2x03 El Nadal Valencià (Especial de Nadal)

El Nadal. La festa cristiana que commemora el naixement de Jesucrist; el Mesies, el fill del Nostre Senyor, Déu entre nosaltres. Cada 25 de desembre, segons el calendari Gregorià, el xicotet Jesuset torna a nàixer, com ho va fer fa ara més de 2000 anys. Però no obstant ser una festa religiosa, el Nadal és motiu de reunió amb el sers volguts fins i tot per als ateus. Els evangelis de Mateu i Lluc conten que Jesús de Nazaret va nàixer en un pesebre en Betlem, una aldea Palestina, i que el seu naixement va ser anunciat per un àngel. Tota una tradició gira al voltant de la Verge Maria, el seu home Sant Josep, l’anunci de la bona nova, i la fugida del jove matrimoni escapant de la maldat del Rei Herodes. Si més no, paral·lelament als inicis del cristianisme, diverses eren les festes que tenien lloc al desembre vinculades al solstici d’hivern: festes jueves, perses, nòrdiques i... romanes. L’emperador Constantí, qui va legalitzar el cristianisme en l’imperi romà, faria coincidir la data del naixement de Jesús amb el mateix solstici, amb el recolzament del papa Juli I. D’esta manera seria l’Església Catòlica la que aprofitaria l’ocasió per situar el naixement de Jesús el 25 de desembre, no obstant la creença de que el propi Jesús havia nascut a Primavera. Nadal deriva de Nativitat, paraula que prové de Nativitas, literalment, «naixement». Però cal incidir en què l’acceptació del cristianisme i la superposició del naixement de Crist coincidint amb el solstici, tenia un sol objectiu. Convertir els ciutadans pagans de l’imperi a una religió fàcilment assimilable i la principal festa del qual coincidia precisament amb les Saturnals romanes i amb la celebració del Sol Invicte. El Sol Invicte era una celebració romana de culte al déu Apolo, la divinitat solar, el déu del Sol. El mateix emperador Constantí va donar molta importància a esta festa, i a més va instaurar el diumenge com dia de descans i de culte al Sol. Tant n’era el valor, que fins i tot va fer encunyar el Sol Invictus en les monedes de l’imperi. El cristianisme, més tard, acabaria per considerar el propi Sol Invictus com una celebració pagana, igual que faria amb el culte a Mitra, i amb les Saturnals. Saturn era el déu protector dels camps i les collites, un déu a qui els romans retrien tribut celebrant les festes Saturnals entre el 17 i el 23 de desembre, just el període més fosc de l’any, quan el sol ix més tard i trenca a amagar-se més prompte. La faena als camps acabava per esta època i els llauradors i esclaus eren alliberats dels seus quefers. A més, els romans aprofitaven les Saturnals per visitar els seus familiars i amics, fer-se regals i organitzar grans banquets. Els valencians tenim tota una tradició vinculada a estes màgiques dates, de fet el document més antic sobre el Betlem a la península ibèrica data del 1468 i és una notícia de la Catedral de València, fent referència a la renovació de les figures del misteri, les quals necessitaven ser restaurades pel pas del temps. Les relacions comercials entre el Regne de València i la Itàlia del segle XV, van fer que la reproducció del Betlem, duta a terme en primera instància en una cova italiana per Sant Francesc d’Assís al segle XIII, fora una constant entre els ciutadans devots de la Corona d’Aragó i especialment a la ciutat de València i els dominis del regne valencià. És per tant una data assenyalada en el nostre calendari, una època en la que, independentment de creences i ideologies, els valencians ens reunim amb els nostres familiars, amics i, en definitiva, sers volguts. Unes festes on ser feliços i sentir-nos com quan érem xiquets. Benvingudes de nou... Baix La Lluna Amb Aitana Ferrer i Alfons Pérez Testimonis d'Amàlia Garrigós i Sol Baños Veus en off d'Eva Andrés Segueix-nos a @baixlalluna (instagram) i @baixlallunaval (x) Subscriu-te al nostre canal de l'Aixeta per a contingut exclusiu Bon Nadal i Feliç Any Nou!