So de cobla

Programa altament recomanable: per un costat amb la Laura resseguim alguns dels arranjaments més interessants que s'han fet per a cobla d'autors com Stravinski o Debussy, autèntiques delícies musicals que gairebé representen un gènere dins el repertori coblístic. I l'Albert obre la capsa dels trons i del hate entre Amadeu Vives i Enric Morera, entre d'altres. Això sí, aprofitem per sentir l'obra per a cobla de Vives.

Us oferim un resum de la gran final, que es va celebrar el 30 de maig passat a la Garriga i que va representar l'eclosió dels nous Premis Preludi. Un certamen musical que combina popularitat i qualitat i que venen a substituir els clàssics "Sardana de l'any". Més de 80 composicions han seguit el recorregut per arribar a trobar quines són les peces guanyadores de cada categoria. Avui les repassem.

Avui, concert carnavalesc. Concretament un concert que va obrir la primera temporada del cicle Cobla, Cor i Dansa. Aquest va ser el primer cicle per a cobla que es va establir al Palau de la Música, proposat per Jordi León. A més de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, que n'era la formació resident, el cicle incorporava regularment altres cobles convidades i obria les portes a directors i solistes procedents del món simfònic i coral. El projecte es va mantenir viu durant dotze temporades. I avui escoltarem el primer concert, celebrat el 21 de febrer del 1999, amb la Sant Jordi i Jordi León a la direcció.

"S'Alou" o "El bac de les ginesteres" són títols de sardanes d'Eduard Toldrà. Però també són vins de les Vinyes dels Aspres. Unes vinyes on la família política de Toldrà va fer vida, i on el mestre barceloní va estiuejar, es va enarmorari i es va inspirar. Avui repassem els paisatges on Toldrà va firmar algunes de les seves obres i on els seus hereus encara avui li fan honors a partir del fruit de la terra.

1937, Exposició Internacional de París. Al Pavelló de la República va sonar la Cobla Barcelona, en plena Guerra Civil a la península. Avui recuperem el repertori que hi va oferir i l'enregistrament que, aprofitant que era a París, va fer la cobla barcelonina. I us parlem d'un tàndem que sempre ha funcionat: cobla i coral. A partir de repertori clàssic i contemporani, seguirem algunes de les peces més emblemàtiques que s'han escrit mai.

Encadenat d'intèrprets de tenora que desfilen per antena, passant de l'un a l'altre i escoltant les composicions que més els han marcat durant la seva carrera. Amb el seu testimoni i, tot sovint, les seves interpretacions.

Amb l'escriptor i estudiós Jaume Nonell ens endinsarem en algun dels resultats de la seva tasca de recerca, com ara la descoberta de la barítona històrica, així com en la seva feina com a impulsor de propostes artístiques. De la cobla fusió als esbarts.

Una de les persones que més en saben, en aquest país, sobre la història de la cobla, els seus detalls i personatges, és Jaume Nonell. Acaba de publicar "100 motius per estimar la sardana" juntament amb el també sabadellenc Jordi Saura. Amb ell us explicarem un munt d'anècdotes, detalls històrics i obres que, segur, us sorprendran.

Us oferim el concert de sardanes populars que el març del 2024 va oferir la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona, sota la direcció de Marcel Sabaté, en el cicle de cobla que se celebra al teatre l'Aliança del Poblenou. Un concert de sardanes de plaça però amb molt interès musical.

Aquest gener també és moment d'obrir la capsa d'efemèrides. El 2026 ens porta dates rodones vinculades a compositors i compositores de l'àmbit de la cobla que cal destacar. Pepita Llunell, Enric i Pau Casals, Antoni Agramont, Francesc Mas i Ros o Ricard Castells passaran per l'antena.

Ens visita de la filla del compositor Rafael Ferrer i Fitó, un dels grans noms (oblidats, de vegades), no només de la cobla sinó també de la música feta a casa al tombar de la segona meitat del segle XX. Amb la Miana Ferrer repassem obres i moments vitals del compositor.

Obrim l'any amb un repàs d'algunes de les produccions discogràfiques que aquest 2025 ens ha deixat al voltant de la cobla. Propostes que passen per aniversaris com el de la Cobla la Bisbal Jove, efemèrides com la de Pau Casals o discos molt esperats com els de Jesús Ventura. I no hi faltaran propostes de fusió com la Marinada amb Guillem Roma, la Bisbal amb Newen Tahiel i les sempre sorprenents versions de la Contemporània.

El "So de cobla" es vesteix de Nadal i us ofereix un repertori de sardanes i obres ben adient per a aquests dies, com una postal musical. I és que hi ha molt repertori de música per a cobla pensat per a aquests dies, amb temàtiques i melodies que fan referència a les festes, potser, més musicals de l'any.

Recuperem un dels episodis més curiosos de la música per a cobla: els aplecs de la Costa Brava. Fins a 6 cobles s'enfilaven a un vaixell que anava fondejant a cales i pobles d'aquesta costa mentre interpretaven obres d'autors de primer ordre, bona part d'estrena. Repassem, també, algunes de les obres del compositor Ramon Serrat, visitant el seu arxiu personal.

Aquesta setmana sentirem un dels instruments més feréstecs de la cobla, el tible. A través dels seus intèrprets, encadenarem obres i composicions on aquesta doble canya té un paper destacat. Un rere l'altre, membres de moltes cobles d'arreu del país aniran fent aquest encadenament.

Anem tancant l'any i volem fer una aturada en una de les plomes més peculiars de l'àmbit de la música per a cobla: Xavier Boliart, que ens ha deixat aquest 2025. Seguirem la seva obra, sentirem companys i amics, i, com no pot ser d'altra manera, recuperarem algun fragment de l'estona que vam passar amb ell en aquest mateix programa el 2023.

Els esbarts han sigut un dels motors de composició per a cobla. I avui en fem mostra, repassant algunes de les peces més celebrades per ser ballades. De diferents tipus i compositors. Us parlarem d'una de les persones que més van treballar el gènere i que fa poques setmanes ens ha deixat, Jordi Núñez. Gran director, amic de tots els esbarts, va saber fer de frontissa entre cobla i grups de dansa d'una manera única.

Anem de concert i compositors, per parlar de la Biennal Jesús Ventura de composició que es va celebrar al mes d'abril i que començava amb un curs d'instrumentació i que acabava amb la presentació de les peces que en van resultar. I avui en sentim les peces, de compositors molt diferents. Sentirem les seves reflexions, i també com sonen amb la Cobla Sant Jordi, Joan Torres a la percussió i Miquel Massana a la direcció.

Anem al cicle del Casino de l'Aliança del Poblenou i recuperem un dels concerts més populars que s'hi ha programat: sardanes populars, ben fetes i d'autors clàssics i contemporanis. Una mica de tots els temps. Anirem a un dels concerts del cicle de de cobla del Casino de l'Aliança del Poblenou. Concretament el 17 d'abril del 2023, amb la Cobla Sant Jordi.

Aprofitant l'any Garreta, avui parlem amb el comissari de l'esdeveniment, en Quim Rabaseda. A més de descobrir tot el què s'ha gestat amb motiu de la commemoració, ens aproximarem a l'obra del geni de Sant Feliu de Guíxols. La seva obra per a cobla, les seves peces per a simfònica, per a piano o la seva relació amb Pau Casals són alguns dels eixos que desgranem.

I segona visita de Xavier Pagès al programa. Parlem amb ell de la seva obra per a cobla. Ja ho diem: trencadora, experimental en molts casos, innovadora i sense marges ni fronteres. Amb ell comentem obres i parlem de la seva producció i la direcció per a cobla.

Xavier Pagès és un dels compositors actuals del nostre país més experimentals. Amb ell, en l'àmbit de la cobla, hem pogut gaudir de sardanes originals i trencadores (des de la primera) a propostes per a bases electròniques i orquestra, en format sardana. Però quins són els seus referents? Doncs avui ho descobrim.

Un dels reptes que ens hem marcat al "So de cobla" d'enguany és sentir els intèrprets. Però no només la interpretació, sinó també amb les seves fílies musicals. Així que obrim una finestra, aquesta temporada, als encadenats d'instruments. I comencem pel principi: 10 flabiolaires que es van passant la pilota entre ells, mentre proposen obres i enregistraments.

Una estrena d'Antoni Ros Marbà, peces de Garreta i homenatges, i autors d'avui, a una i a dues cobles. Aquests són alguns dels elements del Concert de F'Estiu, de Calonge, que van protagonitzar aquest agost les cobles Sant Jordi i Principal del Llobregat. I que avui, al "So de cobla", repassarem.

Obrim temporada amb la visita d'Arnau Tordera. Aquest inquiet creador assegura haver descobert tard la cobla, però que això no fa que no la valori. Amb ell repassem referents, tant clàssics com contemporanis de l'àmbit, i ens fixem, també, en les seves composicions on la cobla té un paper important, ja sigui com a banda de vent dels Obeses o com a creació lliure. També reflexionem sobre la música d'arrel, amb què Tordera també està vinculat.

Vam fer un programa on els compositors de l'àmbit de la cobla es passaven la pilota els uns als altres, destacant alguna de les seves obres. Doncs bé, com que en van quedar molts per dir, avui, per tancar la temporada, agafem ben fort aquesta cadena i hi afegim unes quantes baules més.

Si la setmana passada entràvem en el món Joan Albert Amargós a partir dels seus referents, avui passem per algunes de les seves obres per a cobla. De sardanes, alguna. Sorprenent, fresca i atrevida (de joventut, també) i obres... descomunals les que ha presentat per a la formació de cobla.

Per acabar, gairebé, la temporada, us oferim dos programes amb una interessant conversa amb el músic, compositor i director Joan Albert Amargós. Amb ell, repassem algunes obres per a cobla que considera de referència. Autors clàssics o disruptius contemporanis que ens proposa repassar.

Un concert de morro fi, obres de Juli Garreta, coetanis i alumnes. Un directe que es va poder viure aquest abril a Manresa, al teatre conservatori, amb una immillorable Cobla de Cambra de Catalunya i amb la batuta sempre sàvia i afinada d'Antoni Ros Marbà. No sempre es pot escoltar un concert així.

Dos blocs, en aquest "So de cobla" d'avui. Primer, les obligades. Sobretot les obligades de tenora. Què són i quin és el seu origen? Virtuosisme o focs d'artifici? Repassem algun dels grans títols amb intèrprets ben diferents, clàssics i actuals. I us parlem de Vicenç Bou, el mestre de la sardana pop que va conquerir Paral·lels i places d'arreu del país.

Aquest mes de maig s'ha tancat una nova edició al concurs de la popularitat per a la música per a cobla. Un certamen d'eliminatòries, finals i semifinals, que arriba, cada maig, a la seva fi per trobar quina és la sardana estrenada l'any anterior que més agrada al públic. Aquesta 35a edició, a més, celebrada a Figures, té regust de canvi de cicle. Parlarem amb els guanyadors i amb els responsables de Som Sardana per conèixer quins són aquests canvis que s'apunten.

Ens afegim a la setmana que Catalunya Música dedica als compositors Ricard i Joan Lamote de Grignon. Des de dilluns que ho fem i avui ho tanquem amb aquest concert. Un directe enregistrat al Palau de la Música Catalana dins el cicle "Tardes al Palau". La Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona interpreta un programa únic: la integral de sardanes de Joan i Ricard Lamote de Grignon, dos dels noms fonamentals de la història de la música contemporània de Catalunya.

Avui anem de concert. En l'últim any Josep Antoni Sànchez, ànima de la Cobla Sant Jordi, va haver de deixar els escenaris, enmig de les celebracions del 40è aniversari de la formació. Per agrair-li la feina feta durant tots aquests anys, els seus companys de la Sant Jordi van pensar a donar-li "carta blanca" per escollir el contingut d'aquest concert. Avui podreu escoltar deu sardanes seleccionades per ell mateix, d'autors que, per diferents motius, ha volgut que formessin part d'aquesta tria tan especial.

És a dir, quin paper tenen instruments de la cobla quan s'ajunten amb la banda? o amb l'orquestra? Avui parlem d'organologia. Joan Lamote de Grignon, director de la Banda Municipal de Barcelona, va impulsar la inclusió d'aquests instruments dins la plantilla de forma estable a partir de 1921, defensant que oferien una "sonoritat catalana característica i una riquesa tímbrica única al món". Doncs bé, amb aquesta premissa, s'ha elaborat tot un repertori (Lamote mateix, i contemporanis) que ha demostrat quina és la fina línia que ajunta i separa aquestes sonoritats. I també indaguem en la combinació orquestral amb instruments com la tenora amb la doble canya.

Ens visita el músic bagenc, cardoní, Xavier Ventosa. Instrumentista de clarinet, violí i tible, director i compositor. Parlarem de les seves obres, de les combinacions amb Banda i Cobla, de la seva carrera per diverses cobles del país i dels seus referents musicals. I no parlarem del "CotixCoti", tot i que en va ser el primer a fer-ne la versió per a cobla i ballable.

Com que tots els sants tenen vuitada, avui ens vestirem de Jordi i de Montserrat. Dues fites que se celebren aquesta setmana i que, més enllà del caràcter votiu, han donat molta obra per a cobla que avui repassarem. Com són les sardanes de l'ofrena estrenades a l'Aplec de Montserrat, per exemple, així com obres inspirades en dracs, roses i donzelles.

La producció discogràfica al voltant de la música de cobla és àmplia i diversa. Avui repassem alguns dels nous enregistraments que han sortit aquest primer terç de l'any. És el cas del disc "Col·legues: sardanes de Jesús Ventura", que s'ha presentat a tall d'homenatge a l'autor. També us explicarem el treball de les dues barítones, produït per La Principal del Llobregat, un projecte que posa en la mateixa gravació un instrument que ha estat 90 anys fora dels escenaris i la barítona de l'IEC, que ja ha complert deu anys de vida. I la Cobla de Cambra de Catalunya, que ha presentat una nova entrega dels seus monogràfics al voltant de Josep Serra.

Que Juli Garreta, del qual estem de celebració enguany, va fer una ingent obra de gran qualitat per a cobla, no és una descoberta. Avui ens centrarem, però, en aquelles composicions, potser no gaire conegudes, però que agafen de referent títols literaris: de Verdaguer a Rusiñol. Personatges d'aquests tòtems de la literatura catalana que surten esmentats en el catàleg Garretià. De Ruera, dona la seva particular visió de Barcelona, en el tríptic laietà que va escriure el 1970 i que van ser premiades al concurs Ciutat de Barcelona.

Si una persona coneix bé les funcions i possibilitats de la cobla és Bernat Castillejo. A ell li devem un arranjament per a cobla del "Rhapsody in blue" (Gershwin) brillant. O la banda sonora de la cobla acompanyant Pascal Comelade. O infinitat de ballables. Però també és un flabiolaire i flautista excel·lent. I director d'un munt de formacions. Així que avui tenim un dels personatges més polièdrics del camp de la cobla. Ah! I l'única matrícula d'honor que va posar Manuel Oltra.

De concert, aquest dissabte, amb el que es va celebrar l'octubre passat a Banyoles. Titulat "La gran festa de la música per a cobla" i que cada any se celebra durant les festes de Sant Martirià. Avui repassem el contingut de l'edició del 2024 amb les cobles Ciutat de Girona, la Principal de la Bisbal i els Montgrins, sota la direcció d'Esteve Molero, Francesc Cassú i Jordi Molina.

Iniciem avui una sèrie de peces al voltant de Juli Garreta en el marc de la commemoració del 150è aniversari del seu naixement. Garreta, nascut a Sant Feliu de Guíxols el 1875, va contribuir significativament a la renovació de la música catalana, i va deixar una empremta profunda que va marcar diverses generacions de músics, arribant encara a avui en dia. Garreta per un costat i organologia d'instruments per un altre.

El Memorial Joaquim Serra és la gran fita de tardor de la música per a cobla a Barcelona. Avui fem un recorregut pel repertori i estrenes de la darrera edició d'aquest concert, que organitza l'Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona. Un concert celebrat el 25 de novembre passat, amb les cobles Sant Jordi i Mediterrània, sota la direcció de Marcel Sabaté i amb David Domínguez a la percussió. I estrenes de Vicenç Martín, a qui sentirem.

D'Algeciras a Viena passant per Barcelona. Aquest és un recorregut esquematitzat de la carrera de la (jove) directora Irene Delgado-Jiménez. Una de les batutes més buscades que aquest mes de gener l'hem pogut veure davant la cobla de l'Esmuc. I atenció, perquè el seu coneixement i estima per aquesta formació (d'una manera tan natural com desacomplexada) us deixarà garratibats. Foto: Eulàlia Prat

En el repertori de música per a cobla ,hi ha força (tampoc gaire) obra relacionada amb l'àmbit del Carnaval i el cicle festiu que representa. Des de sardanes desenfadades a grans composicions per a recreacions en dansa. Farem un recorregut per algunes de les obres que, en un cap de setmana com aquest, s'escau repescar.

Entrevistem un dels compositors amb més projecció internacional, ara mateix, al nostre país. Amb un peu a Los Àngeles i un altre a Castelló d'Empúries, Marc Timon és l'exponent d'una de les ments més inquietes i brillants dels nostres temps. Compositor, però també escriptor, intèrpret, director i creador de bandes sonores, que farà les delícies de tota l'audiència. Per la seva obra, per la que ha triat i pels seus comentaris.

Els autors contemporanis de l'àmbit de la cobla es coneixen els uns als altres. Molts hi interactuen com a instrumentistes o directors, i altres, senzillament, admiren les peces de companys i amics. Avui sentirem compositors que suggereixen obres d'altres. Un repertori format, per tant, per les predileccions d'aquells qui fan més ample, cada vegada, el repertori per a cobla.

Aquest "So de cobla" us parlarem de sardanes per a dues cobles. Un format pot habitual, molt de concert, i que ens ha deixat grans obres. I també us parlarem de Joaquim Serra, però ho farem amb les seves pròpies paraules. Un relat que explora l'entramat i les emocions que van inspirar cadascuna de les seves sardanes i que ell mateix descrivia.

Josep Antoni Sánchez i Martínez ha estat fundador i instrumentista de tenora a la Cobla Sant Jordi fins a aquest 2024. Abans havia tocat també a la Ciutat de Terrassa, La Principal de Collblanc i La Principal de Barcelona. Ha sigut un dels artífex del projecte Sant Jordi, que ha posat de relleu el llegat de la música per a cobla al nostre país i que ha obert camí en la cerca de noves propostes musicals.

Concert exigent i de nivell. En aquest programa us oferim un concert celebrat al Palau de la Música Catalana el 12 de novembre del 2024, un monogràfic dedicat a l'obra per a cobla de Pau Casals i que va comptar amb la direcció d'Antoni Ros Marbà, davant d'una cobla de cambra extraordinària, que en molt poques ocasions s'ha deixat veure en públic. I amb Pau Casals, també sonarà el seu germà Enric i el seu amic Juli Garreta.

Cada vegada que canviem d'any, cal posar ordre i saber quines són les efemèrides més destacades. Números rodons, xifres exactes, vinculats a autors. En aquest cas, aquest 2025 ens proposa noms per revisitar autors coneguts i d'altres que convé aprofitar per desempolsar. De Juli Garreta a Pep Ventura, passant per Manel Saderra i Puigferrer, que segur que farà revalorar la tasca de tots ells.