2x02 El Dimoni

Mites i orígens. Des dels albors dels temps, el bé i el mal han disputat una lluita incansable, una guerra entre el cel i l’infern que ha definit per sí sola la història de la humanitat. Bona part de les religions conten fets molt semblants, una batalla entre àngels celestials i bèsties infernals, i fins i tot alguna d’elles, com el Mahabharata hindú, troba en la seua descripció evidències radiactives manifestades en algunes localitzacions de l’antiga Bharat. El món, tal i com el coneixem, vindria a ser el fruit d’un conflicte etern, amb el bé immaculat d’una banda... i d’altra... el mal, encarnat en el seu absolut protagonista: el Dimoni. Per als valencians, el Dimoni és molt més que un àngel caigut o un ser malvat que governa l’infern. El príncep de la mentira i les tenebres forma una part capital del nostre imaginari, arribant a protagonitzar rondalles, romanços, històries i relats per sí mateix, quan no a ser utilitzat com un avís per als més imprudents o atrevits. Un concepte que ja de per sí significa la perfecció del mal, la foscor, el patiment i la por més autèntica en el seu màxim exponent. Si retrocedim cinc mil·lenis arrere, per als sumeris i babilonis el mite de l’orígen dels temps estava vinculat a Enlil, déu suprem nascut d’An i Ki, i patró creador de les taules del destí, qui seria desterrat de Dilmun, o Nippur, el paradís diví, a Kur, l’infern dels morts, en violar la seua germana Ninlil, i que acabaria provocant en venjança el diluvi universal per destruir la desagraïda humanitat. Per als egipcis, la idea de Mal, de dolor i d’infern, estava estretament lligada al desert i la seua manca de vida. La seua divinitat, Set, seria més important per a la cultura d’occident del que ara mateix som capaços d’imaginar. En els orígens, Geb, déu de la terra i Nut, deessa del cel, van donar vida a quatre déus germans: Isis, deessa de la fertilitat; Neftis, deessa de la foscor; Set; déu del desert, del caos i de la tempesta, amb cap de xacal; i Osiris; déu de la mort, del més enllà i de la resurrecció i, per tant, aquell qui es veia reencarnat pels faraons... Isis i Osiris serien per dessigni diví els hereus del regne dels Déus i el seu matrimoni estaria destinat a governar la terra. Set, envejós d’això, acabaria rebel·lant-se i assassinant a Osiris, ofegant-lo en el riu Nil mitjançant enganys, i accedint al tron dels Déus... Seria Horus, Déu del Cel amb cap de falcó, fill d’Isis i d’Osiris, qui venjaria a son pare posant fi al regnat de Seth, expulsant-lo de nou al desert amb la resta de xacals, i passant a gobernar per sempre la terra dels faraons. Per a la posteritat han quedat nombroses representacions que mostren al déu Horus derrotant a Set, qui lluny de deixar-se identificar amb l’aparença de xacal, havia pres la forma d’un cocodril per enganyar el seu adversari, besant a la fi la pols davall dels peus i la llança del seu nebot. No s’ha de confondre al Seth manipulador i canviaformes amb aspecte de cocodril amb Sobek, el déu Cocodril, divinitat associada a la collita i a la protecció. La imatge de Seth derrotat per Horus, influïria directament en moltes religions posteriors, i algunes d’elles la perpetrarien directament i de forma repetida; com els grecs amb el mite d’Heracles, o els cristians amb Jesucrist i el pecat, Sant Jordi i el drac o... Sant Miquel i el dimoni. Al cap i a la fi, que el fill de Déu venge a son pare i vença el mal, que la llum vença les tenebres, i que el dimoni perda la seua batalla per romandre en l’obscuritat esperant el moment per tornar a rebel·lar-se, ja ho havien explicat els egipcis milers d’anys abans. Si més no, els valencians tenim els nostres propis mites... Benvingudes de nou... Baix La Lluna és un podcast d'Aitana Ferrer i Alfons Pérez. Comptem amb les veus per a este episodi de: - Eva Andrés (cançó 'Sant Antoni i Lo Dimoni') - Laura Aparici (bruixa) - Edu Borja (El Dimoni) - Blai Gisbert (l'home de les garrofes)