Un tomb pel dia

This is episode 20 of the podcast Un tomb pel dia by @jorditorres, published on 28 d’abril del 2026. You can leave text and audio comments at this link. Avui és dia 28 del matí. Ahir el rellotge semblava córrer el doble de ràpid que jo. Tenia una llista de tasques pendents que m'atrapava, amb correus urgents, amb contractes per tancar i una reunió rere l'altre que es van allargar més del compte. Estava tan capficat en la immediatesa de la feina, tan absorbit, que el món exterior va deixar d'existir per complet. De sobte, quan per fi vaig aixecar la vista i el silenci de la nit em va abraçar, em va recórrer un cal fred pel cos amb un sentiment de culpa punxant em vaig adonar que enmig d'aquell chaos m'havia oblidat completament del PrestoCast havia passat de llarg una cita diària engolit per una rutina que a vegades se'ns fa perdre el nord de vista, diguéssim va ser un d'aquells moments que t'adones que per molt que corris, si no t'atures a respirar acabes deixant enrere coses interessants

This is episode 19 of the podcast Un tomb pel dia by @jorditorres, published on 26 d’abril del 2026. You can leave text and audio comments at this link. Avui és dia 26, un quart de quatre de la tarda. El sol del mollanès ens rep avui amb una força radiant d'aquelles que et fan tancar els ulls i somriure només de baixar del cotxe. M'han portat fins a aquesta masia gairebé per sorpresa i la veritat és que no podien haver encertat més. L'aire és fresc, la temperatura és ideal i la companyia és de les que et fan passar les hores volant. En entrar l'aroma de brasa ja ens avisa del que vindrà Estem gaudint d'una cuina catalana autèntica Sense filtres, d'aquella que et deixes sense paraules de tan bèstia que és Cada mos és com un viatge I la tradició entre rialles i brindis sota la llum que inunda la sala Sentiu que aquest és el pla perfecte No ens cal res més, sol, terra i un bon àpat per recordar.

This is episode 18 of the podcast Un tomb pel dia by @jorditorres, published on 25 d’abril del 2026. You can leave text and audio comments at this link. És dia 25, un quart de set de la tarda. És dissabte i el sol ja baixa, banyant al saló amb una llum daurada que convida a la calma. M'assec davant la tele i, en encendre-la, el rugit de l'estadi omple la sala, transportant-me de cop cap a les tardes d'infantès al costat del meu pare. Avui jugo al Barça i, mentre segueixo la pilota amb la mirada, sento aquest fil invisible que ens uneix a tots en un mateix patec. El partit avança, els nervis es barregen amb la nostàlgia i de sobte arriba el xiulet final. Hem guanyat. Veure els jugadors abraçar-se a la pantalla em fa somriure amb una pau profunda, recordant que aquest ritual és molt més que futbol. És la certesa de saber que passi el que passi al món exterior. La victòria d'avui ens manté connectats a una alegria compartida que ens fa sentir senzillament a casa.

This is episode 17 of the podcast Un tomb pel dia by @jorditorres, published on 24 d’abril del 2026. You can leave text and audio comments at this link. Dia 24, un quart de vuit. Tanco l'etapa de l'ordinador amb una barreja de ràbia i allògiment, sentint com el clic del plàstic posa fi finalment a una jornada que semblava no tenir aturador. Ha estat un dia de nedar a contracorrent en un marc de correus passiu-agressius, reunions que podien haver estat una frase i una energia tan tòxica que gairebé es podia mastegar l'aire. Camino cap a la sortida amb les espatlles carregades, però creuant llindar de la porta l'aire fresc de la tarda em colpeja la cara. Pujo al cotxe, respiro profundament i deixo anar tot el neguit. El cotxe s'activa, la ràdio comença a sonar i un somriure involuntari m'apareix a la cara perquè sé que aquells problemes ja no em pertanyen. Els deixo tancats amb pany i clau a l'edifici de vidre mentre condueixo cap a casa conscient que per fi el cap de setmana acaba de començar i el món torna a ser meu.

This is episode 15 of the podcast Un tomb pel dia by @jorditorres, published on 23 d’abril del 2026. You can leave text and audio comments at this link. Avui és dia 23, un quart de nou del vespre. L'aire d'aquest matí feia olor de pètals i de tinta, un aroma que m'ha tret del llit abans d'hora. He obert la persiana i m'ha rebut un sol radiant d'aquells que t'obliguen a sortir al carrer sense pensar-ho dues vegades. He anat a treballar així, però després he anat a caminar. He estat com nedant un mar de somriures. Tots són mans que sostenen llibres nous i roses que esquitxen la ciutat de vermell. M'he aturat a una parada, gaudint del tacte del paper i del xivarri a l'era que ens envolta. No tinc cap pressa perquè sé que la millor part de Sant Jordi és deixar-se portar per la gentada i sentir el caliu de la primavera a la cara. Amb el llibre Sota el braç i la certesa que avui el món és una mica més bonic, m'aturo un segon per tancar els ulls i respirar profundament. Avui no és un dia per córrer, sinó per viure cada instant sota aquest cel blau immens.

This is episode 14 of the podcast Un tomb pel dia by @jorditorres, published on 22 d’abril del 2026. You can leave text and audio comments at this link. És dia 22, dos quarts de nou del vespre. Encara recordo la sensació de seguretat que tenia fa ben poc, aquella certesa de dominar el meu terreny. Però, si ho sóc sincer, els darrers dos anys m'han deixat sense l'er. Sento que el terra es mou sota els meus peus a una velocitat que ja no em resulta estimulant, sinó senzillament esgotadora. De sobte, el que ahir era indispensable, avui és obsolet i les regles del joc canvien a una velocitat que és inabagable. Aquesta transformació frenètica m'ha generat una inestabilitat que em pesa cada matí. Ens diuen que la clau és l'adaptació, però escolta, aquesta flexibilitat m'està matant. Cada cop em costa més trobar l'energia, reinventar-me per enésima vegada. I m'agradaria dir que m'apassiona aquest ritme vertiginós, però la realitat és que trobo a faltar la calma de saber que per un moment el món no intentarà avançar-me mentre encara estic intentant pair el canvi anterior.

This is episode 13 of the podcast Un tomb pel dia by @jorditorres, published on 21 d’abril del 2026. You can leave text and audio comments at this link. Avui és dia 21, són dos quarts de deu del vespre. Fa uns dies, mentre la calor començava a notar-se de debò i les tardes s'allargaven gairebé sense adonar-me'n, em va passar una cosa d'aquestes que et canvia en l'humor. Estava a casa, amb la finestra oberta, deixant entrar aquest aire tevi de primavera que ja fa olor d'estiu, navegant per internet, quan de sobte vaig topar amb una d'aquestes joies amagades del món digital. Es tracta d'una pàgina web que venia a Samarretes Antigues del Barça i us ben prometo que va ser com obrir una càpsula del temps. A mesura que feia scroll, em perdia entre teixits, solapes i escuts que em recordaven la meva infantesa. Vaig veure la samarreta de la primera Copa d'Europa, la de l'època del Dream Team, amb aquells colors tan vibrants. Amb l'augment de les temperatures i aquesta llum tan especial del final del dia, em va agafar una nostàlgia fantàstica. I al final em vaig quedar allà una bona estona, atrapat entre el passat del club i la promesa d'un estiu que ja vol treure el cap. Fins demà!

This is episode 12 of the podcast Un tomb pel dia by @jorditorres, published on 20 d’abril del 2026. You can leave text and audio comments at this link. És dia 20, són tres quarts de nou del vespre. Ahir, quan vaig tornar de passar el dia al camp, ja vaig notar que el pis no estava tan fred com aquests dies passats. Hi havia una sensació tèrmica moderada, però no hi vaig anar més importància. Jo vaig deixar el termòstat posat als 21 de sempre per passar la nit tranquil. Doncs m'he despertat avui amb una sensació de calor, gairebé sufocant, com si l'estiu hagués entrat per sota la porta mentre dormia. A aixecar-me i anar directe al termòstat m'he quedat sobtat. Tot i que la calefacció s'havia apagat perquè ja no feia falta, la temperatura havia seguit pujant i marcava uns increïbles 23 graus a primera hora. És inexplicable, jo crec que el veí s'ha tornat boig amb la calefacció i ara visc un hivernacle tropical sense moure ni un dit.

This is episode 11 of the podcast Un tomb pel dia by @jorditorres, published on 19 d’abril del 2026. You can leave text and audio comments at this link. És dia 19, tres quarts d'una del migdia. Avui el dia s'ha aixecat una miqueta així ennubulat, tot i fer sol i una miqueta de calor. I m'he dit vinga va anem a fer una mica de fotos, recuperar la ficció de la fotografia i m'he anat a agafar una miqueta de natura per aquí a prop de Gelida. He fet quatre fotos amb els objectius que ara tinc Hauré de revisar-los I bé, al final m'he apropat per aquí a Castellbí de Rosanes He acabat a un restaurant que no coneixia Així Masia, Cuina Catalana, etc. En fi, un dia prou rodó

This is episode 10 of the podcast Un tomb pel dia by @jorditorres, published on 18 d’abril del 2026. You can leave text and audio comments at this link. Avui és dia 18 i és un quart i tres de la tarda. Saps aquestes vegades en què vas cap a alguna banda i de sobte el destí té altres plans per tu? Jo avui estava anant cap a la 158, cap a Castellbill i el Vilà, i feia molta calor, tenia set, i dic, va, una benzinera, paro i aigua. I he trobat una, paro, i de sobte, hòstia, una olor a brasa que parava en sec. Just al costat, un restaurant que, si et mires només la façana, ni penses entrar, Però allà l'olor deia que hi ha crema llenya Tot el que he entrat m'he fotut un menú d'aquests de cap de setmana amb una carn a la brasa amb un gust de fum boníssim, brutal i vaja, que la lliçó ben apresa No sempre les millors experiències són en restaurants superfashions De vegades, amb aquests jocs així de peu de carretera que ni pensaves et pots trobar una sorpresa ben agradable

This is episode 8 of the podcast Un tomb pel dia by @jorditorres, published on 17 d’abril del 2026. You can leave text and audio comments at this link. Avui és dia 17, falten 5 minuts per dos quarts de 6 de la tarda. M'acabo de pujar al cotxe i m'he quedat un moment mirant la pantalla que deia actualització completada. I ja és la segona vegada en un mes. La veritat m'ha fet pensar en com han canviat les coses. No fa pas tant, el cotxe que et compraves era el cotxe que ja tindria sempre. Si volies una millora del motor, del mapa del GPS o el que fos, t'havies d'aguantar. O pitjor, havies d'anar, demanar-se'n al taller, pagar, en fi, un merder Però avui, avui m'he aixecat, el cotxe ja s'havia connectat al wifi de casa mentre jo dormia I ara, escolta, frena una mica millor, té algunes cosetes així més induïtives Fantàstic i sense embrutar res i sense factures, és fascinant Millora mentre jo descanso, i jo em pregunto, per quant també la planxa?

This is episode 7 of the podcast Un tomb pel dia by @jorditorres, published on 16 d’abril del 2026. You can leave text and audio comments at this link. Avui és dia 16, són les 7 de la tarda. Fa un parell de dies el meu amic David em va trucar amb una d'aquestes idees que sobre el paper molen. Va dir, escolta, aquest cap de setmana que anem marxant cap a Montserrat, caminant i tal, t'apuntes? I en aquell moment la meva ment va visualitzar el rebregut de quilòmetres pujant, motxilles, tot això i tal. En fi, la meva vida, per ser honestos, és profundament sedentària. La meva caminada diària és de casa al cotxe, del cotxe a l'oficina Així que mentre m'explicava les vistes de puta mare des del monestir Jo només podia pensar que moriria Literalment, em veia a demanar un rescat o alguna cosa així Així que amb tot el dolor del meu orgull, però amb molta estima per la meva supervivència I vaig dir que no Ara bé, la proposta m'ha servit per veure que no vull que una excursió em sembli una sentència de mort Així que potser no anirem a Montserrat aquest dissabte però m'apuntaré al gimnàs

This is episode 6 of the podcast Un tomb pel dia by @jorditorres, published on 15 d’abril del 2026. You can leave text and audio comments at this link. Avui és dia 15, són 3 quarts de 7 i 5 de la tarda. Avui he anat a dinar a casa dels pares. Creuar les seves portes és com entrar en un món que va a un altre ritme. Tot és una mica més analògic, malgrat els seus esforços en adaptar-se-la. I ells estan una miqueta més atrotinats també. Els moviments són més lents, algunes preguntes es repeteixen, però l'amor intact es nota en el plat de cuina casolana que m'esperava a la taula, del que sense dubte és la millor cuinera del món. Però com sol passar el postre a estat tecnològic. El correu no funciona, m'ha dit el pare, amb aquella barreja de frustració i por que toca algú i que no la cagui. Total, que el proveïdor havia modernitzat el sistema i l'Apple Mail l'havia bloquejat He passat 20 minuts barallant amb servidors, passwords, codis de verificació i al final ja tot resolt i la cara de mon pare il·luminada

This is episode 5 of the podcast Un tomb pel dia by @jorditorres, published on 14 d’abril del 2026. You can leave text and audio comments at this link. Avui és dia 14, tres quarts de nou del vespre. Saps aquests dies que sents que tot el món se't tira a sobre? Doncs avui ha estat un d'aquests dies per mi. He sortit de la feina ara fa una estona amb el cap a punt de petar. D'aquella manera que, hòstia, ja dius, només vull tancar els ulls i que el dia s'acabi. Però, hòstia, m'he trobat, ha passat una d'aquelles cosetes, m'he trobat una amiga que feia molt que no parlava i m'ha convidat un cafè. Hem regut, hem recordat batalletes i mira, de sobte tota aquesta pressió ha desaparegut. He reconectat amb algú però sobretot he reconectat amb mi mateix. I ara sóc aquí, davant la tele, amb els nervis a flor de pell, veient com el Barça intenta una d'aquelles remuntades impossibles que només passen dels llibres d'història. De vegades la vida és això, no? Es comença amb una derrota clara i quan menys t'ho esperes, pum, un gir de guió i mira, Mentre hi hagi temps i esperança Força Barça

This is episode 4 of the podcast Un tomb pel dia by @jorditorres, published on 13 d’abril del 2026. You can leave text and audio comments at this link. Bon dia, avui és dia 13, a quarts de 8 del matí. Avui m'ha saltat el despertador a 3 quarts de 7 del matí, per primer cop en uns quants dies. Avui torno a la feina. He sortit a buscar el pa, abans de començar, només per notar l'aire fresc. El carrer era 8, en silenci, i llavors de sobte el cel s'ha encès, s'ha il·luminat. I m'he quedat mirant com sortia el sol amb el pa calent a les mans. I he sentit una pau absoluta Aleshores m'he adonat que ens passem la vida treballant per poder viure, per pagar-nos el dret d'estar aquí Però és precisament això el que ens impedeix gaudir del sol cada matí Així que avui m'he proposat no oblidar que la vida és el que passa mentre el món encara dorm I que no vull ser un esclau que només treballa per comprar el pa Que ja no té temps de tastar en calma

This is episode 3 of the podcast Un tomb pel dia by @jorditorres, published on 12 d’abril del 2026. You can leave text and audio comments at this link. Avui és dia 12 i són les 10 del matí. I he anat a un basar buscant una eina molt específica així de plàstic, però decidir a visc la comunicació no seria tan fàcil. M'he apropat a la persona que estava allà atenent i li he demanat on és el que jo estic buscant. Em mira, ha somregut una mica així, i llavors sense dir res treu el mòbil, em fa un gest així que parli i li torno a dir el que estic buscant, mira la pantalla, ell diu no sé què, Tornen-se en el mòbil Allà he posat Passillo Cinco I llavors dic, bueno, ja està Llavors, quan em giro, hòstia Allò no era una botiga, era un laberint enorme He començat a caminar He arribat al Passillo Cinco I llavors m'he sentit com un explorador perdut A l'Amazones dels objectes de plàstic Ja m'he aclaparat tant que he sortit He agafat l'única cosa que m'ha semblat útil Per sobreviure a tota aquesta caminada Que era una beguda isotònica de color blau

This is episode 2 of the podcast Un tomb pel dia by @jorditorres, published on 11 d’abril del 2026. You can leave text and audio comments at this link. Avui és dia 11, falten 5 minuts per les 11. Ahir vaig anar a fer un vol amb el cotxe, tinc un cotxe elèctric, i vaig acabar amb la bateria molt baixa, i vaig anar a la Electrolínia Nova, que ens han posat just a la sortida del mateix poble. Vaig connectar, i de seguida allò anava 150 quilowatts, 160, 170, vaig dir, carai, oli en un llum. Vaig anar a aprofitar per anar a fer un riu, anava apurat i després de fer el riu, clar, vaig quedar deshidratat i em vaig comprar una aigüeta, total, que torno al cotxe i vaig veure la gràfica de la càrrega, que ara us la posaré i em vaig quedar flipant vaig dir, però què coi és això? Sembla el meu compte corrent quan m'han pagat la nòmina Increïble

This is episode 1 of the podcast Un tomb pel dia by @jorditorres, published on 10 d’abril del 2026. You can leave text and audio comments at this link. Bé, aquí estem estrenant el Presto. La veritat és que és una idea que l'he descobert no fa molt i m'ha semblat molt intel·ligent, molt interessant. És un espai, bé, no descobreixo res, un espai que no estava cobert i jo crec que com a xarxa social, bé, ha de tenir espai per créixer segur. L'ús que en farem ja ho veurem i la freqüència també al final bé, no un minut diguem el pots treure fàcil, no? en qualsevol moment però bé, a veure què tal comença a girar tot plegat espero que sigui d'ús generalitzat per tothom i bé, a veure què tal