Se'ns ve un Drama

amigues! NO! no esteu somiant tornem a tenir capítol i aquest cop parlarem dels somnis, i no no ens referim als somnis de dormir, això és per un altre capítol sinò als somnis que ens fan moure i batallar per aconseguir-los els nostres anhels, ambicions, delulus o no tan delulus els necessitem per sobreviure? són el motor de les nostres vides? com els enfoquem? sigui com sigui ho desgranem amb vosaltres com sempre, begudeta , crispetes i play✨

noies! prepareu-vos perquè avui parlem d'un tema fort per això, avui comptem amb una persona especial i experta! la Irina Esteban! ✨ ai els ex! sí, aquelles persones que ens deixen o deixem perquè... per moltes coses en realitat, o no? cada història és un món i cada ruptura almenys dos i és que, en realitat, nosaltres també som ex també formem part del passat, present i/o futur de persones persones i relacions sexoafectives que han passat de ser els més propers i segurs a desconeguts com veieu hi ha molt a dir! ens acompanyeu? ja sabeu, crispetes , begudeta i play!✨

amigues i estimades, ja és Sant Valentí! però, i què passa si estás soltera? absolutament res, o almenys això pensem nosaltres en el dia de l'amor (romàntic) ens posem a debatre sobre la solteria què implica, quins prejudicis existeixen i perquè la societat no para d'empentar-nos a estar SEMPRE emparellats ja n'hi ha prou, les solteres també tenen Sant Valentí! ens teniu a nosaltres! com sempre, acompanyeu-nos en aquest viatge amb una begudeta , unes crispetes i un ram de flors , i play✨

dramàtiques! som unes esnobs? probablement sí, però saps què? segurament, tu també i està bé, totes pequem de vegades de voler tenir un gust ben refinat i "cult" si és que això existeix... de totes maneres, avui parlem d'aquest terme, de què significa, de com ens afecta sobre si criticar allò que no ens agrada del que sabem ens fa ser esnobs... apa, doncs, com sempre, begudeta , crispetes i play!✨

amiguis, teniu estil o seguiu les modes? sou més old-money , coquette , brat o aesthetic✨o boho ? com ens vestim pot significar com ens presentem al món és una forma més de comunicar-nos i expressar-nos la moda al final és una forma d'art més, però, té més funcions? pot servir per reflectir el moment social que vivim, o fins i tot, demostrar de quina classe social som com sempre, t'esperem ben estiloses amb una begudeta , crispetes , i play✨

uf Festes.... no per totes és una bona època de fet, per a qui si ho és? amb el típic cunyat o familiar pesat preguntant les mateixes ximpleries any rere any està clar que per a moltes la tornada a casa la família és complicat, sense mencionar el dolor dels que malauradament, no poden tornar totes sabem el que és, oi? en major o menor mesura l'ansietat social... aquest neguit per haver de parlar amb gent poc o gens coneguda doncs ja sabeu noies, esperem que hàgiu pogut sobreviure aquestes festes i acompanyeu-vos a desfogar-nos ‍ begudeta , crispetes i play!✨

nenes quin pal fer aquest copy però posem-nos un moment a pensar (si és que no us avorreix gaire) l'avorriment, exactament, per què serveix? Per nosaltres té un sentit i de molt important Avorrir-se no és dolent, ni molt menys Si voleu saber què és el que el fa bo o no tan bo, parlem precisament sobre això al nostre capítol Pros i contres de l'avorriment Va! Prou badalls i mentre mireu el sostre avorrides, acompanyeu-nos! Com sempre, begudeta , crispetes i play ✨

dramàtiques! agafeu-vos que bufa fort! estem immerses en una onada reaccionària i quina por! o no? en aquest capítol dissertarem els perquès d'on ens trobem i com hem arribat fins aquí fins i tot, ens atrevirem a donar possibles solucions (sempre des de la nostra humil opinió) hi ha sortida perquè la ultradreta no ens mengi? us esperem plegades per descobrir-ho, només calen crispetes , begudeta i play✨

Dramàtiques! Hem de passar a l'acció✊ Els nostres barris estan en perill de desaparèixer! O no? De totes maneres, parem-nos a pensar un moment què vol dir un barri. Com es construeix? Què el conforma? Per què són tots tan diferents? Cada un d'ells té la seva pròpia identitat, el seu propi fer I és que dramàtiques precisament per aquesta singularitat de cadascun, mereixen el nostre respecte i amor ❤️‍ En aquest capítol debatem sobre els nostres barris, on vivim i convivim i com pensem que els hauríem de cuidar Com sempre, acompanyeu-nos amb una birreta , unes crispetes , i play!✨

Ai dramàtiques! Que dur és fer-se gran: entomar responsabilitats, pagar factures, prendre decisions... Ja ho deia La Oreja de Van Gogh, "eres facturas y alcohol" I hem de confessar, que efectivament, ser adult és una merda Però, son tot penes? O hi ha alguna cosa positiva? I sobretot, quin és el paràmetre o la vara de mesurar que ens indica que ja ho som? Si és que existeix o és fixa... Apa va! Ja sabeu com va la cosa. Begudeta , crispetes i play!✨

I vosaltres dramàtiques, ens sou lleials? Esperem que sí perquè nosaltres a vosaltres ho som, i molt! Però, un moment, per què en realitat, què significa ser lleial? Som lleials a principis⚡, a amistats , a amors , a la família ‍ , a nosaltres mateixos ? O potser només som fidels? La lleialtat potser una vara de mesurar les nostres accions i relacions Ens fa d'eina per reafirmar el que creiem i actuar en conseqüència. Gairebé sempre... Com sempre estimades, begudeta , crispetes , i play!✨

aaai dramàtiques... què fem amb les mentides? vosaltres mentiu? son totes les mentides completament dolentes? es pot mentir sense parar? és un tema que toca de ple en la nostra vida. com quan mentim per sortir de festa, o quan sabem que la veritat potser és més dolorosa avui parlem de mentides i les debatrem a fons! com sempre, begudeta , crispetes i play✨

torneeem! estava clar que la nostra tercera temporada era un esdeveniment canònic, o canònge, com ens agrada dir-li nosaltres i precisament el primer temazo és aquest: esdeveniments canònics!⚡ són individuals? col·lectius? ambas? cap d'elles? com ens conformen? són els mateixos per a tothom? debatem i desbarrem juntes de nou en aquesta temporada! com sempre, begudeta , crispetes i play✨

Avui, avui, avui... Avui és un dia especial.☁️ Avui no parlem de nosaltres. O no ho fem directament. Avui parlem de vosaltres, les nostres fans universals , i de què fa que estigueu mossegant-vos les ungles dels dits dels peus quan cada dos dijous el nou capítol no s'acaba de carregar i l'angoixa us consumeix esperant la vostra dosi quinzenal de drama... Avui, socialitzem el fenomen fan en un acte de riure màxima, autocomplaença, confessions vergonyoses, i amor absolut a això que fem i a vosaltres que ens escolteu. I per fer-ho la dramma fan mama, la Mar Trallero ens acompanya i ens fa caliu! Avui tirem la casa per la teulada i ens servim una copa d'un bon cava per acomiadar-nos de la temporada , anunciant-vos més guerra pel setembre, i fem play amb un somriure d'orella a orella i els ulls vidriosos de pur amor.✨ ‍♂️

Dramàtiques del nostre drama, qui no ha desitjat profundament allò que en realitat no vol, però que en veure-ho en algú altre diu... PER QUÈ? PER QUÈ NO JO? Envejar és tan natural com veure, observar i comparar. I merda a l'espardenya. Avui ens buidem el pap de la bilis de l'enveja i riem de nosaltres mateixes. Avui estem àcides, fem un Margarita ? O un Pisco Sour ? En qualsevol cas, copa, crispetes , riures i play.✨ ‍

Amigues drammàtiques Sempre cal riure, però de vegades cal pensar, i avui pensem i no pensem soles! Sabeu que nosaltres som molt de pensament col·lectiu, i de la gent que ens ha ajudat, només quedava convidar al Sebastian, que és qui ens fa les caràtules dels episodis I que a més va conviure amb un Trastorn de la Conducta Alimentària durant l'adolescència. Avui parlem d'un tema seriós, però sense abandonar la nostra essència. ✨ Avui, un vi negre, unes olives farcides, un play, i si no hi ha risses, que hi hagi amor. ‍♂️

Ups! Sabem que venim tard... No ens mateu! A més el so no és el millor aquest capítol, però què us hem de dir? Què PROU! És hora de posar límits! Sí drammàtiques. Sabem que estàveu ansioses per un nou capítol... Però també ens mereixem descansar una mica i estar bé (i el timing dels següents capítols ja ens ha anat bé endarrerir-ho tot una setmana...) En fi, que en aquest capítol meravellós i curtet, ja veieu que nosaltres també ens hem posat límits i els hem complert, més o menys, parlem de límits. Què són i com els posem? Com afecten? Tot això i més si ens escolteu! Ja sabeu: crispetes , refrigeri i play✨ ‍♂️

Progenitoris, papes, mames i altres bestiars És igual el que feu, que ho fareu malament. És així i s'hi viu amb més tranquil·litat Siguem sinceres, la majoria, feu el que podeu i això ja és prou Per què, què faríem sense vosaltres? Sí, nosaltres, descendents, filles i fills i altres dimonis Sempre queixant-nos, necessitats d'amor i demanant més i més sense parar O aguantant simbiòticament les nostres respectives irresponsabilitats afectives? ‍ Ser progenitor és molt complicat i ser descendent també i quan a sobre has d'ajuntar-te amb l'altre la relació és una bomba. Parlem precisament d'això drammàtiques. De la complicada relació entre aquests actors socials i de la institució que aquesta representa. Com sempre, crispetes , gintònic ben carregat que aquest episodi és fortet i play.✨

Ai l'amor drammàtiques... ♥️☁️ A totis ens encanta estimar i que ens estimin, sempre de forma sana és clar. Però, que passa quan ens toca estimar-nos a nosaltres mateixes? D'això parlem precisament en aquest capítol, d'autoestima Sí, sabem que és un tema íntim, personal i que cadascuna el porta el millor que pot i que sap No jutgem, ja sabeu que aquest és el vostre espai segur de confiança Però debatem sobre què és exactament o de qui depèn realment Ja sabeu de sobres com va la cosa, o no? Crispetes , begudeta i play ✨

Amiguis, amigues, amics, avui parlem de vosaltres, de nosaltres, del vincle que ens uneix... ✨ Som amigues? Ens agrada ser-ho? Què és ser amic i que diferencia els amics dels que no ho són? L'amistat a debat, mentre ens cuidem i ens estimem! Serviu-vos el que us vingui de gust , crispetes , poseu play, i a riure ‍♂️

Avui el drama se'ns ve fort, dramàtiques... Avui venim a parlar de tots aquells cops que des de l'invisible o la impunitat, algú amb més poder que nosaltres ha exercit el seu poder fent-ne abús... Poc més a dir i molt a escoltar. Sobretot perquè tenim una convidada que us deixarà pati difuses i esbalaïdes. Avui, amb la Laura Pau, parlem d'abús de poder. Trifàsic de Baileys , crispetes , i avui un mig somriure trencat. Play i a pensar ‍♂️✨

És un fantasma? Energia?⚡ Una creença? O imaginació? ️ O totes alhora? Misticisme i pau mental, en què convergeixen? Les religions no són o no haurien de ser l'única manera d'estar en contacte amb la nostra espiritualitat. De fet, és una cosa íntima i personal. Una eina que ens connecta amb allò que molt sovint no es pot explicar o que encara està per descobrir. Fins i tot, l'escepticisme és una forma d'espiritualitat. No creure en res és creure en alguna cosa, no? Avui estem místiques i transcendents, drammàtiques. Crispetes , begudeta i play ‍♂️✨

Per què fer-ho avui si ho pots fer demà? Perquè de vegades ens pot la mandra i de vegades ens fa mandra que critiquin la feina que fem, i llavors, sigui com siguis, recordes la senyoreta que quan feies 6è et deia: 'A l'ESO no ho podreu deixar tot per l'últim moment.' Spoiler: sí que es pot. Tret d'amb el fet d'escoltar-nos. No ens procrastinis. Avui fem birra, crispetes, i play.

Amor, pots...? No. Creus que podria...? No. He pensat que... No. Confrontar el fet que ens diguin no, o fins i tot el fet d'haver de dir-lo, és un drama a l'alçada del millor dels nostres episodis... I d'això parlem avui. Com ens enfrontem a la paraula maleïda? Com diem no? Com assumim un no? Com sempre, en realitat... una copa de cava, crispetes, play i a riure una estona...

Avui, Dramàtiques, ens estimem i ens desestimem. Ahir va ser Sant Valentí i nosaltres aprofitem per desfullar la margarida de les flors del mal del romanticisme heteropatriarcal... O no? Alguna traïdora entre nosaltres està enamorada de l'amor romàntic? Hauràs d'escoltar-nos per saber-ho... Avui fa dia de sex on the beach, crispetes, i play...

Que ser emprenedor és el nou esclavatge, ja ho sabíem... I que si la precarietat fos un estat, la cultura seria la seva capital, també Per això, dramàtiques, avui venim amb un beef dels macos Per què costa tant aconseguir que les amigues et donin suport, et difonguin, i entre totis, fent xarxa, avancem plegades capa la victòria final? Avui venim fortetes, avisades esteu... Com sempre drammàtiques, crispetes , alcohol o suc o el que vulgueu i play ✨

Si bé ja ens hem confessat, ara ens toca demanar perdó drammàtiques. Perdó per què? Podeu preguntar-vos. Per la culpa pot ser? És necessari demanar sempre perdó? Quin pes social té? I si no ho sentim? Pots demanar perdó sense entendre el perquè? Perdonar és més important per a tu o pels altres? Perdoneu per tanta pregunta amiguis, però són tantes les embrolles de sentir... o no? Ja sabeu que toca, crispetes , gintònic o el que vulgueu per beure , play i a gaudir!✨ ‍♂️

Arriba l'any nou i diuen que els canvis de cicle van bé per fer foc nou...✨ I per començar havent fet net, va bé buidar el pap abans... ‍ Així que avui venim amb el capítol més íntim i trepidant dels que hem fet fins ara Avui, sacerdotesses del dramatisme, venim a confessar-nos dels nostres pecats...✝️ Sigueu benvolents i rieu una estona Per un capítol àcid, un bon Pisco Sour , crispetes , i play! ‍♂️

'-Mirall mirallet, d'aquest pòdcast, qui és el més llest? -Per més que a les Deforme Semanal us vulgueu semblar, ni a les Tresines heu arribat!' Què hem fet per merèixer això? Parlem del que es considera i del que considerem intel·ligència, de la seva utilitat i la seva necessitat, de nosaltres i del món. Venen festes familiars i, abans d'atabalar-te amb dinars i sopars, fes-te crispetes , fes-te un té , un xupito de whisky , i prem play!✨ ‍♂️

Dramàtiques! Acaba l'any i arriba el Cap d'Any...✌ (ja gairebé és 2024?) Però abans de celebrar encara tenim uns dies per rumiar... Rumiar sobre el pas del temps i el fet que ens fem velles! Horror! O, no? En aquest capítol parlem sobre com es viu arribar a ser personetes grans i les seves realitats. Com és costum, crispetes , begudeta , i play! ✨

Ser de poble o de ciutat, aquesta és la qüestió De vegades, fins i tot suposa vides i realitats paral·leles que fan més por que el món al revés de Stranger Things... Quina relació tenen ciutat i poble? Què et fa ser de poble o de ciutat? I vosaltres? Sou més de natura o d'anonimat tumultuari? Avui toca una ratafia o uns aires de Montserrat, crispetes i play!

Dramàtiques, quin mal fa passar un dol! Dir adeu és una merda Sigui una amiga, una parella o un familiar. O fins i tot una samarreta! O no? Fa mal fins i tot el dol d’una relació quan l’altra persona no ha traspassat. Com deixem anar? Com vivim els adeus? Del tipus que siguin? Nosaltres no us diem adeu, sinó que us convidem a unir-vos a aquesta conversa en l’episodi d’avui. Ja sabeu, crispetes, begudeta… i play ✨ ‍♂️

1, 2, 3, drink! 1, 2, 3, drink! 1, 2, 3, drink! 1, 2, 3, drink! Tantes coses que no hauríem de fer, però necessitem fer... Que no volem fer, però fem... Totes tenim petites addiccions. I què hi ha millor que poder riure i desfer estigmes? Escoltar-nos! Efectivament! Poseu play, relaxeu-vos i riguem juntes del drama! ‍♂️✨ Let’s swing from a chandelier!

Mea culpa, mea culpa, mea màxima culpa... Jurem pel nostre nom i el nostre drama, mai tornar a sentir culpa per gaudir! Perquè el plaer, sigui quin sigui, sigui motiu de celebració, i perquè escoltar-nos, com a gran plaer que és, sigui sempre una gran festa. Per tot això, convida una amiga, obriu una ampolla de vi per compartir-la, i premeu el play plegades, que els plaers sempre són més plaents en companyia...

Dramàtiques… Ser o no ser Aquesta és la qüestió… Excepte si ets bisexual, que llavors, dramàtica, t’ho qüestionen tot! El passat dissabte 23 de setembre va ser el dia de la visibilitat bisexual I com no, nosaltres estimades, aprofitem per parlar de com ser bisex és una aventura nivell Dragon Kahn Sobretot en una societat cis heteropatriarcal binària en la que la bifòbia està més que present. Així doncs, per una bisexualitat visible i orgullosa Play, crispetes, rom amb cola i a riure! ✨

Estimades dramàtiques✨, torna el malson que us torturarà cada quinze dies durant tot el curs amb la nostra segona temporada… Efectivament, tornem. Us ho esperaveu? O esperaveu que ens haguéssim enfonsat i no tornessim? O potser esperaveu que ens hagués fitxat un gran mitjà i trobarnos a CatRàdio, Ràdio Primavera Sound o en exclusiva a Spotify? De moment tornem amb alguns detalls diferents. Però prou, si fa no fa, igual que estavem la temporada passada. Avui parlem d’això, d’esperar, i de les ideacions que fabulem mentre esperem… Ai… les expectatives… Com sempre, mojito, crispetes, play✨

Ens ha passat volant, però ja se’ns ha passat la primera temporada! Hem rigut, hem begut, i fins i tot hem dit alguna cosa interessant! Ha estat un plaer enorme acompanyar-vos aquest temps, que ens hàgiu acompanyat, i haver compartit aquest humil espai amb totes vosaltres. Després de l’estiu tornarem amb més drames, però ara ens martiritza un neguit… Nosaltres estem prou orgulloses del programa però… som mediocres? Gintonic, crispetes, play… i jutgeu vosaltres mateixes!

Estimades dramàtiques, avui tenim un programa molt especial… El nostre programa més professional! Ens hem comprat micros nous i sonem bé? No! Parlem de la vida de l’artista! I per fer-ho ens acompanya la dona cortineta, la dona pedant, la Nana, l’Anna Herebia, gran amiga i millor actriu. I com els artistes som memes amb potes, avui només les veus, per vosaltres. Sempre vostres, les vostres dramàtiques de confiança. Crispetes, alcohol... i play! ▶️

Procrear o no procrear, aquesta és la qüestió… Nosaltres dramàtiques som d’aquelles que si se’ns cova l’arròs, el transformem en arròs amb llet. Avui parlem d’una altra pressió social que ens pertorba i ens amenaça. Les criatures! Venen les vacances i la vida sexual de totes s’accelera, però fem-ho amb seny… I això com es fa? Clicant al play! I agafant les crispetes i gaudint d'aquest nou episodi! ‍♂️✨

Dramàtiques! Ha arribat l'hora de deixar el niu i emancipar-se! És bromi... o no. Trobar pis i fantasiejar amb com pagar-lo ja és prou cansat. Per tant, avui, ens dediquem a riure de la vida. Perquè si no podem ballar, riure i gaudir, no podrem mai fer cap revolució, i n’hi ha unes quantes per fer encara... ‍ El capítol d'avui se’ns ve emancipat, lliure, amb vitalitat i amb bona dosi de risses i de drames. Com sempre, vaja. Ja sabeu, crispetes , tequila , i play...

Drammàtiques venim enfadades Estem fartes de la precarietat, vivim autoexplotades, treballem tot el temps... Per cert, però, em queden encara 7€ i heu vist aquell local nou? Necessito un brunch allà si o si M'han dit que tenen uns bloody mary impressionants Merda! I nosaltres sense pensar a pagar el lloguer... Crispetes , llauna d'un €, que som precàries , i play, dramàtiques ✨ ‍♂️

Ai, dramàtiques... A qui no li agrada mirar-se en un mirall i agradar-se, fer-se LA selfie? Aquell notar que et miren el dia que has triat un outfit que saps que és perfecte?✨ A qui no li agrada un elogi? Un m'ha encantat això que has dit... quan saps que el teu argument és imbatible? Estimar-se no només està bé, és necessari.♥️ Però la gent narcisista pot arribar a xuclar-nos la sang, l'energia, tot... (tot? ) Aquesta setmana sortim un dia tard però teníem massa a dir, i el programa s'ho mereix... I ja sabeu, una copa , crispetes , mucho brilli brilli✨✨... i play ‍♂️

Desitjar o no desitjar, aquesta és la qüestió. Drammàtiques, en aquest capítol es venen coses picantotes. Parlem de per què ens posa el que ens posa... I també del perquè no ens posa el que no ens posa. No totis desitgem ni totis desitgem de la mateixa manera. Si no quina gràcia tindria? Desitjar de forma diferent ens dona més color, opcions, i sal a la vida Però, és una cosa inherentment natural? O és una cosa apresa? Construïda? Nosaltres ens trenquem el cap en aquest capítol en què tornem a posar al centre el vostre tema preferit, el sexe. As usual my dramatics, crispetes, aperitiu, gintònic o el que vulgueu... i play ‍♂️✨

Dramàtiques, avui venim calentetes... Avui venim a beure'ns tots els cubates que hem hagut d'aguantar mentre escoltàvem amics, o no tant... Joves, o no tant... Dir coses supercuquis que amagaven cunyadades de l'alçada d'un campanar. Hi ha masclisme boomer, masclisme mil·lenial i masclisme Z, amiguis. Qui ho hauria de dir? Nosaltres en parlem en aquest episodi sobre aquesta nova mena de masclismes del nostre estimat cisheteropatriarcat blanc. Crispetes , gintònics i bla, bla, bla... Premeu el play!

Totes som sexe. El sexe ens encanta, ens flipa i ens fa frepar. Però hem de normalitzar que de vegades no ens ve tan de gust. I no ha de per què ser el centre de la nostra vida. Avui tanqueu la llum, que entre les risses habituals trobareu confessions a dojo o potser us puja la temperatura... Crispetes i gintònic amb tònica gust maduixa... I play...

Malauradament, nosaltres no som com la María del Monte. O afortunadament. Nosaltres no només hem hagut de sortir de l'armari sinó que ho hem fet infinitat de vegades, i hem sortit d'una bona pila d'armaris, i això ens regala un programa ben farcit de riures. Ah, i hi ha sorpresa! Avui tenim una amiga convidada... Esperem que xaleu fort amb la Xeix! Ja sabeu, dramàtiques: crispetes, gintònic... i play!

Nostàlgia De sentir un riure boig I sentir prop de ma boca Com un foc el seu respir Angoixa De sentir-me abandonadi I pensar que al seu costat algú Aviat, aviat li parlarà d'amor... Res d'això nenis... Avui parlem de nostàlgia, de records de la nostra infància i l'adolescència i riem una mica de nosaltres mateixes! As usual, prepareu-vos la vostra beguda alcohòlica preferida (siguem dolentis nenis) i premeu el play! Perquè sí, perquè cal riure, oncle Vanya, cal riure...

Cleòpatra. Joana d'Arc. Marie Curie. Qui voldries ser? O potser... Els esclaus que van fer les piràmides? O els bisbes que cremaven llibres a Florència? O els homes que han guanyat premis tota la vida invisibilitzant les dones que investigaven i descobrien? O les bruixes que cremaven? Avui viatgem en el temps... Avui reflexionem sobre la història... O no. Ja sabeu que ens dispersem sovint... Gintònic i crispetes, poseu-vos el cinturó i agafeu-vos fort que comença el viatge.!

Com ja sabeu nosaltres diem el que pensem tal com raja... Però avui pensem abans de parlar, per què? Perquè, estem segures que es pot dir qualsevol cosa? I encara més, tot el que es pensa es pot dir en veu alta? Quins són els límits de la llibertat d'expressió o de l'humor? És més, tenen límits la llibertat d'expressió i l'humor? Avui no riem tant, però ens obrim més. Avui parlem de cancel·lacions. Poseu-vos còmodes i en comptes de gintònic i crispetes, us recomanem un drymartini amb unes olives amb un punt de picant, que venim fortes!

Pa amb tomàquet o entrepà de calamars? Paella o truita de patates? Barcelona o Madrid? Aquesta és la qüestió... O la combinació, qui diu que s'hagi de triar? És diferent fer vida a un lloc o a un altre o és diferent viure allà on has crescut o viure a un lloc a on acabes d'arribar? Ens encanta enfangar-nos i avui ho fem a base de bé. Ha arribat el fred, així que us recomanem fer un cocido madileño amb galets i carn d'olla, i us poseu el programa mentre fa xup-xup. Ah! I no oblideu la vostra beguda preferida, que no falti! Premeu play i a gaudir!