Somnis d'Andròmeda

Aquest àudio és una playlist amb un seguit de temes musicals que han aparegut en el pòdcast Somnis d’Andròmeda de l’últim any, des del març del 2025 i fins ara. Són temes dels quals en el programa habitualment se n’escolten només fragments, però que aquí es poden gaudir en tota la seva extensió. I en aquesta ocasió es fa un homenatge especial a la formació britànica Alan Parsons Project, amb motiu dels 50 anys de la seva creació.

Aquest programa està dedicat al turisme espacial. Però no es tracta d’un reportatge amb tots els detalls sobre aquest fenomen cada cop més en auge, sinó d’apropar-s’hi des d’un enfocament més obert, on la música i la literatura de ciència-ficció hi juguen un paper destacat. Perquè de la idea d’agafar-se unes vacances a l’espai, abans que els científics o alguns magnats actuals se la fessin seva, ja n’havien parlat grans autors del gènere, basculant sempre entre la imaginació i la realitat.

Aquest programa és una versió en format àudio de part del meu relat curt «Caixes de colors en la nit espectral». En realitat, el programa és una reelaboració que segueix tan sols una de les línies argumentals del text original, i que es focalitza en un únic personatge, per això es titula «Una caixa vermella en la nit espectral». En qualsevol cas, l’àudio apunta molt més a la part sonora del relat (músiques, veus, efectes de so) que no pas a la purament narrativa, i vol ser també un petit homenatge a la veu humana com a eina privilegiada de comunicació.

Aquest programa el dediquem a un dels científics més destacats del panorama actual, el físic teòric nord-americà d’origen japonès Michio Kaku, especialista en la teoria de camp de cordes, però que destaca també com a divulgador científic. El programa, en realitat, és tan sols un recull de reflexions sortides de la veu del propi Kaku embolcallades amb la música d’un contemporani i (gairebé) compatriota seu, el músic japonès Kitaro. Reflexions i pensaments per endinsar-nos en les meravelles, reptes, desafiaments i oportunitats que ens ofereix la conquesta de l’espai.

Aquesta és la primera part de la versió en audiollibre d’un fragment de la meva quarta novel·la «A l’ombra de les vostres ales» (2024). El fragment correspon als primers capítols de la novel·la, concretament als que es localitzen al planeta anomenat Nova Trindade, i que en certa manera constitueixen un relat independent dins el conjunt de la narració. La sinopsi general de la novel·la seria aquesta: «Una misteriosa piràmide suspesa enmig del no-res; un estrany laberint farcit de paranys; un planeta remot que es diria bessó de la Terra. Gairebé 40 anys més tard dels fets narrats a la novel·la «Quan torni el Halley», alguns dels protagonistes d’aquella aventura es retroben als confins de Draco per viure una experiència que enllaça passat, present i futur a la recerca de les claus d’un enigma amagat a l’ombra del llegendari cometa».

Aquesta és la segona (i darrera) part de la versió en audiollibre d’un fragment de la meva quarta novel·la «A l’ombra de les vostres ales» (2024). El fragment correspon als primers capítols de la novel·la, concretament als que es localitzen al planeta anomenat Nova Trindade, i que en certa manera constitueixen un relat independent dins el conjunt de la narració. La sinopsi general de la novel·la seria aquesta: «Una misteriosa piràmide suspesa enmig del no-res; un estrany laberint farcit de paranys; un planeta remot que es diria bessó de la Terra. Gairebé 40 anys més tard dels fets narrats a la novel·la «Quan torni el Halley», alguns dels protagonistes d’aquella aventura es retroben als confins de Draco per viure una experiència que enllaça passat, present i futur a la recerca de les claus d’un enigma amagat a l’ombra del llegendari cometa».

Amb motiu del 30 aniversari de la publicació de l’àlbum “The songs of distant Earth”, del músic britànic Mike Oldfield, i basat en la novel·la del mateix títol d’Arthur C Clarke, dediquem un programa a aprofundir en aquesta obra compartida per dos genis de la cultura del nostre temps, que ens oferien dues visions complementàries i mútuament enriquidores sobre un hipotètic futur de la humanitat lluny de casa nostra. I a partir d’aquí, obrim l’objectiu per endinsar-nos en una faceta força més desconeguda de l’autor de “2001, una odissea de l’espai”.

En aquest Somnis d’Andròmeda faig un repàs força exhaustiu a l’obra literària de l’escriptor britànic Arthur C. Clarke, un dels grans referents de la ciència-ficció del segle XX i un dels meus autors preferits. Clarke, amant de la ciència i visionari d’un futur que ja és present, va tocar innombrables tecles al llarg de seva extensa i fructífera vida, però si ens cenyim al camp de les lletres, la seva producció, que abasta set dècades, ens ha deixat un grapat de novel•les, contes i relats que han esdevingut ja clàssics immortals del nostre temps.

Aquesta és la primera part de la versió íntegra en audiollibre de la meva tercera novel•la Esqueix d’eternitat (2022), la sinopsi de la qual seria aquesta: “Un viatge a un planeta remot; tres éssers humans, dues dones i un home, intentant esbrinar un misteri d’abast còsmic i, alhora, reconstruir la pròpia memòria; sospites d’engany i manipulació; la fragilitat humana davant les forces intangibles de l’espai i el temps.”

Aquesta és la segona part de la versió íntegra en audiollibre de la meva tercera novel•la Esqueix d’eternitat (2022), la sinopsi de la qual seria aquesta: “Un viatge a un planeta remot; tres éssers humans, dues dones i un home, intentant esbrinar un misteri d’abast còsmic i, alhora, reconstruir la pròpia memòria; sospites d’engany i manipulació; la fragilitat humana davant les forces intangibles de l’espai i el temps.”

Aquesta és la tercera (i última) part de la versió íntegra en audiollibre de la meva tercera novel•la Esqueix d’eternitat (2022), la sinopsi de la qual seria aquesta: “Un viatge a un planeta remot; tres éssers humans, dues dones i un home, intentant esbrinar un misteri d’abast còsmic i, alhora, reconstruir la pròpia memòria; sospites d’engany i manipulació; la fragilitat humana davant les forces intangibles de l’espai i el temps.”

Aquest any 2023 s’ha complert el cinquè aniversari de la publicació de la meva segona novel•la, “Una teranyina en el cel” (2018). Per celebrar-ho, us ofereixo, en format audiollibre, un brevíssim fragment de la novel•la, concretament el pròleg i el primer capítol de la primera part, subtitulada “Mart”. Amb aquest petit tastet pretenc tan sols incentivar al potencial lector a llegir-ne la resta.

Recupero aquest programa que vaig fer ara fa justament 15 anys, el mes de setembre de l’any 2008, i on s’apleguen un grapat de cites de científics i divulgadors de la ciència que ens fan reflexionar sobre els misteris i les meravelles de l’espai i el temps. El vaig titular Mirant el cel nocturn. La música que acompanya els textos consisteix en un sol tema, "Bayreuth return" (1975), del gran músic alemany Klaus Schulze, traspassat l’any passat. I disculpeu algunes imperfeccions tècniques, el programa es va gravar en aquell moment en condicions força precàries.

Aquest àudio és la versió parlada i musicada d’alguns fragments de la meva primera novel•la “Quan torni el Halley” (2008). En concret es tracta de fragments de l’anomenat “Diari del Comandant”, el quadern on un dels principals protagonistes de la novel•la, el comandant Stephen Bayer, anotava pensaments i reflexions suscitats durant les llargues travessies de l’espai.

Aquest àudio és la versió íntegra parlada, musicada i amb efectes sonors del meu primer relat curt titulat “Una visita estel•lar” (2023). El relat té com a únic protagonista a un ésser humà perdut en els confins de l’espai i que rep una misteriosa visita en forma d’un objecte que li despertarà llunyans records del passat.

Aquest àudio és la versió parlada i musicada d’alguns fragments de la meva segona novel•la “Una teranyina en el cel” (2018). En concret, es tracta de passatges que tenen com a escenari el planeta Mart, lloc on es desenvolupa tota la primera part de la novel•la i que més endavant torna a aparèixer per culminar el seguit d’aventures que ha d’afrontar el protagonista principal, el jove Axel.

Dins l’arxiu sonor de Somnis d’Andròmeda, recuperem aquest programa dedicat als Viatges en el temps, gravat l’any 2008 i que ens parla d’un element clàssic de la ciència-ficció literària i cinematogràfica. L’arxiu sonor recupera gravacions antigues (de la dècada dels 2000, bàsicament), fetes en condicions tècniques una mica precàries però que, pel que fa als continguts, mantenen la seva vigència, i que de fet van ser l’embrió del propi Somnis d’Andròmeda.

Aquest àudio és la gravació amb acompanyament musical d’un fragment descartat de la meva segona novel•la Una teranyina en el cel (2018). El fragment descartat formava part del capítol XII de l’apartat “Terra”, en que l’Axel, el noi vingut de Mart, pronunciava un discurs en un parc de San Francisco davant una gentada de seguidors i admiradors. En aquell moment em va semblar una mica desorbitat posar aquelles paraules solemnes en la seva boca, però després, l’extraordinària coincidència entre l’aventura de l’Axel i la real que està vivint aquesta noia sorprenent que es diu Greta Thunberg, m’han fet canviar d’idea. No modificaré la novel•la, però sí que em ve de gust rescatar aquest passatge oblidat.

El dia 2 de gener d’aquest 2020 a punt d’estrenar es complirà el centenari del naixement d’Isaac Asimov, sens dubte d’un dels més grans escriptors de ciència-ficció de tots els temps i alhora un divulgador fenomenal, de la ciència i de pràcticament totes les altres branques del coneixement. Aquest programa és un petit homenatge a aquest home excepcional, que a tants lectors ens ha captivat amb el seu estil únic i la seva personalitat desbordant, i es basa principalment en un recull d’àudios on el propi Asimov és el protagonista principal, per resseguir alguns dels aspectes més destacats de la seva vida i la seva obra.

Aquest és el segon programa dedicat a Mart. De fet, els dos programes es poden veure com un de sol, dividit en dues parts. En aquest segon, Mart és una mica el rerefons de la història, però l’autèntic protagonista és un altre, Carl Sagan. El gran divulgador ja desaparegut va ser un incondicional del planeta roig, i això ens serveix d’excusa per aprofundir una mica més en el seu extraordinari llegat, el de caire científic, però també l’humà i l’humanístic.

Un recorregut per Mart a través de les diferents visions que d’aquest planeta n’ha tingut la literatura de ciència-ficció al llarg dels anys: del Mart més romàntic al més visionari, del Mart de la fantasia al de la terraformació, amb autors clàssics com Ray Bradbury o H.G. Wells, o més actuals com Kim Stanley Robinson.

Coincidint amb el desè aniversari de la mort de l’escriptor de ciència-ficció Arthur C. Clarke, li dediquem un programa on es recullen diferents aspectes de la seva vida i de la seva obra, donant primacia al material sonor (àudios) on apareix la veu del propi homenatjat.