Vida verda

Ens preguntem per què l’alimentació, que hauria de ser un dret fonamental, continua depenent de la lògica del mercat. En un context marcat per l’encariment dels aliments i la concentració del sector en mans de poques empreses, analitzem com hem arribat fins aquí i quines alternatives existeixen perquè deixi de ser un negoci. Conversem amb Gustavo Duch, referent de la sobirania alimentària, i amb Hugo Abad, investigador a Research & Degrowth, sobre els reptes del sistema alimentari actual i propostes com els supermercats públics o la Seguretat Social de l’Alimentació. També connectem amb l’Adrianna Quena, de Som Singulars, una iniciativa catalana que vol reforçar la pagesia i revolucionar el comerç local.Escuchar audio

Vida Verda estrena una veu nova. En el seu primer programa al capdavant de l'espai, el periodista Marc Solanes pren el relleu de Pilar Sampietro per conduir una conversa sobre els referents que inspiren les noves generacions a actuar davant la crisi climàtica. Ho fa a partir del llibre Rebels pel clima. Dones que defensen la Terra, una obra que recull les històries de dones que transformen el món des de la ciència, l'educació, el periodisme, l'activisme i la defensa del territori.Al programa conversem amb una de les autores, Mònica Bertran, i amb la mateixa Pilar Sampietro, que aquesta vegada canvia el paper de conductora pel de protagonista, ja que és una de les dones protagonistes del llibre. També connectem amb l'Alba Gómez Gabriel, una de les autores de l'obra, i de Victoria Pellicer, una altra de les dones rebels que hi apareixen.Completa el programa Jaume Enciso, coordinador del projecte editorial i impulsor de la iniciativa Joves pel Clima, amb qui analitzem com convertir la inspiració en participació i acció col·lectiva. Un recorregut per les històries de dones imprescindibles que defensen la Terra i que ens recorden que la lluita climàtica té moltes formes i veus, però sempre amb l'objectiu de construir un món més just, sostenible i habitable per a tothom.Escuchar audio

Fer un hort o cuidar un jardí ajuda a tancar ferides i a reconciliar-te amb moments de dificultat personal derivats sovint d'un desplaçament forçat. Els jardins migrants responen a aquesta categoria de fer arrels, ni que siguin temporals, en un espai que et trasllada seguretat i t'impulsa a continuar el camí. En parlem amb Marc Solanes. Descobrim l'experiència de la comunitat ucraïnesa a l'exili de Barcelona, un recer d'arbres que han plantat a la muntanya de Montjuïc i on es reuneixen per recordar el dia de la Independència d'Ucraïna, parlem amb Olga Dzyuban de l'Associació Djerelo i amb el Cònsol d'Ucraïna a Barcelona en el mateix jardí. Viatgem fins a les Hortes de Salt per conèixer l'hort de Nourdine, un català arrelat a Girona des de fa molts anys, arribat del Marroc, junt a l'Associació Milfulles, amb Pilar Martinez i Enric Cassú mantenen vives les hortes i la possibilitat que altres nouvinguts puguin gaudir dels seus fruits i el seu treball. Escuchar audio

No és cap secret que l'única manera de sobreviure a les ciutats del futur proper és afegint de nou la natura que fa un temps vam expulsar dels nuclis urbans. Sorprèn doncs que es prenguin decisions per desallotjar espais que s'havien aconseguit pel verd. Està passant amb La Selva al barri de La Font d'en Fargues i passa a l'Àgora Juan Andrés Benítez al barri del Raval. Un exemple consolidat que va convertir un solar en un hort que és ara escola de natura ConnectHort, serveix també com a essència del projecte Abono Km0 que lidera Miky Royan, el visitem per saber com evoluciona. Mentre, a l'Arc de Triomf, al Passeig de Lluis Companys els veïns es neguen a la construcció de la nova Audiència Provincial en un solar que havia estat el primer jardí urbà de Barcelona, la Mª Antonia forma part de la Plataforma Rescatem el jardí històric. Entrevistem Fèlix González de La Selva i a Iñaki Garcia de l'Àgora del Raval. Escuchar audio

Fa un temps que la humanitat sentim la necessitat de visualitzar el futur que ens espera. Sovint aquesta visió ens fa virar cap a mons apocalíptics, jeràrquics, totalitaris i dominats per la tecnologia intel·ligent. Però els experts afirmen que no té perquè ser així, la nostra imatge de futur està molt condicionada pels productes culturals que ara consumim. En aquest monogràfic hem recollit tots els missatges enviats des del futur que expliquen com es vivia abans. Abans ens movíem en cotxe, abans compràvem l'aigua, abans consumíem en mono dosi, abans no veiem el sol, abans el planeta l'abocàvem a la guerra, abans provocàvem canvis bruscos de clima, abans tecnificàvem la vida, abans cimentàvem la natura, abans no llegíem natura, abans no menjàvem aliments. Una alerta des del futur que pot alertar el nostre present. Amb les veus de Consol Saenz, Marta Orquín i Natalia Sánchez. I el muntatge de Iker García Alonso. Escuchar audio

La pèrdua de fertilitat de la terra és un altre dels components afegits a les diferents crisis climàtiques i ambientals que vivim. Passa per la pràctica d'una agricultura intensiva que es va posar en marxa a mitjans del segle passat, abusant de fertilitzants i pesticides químics, però també provocant inseguretat i pèrdues per la pagesia. Ara el sector vol recuperar l'etimologia de la paraula Agricultura i el seu significat. Agricultura no és omplir el camp de monocultius, a l'Agricultura s'honora la terra, es respecta el pagès i es cultiva per tenir una població sana. L'Agricultura uneix a les persones, utilitza recursos naturals i composta. Comparteix coneixements ancestrals respectant els cicles naturals, guardant i intercanviant les llavors per a uns cultius més saludables. I li han posat un nom: Agricultura Regenerativa. L'hem analitzat amb Gustavo Duch, Ernest Mas de VerdCamp i Georgina Alins, enginyera agrònoma i investigadora de l'IRTAEscuchar audio

Es tracta de deixar parlar els altres éssers de la terra, de fer que siguin les seves senyals, el seu llenguatge, que expliqui el que passa. La LiterNatura és ja un gènere consolidat als països anglosaxons i a casa nostra revifa amb força. Aquest és un Monogràfic que hem preparat amb Marc Solanes per conèixer els inicis del gènere i la seva vigència a la zona mediterrània. Hi participen Azahara Palomeque autora de "Pueblo blanco azul" (Cabaret Voltaire edit.), Javier Morales "Mientras quede una rosa" (Cuatro Lunas edit.), Teresa Roig "La Granja del Ritz" (Rosa dels Vents edit) i Jordi Panyella, editor de Pol.len Edicions. Escuchar audio

No, no pot esperar, i nosaltres tampoc. La reducció d'aportacions econòmiques a les xarxes de conservació de la natura i als Parcs Naturals està provocant un autèntic problema en la preservació d'aquestes zones que sobreviuen a l'escalada de la construcció i les agressions ambientals. Aquest és un monogràfic que hem elaborat junt amb Irene Cervera, experta en salut i natura. Analitzem la situació actual amb Sandra Carrera, directora de la Xarxa per la Conservació de la Natura, Pau Bosch vicepresident de Sos Costa Brava i Pol Ramos, membre d'Odicean i protagonista junt amb María Barbena del documental "Waves of Tomorrow" en el que es mostra la recuperació dels ecosistemes en àrees marines protegides, una producció de Bluewave Alliance. Al relat "Abans Cimentàvem la Natura", escoltem la veu des del futur explicant com era el passat, que és el nostre present. Escuchar audio

La tecnologia ocupa cada cop més espais de les nostres vides. Ens impulsen a canviar-la constantment, al·legant un nou model al mercat i oblidem a poc a poc la nostra capacitat per reparar sense perdre l'efectivitat. Aquest consum ha disparat el retorn de la mineria arreu, també a la vora de casa. Qüestionar l'ús que em fem, com ho fem i el que hem de reclamar és dibuixar el futur que ens espera. Hem preparat aquest Monogràfic amb Anna Peña de Rezero i la participació de Claudia Bosch, responsables d'Electrònica Justa de Setem Catalunya i Sandra Martínez, professora de l'escola pública La Caixa del barri de Sant Martí a Barcelona. Els alumnes han participat en tallers de reparació i obsolescència programada. Des del futur mirem un passat, que és el nostre present, un relat amb la veu de Natàlia Sánchez. Escuchar audio

Observem el clima, ara sempre canviant i extrem, desapareixen a poc a poc les estacions i acumulem rècords de borrasques a l'hivern. Ha estat l'hivern més plujós dels darrers 30 anys, però ha estat càlid. Les temperatures segueixen pujant, tot i que no ho notem, les mostres d'aquest canvi climàtic s'acceleren. Clima és molt més que predicció meteorològica, afecta a la nostra manera de viure al Planeta i afecta al Planeta pel nostre model de vida actual. En parlem amb Marc Prohom, cap de l'Àrea de Meteorologia del servei Meteorològic de Catalunya, Josep Pascual, observador climàtic i responsable de l'Estació Meteorològica i Marina de l'Estartit i Claudia Custodio de l'Observatori pel Deute en la Globalització. Escuchar audio

El context bèl·lic ha fet desaparèixer dels titulars l'Emergència Climàtica quan és més present que mai. Un Planeta en Guerra significa l'evidència de la dependència energètica que es converteix en vulnerabilitat estratègica. Provoca una factura generacional i apart de les morts causades a les zones de conflicte aboca la població a la fam, que es manipula ja com a arma de guerra. L'hora del Planeta ha de significar entendre què vol dir viure local i aplicar el proper a totes els actes de la nostra vida quotidiana. En aquest monogràfic parlem de la situació i de les vies de sortida per evitar un futur que no desitgem, des del punt de vista de la geopolítica amb Alfons Pérez, membre de l'Observatori pel Deute en la Globalització i des de la visió alimentària amb l'expert en Sobirania Alimentària Gustavo Duch. Mirem el present des del futur amb el relat al que hi posa veu Marta Orquin. Escuchar audio

Té sentit parlar-ne i més encara no defugir la definició. El terme no era popular perquè des de fa generacions només ha existit un ídol popular: el creixement. També és cert que a la dinàmica del model actual li és més fàcil produir que reutilitzar, però el planeta només és un i hem superat els seus llindars. Trobar sortides a la fi de l'abundància, a la cultura del deute i a la producció constant no és difícil i s'hi està treballant des d'aqui i ara. Amb el periodista ambiental Marc Solanes hem preparat aquest monogràfic per que sigui més fàcil la ruta. Hem convidat a Neus Casajuana, presidenta de Revo Prosperitat Sostenible, Lucia Muñoz Sueiro antropòloga social i doctora en Ciència i Tecnologia Ambientals, i Federico Arcuri, coordinador de projectes a l'Associació Research&Degrowth International. Imaginem una societat futura amb la veu de Consol Sáenz. Escuchar audio

Si sempre està núvol ens embarga una sensació de tristor, però si la calor és molt intensa el nostre ànim ens empeny als dies de fúria i de baralles. El clima afecta a les nostres emocions perquè el cos experimenta canvis en nivells de serotonina i manca de vitamina D per exemple. Els experts diuen que l'inici de l'any l'hauríem de fe-lo a la primavera, com era abans del calendari romà. Existeix la depressió estacional? Quan experimenten la solalstalgia? Qui es meteosensible? Ho analitzem amb la nostra experta en Salut i Natura Irene Cervera, junt a l'investigador i psiquiatra Antoni Bulbena i el meteoròleg Eloi Cordomí. Viatjem cap al futur per fer una mirada al passat, que correspón al nostre present, amb Marta Orquín. Escuchar audio

La ciutat de Barcelona i altres zones urbanes de Catalunya viuen la marxa enrere de l'activitat en espais que s'havien recuperat pel verd urbà. Ens trobem ara en un punt d'inflexió que provoca la seva desaparició. En alguns casos la decisió d'aplicar el resultat dels Pressupostos Participatius a la ciutat ha provocat aquest canvi, han guanyat propostes que volen aprofitar l'espai com a pati d'escola o bé construir-hi equipaments. Les Associacions que han mantingut els espais qüestionen l'aplicació de les mesures recordant que aquestes petites zones verdes plenes de vida són fràgils i molt poques, envers la gran quantitat d'edificis buits o sense rehabilitar que es podrien aprofitar. En parlem amb: Adriana de l'Espai QuirHort i Maite Ninou i Martina Gasull de la Coodinadora en Defensa del Verd Urbà. Escuchar audio

Aquesta biografia sobre Jordi Sargatal, actual Secretari de Transició Ecològica, escrita pel periodista ambiental Antonio Cerrillo, vol dibuixar un mapa de l'evolució dels ecologistes que van començar amb l'activisme als anys 70 del segle passat. El mateix Sargatal va salvar de l'especulació constructiva l'àrea que ara es coneix com a Aiguamolls de l'Empordà i va ser co-fundador de la IAEDEN, amb qui actualment ha tingut algunes confrontacions per la visió de preservació del paisatge. Escoltem Jordi Sargatal i el mateix Antonio Cerrillo, parlant de totes aquestes etapes, sense obviar la seva mirada sobre l'ampliació de l'aeroport del Prat o les darreres reclamacions de la pagesia envers les Zepa (Zones d'Especial Protecció per les Aus).Escuchar audio

Així ens agradaria haver estat per vosaltres, una llavor que creix ràpid per assegurar la vida i reproduir-se sense interrupció cap al futur. Hem estat més de 15 anys aportant tota la informació sobre les diferents crisis ambientals que vivim i que ens han abocat a l'Emergència Climàtica actual. En aquest darrer programa amb els nostres col·laboradors deixem anar les idees fonamentals que han d'enfortir l'avanç de la humanitat cap al manteniment de totes les formes de vida a la terra. És un programa coral que hem fet amb Ignacio Somovilla, cultura de jardins, Irene Cervera salut i natura, Eloisa Matheu paisatges sonors, Joana Mundó energíes renovables, Alfons Pérez, Observatori pel Deute en la Globalització, Gustavo Duch, Sobirania Alimentària, Sílvia Ferrer-Dalmau, habitar la tercera pell i Anna Peña de ReZero. Gràcies a totes les que ens heu acompanyat. Aquesta hora sonora és un regal que us fem. Escuchar audio

Us presentem l'experiència "Rebels pel Clima", un projecte que té forma de llibre impulsat per Editorial Pol·len i EcoServeis i que recull la història de compromís amb la defensa del planeta de 18 dones amb diferents professions. Les històries tenen forma de conte inspirador per ser llegit pels més joves. Parlem amb algunes de les seves creadores. Mar Carrera, editora de Pol·len, Mò Bertran, escriptora i autora d'alguns dels contes, Esther Izquierdo enginyera industrial i una de les protagonistes i Nivola Uyà autora de les il·lustracions. Però del llibre han nascut altres experiències com l'edició Rebels pel Clima que l'Associació Catalana de Municipis du a les Escoles, en parla Marta Marso. I amb Eloisa Matheu escoltarem el mapa sonor de pèrdua de biodiversitat dels nostres paisatges propers, les estepes i secans de Lleida i els ambients oberts de garrigues, matollars i conreus. Escuchar audio

Virus i grips conviuen en tots els nostres ecosistemes, però el desequilibri entre uns i altres està provocant impactes de zoonosi i pandèmies que hauríem d'evitar. Les expertes recorden que una de les causes principals és la desconnexió amb la natura a que hem abocat animals més propers als humans, com vaques, gallines o porcs. Engreixats en macrogranges, fora del seu hàbitat i sense possibilitat d'interactuar. Un virus en una macro granja és molt difícil d'aturar. Els petits ramaders expliquen que ara la burocràcia mata més animals que els propis virus, perque els obliga a sacrificar en massa animals que inicialment estan sans. Tot plegat ens ha de fer reflexionar en la necessitat de una reconversió del sistema industrial agrari. En plenes eleccions agràries, intentem donar mirada amb Gustavo Duch, col·laborador i membre de la revista Soberania Alimentaria, Marta G. Rivera, investigadora del CSIC i Pino Delás, de la granja Llavora de porcs ecològics. Marta Orquín narra una situació futura que la fa reflexionar sobre un passat, que és el nostre present. Escuchar audio

Els camins de l'aigua no canvien mai, ens hem de preguntar ara com seria millor comunicar el risc d'haver-los cimentat. Les inundacions no són un problema, son molt importants per la generació i reestructuració de la vida, de fet el mar viu de les inundacions. La ciència té la suficient informació per donar solucions, però cal saber com els tècnics i els polítics gestionen aquest coneixement científic. Ara, industries que basen el seu enriquiment en l'extracció d'aigua intenten desvincular la Directiva Marc de l'Aigua, una eina molt important per reconèixer els drets socials sobre l'aigua de boca que ens fa parlar de pobresa hídrica. Amb les intervencions d'Annelies Broekman. investigadora del CREAF, Meritxell Abril del Centre Tecnològic BETA i del projecte LOCALL4FLOOD i Isabel Palomera, membre d'Aigua és Vida. Una connexió amb Francesc Sort, tècnic del projecte HidroMet al Baix Ter. I la visió futura de l'aigua en el relat narrat per Consol Sáenz. Escuchar audio

Si el que ens envolta és ple de ciment i construccions li diem ciutat. Si el que ens envolta és natura li diem paisatge. Ara aquests pocs fragments que queden de paisatge corren el risc de ser mercantilitzats. Expliquem la coincidència de tres casos que destaquen. La privatització dels camins de Ronda, amb Cristina Vilà portaveu de SOS Costa Brava, el projecte de construcció d'un macro telecabina a Ulldeter, amb Eva Martínez-Picó i la instal·lació de quatre grans molins de vent de gran potència a la Tallada d'Empordà, amb Lluís Rivière. Escuchar audio

En els darrers mesos proliferen els projectes que pretenen instal·lar macroprojectes i ciment sobre espais naturals. Això, sumat al fràgil equilibri dels seus habitants, fa encara més difícil entendre la vida fora ciutat. Analitzem la situació de Sos Costa Brava i la defensa dels camins de Ronda amb la seva portaveu Cristina Vilà, el projecte d'un macrotelecabina a Vallter2000 amb Eva Martínez-Picó de la Plataforma Defensem Ulldeter i la instal·lació de quatre molins de vent gegants a La Tallada d'Empordà amb Lluís Rivière de Defensem l'Empordanet. Parlem amb Paula Ramos d'Espai Ambiental sobre les compres de joguines per Nadal i amb Claudia Custòdio del desencís d'una COP30 que no ha arribat a cap acord important.Escuchar audio

Tot i que pugui semblar una alternativa a l'ús del plàstic, embalar amb molt de cartó i paper només accelera la fabricació abusiva d'aquest material i per tant, continua provocant impactes al planeta. L'especialista en Residu Zero Anna Peña explica altres fórmules que ja s'apliquen a Europa com retornar l'embolcall al mateix repartidor que et du el paquet a casa. En l'àmbit artístic una bona manera d'entendre la situació és visitar les exposicions que Drap Art proposa per aquests dies a Barcelona. Escuchar audio

En clau d'Emergència Climàtica coneixem els objectius del nou Observatori de la Inundabilitat que intentarà coordinar agents del territori per evitar a Catalunya els efectes deixats per temporals extrems, amb les investigadores Mª Carmen Llasat i Juan Pedro Martin Vide. Damià Gibernet explica com conviu a la Masia Can Mandó al centre de Collserola amb la pesta porcina africana. I amb Anna Peña parlem dels embalatges per Nadal i del nou Drap Art, també amb Tanja Grass.Escuchar audio

Si, adeu als sobrets de plàstic de maioneses, ketchups, mostasses, olis i també adeu als packs monodosis de sabons als hotels. Una llei Europea ho acaba de prohibir i entrar en funcionament aquest Agost, coincidint amb vacances de sol i platja. Analitzem el perquè d'aquesta prohibició i tot el que hi ha al darrera en aquest monogràfic que hem preparat amb Anna Peña de ReZero. Ens acompanyen també Vanessa Rodríguez, participant amb la seva família del repte ResiduZero una docu-serie premiada també a Europa; Mireia Font de l'Hotel Casa Leonardo de Senterada impulsora de Senterada Comestible i Enric Benito gerent de la distribuïdora de cosmètics en grans formats. Des del futur fem una mirada al passat amb la veu de Consol Sáenz. Escuchar audio

La pagesia de la comarca de la Noguera, a la Sentiu de Sió alerta que la instal·lació de la macrocentral de biogàs projectada amaga la incineració de molts altres residus que no es generaran a la zona. La falta d'excedents reals obligaria a portar-hi matèries de fora del territori i fomentaria el cercle de la indústria càrnica intensiva. Ho expliquen al programa Gerard Batalla que cultiva de fa anys a la zona i el nostre expert en Sobirania Alimentària, Gustavo Duch. La planta serà la més gran de Catalunya, ocuparà 10 hectàrees de terrenys agrícoles que ara són de màxima qualitat. Escuchar audio

Diuen els experts en disseny que no hi ha futur real que no hagi estat imaginat abans per algú. Els dissenyadors dibuixen ara com viurem en el futur, conscients de l'Emergència Climàtica, la reutilització de materials i la cura per la terra i la natura. Exemples ho són Alex Zambudio i el seu projecte Inari que transforma els pinyols d'oliva en un soport orgànic de protecció per les oliveres primerenques i David Cejudo, creador de El Resto una instal.lació artística en la que repassa l'ús de materials de rebuig abandonats a la perifèria de les ciutats. El curador i editor Oscar Guayabero hi reflexiona a partir del seu nou llibre "Neutopías. Nuevas utopías y diseño de futuro". Amb Claudia Bosch responsable de la Campanya Electrònica Justa de SETEM repassem el que hi ha al darrera dels preus econòmics en l'electrònica que es ven pel Black Friday. Gustavo Duch i Gerard Batalla expliquen perquè no es pot acceptar la creació de la macro planta de biogàs de La Sentiu de Sió, a la comarca de La Noguera. Escuchar audio