TopCatRàdio

A Catalunya hi ha prop de 930 psicòlegs treballant al sistema públic de salut o, el que és el mateix: 9 per cada 100.000 habitants. Els col·legis de psicòlegs denuncien que aquesta quantitat és insuficient per atendre la població com cal i que caldria, com a mínim, doblar-la. En parlem amb el psicòleg de l'Hospital Sagrat Cor de Martorell Roger Ballescà i el coordinador del CESMA Benito Menni de l'Hospitalet de Llobregat Òscar Pino; vicesecretari i vocal, respectivament, del Col·legi Oicial de Psicologia de Catalunya, que xifren en 46.000 milions d'euros el cost de no tractar a temps i de manera adequada els problemes de salut mental.

Yana Denysenko és radiòloga de l'hospital regional de Kíev. Les últimes hores les ha passat tancada al centre atenent ferits de guerra. Alguns dels ferits que ha atès són soldats russos, a qui, després d'aplicar cures bàsiques, la policia s'ha endut.

L'esborrany de currículum de secundària no contempla l'assignatura de filosofia a l'educació postobligatòria. A l'espera que els docents i els centres hi facin les seves aportacions, una part de la comunitat educativa ha posat el crit el cel. Per què és important la filosofia a l'educació? Què està fallant en el model educatiu actual? En parlem amb la filòsofa Marina Garcés i amb la secretària de Transformació Educativa del Departament d'Educació, Núria Mora.

El fenomen del jihadisme, ISIS o Daesh i el terrorisme islàmic, s'ha explicat des del punt de vist masculí. Molt poques vegades es parla de quin és el paper de les dones dins l'organització. Com les capten? De què s'encarreguen? Sovint el seu paper se simplifica en dos bàndols: o són víctimes o són el mal personificat. Parlem amb periodistes i acadèmiques que coneixen el fenomen de prop per saber-ne més coses. En parlem amb la investigadora Carola García-Calvo i la periodista Natalia Sancha.

El periodista barceloní acaba de publicar el seu cinquè llibre, "El corresponsal", ambientat a Birmània. Una història d'amor, de revoltes socials, de respostes autoritàries i de periodistes estrangers que es mouen entre la recerca de la veritat i el cinisme. Després de l'èxit de "El director", on explicava les interioritats del diari El Mundo, que va dirigir durant un any, ara Jiménez ens proposa conèixer les intimitats dels corresponsals de guerra.

L'accés a la pornografia és molt fàcil, les opcions són múltiples, ja no és com abans quan apareixien els rombes i tot era secret. A més, els nens i nenes estan en contacte amb continguts pornogràfics molt aviat sense tenir clar què estan veient. Els adults, per la seva banda, a vegades confonen el que veuen a les pantalles amb la sexualitat real. Tots hi sortim perdent, però especialment les dones. Què s'amaga darrere del porno? En quines condicions treballen les actrius? Quins drets tenen aquestes dones? Com funcionen les plataformes de contingut pornogràfic? Parlem amb actrius, directores, productores, sexòlogues i acadèmiques per analitzar la pornografia audiovisual.

Alejandro Palomas és escriptor, Premi Nacional de Literatura Juvenil el 2016 i Premi Nadal l'any 2018 i explica, sense cap mena de pudor, com va abusar d'ell un germà de La Salle. Una aberració que l'ha perseguit tota la vida i que denuncia com a mal sistèmic a "La tarda de Catalunya Ràdio".

La Habiba va arribar de petita a Catalunya amb els seus pares i germanes. I amb el temps, explica, va començar a veure que no podia fer el mateix que feien les seves amigues de l'escola. Que el seu pare, en nom de la religió, no la deixava. Sentireu com explica que ha patit el que ella mateixa anomena violència religiosa, i assegura que no és un cas únic, diu que hi ha moltes nenes aquí a Catalunya que l'estan patint.

És el CEO de l'empresa Goin, una aplicació per a petits estalviadors i inversors, i la llista Forbes l'acaba d'incloure entre els 30 menors de 30 anys més influents del món. Quan l'hi van anunciar va ser un gran dia, tot i que l'endemà, explica, no havia canviat res i la seva mare li seguia clavant la bronca. Va veure en la tecnologia l'oportunitat de la seva vida, però va començar fent trucs de màgia a casaments i festes, després de descobrir la centenària botiga El Rei de la Màgia. Diu que amb la màgia ho ha après tot, i la seva recepta financera és no invertir grans quantitats però sí provar-ho i aprendre. Perquè no fan màgia, però el que fan pot ser màgic, conclou.

Un dels fenòmens més singulars que ha passat durant la pandèmia als Estats Units és el que es coneix com "The great resignation". La renúncia massiva de milions de nord-americans a la feina que tenien, abans de la covid. Ho fan pel sou? Per les condicions de treball? Per què han descobert que treballant des de casa viuen millor? La pandèmia els ha fet replantejar les prioritats a la vida? En parlem amb l'Àlex Font, periodista del diari Ara; la sociòloga Marina Subirats, el professor de la UOC Josep Lladós i el corresponsal de Catalunya Ràdio als Estats Units, Francesc Garriga.

Fins a principis del segle XX vivien a la vall de Ribes els anomenats "golluts", un col·lectiu de persones nanes que patien goll, una malaltia que afectava les tiroides provocada per la falta de iode. Encara avui l'existència dels golluts és un motiu de vergonya per a moltes persones de les valls pirinenques; per tal de reivindicar-ne la memòria i també per trencar l'estigma que encara hi ha, Joaquim Roqué i Miquel Sitjar acaben de publicar el llibre "Els misteris dels golluts o nans de Ribes".

Capítol 894. Amb l'entrada de les forces aliades als camps de concentració i extermini del nazisme, entre abril i maig de 1945, per als supervivents s'iniciava una etapa molt dura, la de retrobar-se amb la vida a l'exterior i tornar a casa, si és que això era possible, intentant deixar enrere els horrors viscuts. Una part seva va quedar atrapada per sempre més en aquells records. Es calcula que només un terç dels internats als camps nazis va aconseguir sobreviure al genocidi sistemàtic. Dels 9.161 ciutadans espanyols que hi van entrar, per exemple, només en van sobreviure 3.539. Els seus testimonis, orals i escrits, ens parlen del millor i el pitjor de la condició humana. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i David Serrano Blanquer, professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna-Universitat Ramon Llull, de l'Escola Pia de Sabadell i de la Universidad ORT Uruguay.

L'any 2021 ja s'acaba. Ha estat un any molt intens: de covid, encara, i de vacunes. De Pere Aragonès com a president i dels atacs a la llengua catalana. De botellots, marihuana i de retorn dels talibans a l'Afganistan. D'abusos i violacions i del preu disparat de la llum. També ha estat l'any dels indults, de la detenció de Puigdemont a l'Alguer i d'incendis, inundacions i la COP26. L'any de l'assalt al Capitoli i de l'adeu de Merkel, d'atacs cibernètics i d'aixecar barreres als peatges. L'any en què ha triomfat "Crims" i ens han deixat Charlie Watts o Raffaella Carrà... Tot això i molt més, en aquest exhaustiu resum, els 20 fets més destacats de l'any: "Els 20 del 21".

Avui el micròfon autònom ens acosta la història del Sergio Pardo, un jove de Sant Boi de Llobregat que amb només 18 anys parla més de 10 llengües. El Sergio és estudiant de Bioquímica i Biotecnologia a la universitat de Gant, a Bèlgica. Com ho ha fet per aprendre tantes llengües? Ens ho explica!

Una obra que està en marxa i amb molt bona acollida és "El gran comediant" de Joel Joan i Héctor Claramunt, que es pot veure al Teatre Goya fins al 13 de febrer. Cada dia, en aquest escenari de Barcelona s'hi enfila Llorenç Tortosa, un actor que de tan egòlatra acaba sent ridícul. És a "El gran comediant", l'última obra de Joel Joan i Héctor Claramunt, que parla de temes universals com l'amistat, la rivalitat, l'èxit i el fracàs i que fa autocrítica d'un món tan exposat a l'opinió dels altres com és el de la interpretació.

Aquesta setmana no rebem les Dives del programa a l'estudi. Ens traslladem fins a Tiana, a la masia on viu el Pau Riba, la Casa Alta. Hi hem anat amb el Jaume Sisa i la Marina Rossell per parlar amb el Pau Riba de la malaltia, de què és casa i de quin sentit té el nostre pas per l'univers. Són éssers galàctics i còsmics i la conversa que hem tingut amb ells, també ho és.

Els Antònia Font van materialitzant a poc a poc el seu retorn. Divendres van publicar el nou single, "Un minut estroboscòpica", que serveix d'avançament del nou disc, un àlbum que estarà format per deu cançons compostes per Joan Miquel Oliver i que recupera l'essència del quintet mallorquí. També sabem que la banda farà un altre concert, al País Valencià, previst per al 9 de juliol, que se suma als ja anunciats l'11 de juny al festival Primavera Sound de Barcelona; el 18 de juny a Inca, a Mallorca, i el 15 d'octubre al Palau Sant Jordi. Hem conversat amb el cantant del grup, Pau Debon.

Arribar a un lloc de feina i pensar que no s'hi està a l'altura. Patir perquè mai serem tan bons com els nostres companys o com s'espera de nosaltres. Això és el que ens passa si tenim la síndrome de l'impostor. Si som dones, encara passa més, perquè potser encara se'ns demana més que als homes. D'aquestes inseguretats i de com encarar-les en parlem amb l'educadora emocional i advocada Sònia Méndez, i la psicòloga Olga Barceló. Amb les reflexions de la psicòloga Paula Folch i del també psicòleg i escriptor Tomàs Navarro. I amb l'espai de Sergi Torres.

El suïcidi és un dels grans tabús de la nostra societat que s'ha convertit en un problema de salut pública de primera magnitud. Segons les estimacions de l'OMS, cada any perden la vida més persones per suïcidi que per VIH, paludisme o càncer de mama. En el programa podrem sentir el testimoni de dues dones que es van intentar suïcidar i que expliquen els motius que les van portar a fer-ho. També parlem amb professionals de la psiquiatria perquè ens expliquin per què les dones se suïciden menys però fan més intents que els homes, i quins són els períodes femenins de més vulnerabilitat. Sentirem unes altres veus molt invisibilitzades, les de familiars de persones que s'han suïcidat, per saber com es gestiona el dol, la culpa i l'enyorança d'aquella persona que ja no hi és.

Joan Manuel Serrat ha decidit abandonar els escenaris però posant la data ell. No vol que sigui ni la pandèmia, ni la salut, ni el públic qui ho decideixin, ja que probablement si fos pels seus seguidors no el deixarien plegar mai. Així doncs, ha anunciat una gira mundial que servirà de comiat de gairebé sis dècades de carretera, però component cançons, i n'esperarem algun nou disc. Avui, a "El matí de Catalunya Ràdio", hem parlat amb el Noi del Poble-sec, Joan Manuel Serrat.

La Montse té un trastorn bipolar. Ens explica en primera persona què és aquest trastorn, com l'afecta i en quin context de vida se li desenvolupa. A més, és molt clara quan apunta a les mancances de la societat, en general, i de la sanitat en concret. Fins als 27 anys no li van diagnosticar la malaltia

Després que el periodista Albert Llimós, del diari Ara, hagi destapat els casos d'abusos sexuals que van patir diversos alumnes de l'Escola Barcelona del barri de les Corts de la ciutat per part d'Albert Benaiges, parlem amb el Dani, un exalumne, que va ser testimoni de situacions denunciades.

A la història de la ciència hi ha hagut grans genis que han transformat la manera de veure i entendre el món: Galileu, Newton, Kepler, Lavoisier, Curie, Lovelace, Einstein... però aquests científics ja destacaven quan eren nens? Eren infants prodigi o eren nens com qualsevol altre? Ens ho explica en Dani Jiménez, que no va ser un nen prodigi però és el nostre divulgador científic preferit.

El concepte d'esclavitud ha anat mutant al llarg dels segles igual que ho ha fet la societat. Les cadenes físiques ara s'han transformat en formes més subtils d'opressió i de violència. El que no ha canviat és l'objectiu final d'aquesta pràctica: el mercadeig de persones. El tràfic d'éssers humans és una de les formes contemporànies d'esclavitud i el segon negoci més lucratiu del món. Els nous esclaus tenen, majoritàriament, rostre de dona perquè la prostitució forçada és la pràctica més estesa. Parlarem amb la Maria i la Victòria, supervivents d'explotació sexual. Posarem context amb Rosa Cendón, coordinadora de Relacions Institucionals i Incidència de SICAR cat Adoratrius d'atenció a dones i infants víctimes del tràfic d'éssers humans. I Alba Alfageme és psicòloga especialitzada en violències masclistes. Amb la fotoperiodista Anna Surinyach coneixerem el projecte de la fotògrafa documental Lorena Ros centrat en Nigèria i en les joves enviades a Europa a prostituir-se.

"El matí de Catalunya Ràdio" emet aquesta setmana una sèrie de reportatges sobre la pobresa energètica, en forma de conversa amb persones que pateixen per pagar els subministraments bàsics, si és que els poden pagar. Com la Cristina García, veïna de Badalona, que fa set anys que no té feina i viu amb tres filles. De moment, encara pot pagar les factures, però amb l'augment del preu de l'electricitat no sap si podrà assumir-les en el futur.

Sentim parlar cada cop més d'exposicions dedicades a artistes dones i fem servir paraules com descobriment, redescobriment i recuperació de les artistes oblidades. Però obviem que la dona en el món de l'art ha estat menystinguda sistemàticament i ha patit violència per part dels artistes homes i també des de les institucions, mitjans, historiadors i universitats. En parlem amb artistes com Núria Güell, Daniela Ortiz i també periodistes, professores d'art i escriptores.

L'economista Santiago Niño-Becerra parla de qüestions com la renda bàsica i la situació econòmica actual, que tant ens parla de recuperació com de tancament d'empreses.

Júlia Otero, Carles Porta i Toni Soler posen en valor la feina col·lectiva dels seus equips a la ràdio i a la televisió, i el fet de treballar amb rigor. Tots tres seran distingits avui en l'entrega dels Premis Nacionals de Comunicació, i en una conversa conjunta amb Laura Rosel parlen de la professió periodística, la percepció de Catalunya a la resta de l'Estat, el prestigi i el valor del reconeixement. Porta està content de "socialitzar l'èxit" de "Crims". Soler posa en valor el "mosaic creatiu" que hi ha darrere de "Polònia", el programa de TV3 que va crear fa 15 anys. Otero, menció honorífica per tota la seva trajectòria, es recupera en aquest moments d'un tractament oncològic. Diu que aquest any l'ha canviada, i que identifica més clarament el que l'importa i el que no. "Entrevistar polítics és una pèrdua de temps enorme, perquè mai responen el que se'ls pregunta".

La Carrie és víctima de violència masclista. Fa quatre anys va començar un malson que encara avui no s'ha tancat definitivament: l'agressor amb qui va viure continua enviant-li missatges i escrivint-li per xarxes. Mai no ha arribat a denunciar-lo, explica que mai no li han donat prou garanties de protecció.

Kilian Jornet s'ha convertit en una de les veus més crítiques contra la candidatura dels Jocs d'hivern de Barcelona-Pirineus 2030. En una llarga entrevista al "Tot gira", l'atleta català exposa els seus arguments i també es mostra molt crític amb els acords de la cimera de Glasgow. De fet, emplaça la societat a plantar-se i no acceptar-los. A banda, Jornet repassa els seus reptes personals, la seva relació amb l'Himàlaia i explica per on passen els seus objectius futurs.

El món de la nutrició és ple de modes, com per exemple la de no menjar gluten sense ser celíac. Quin sentit té, això? El gluten és tan dolent com diuen alguns? O tan necessari com diuen altres? Una dieta sense gluten és més sana? L'Adam Martín ens respon totes aquestes preguntes.

El cantant madrileny presenta el disc "No, no vuelve". Dani Martín torna als escenaris i fa la seva entrevista més personal a "El matí de Catalunya Ràdio", amb Laura Rosel.

Avui, el "Micròfon autònom" de la Marta Carreras es desplaça fins a la Fundació Federica Cerdà, a Sant Cugat del Vallès, per apropar-nos un assaig clínic que s'està fent a la Vall d'Hebron amb nens i nenes que ja han superat el càncer i que s'estan rehabilitan fent teràpia amb cavalls.

Juan Carlos Unzué presenta el llibre "Una vida plena". L'exjugador i entrenador repassa la seva vida personal i esportiva. La biografia està escrita per Ramon Besa, Lu Martin i Marcos López, i els beneficis del llibre aniran destinats a la lluita contra l'ELA. Amb Unzué hem parlat de la vida, de Xavi, dels porters, de Víctor Valdés i del futbol en general.

Guillem Sánchez ens explica com va néixer, es va detectar, destapar i finalment es van detenir els responsables de la xarxa més gran de pederàstia de tot l'Estat, que va operar entre els anys 2001 i 2015 a Catalunya (primer a Barcelona i després a Tortosa) i a la qual s'atribueixen més de 1.500 DVD, 12 discos durs i 3 milions d'imatges duríssimes. Ara s'està jutjant a l'Audiència de Tarragona dos dels responsables de la xarxa, que s'enfronten a més de 1.000 anys de presó, mentre que el tercer responsable (que inicialment en va ser víctima) està en parador desconegut.

Els estudis confirmen la recessió de l'ús social del català i el retrocés del català a l'escola, i per revertir-ho el Departament d'Educació ha presentat aquesta setmana un pla de promoció de l'ús del català en 200 centres. A "L'ofici d'educar" radiografiem la situació del català a l'escola: tot i ser la llengua vehicular, el castellà és el rei de la comunicació informal. Està en crisi la immersió? De com revertir aquesta situació en parlem amb Montserrat Sendra, investigadora del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la UB; Cristina Riu, de l'escola el Pla de Salt (Gironès); Joan Alsina, professor de català d'un institut concertat de Sant Vicenç dels Horts (Barcelonès); Felicitat Soler, de l'escola Eugeni d'Ors de Valls (Tarragonès); Maire Torrelles, de l'institut escola Torre Queralt (Lleida); Rosa Malonda, del CEIP Oliveretes de Miramar (València); la mestra de primària Raquel Foix, i la sociolingüista Carme Junyent, autora d'"El futur del català depèn de tu". I acabarem amb les lliçons del coronavirus amb l'Eva Bach.

Parlem amb la periodista i escriptora Natza Farré, que fa poc ha deixat la ràdio, sobre els seus plans de futur. Ens explica què la va portar a dedicar-se a l'humor, com ha viscut ser la quota femenina en un món d'homes, i què és per ella l'amor romàntic.

Amb la Marta Cubí analitzem l'actualitat del futbol en categoria femenina i ens focalitzem en la nova victòria del Barça femení davant el segon classificat, la Reial Societat. La Marta també ens explica el camí difícil que han tingut les jugadores de futbol per combatre actituds masclistes com les de l'exseleccionador espanyol Ignacio Quereda.

Per a molts, la Vicky Luengo és la Laia d'"Antidisturbios", un paper que li ha merescut l'Ondas a la millor interpretació femenina en ficció. Avui parlem amb ella sobre aquest personatge, la seva carrera interpretativa i la salut mental en el món de la faràndula.

Amb 57 anys, es va ordenar monjo i va canviar de nom. Ara, el germà Pau, des de Montserrat, parla del seu passat com a alt executiu d'una empresa petrolera com una època a la qual no vol tornar. Ha trobat la felicitat i ha canviat antics costums com el sexe per altres. Ara bé, n'hi ha dels quals no s'ha pogut desenganxar.

TV3 ha fet un homenatge en majúscules al periodista Àngel Casas, pioner del talk show i mestre del periodisme musical a Catalunya i més enllà. Primer, el "Sense ficció" va estrenar ahir el documental "Àngel Casas tal com raja" i després la nit es va convertir en una festa en directe amb convidats molt especials per rememorar el mític "Àngel Casas Show" . Aquesta nit temàtica va ser tot un èxit: va aconseguir més d'un milió d'espectadors acumulats i va fer líder TV3 amb una mitjana d'un 17% de quota de pantalla.

L'accés a la salut mental és un dret humà, tal com recull Amnistia Internacional. La realitat, però, és una altra. Els CAPs estan debilitats després de molts anys de retallades. Falta personal i els metges de família, que són els que han de fer la derivació pertinent, si és que convé, estan sobrepassats després de mesos de pandèmia. Parlarem amb Rafael Penadés, psicòleg de l'Hospital Clínic de Barcelona i vocal de la junta de govern del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, i amb la doctora Zoe Herreras, metge de família al CAP Comte Borrell de Barcelona. Coneixerem els casos de Paola Hernández i d'Ylènia Morros. La Paola va arribar fa un any a Catalunya amb els seus fills de 7 i 15 anys i la seva parella. Té 42 anys i és de l'Uruguai, on ha deixat una filla de 25 anys. Viu en un pis de lloguer social de Càritas i rep ajuda psicològica de l'entitat. La Ylènia té 29 anys, és periodista però no pot exercir. Està diagnosticada de TCA, trastorn de la conducta alimentària.

El metge i investigador Salvador Macip acaba de publicar "Un dia la porta s'obrirà", escrit a quatre mans amb el també doctor Manel Esteller. Amb Macip, parlem sobre la pandèmia, l'ètica mèdica, l'existència humana i la pervivència.

Entrevistem l'últim cap d'ETA, la persona que va llegir el comunicat en què la banda anunciava que deixava la lluita armada, ara fa 10 anys. Com van ser els 16 mesos en què el govern de Noruega va intentar una mediació? Què diu ETA a la societat catalana? Com s'ha d'afrontar la reconciliació i la reparació del dolor generat?

Les famílies de Maria Jáuregi i de Pili Zabala provenen de tradicions polítiques diferents, però comparteixen el dolor d'haver perdut un ésser estimat de manera violenta. ETA va assassinar el pare de Jáuregi, socialista i exgovernador civil de Guipúscoa, l'any 2000. I el GAL va segrestar i assassinar el germà de Zabala, refugiat basc, el 1983. Totes dues parlen de reconciliació quan es compleixen deu anys de l'abandó de les armes per part d'ETA.

El periodista Xavier Aldekoa fa 20 anys que explica les diverses realitats que conviuen en un dels continents més diversos del planeta: Àfrica. Lluny de veure el continent com una sola unitat, Aldekoa explica que la multitud de realitats que hi ha conformen un oceà, que va molt més enllà de les ferides i les males notícies.

Amb l'economista Santiago Niño-Becerra parlem de les bones xifres de l'ocupació turística, de si tornarà la bombolla immobiliària perquè els preus dels pisos s'estan disparant a moltes ciutats, i de la pujada de la llum i dels combustibles que fan disparar la inflació.

Ha cobert alguns dels conflictes que han marcat la història mundial dels últims 30 anys: Bòsnia, Kosovo, l'Afganistan, Geòrgia o Líbia. Ara, després d'una carrera intensa, amb el periodista Nicolás Valle parlem sobre les cicatrius que deixa la guerra i els problemes de salut mental que pot generar no només en qui la pateix directament, sinó també en qui s'encarrega d'explicar-la.

Parlem amb el millor cuiner del món, Ferran Adrià, a l'hotel Majestic de Barcelona. Ara que tornarà a obrir El Bulli, tot i que no com a restaurant, aprofitem per conversar amb ell sobre la vida, la gastronomia i la situació de la cuina catalana.

Aquest divendres arriba als cinemes "Mediterráneo", la pel·lícula dirigida per Marcel Barrena i protagonitzada per Eduard Fernández i Dani Rovira. El film, amb la participació de TV3, és la primera ficció que explica el naixement, de la mà del socorrista Òscar Camps, de l'ONG Open Arms, que des del 2015 ha rescatat més de 62.000 persones migrants al mar Mediterrani. Una pel·lícula en primera persona on es posa en evidència la política migratòria de la Unió Europea. Les primeres operacions de rescat de l'ONG van començar fa 6 anys i la situació d'inacció per part dels estats no ha canviat, tal com ens explica Òscar Camps.