un concert al seu Detroit natal. Un dels músics més fidels a l'estil i un sideman molt reconegut i reclamat per gravacions amb músics com ell vinculats al Bop. Bon disc aquest vibrant 'Live in New York' del 2002 amb el seu company habitual el bateria Leroy Williams, Paul West al contrabaix, Roy Ben-Hur guitarra i Charles Davis saxo tenor. El Paris dels anys 50 i 60 va acollir a un bon nombre de músics nord americans que marxaven de casa per assumptes relacionats amb les drogues i la discriminació racial que patien. aquests expatriats van trobar el paradís en una ciutat que adorava el Jazz i que a ells els tractava com a idols. Allà van gravar alguns discs memorables, un d'ells aquest 'Our Man in Paris' el 1962, el saxo tenor Dexter GORDON, el pianista Bud POWELL, kenny CLARKE a la bateria i el francés Pierre MICHELOT al contrabaix...una autèntica joia.

Barry HARRIS va ser un pianista que es va iniciar en el Bop els anys 40, després d'escoltar el Charlie Parker en un concert al seu Detroit natal. Un dels músics més fidels a l'estil i un sideman molt reconegut i reclamat per gravacions amb músics com ell vinculats al Bop. Bon disc aquest vibrant 'Live in New York' del 2002 amb el seu company habitual el bateria Leroy Williams, Paul West al contrabaix, Roy Ben-Hur guitarra i Charles Davis saxo tenor. El Paris dels anys 50 i 60 va acollir a un bon nombre de músics nord americans que marxaven de casa per assumptes relacionats amb les drogues i la discriminació racial que patien. aquests expatriats van trobar el paradís en una ciutat que adorava el Jazz i que a ells els tractava com a idols. Allà van gravar alguns discs memorables, un d'ells aquest 'Our Man in Paris' el 1962, el saxo tenor Dexter GORDON, el pianista Bud POWELL, kenny CLARKE a la bateria i el francés Pierre MICHELOT al contrabaix...una autèntica joia.

´Homecoming' és el retrobament l'any 1976 del saxo tenor Dexter GORDON amb el seu públic i ho va fer amb un concert memorable al Village Vanguard després de voltar 14 anys per diferents capitals europees.  Amb el trompetista Woody SHAW, un altre músic maravellos....   Benjamin LACKNER és el pianista i compositor de gairebé tots el temes d'aquest 'Spindrift' del 2024, un disc perfectament adaptat al 'guió ECM'; gravació impecable i sonoritat marca de la casa, en ell hi trobarem  contenció, sobrietat i  poques arestes... poc swing com diu en Josep. Matthie Chazarenk és el bateria y Mathias Eick trompeta, amb ells ja hi havia treballat el Benjamin Lackner, els 'nous': la contrabaixista Linda May Han Oh que mostra clarament el perque del seu reconeixement a nivell de públic i crítica i l' indisciplinat Mark TURNER que saltant-se el guió, aporta el plus d'emoció que li calia a aquest disc per ser un bon disc. 

´Homecoming' és el retrobament l'any 1976 del saxo tenor Dexter GORDON amb el seu públic i ho va fer amb un concert memorable al Village Vanguard després de voltar 14 anys per diferents capitals europees.  Amb el trompetista Woody SHAW, un altre músic maravellos....   Benjamin LACKNER és el pianista i compositor de gairebé tots el temes d'aquest 'Spindrift' del 2024, un disc perfectament adaptat al 'guió ECM'; gravació impecable i sonoritat marca de la casa, en ell hi trobarem  contenció, sobrietat i  poques arestes... poc swing com diu en Josep. Matthie Chazarenk és el bateria y Mathias Eick trompeta, amb ells ja hi havia treballat el Benjamin Lackner, els 'nous': la contrabaixista Linda May Han Oh que mostra clarament el perque del seu reconeixement a nivell de públic i crítica i l' indisciplinat Mark TURNER que saltant-se el guió, aporta el plus d'emoció que li calia a aquest disc per ser un bon disc. 

'Unforeseen Blossom' del 2024 és el prometedor debut de la  Neta RAANAN, una jove saxofonista que connecta el present amb el passat, rebent les influències d'alguns dels seus músics més importants.. Un quartet molt ben cohesionat amb el vibrafonista Joel Ross, Simón Willson contrabaix i Kayvon Gordon batería...   Un directe de lo més vibrant aquest 'First meeting, Live at Dizzy's Club' del 2022, un Gonzalo RUBALCABA rítmicamente impecable, Chris POTTER fogós com mai i Larry GRENADIER i Eric HARLAND empentant de manera incansable, quatre músics en estat de gràcia i la recomanació incondicional d'escoltar aquest directe ... ja posats, jo repasaría antics programes d'aquest extraordinari pianista que és el Gonzalo Rubalcaba. 

'Unforeseen Blossom' del 2024 és el prometedor debut de la  Neta RAANAN, una jove saxofonista que connecta el present amb el passat, rebent les influències d'alguns dels seus músics més importants.. Un quartet molt ben cohesionat amb el vibrafonista Joel Ross, Simón Willson contrabaix i Kayvon Gordon batería...   Un directe de lo més vibrant aquest 'First meeting, Live at Dizzy's Club' del 2022, un Gonzalo RUBALCABA rítmicamente impecable, Chris POTTER fogós com mai i Larry GRENADIER i Eric HARLAND empentant de manera incansable, quatre músics en estat de gràcia i la recomanació incondicional d'escoltar aquest directe ... ja posats, jo repasaría antics programes d'aquest extraordinari pianista que és el Gonzalo Rubalcaba. 

De tant en tant s'ha d'escoltar el pianista Michel PETRUCCIANI.  'Jazz Club Montmartre' és un directe gravat el 1988 al Montmartre de Copenhagen amb una companyia insólita: Gary Peacock contrabaix i Roy Haynes bateria, músics amb els que mai havia treballat abans tot i que sembla que portessin tota la vida tocant junts. Estimulant sempre la música del .Petrucciani i ja ho hem dit...de tant en tant és obligat escoltar el Michel Petrucciani. Daniel YVINEC és un bon contrabaixista conegut sobretot per la seva feina com a director de l' Orquestra Nacional de Jazz francesa. Del 2008 al 2013 amb ells va gravar uns bons arranjaments de la música de la Billie Holiday, de l'Astor Piazzola de Henry Mancini o de les composicions del Robert Wyatt, ex bateria dels Soft Machine, posteriorment i per encàrrec de Radio France també va versionar la música de Nino Rota i de David Bowie. El  2007, dedica un disc a la memòria dels antics crooners, 'The Lost Crooners', aqui escoltarem temes molt coneguts que havíem escoltat interpretar a Sinatra, Dean Martin o Tony Bennet. Uns arranjaments fets amb bon gust i molt ben interpretats per el guitarrista Nelson Veras, Stephane Galland bateria i el mateix Yvinec que és un bon contrabaixista, en alguns temes el pianista Benoît Delbecq o el trompeta Médéric Collignon. A destacar el treball del Nelson Veras, delicadissim guitarrista que vam conèixer en el molt recomanable 'Komeda: The Innocent Sorcerer'.  

De tant en tant s'ha d'escoltar el pianista Michel PETRUCCIANI.  'Jazz Club Montmartre' és un directe gravat el 1988 al Montmartre de Copenhagen amb una companyia insólita: Gary Peacock contrabaix i Roy Haynes bateria, músics amb els que mai havia treballat abans tot i que sembla que portessin tota la vida tocant junts. Estimulant sempre la música del .Petrucciani i ja ho hem dit...de tant en tant és obligat escoltar el Michel Petrucciani. Daniel YVINEC és un bon contrabaixista conegut sobretot per la seva feina com a director de l' Orquestra Nacional de Jazz francesa. Del 2008 al 2013 amb ells va gravar uns bons arranjaments de la música de la Billie Holiday, de l'Astor Piazzola de Henry Mancini o de les composicions del Robert Wyatt, ex bateria dels Soft Machine, posteriorment i per encàrrec de Radio France també va versionar la música de Nino Rota i de David Bowie. El  2007, dedica un disc a la memòria dels antics crooners, 'The Lost Crooners', aqui escoltarem temes molt coneguts que havíem escoltat interpretar a Sinatra, Dean Martin o Tony Bennet. Uns arranjaments fets amb bon gust i molt ben interpretats per el guitarrista Nelson Veras, Stephane Galland bateria i el mateix Yvinec que és un bon contrabaixista, en alguns temes el pianista Benoît Delbecq o el trompeta Médéric Collignon. A destacar el treball del Nelson Veras, delicadissim guitarrista que vam conèixer en el molt recomanable 'Komeda: The Innocent Sorcerer'.  

Feia temps que no convidavem el trompetista Tom HARRELL a aquest programa de ràdio. Un Tom Harrell en molt bona forma en aquest 'Oak Tree' del 2020 acompanyat del pianista Luis Perdomo, Ugonna Okegvo contrabaix i Adam Cruz bateria. Un altre vell conegut el saxo alto Rudresh MAHANTHAPPA, avui amb el 'Hero Trio' un disc del 2020 amb els François Moutin contrabaix i Rudy Royston bateria, tres músics que ja havien treballat junts i i que aconseguiran unes versions ben particulars de temes coneguts del Charlie Parker, Ornette Coleman, John Coltrane, Stevie Wonder o Keith Jarret. És de tota manera amb el pianista Vijay Iyer amb qui ha compartit més discografia, en aquest Blog en podeu trobar un parell, particularment bo 'Panoptic Modes' del 2003.

Feia temps que no convidavem el trompetista Tom HARRELL a aquest programa de ràdio. Un Tom Harrell en molt bona forma en aquest 'Oak Tree' del 2020 acompanyat del pianista Luis Perdomo, Ugonna Okegvo contrabaix i Adam Cruz bateria. Un altre vell conegut el saxo alto Rudresh MAHANTHAPPA, avui amb el 'Hero Trio' un disc del 2020 amb els François Moutin contrabaix i Rudy Royston bateria, tres músics que ja havien treballat junts i i que aconseguiran unes versions ben particulars de temes coneguts del Charlie Parker, Ornette Coleman, John Coltrane, Stevie Wonder o Keith Jarret. És de tota manera amb el pianista Vijay Iyer amb qui ha compartit més discografia, en aquest Blog en podeu trobar un parell, particularment bo 'Panoptic Modes' del 2003.

Seguir BLOG, http://www.saxofonbcn.wordpress.com La setmana passada destacavem la presència de la saxofonista Nicole GLOVER en el supergrup Artemis de la Renee Rosnes, ara l'escoltem liderant aquest ' Memories, Dreams, Reflections' del 2025 que amb el contrabaixista Tyrone Allen II i el bateria Kayvon Gordon fan un trio molt competent.. M'ha agradat el disc i m´ha fet recordar que van existir músics com el Charlie Rouse. I a la segona el saxofonista Isaiah COLLIER ens retorna a la dècada dels 90 on músics com els David S.Ware o el Charles Gayle, i altres, van continuar els treballs que havien deixat inacabats els John Coltrane o l' Albert Ayler. 'The Ancients' del 2022 és el disc, fonamental la presència del contrabaixista William PARKER que també hi era en aquells 90's fent parelles rítmiques de lo més explosiu amb bateries de l'estil dels Rashied Alí, Susie Ibarra, Hamid Drake etc..., William Hooker és aquí el bateria que encaixa perfectament en aquest perfil i que també havia viscut aquell període en primera persona.  Disc molt recomanable aquest 'The Ancients' i no us perdeu l'extraordinari 'Touchin' on Trane' del Charles Gayle.

La setmana passada destacavem la presència de la saxofonista Nicole GLOVER en el supergrup Artemis de la Renee Rosnes, ara l'escoltem liderant aquest ' Memories, Dreams, Reflections' del 2025 que amb el contrabaixista Tyrone Allen II i el bateria Kayvon Gordon fan un trio molt competent.. M'ha agradat el disc i m´ha fet recordar que van existir músics com el Charlie Rouse. I a la segona el saxofonista Isaiah COLLIER ens retorna a la dècada dels 90 on músics com els David S.Ware o el Charles Gayle, i altres, van continuar els treballs que havien deixat inacabats els John Coltrane o l' Albert Ayler. 'The Ancients' del 2022 és el disc, fonamental la presència del contrabaixista William PARKER que també hi era en aquells 90's fent parelles rítmiques de lo més explosiu amb bateries de l'estil dels Rashied Alí, Susie Ibarra, Hamid Drake etc..., William Hooker és aquí el bateria que encaixa perfectament en aquest perfil i que també havia viscut aquell període en primera persona.  Disc molt recomanable aquest 'The Ancients' i no us perdeu l'extraordinari 'Touchin' on Trane' del Charles Gayle.

ARTEMIS és un supergrup que lidera la pianista Renee ROSNES, un "All Stars" en el que les integrants són dones, unes dones amb molt de talent: Nicole Glover saxo tenor, Ingrid Jensen trompeta, Noriko Ueda contrabaix, Allison Miller bateria i la Rosnes una excel·lent pianista que a més ens mostra la seva qualitat com a arranjadora i directora musical, El grup va arrencar el 2017, han gravat ja 3 discs, aquest ' Arboresque' és el tercer i en el seu moment vem programar el primer anomenat simplement 'Artemis', allà no hi era la Nicole Glover i si la Melissa Aldana i també la Cecil McLorin Salvant.. Escolteu.los.  I a la segona escoltarem el bateria anglès Tom SKINNER un músic vinculat a l'anomenat "nou jazz britànic" una manera de fer Jazz que integra estils i cultures musicals  ben diverses, caracterizat per una rítmica molt potent i marcada que ha aconseguit 'eixamplar la base', apropant-lo a un públic jove i multicultural que acostuma a ballar en els locals i festivals en els que s'escolta aquesta música. En aquest 'Voices of Bishara' del 2022 també hi són el Shabaka Hutchings, amb qui ja havien tocat junts en el grup 'Sons of Kemet' del 2011 fins el 2022 que es va dissoldre el grup, i la Nubya Garcia, dos dels músics més representatius d'aquest corrent, que hem escoltat sovint en el nostre programa de ràdio.i que podeu trobar en aquest Blog. I no, no té sentit seguir parlant d'un "nou jazz britànic" que ja té una antiguitat de 10-15 anys ...

ARTEMIS és un supergrup que lidera la pianista Renee ROSNES, un "All Stars" en el que les integrants són dones, unes dones amb molt de talent: Nicole Glover saxo tenor, Ingrid Jensen trompeta, Noriko Ueda contrabaix, Allison Miller bateria i la Rosnes una excel·lent pianista que a més ens mostra la seva qualitat com a arranjadora i directora musical, El grup va arrencar el 2017, han gravat ja 3 discs, aquest ' Arboresque' és el tercer i en el seu moment vem programar el primer anomenat simplement 'Artemis', allà no hi era la Nicole Glover i si la Melissa Aldana i també la Cecil McLorin Salvant.. Escolteu.los.  I a la segona escoltarem el bateria anglès Tom SKINNER un músic vinculat a l'anomenat "nou jazz britànic" una manera de fer Jazz que integra estils i cultures musicals  ben diverses, caracterizat per una rítmica molt potent i marcada que ha aconseguit 'eixamplar la base', apropant-lo a un públic jove i multicultural que acostuma a ballar en els locals i festivals en els que s'escolta aquesta música. En aquest 'Voices of Bishara' del 2022 també hi són el Shabaka Hutchings, amb qui ja havien tocat junts en el grup 'Sons of Kemet' del 2011 fins el 2022 que es va dissoldre el grup, i la Nubya Garcia, dos dels músics més representatius d'aquest corrent, que hem escoltat sovint en el nostre programa de ràdio.i que podeu trobar en aquest Blog. I no, no té sentit seguir parlant d'un "nou jazz britànic" que ja té una antiguitat de 10-15 anys ...

No coneixía el saxofonista francés Jerome SABBAGH i m'ha agradat la seva sonoritat relaxada i càlida, també l'entesa d'aquest quartet de llarga durada que es remunta a dues dècades. Amb el guitarrista Ben Monder, Joe Martin el contrabaix i Nasheet Waits a la bateria, hem de dir que el batería Ted Poor havia estat l'habitual en el quartet i que en aquesta ocasió el substitueix el Nasheet Waits, un dels nostres bateries preferits. Bons temes i un disc d'aquells que 'entren' des d'el minut zero. Masabumi KIKUCHI és un dels músics japonesos del Jazz més conegut en el panorama internacional. Ha treballat sovint amb el Paul Motian, en el grup Tethered  Moon fent trio amb el contrabaxista Gary Peacock i en anys posteriors en diferents gravacions al Village Vanguard. "The Complete Sessions 94' és un pack de 4 CDs que el 1994 van gravar en format de trio amb el Gary Peacock i el batería Masahiko Togashi, una llegenda al Japó, bona part dels temes d'aquestes Sessions són standards que el trio interpreta  de manera bastant singular.

No coneixía el saxofonista francés Jerome SABBAGH i m'ha agradat la seva sonoritat relaxada i càlida, també l'entesa d'aquest quartet de llarga durada que es remunta a dues dècades. Amb el guitarrista Ben Monder, Joe Martin el contrabaix i Nasheet Waits a la bateria, hem de dir que el batería Ted Poor havia estat l'habitual en el quartet i que en aquesta ocasió el substitueix el Nasheet Waits, un dels nostres bateries preferits. Bons temes i un disc d'aquells que 'entren' des d'el minut zero. Masabumi KIKUCHI és un dels músics japonesos del Jazz més conegut en el panorama internacional. Ha treballat sovint amb el Paul Motian, en el grup Tethered  Moon fent trio amb el contrabaxista Gary Peacock i en anys posteriors en diferents gravacions al Village Vanguard. "The Complete Sessions 94' és un pack de 4 CDs que el 1994 van gravar en format de trio amb el Gary Peacock i el batería Masahiko Togashi, una llegenda al Japó, bona part dels temes d'aquestes Sessions són standards que el trio interpreta  de manera bastant singular.

Seguim insistint amb el pianista Yosuke YAMASHITA i el seu New York Trio, el disc 'Sakura' de 1990, amb el Cecil McBee i el Pheeroan ak Laff...llàstima, avui no hi és el Joe Lovano.com la setmana passada... I a la segona  escoltem el trompetista Wadada LEO SMITH en el disc 'Dark Lady of the Sonnets' del 2011, amb  la Min Xiao-Fen que toca la 'Pipa' , una mena de llaüt xinès, i el bateria Pheeroan ak Laff, Un músic sempre creativa el Wadada i no estaria de més repassar un programa antic en el que presentavem el seu 'A Cosmic Rhythm With Each Stroke'  amb el pianista Vijay Iyer.

Seguim insistint amb el pianista Yosuke YAMASHITA i el seu New York Trio, el disc 'Sakura' de 1990, amb el Cecil McBee i el Pheeroan ak Laff...llàstima, avui no hi és el Joe Lovano.com la setmana passada... I a la segona  escoltem el trompetista Wadada LEO SMITH en el disc 'Dark Lady of the Sonnets' del 2011, amb  la Min Xiao-Fen que toca la 'Pipa' , una mena de llaüt xinès, i el bateria Pheeroan ak Laff, Un músic sempre creativa el Wadada i no estaria de més repassar un programa antic en el que presentavem el seu 'A Cosmic Rhythm With Each Stroke'  amb el pianista Vijay Iyer.

Sempre ve de gust 'escoltar' el Brasil, la seva música i els seus músics. La pianista, compositora i arranjadora Renee ROSNES és una declarada enamorada del Brasil i ho mostra en aquest 'Crossing Paths' del 2024, uns arranjaments magnífics amb  un bon treball també dels John Patitucci, Chris Potter,  Chico Pinheiro, Adam Cruz i ella mateixa tocant sobretot el piano elèctric, en alguns temes cantaran l' Edu Lobo i la Joyce Moreno... no us perdeu el darrer tema, una preciosa versió a càrrec de la Joyce Moreno, de la preciosa 'Caminhos Cruzados'.  I a la segona part convidem el pianista Yosuke YAMASHITA amb el seu New York Trio, Cecil McBee contrabaix i Pheeroan ak Laff bateria. Amb un plus, un excepcional Joe Lovano en el  pel meu gust, millor moment de la seva carrera... aquell mateix any gravaría el seu maravellós 'From the Soul'.  'Kurdish Dance' un disc del 1992, MOLT RECOMANABLE! 

Sempre ve de gust 'escoltar' el Brasil, la seva música i els seus músics. La pianista, compositora i arranjadora Renee ROSNES és una declarada enamorada del Brasil i ho mostra en aquest 'Crossing Paths' del 2024, uns arranjaments magnífics amb  un bon treball també dels John Patitucci, Chris Potter,  Chico Pinheiro, Adam Cruz i ella mateixa tocant sobretot el piano elèctric, en alguns temes cantaran l' Edu Lobo i la Joyce Moreno... no us perdeu el darrer tema, una preciosa versió a càrrec de la Joyce Moreno, de la preciosa 'Caminhos Cruzados'.  I a la segona part convidem el pianista Yosuke YAMASHITA amb el seu New York Trio, Cecil McBee contrabaix i Pheeroan ak Laff bateria. Amb un plus, un excepcional Joe Lovano en el  pel meu gust, millor moment de la seva carrera... aquell mateix any gravaría el seu maravellós 'From the Soul'.  'Kurdish Dance' un disc del 1992, MOLT RECOMANABLE! 

Escoltem avui el Joel ROSS, un jove vibrafonista que va tenir com a mentor i principal influència l'Stefon Harris. El disc 'Nublues' és el seu últim treball, gravat el 2024.amb l'acompanyament del bon saxo alto Immanuel Wilkins, habitual en els seus anteriors treballs,  també hi són en aquest disc el pianista Jeremy Corren, contrabaix Kanoa Mendenhall i bateria Jeremy Dutton. Un bon disc. I a la segona part viatgem al Japó i descobrim el cellista i contrabaxista Keiki MIDORIKAWA un representant d'aquell Free Jazz japonés que a la dècada dels 70  va obtenir identitat pròpia més enllà de l' influència del Jazz nord americà. Interessant i poc conegut el jazz japonés d'aquell període. 

Escoltem avui el Joel ROSS, un jove vibrafonista que va tenir com a mentor i principal influència l'Stefon Harris. El disc 'Nublues' és el seu últim treball, gravat el 2024.amb l'acompanyament del bon saxo alto Immanuel Wilkins, habitual en els seus anteriors treballs,  també hi són en aquest disc el pianista Jeremy Corren, contrabaix Kanoa Mendenhall i bateria Jeremy Dutton. Un bon disc. I a la segona part viatgem al Japó i descobrim el cellista i contrabaxista Keiki MIDORIKAWA un representant d'aquell Free Jazz japonés que a la dècada dels 70  va obtenir identitat pròpia més enllà de l' influència del Jazz nord americà. Interessant i poc conegut el jazz japonés d'aquell període. 

El pianista Ted ROSENTHAL va treballar sovint amb la vocalista Helen Merrill,  amb el contrabaixista George Mraz i el bateria Al Foster repassaran part del seu repertori i ho faran amb l'habilitat necessària perque aquells vells standards tornin a brillar. 'My Funny Valentine' un disc del 2008.. Mitics els acompanyaments que va fer el pianista Jimmy ROWLES a les moltes vocalistes amb qui va treballar. Aquest ' A Timeless Places'  amb la Jeri BROWN n'és un dels millors, la compenetració és total i Eric Von Esen al contrabaix també s'afegeix a la festa.

El pianista Ted ROSENTHAL va treballar sovint amb la vocalista Helen Merrill,  amb el contrabaixista George Mraz i el bateria Al Foster repassaran part del seu repertori i ho faran amb l'habilitat necessària perque aquells vells standards tornin a brillar. 'My Funny Valentine' un disc del 2008.. Mitics els acompanyaments que va fer el pianista Jimmy ROWLES a les moltes vocalistes amb qui va treballar. Aquest ' A Timeless Places'  amb la Jeri BROWN n'és un dels millors, la compenetració és total i Eric Von Esen al contrabaix també s'afegeix a la festa.

A la seva darrera etapa Chet BAKER va gravar uns quants discos excel.lents pels segell Criss Cross, un d'ells és aquest 'Live at Nick's' de 1978, que ens mostra el Chet Baker apassionat, tendre, intim d'aquell període. S'ha de tenir aquest disc !. El saxo tenor, i soprano i alto, Zoot SIMS va ser un dels millors representants d'aquell  Jazz que mai va deixar d' emmirallar-se a l'època Swing. 'If I'm Lucky' de 1977 va ser un dels seus millors treballs, un Zoot Sims poderós i carregat de swing encara que  bona part del mèrit d'aquest disc li podem adjudicar al pianista Jimmy Rowles, un magnífic pianista i arranjador. Aquest ...també!

A la seva darrera etapa Chet BAKER va gravar uns quants discos excel.lents pels segell Criss Cross, un d'ells és aquest 'Live at Nick's' de 1978, que ens mostra el Chet Baker apassionat, tendre, intim d'aquell període. S'ha de tenir aquest disc !. El saxo tenor, i soprano i alto, Zoot SIMS va ser un dels millors representants d'aquell  Jazz que mai va deixar d' emmirallar-se a l'època Swing. 'If I'm Lucky' de 1977 va ser un dels seus millors treballs, un Zoot Sims poderós i carregat de swing encara que  bona part del mèrit d'aquest disc li podem adjudicar al pianista Jimmy Rowles, un magnífic pianista i arranjador. Aquest ...també!

En el programa d'avui tornarem a escoltar el saxo tenor Rick MARGITZA que en aquest 'Sacred Hearts' gravat l'any 2021, recorda les absències de familiars i músics importants en la seva vida. Un disc ben personal en el que conviuen la melangia de la pèrdua i l'alegria del que va compartir amb ells. Un bon disc. L' Alan BROADBENT és un excel·lent arranjador, ho ha demostrat sobradament en el seu magnífic treball amb infinitat de vocalistes, a l'orquestra del Woody Herman, en el Quartet West del Charlie Haden en ... En aquest 'Personal Standards' hi trobarem destacades composicions pròpies que compleixen a la perfecció la consideració d' standard: ser perfectament distingible i familiar des del primer moment. Molt recomanable!.

En el programa d'avui tornarem a escoltar el saxo tenor Rick MARGITZA que en aquest 'Sacred Hearts' gravat l'any 2021, recorda les absències de familiars i músics importants en la seva vida. Un disc ben personal en el que conviuen la melangia de la pèrdua i l'alegria del que va compartir amb ells. Un bon disc. L' Alan BROADBENT és un excel·lent arranjador, ho ha demostrat sobradament en el seu magnífic treball amb infinitat de vocalistes, a l'orquestra del Woody Herman, en el Quartet West del Charlie Haden en ... En aquest 'Personal Standards' hi trobarem destacades composicions pròpies que compleixen a la perfecció la consideració d' standard: ser perfectament distingible i familiar des del primer moment. Molt recomanable!.

Els germans MOUTIN, François contrabaixista i Louis bateria, amb el seu Quartet on hi destaca el saxo tenor Rick MARGITZA, músic que teniem oblidat i que ens ha agradat tornar a escoltar. Un bon disc, 'Sharp Turns', gravat el 2007. A la segona part i seguint amb la selecció d'alguns titols del segell BYG RECORDS Actuel, escoltem el disc 'Ramblin' gravat a Roma el 1965. A nom del Paul BLEY amb el Barry Altchul a la bateria i el contrabaxista Mark Levinson, un dels bons titols del Paul Bley ...i en té molts de bons.

Els germans MOUTIN, François contrabaixista i Louis bateria, amb el seu Quartet on hi destaca el saxo tenor Rick MARGITZA, músic que teniem oblidat i que ens ha agradat tornar a escoltar. Un bon disc, 'Sharp Turns', gravat el 2007. A la segona part i seguint amb la selecció d'alguns titols del segell BYG RECORDS Actuel, escoltem el disc 'Ramblin' gravat a Roma el 1965. A nom del Paul BLEY amb el Barry Altchul a la bateria i el contrabaxista Mark Levinson, un dels bons titols del Paul Bley ...i en té molts de bons.

Pura màgia en el disc que el vibrafonista Walt DICKERSON dedica a la seva esposa. ‘ To My Queen’ …un IMPRESCINDIBLE !!!!!!. I a la segona part la complicitat de dues excelents improvisadores, la pianista Sylvie COURVOISIER i la guitarrista Mary HALVORSON. ‘Bone Bells’ un disc del 2024, el tercer que graven juntes.

Pura màgia en el disc que el vibrafonista Walt DICKERSON dedica a la seva esposa. ‘ To My Queen’ …un IMPRESCINDIBLE !!!!!!. I a la segona part la complicitat de dues excelents improvisadores, la pianista Sylvie COURVOISIER i la guitarrista Mary HALVORSON. ‘Bone Bells’ un disc del 2024, el tercer que graven juntes.

Escoltarem el saxo tenor Mark TURNER i el pianista Ethan IVERSON que tan bon gust de boca ens van deixar el passat 3 de Desembre al Conservatori del Liceu, ara com a membres del quartet del <Billy HART, aquesta serà la primera part del programa. I a la segona el quintet del saxofonista Alan SKIDMORE, un dels músics destacats en aquella època daurada del Jazz Britànic, finals dels 60 i començaments dels 70.

Escoltarem el saxo tenor Mark TURNER i el pianista Ethan IVERSON que tan bon gust de boca ens van deixar el passat 3 de Desembre al Conservatori del Liceu, ara com a membres del quartet del <Billy HART, aquesta serà la primera part del programa. I a la segona el quintet del saxofonista Alan SKIDMORE, un dels músics destacats en aquella època daurada del Jazz Britànic, finals dels 60 i començaments dels 70.