003-A la seva imatge

Déu ens va fer a la seva imatge i semblança (Gènesi 1:26) "Fem l'home a la nostra imatge i semblança".Després veiem a Gènesi 5:1-2 "Aquest és el llibre de les generacions d'Adam. El dia que Déu va crear l'home, a semblança de Déu ho va fer. Home i dona els va crear; i els va beneir, i els va anomenar Adam, el dia que van ser creats”. Fixeu-vos on apareix aquesta frase també, al verset 3 "Adam va engendrar un fill a la seva semblança, a la seva imatge."Quan ens neix un nen, és a la nostra imatge, és a dir, té característiques que són com les nostres. Així el Déu trino ens va fer a imatge i semblança seva. Si això no et fa tindre pell de gallina, i no et fa sentir estimada, és que no has meditat prou en aquest fet.Déu va crear els animals, i no els va fer a la seva imatge, va crear les precioses plantes, i no les va fer a la seva imatge, però quan va crear l'ésser humà, va triar, de la seva pròpia voluntat, donar-nos característiques de la seva pròpia imatge.Anomenem a aquests trets comunicables. Hi ha per descomptat altres característiques de Déu que són tan sols seves, que nosaltres no podem tenir. Aquests són trets no comunicables o incomunicables. Per exemple, Déu és infinit; no té límits. Nosaltres sí que tenim límits. Si no ho creus, comença a córrer a veure fins on arribes. Déu és autosuficient; ningú el va crear i no necessita que ningú el completi. Nosaltres sí; som éssers que depenem dels altres; no podríem sobreviure aïllats per molt de temps. Déu és omniscient, ho sap tot. Nosaltres no som omniscients; no podem saber els motius pels quals la gent fa les coses, no coneixem el cor dels altres, és més, Déu diu que no coneixem el nostre propi cor (Jeremies 17:9).Déu és immutable, no canvia mai. Nosaltres sí, gràcies a Déu. Ell és Sant, perfecte, i, per tant, no cal canviar. No obstant, nosaltres no som perfectes, per la qual cosa la possibilitat de canvi s'ha de veure com un regal de Déu. Gràcies a la nostra mutabilitat, podem millorar i ser més com Ell cada dia. Déu és omnipresent, pot estar a múltiples llocs alhora. Nosaltres ho intentem i ens frustrem, perquè no podem. Déu és omnipotent, Totpoderós; nosaltres no ho podem fer tot, i ens esgotem intentant fer més del que en realitat podem fer. Déu és sobirà, reina sobretot, res no s'escapa del seu control, no obstant això, nosaltres no podem fer el que volem sempre, encara que ho intentem, per això la insatisfacció al món és tan comú. I Déu és etern, no té principi ni fi; nosaltres tenim principi; ja ho vam veure a Gènesi, però la nostra ànima no té fi. Viurem en algun lloc per a l'eternitat. La Bíblia presenta dues opcions: aquells que confien en Crist com a Salvador dels seus pecats habitaran amb Ell en glòria eterna, i aquells que rebutgen Crist seguint el seu propi camí habitaran eternament en un lloc de turment allunyats de Déu, el mateix lloc on Apocalipsi 12:9 diu que acabaran els àngels rebels. Aquests atributs de Déu són incomunicables. Per més que ho intentem, mai no podrem ser com Déu. Satanàs no té aquests atributs; no és infinit, no és totpoderós, no és sobirà, no és immutable, no és autosuficient; no és omnipresent, ni omniscient; només Déu té aquestes característiques, i aquesta veritat ens ha de portar pau i seguretat.Aleshores en què consisteix ser fet a la seva imatge?Tenim una ànima que viurà per sempre.Tenim capacitat de decisió, lliure albir per decidir fer o no fer alguna cosa.Podem discernir entre alguna cosa bona i una cosa dolenta.Tenim la capacitat de ser millors dia a dia, per això ens diu la Paraula que siguem sants com Ell és sant.Tenim la capacitat d'estimar, el desig de justícia com Ell és just, desig de bondat com Ell és bo. Podem mostrar misericòrdia i perdó. Tenim la capacitat d'esperar, ser fidels, confiar.Tot allò bo que puguis observar en l'ésser humà està per la simple raó que Déu ha posat la seva imatge en nosaltres, els que confien en Déu i els que no. Això és l'ésser humà.No et sembla preciós? És clar que el pecat amb què l'home ha triat viure ha corromput qualsevol bondat que l'ànima de l'home desitgi. No som, com molts anuncien, éssers bons que de vegades fallem. Estaria bé, però Déu ens descriu com a éssers caiguts, pecadors que per molt que intentem fer el bé, sempre acabem caient. No som realitzadors del bé, autosuficients i perfectes. Som éssers dependents que només podem ser sants (sense taca) quan caminem de la mà de Déu. I l'apòstol Pau descriu la seva lluita contínua per fer el bé al llibre de Romans 7:19-25: "Perquè no faig el bé que voldria, sinó el mal que no voldria, això faig. I si faig allò que no vull, ja no ho faig jo, sinó el pecat que viu en mi. Així que, volent jo fer el bé, trobo aquesta llei: que el mal està en mi. Perquè segons l'home interior, em delesc en la llei de Déu; però veig una altra llei en els meus membres, que es rebel·la contra la llei de la meva ment, i que em porta captiu a la llei del pecat que és als meus membres. Miserable de mi! Qui em lliurarà d'aquest cos de mort?"Però l'apòstol acaba amb una afirmació gloriosa al capítol 25: "Gràcies dono a Déu, per Jesucrist Senyor nostre." És en Crist que podem viure com Déu ha establert Crist és la imatge de Déu perfecte. La imatge de Déu en nosaltres, encara que desfigurada pel pecat, pot ser transformada per l'obra de Crist.T'invito a contemplar amb mi el paper de Jesucrist en el preciós pla de Déu des del principi.