PODCAST · music
Una tarda a l'òpera
by 3CatCultura
Catalunya Música us convida a passar "Una tarda a l'òpera". La història, les històries i els grans noms de l'òpera, els diumenges, de 19.00 h a 20.00 h, amb Jaume Radigales.
Episodes
-
Coneixeu Lindpainter i el seu "Vespro siciliano"?
Dotze anys abans que Verdi estrenés "Les vêpres siciliennes", un compositor alemany ja havia portat a l'escena la revolta siciliana del 1282: Peter Joseph von Lindpaintner, mestre de capella a Stuttgart, elogiat en el seu temps per Schumann i Mendelssohn. "Il vespro siciliano", estrenada el 1843…
more -
"Don Sanche" o l'òpera d'un Franz Liszt de 13 anys
Un nen de 13 anys estrena a l'Òpera de París. Sembla un conte, però és el que va passar el 1825 amb "Don Sanche", l'única òpera que Franz Liszt va arribar a completar. Un castell màgic on només hi entren els enamorats correspostos, un cavaller refusat i un amor que finalment es desperta: aquesta…
more -
"Zar und Zimmermann", la millor comèdia de Lortzing
Dues identitats, un sol fuster i un xic de caos! Aquesta setmana a "Una tarda a l'òpera" arrenquem 25a temporada endinsant-nos en el fascinant i divertit món de "Zar und Zimmermann" (1837), la cèlebre òpera comèdia d'Albert Lortzing, amb fragments curosament seleccionats. Acompanyeu-nos a…
more -
El baríton de les Gàl·lies: Gabriel Bacquier
Excepcional i complet artista, Gabriel Bacquier va ser el baríton francès més cèlebre i internacional de la seva generació. El seu cant expressiu, els dots actorals i el rigor interpretatiu van ser algunes de les seves línies mestres. Referent de l'òpera francesa, ho va ser també de les òperes de...
-
També des de Romania: Julia Varady
La veu flexible de Julia Varady ha estat de les més interessants que ha donat a l'òpera el país dels Carpats. Al costat del seu marit Dietrich Fischer-Dieskau, Varady va excel·lir en tot el que va cantar, fins a una digna retirada que actualment li permet impartir l'indiscutible mestratge entre...
-
Pensat en Wagner: Waltraud Meier
Si Wagner l'hagués coneguda, segur que li hauria escrit una òpera. Mezzosoprano de formació, Waltraud Meier va fer igualment incursions en el terreny de les sopranos. Fins i tot més enllà de Wagner. Exigent i autoexigent, Waltraud Meier ha ocupat el tron d'Isolda durant els darrers quaranta anys.
-
Un baix dels de debò: Ferruccio Furlanetto
Basso cantante és el que millor defineix la tessitura natural de Ferruccio Furlanetto, un cantant italià de repertori ampli i de registre versàtil, que va de les òperes de Mozart fins als papers més severs de Verdi, sense oblidar la comicitat rossiniana. Bon actor i de presència carismàtica, avui...
-
L'aragonesa més internacional: Pilar Lorengar
Arrelada a Berlín, des d'on va projectar la seva carrera internacional, Pilar Lorengar havia nascut i s'havia educat primerament a la seva Saragossa natal. I, sense deixar els seus orígens espanyols (va ser una il·lustre ambaixadora de la causa sarsuelística), va ser una soprano de referència...
-
Una veu per a Mozart: Edith Mathis
La recuperació de les òperes mozartianes de joventut, present als escenaris d'arreu i a les sales d'enregistrament durant les dècades del 1970 i el 1980, va ser possible gràcies a veus com la de la suïssa Edith Mathis. La seva veu dúctil i ben timbrada, amb facilitat per les agilitats i el cant...
-
La humilitat personificada: Simon Estes
El baix baríton afroamericà Simon Estes va saltar a la fama després d'un treball tenaç i d'haver viscut uns orígens clarament humils. Amb el temps, va esdevenir un intèrpret de referència de rols de Wagner (Wotan, Holandès, Amfortas) i de Verdi (Felip II). En aquest programa repassem la seva...
-
Recordant la padrina: Victòria dels Àngels
El 2027, Catalunya Música celebrarà el 40è aniversari. A hores d'ara, qui no recorda que la soprano barcelonina Victòria dels Àngels en va ser la padrina? En aquest programa tornem a recordar una de les millors artistes del segle XX, contemporània de Maria Callas, qui sempre va professar…
more -
La primera afroamericana a Bayreuth: Grace Bumbry
Venus a "Tannhäuser" en unes celebrades funcions a Bayreuth el 1961 (al costat de Victòria dels Àngels), Grace Bumbry va demostrar ser molt més que la primera cantant afroamericana en actuar al Festspielhaus inaugurat per Wagner. Ho demostrem en aquest programa que li dediquem.
-
Un gran senyor: Hermann Prey
Gran senyor del lied, va ser-ho també de l'òpera. Hermann Prey era la simpatia personificada i es va fer seus tots els personatges que va cantar, des de Mozart fins a Wagner, passant per l'inefable Rossini i el seu Fígaro, del qual Prey va fer una veritable creació magistral.
-
Programa 1000... I la vida continua amb Hildegard Behrens
"Una tarda a l'òpera" celebra amb aquest el programa número 1000 de la seva història, en la seva 24a temporada a l'antena de Catalunya Música. Recordarem com va ser el programa 1 i com van ser alguns d'aquella primera temporada. Però també repassarem una gran soprano del segle XX, l'alemanya...
-
La dolça veu eslovaca: Lucia Popp
Va ser una de les millors reines de la nit de la seva generació i, més endavant, va ser també una Pamina de somni. Mozart la va acompanyar sempre, gràcies a la veu bonica, dolça i dúctil. Però també va ser una intèrpret enlluernadora de papers d'òperes de Richard Strauss i, ocasionalment…
more -
Un tenor de ferro: Jon Vickers
Nascut al Canadà, Jon Vickers és també un d'aquells cantants i actors que van convertir la seva veu peculiar en agent indispensable al servei de l'expressió i l'emoció dramàtiques. Otello de referència, també va ser un intèrpret essencial al servei d'alguns dels personatges més turmentats de les...
-
La versatilitat de Bernd Weikl
Rotunditat, rigor i serietat. Aquests són alguns dels atributs que defineixen l'art interpretatiu del baix baríton Bernd Weikl, posseïdor d'una veu extraordinàriament bella i versàtil, al servei sobretot de Wagner però també d'algunes òperes de Mozart.
-
Tota una dama dels Estats Units: Leontyne Price
Elegant, majestuosa i amb una musicalitat innata, la soprano Leontyne Price ha estat una de les millor artistes nord-americanes de la segona meitat del segle XX. Intèrpret referencial de les òperes de Giuseppe Verdi, va abordar igualment altres repertoris, gairebé sempre centrats en òpera italiana.
-
Gottlob Frick, la veu que feia por
Baix profund, la de Gottlob Frick va ser una veu cavernosa, que funcionava com a intèrpret dels rols més antipàtics de Wagner, sense oblidar les incursions còmiques al servei de Mozart. En repassem la trajectòria i els èxits, que no van ser pocs en teatres i sales de gravació.
-
Matti Salminen, un baix de la freda Finlàndia
Un gegant amb tot el que això implica: físicament i artísticament. La veu de Matt Salminen ha fet de les seves interpretacions wagnerianes una absoluta referència, sense oblidar el seu pas per Mozart i les incursions en el repertori eslau. I això amb una dilatadíssima carrera.
-
Leopold Simoneau, el mozartià canadenc
Potser el terme més escaient per definir la veu de Simoneau sigui el de "tenore di grazia", tot i que va abordar poc repertori romàntic italià. Ancorat en Mozart, la seva va ser una permanent lliçó d'estil i de bon gust. Sense dubte, un dels millors cantants d'òpera canadencs de la història.
-
Giulietta Simionato, la princesa mezzosoprano
Si a Itàlia hi hagués família reial, Giulietta Simionato en seria la princesa. La veu de timbre preciós, sinuós i flexible; l'autoritat expressiva, i la musicalitat innata van fer de l'artista una cantant suficientment versàtil per abordar amb el mateix èxit pàgines del bel canto romàntic o les...
-
Fedora Barbieri, la mezzosoprano idolatrada
Nascuda a Trieste el 1920 i morta a Florència el 2003, Fedora Barbieri va ser una intèrpret lleonina per la força de les seves interpretacions. Especialitzada en els rols dramàtics de Verdi, va excel·lir en tot el que va fer gràcies a una veu poderosa, d'innegable tècnica i projecció inimitable.
-
Un baix que venia del fred: Martti Talvela
Tot i ser de Finlàndia, Martti Talvela es va caracteritzar per una veu profunda i càlida a la vegada. Baix rotund, es va destacar en òpera alemanya (Wagner, Mozart), italiana (Verdi) i russa (Mussorgski), amb interpretacions d'intensa volada. La seva mort prematura no va impedir que, encara avui,...
-
La comicitat i versatilitat d'una veu única: Giuseppe Taddei
La simpatia personal del baríton italià Giuseppe Taddei es traduïa en la dels personatges que abordava, des de Leporello fins a Falstaff, passant per Dulcamara. Però la versatilitat de la seva veu també li va permetre ser un pèrfid Iago, un sàdic Scarpia o un sinistre Macbeth. Una veu…
more -
Des de Mèxic, i per sempre, Francisco Araiza
El tenor mexicà Francisco Araiza ha estat un dels intèrprets més sòlids per cantar Mozart durant les dècades dels 80 i els 90 del segle XX, sense oblidar les seves incursions memorables en òpera francesa. En aquest programa, descobrim les claus dels seus èxits en escenaris d'arreu del món i en...
-
Una soprano maori: Kiri Te Kanawa
Nascuda a Nova Zelanda però educada a Anglaterra, la de Kiri Te Kanawa ha estat una carrera de gran coherència, marcada pel refinament i per unes interpretacions aristocràtiques. Això l'ha feta una soprano ideal per a rols mozartians i per als papers més lírics de les òperes de Richard Strauss.
-
La millor reina de la nit: Edda Moser
Considerada per a molts la millor reina de la nit del segle XX, la trajectòria de la soprano Edda Moser va anar molt més enllà de Mozart. Soprano lírica sfogato, va excel·lir en tot el que va cantar i va exercir el seu mestratge a diverses generacions de cantants.
-
Un tenoer heroic: Siegfried Jerusalem
Seriós i meditatiu, Siegfried Jerusalem ha estat un dels millors tenors dramàtics de la seva generació i un dels més il·lustres intèrprets de Wagner, a més d'altres compositors romàntics alemanys. En aquest programa repassem la seva exitosa carrera.
-
Paolo Montarsolo, el baix més divertit
Cantant i director escènic, la de Paolo Montarsolo va ser una història d'amor amb el cant rossinià: eminent basso buffo, va excel·lir en abundants interpretacions d'òperes com "Il barbiere di Siviglia", "L'italiana in Algeri" o "La Cenerentola", entre d'altres, tant en teatres d'arreu com en...
-
Una mezzo lleonina: Elena Obraztsova
Fidel i militant del règim soviètic en el context de l'URSS, això no va impedir que la mezzosoprano Elena Obraztsova fos una de les preferides arreu per abordar papers dramàtics, especialment de Giuseppe Verdi, que va representar i enregistrar durant dècades.
-
El mestre dels còmics: Sesto Bruscantini
Especialitzat en el repertori de basso buffo de compositors com Mozart, Donizetti o Rossini, Sesto Bruscantini va ser mestre de mestres. Ocasionalment, va abordar també rols dramàtics i el programa en repassa la carrera, farcida d'èxits.
-
Richard Tucker, el tenor estimat
Fos pel timbre de la seva veu, per les particularitats de la seva sobtada mort o pel tipus de repertori que va abordar, el tenor Richard Tucker va ser dels més estimats de la seva generació. I al Liceu encara avui se'l recorda per una mítica Juive d'Halévy. Lleial al seu judaisme, mai cantava en...
-
Una soprano soviètica: Galina Vixnévskaia
Compromesa amb les llibertats individuals i col·lectives i parella de Mstislav Rostropóvitx, la soprano Galina Vixnévskaia va viure el jou soviètic al llarg de dècades. Defensora de Dmitri Xostakóvitx, va fer una gravació de referència de "Lady Macbeth" de Mstsensk. Però el seu repertori abraçava...
-
Un baríton aristocràtic: Renato Bruson
El timbre fosc de Renato Bruson l'ha fet l'intèrpret perfecte de les grans creacions baritonals de Verdi: Germont, Macbeth o Iago de Referencia. També ha estat ovacionat arreu per les seves interpretacions de Donizetti o del Don Giovanni mozartià.
-
La serietat feta veu: Brigitte Fassbaender
Brigitte Fassbaender representa la seriositat, el rigor i l'autoexigència, a més de la personalitat i el caràcter polifacètic de la seva carrera. Intèrpret de lied i d'òpera, la mezzo alemanya ha estat igualment professora i directora d'escena.
-
La lleugeresa feta tenor: Luigi Alva
El pas de Luigi Alva pel món de l'òpera li va permetre abordar el repertori lleuger d'òperes de Mozart, Rossini o Cimarosa (entre molts altres) en una època d'esplendor discogràfica i de revisions crítiques de moltes de les òperes que va interpretar i enregistrar.
-
Profunditat canadenca
El baix-baríton George London va ser un dels grans intèrprets de rols per a aquesta tessitura fosca i flexible. Ho va demostrar al llarg i ample d'una carrera curta, estroncada per la malaltia, amb Wagner com a centre neuràlgic.
-
Eterna Crespinette
Régine Crespin va ser la mezzosoprano més estimada de les cantants franceses. La seva versatilitat i un timbre característic la van fer la intèrpret ideal per a un repertori ampli, que va incloure Wagner i, és clar, molta òpera francesa.
-
Una gran dama del cant alemany: Gundula Janowitz
La puresa, l'elegància i la pulcritud tècnica han estat les constants de la trajectòria artística de Gundula Janowitz. De timbre característic, les seves interpretacions en escena i en estudi li van valer denominacions vinculades a la puresa i a l'encís musical. Beethoven, Mozart i Wagner van ser...
-
La pirotècnia vocal de Rockwell Blake
Rockwell Blake ha estat un dels millors tenors liricolleugers de la seva generació. Els aguts estratosfèrics o les endimoniades agilitats del cant rossinià no se li han resistit, i el tenor nord-americà ho ha demostrat durant dècades. El bel canto romàntic italià, l'òpera francesa del primer terç...
-
Des de Bèlgica i amb fervor: José van Dam
El baix-baríton José van Dam ha estat un dels millors intèrprets dels Països Baixos. Estrella de La Monnaie de Brussel·les, i membre integrant del cercle proper a Herbert von Karajan, actuacions en escenaris i festivals d'arreu, gravacions en estudi i platós de cinema testifiquen el pas d'un...
-
La soprano tel·lúrica: Jessy Norman
Arrenquem la 24a temporada d'"Una tarda a l'òpera" amb un monogràfic dedicat a la soprano afroamericana Jessye Norman. De veu i presència tel·lúriques, va excel·lir en òpera i en lied, amb un repertori que va de Mozart a Richard Strauss, passant per Berlioz, Verdi i Wagner. Una veu irrepetible.
-
L'edat d'or de la fonografia operística: Joan Pons
Acomiadem la temporada amb el menorquí més universal: el baríton Joan Pons. Ha estat una veritable estrella al Metropolitan de Nova York i al Gran Teatre del Liceu, on va iniciar la carrera com a baix i com a membre integrant del cor. Ja com a solista i com a baríton, ha centrat la seva carrera…
more -
L'edat d'or de la fonografia operística: Giuseppe di Stefano
Passional i apassionat, la carrera del tenor italià Giuseppe di Stefano va ser genialment desigual, amb moments d'esplendor en teatres i estudis de gravació. Va ser company habitual d'escena de Maria Callas, amb qui va mantenir sempre una bona amistat.
-
L'edat d'or de la fonografia operística: Frederica von Stade
Aristocràtica i refinada, la mezzosoprano nord-americana Frederica von Stade ha estat una intèrpret de referència en òperes de Rossini i Mozart, a més d'haver-se posat a la pell de l'Octavian a "El cavaller de la rosa", de Strauss. Dotada amb un timbre i color vocal preciosos, ha estat també una...
-
L'edat d'or de la fonografia operística: Cesare Siepi
Sens dubte, Cesare Siepi va ser un dels baixos més rotunds de la seva generació. El seu repertori va ser ampli i prolífic gràcies a la versatilitat i flexibilitat d'una veu característica i perfectament reconeixible. En el programa que us hem preparat, descobrim les claus de volta de les seves...
-
L'edat d'or de la fonografia operística: Eva Marton
Durant gairebé dues dècades, la soprano hongaresa Eva Marton va ser una de les reines indiscutibles del Liceu, on va desplegar gran part del seu repertori: de Verdi a Janácek, passant per Wagner o Puccini. El cant expressiu d'aquesta soprano amb veu de ferro és objecte d'un programa que hem...
-
L'edat d'or de la fonografia operística: Franco Corelli
Sens dubte, Franco Corelli va ser el tenor italià amb la veu més bonica de les dècades del 1950 i 1960. Dotat, a més, d'una robustesa extraordinària, va destacar en papers de tenore di forza amb versions de referència de papers romàntics o del primer verisme.
-
L'edat d'or de la fonografia operística: Teresa Berganza
Potser va ser la millor mezzosoprano espanyola, especialitzada en Mozart i Rossini, tot i que a mitjans dels anys setanta va irrompre com una de les grans intèrprets del paper de Carmen, a la que va donar una nova dimensió.
We're indexing this podcast's transcripts for the first time — this can take a minute or two. We'll show results as soon as they're ready.
No matches for "" in this podcast's transcripts.
TOPICS IN THIS SHOW
Loading reviews...
ABOUT THIS SHOW
Catalunya Música us convida a passar "Una tarda a l'òpera". La història, les històries i els grans noms de l'òpera, els diumenges, de 19.00 h a 20.00 h, amb Jaume Radigales.
HOSTED BY
3CatCultura
CATEGORIES
Loading similar podcasts...
Frequently Asked Questions
How many episodes does Una tarda a l'òpera have?
Una tarda a l'òpera currently has 338 episodes available on PodParley. New episodes are automatically indexed when they're published to the podcast feed.
What is Una tarda a l'òpera about?
Catalunya Música us convida a passar "Una tarda a l'òpera". La història, les històries i els grans noms de l'òpera, els diumenges, de 19.00 h a 20.00 h, amb Jaume Radigales.
How often does Una tarda a l'òpera release new episodes?
Una tarda a l'òpera publishes regularly with 338 episodes available. Check the episode list for the typical release schedule.
Where can I listen to Una tarda a l'òpera?
You can listen to Una tarda a l'òpera on PodParley by clicking any episode. We provide an embedded audio player for direct listening, and you can also subscribe via your preferred podcast app using the RSS feed.
Who hosts Una tarda a l'òpera?
Una tarda a l'òpera is created and hosted by 3CatCultura.
URL copied to clipboard!