034 La Presència de Dèu en la Rebel.lia.

Estem llegint en el llibre de Nombres, anant aquesta setmana cap a l'última secció del llibre. En llegir sobre la vida dels israelites al desert, em crida l'atenció que en els moments en què el poble ha triat desobeir a Déu i seguir el seu propi camí, fins i tot aquí, Déu els acompanya. Els d'Israel no van entrar a prendre la terra, i van haver d'anar errant pel desert durant quaranta anys, però Déu no els va deixar abandonats. Déu va estar amb ells durant tot el trajecte.Llegim com el poble tornava a Déu a vegades i Déu els donava victòries, però en altres moments els mateixos que havien vingut a Déu per demanar la seva protecció i havien obtingut la victòria s'oblidaven per queixar-se. Just després de la victòria davant el rei d’Arad, ens diu el capítol 21 «Des del mont Or es van posar en marxa camí del Mar Roig, a fi de vorejar la terra d’Edom. En el camí, el poble es va impacientar, i va parlar contra Déu i contra Moisès: “Per què ens heu fet pujar de l’Egipte per morir en aquest desert, on no hi ha ni pa ni aigua? Estem fastiguejats fins a l’ànima d’aquest pa miserable!”» NOMBRES 21:4-5 BECHavien tingut una victòria, però haurien de viatjar cap al Mar Roig per a envoltar Edom perquè no els permetien creuar el seu territori. (Recorda que els d’Edom eren els descendents d’Esaú, el germà de Jacob.) Veiem que van haver de retrocedir, per a poder continuar avançant.Això els va desanimar i van murmurar contra Déu i contra Moisès. Déu aquí protegeix a Moisès, el qual ja havia rebut la queixa d'aquest poble en tantes ocasions. Déu no els dona contestació, però veiem que els ve un veritable problema, unes serps verinoses que mossegaven a molts i els mataven amb el seu verí. És llavors que el poble s'adona del seu pecat d'ingratitud, fins i tot sense necessitat que Déu ni ningú els reprengui. Quan ve la veritable dificultat s'adonen que totes les seves queixes eren sense sentit perquè Déu els proveïa i protegia. Venen a Déu penedits. Ens diu el verset 7: «El poble va acudir a Moisès i li digué: “Hem pecat per haver parlat contra el Senyor i contra tu. Prega al Senyor que aparti de nosaltres les serps.” Moisès va pregar pel poble,» NOMBRES 21:7 BECDéu instrueix a Moisès que faci una serp de bronze perquè qualsevol que fos mossegat i mirés a ella visqués. I així va ser,«Moisès va fer una serp de bronze i la va penjar dalt d’un pal, i succeí que, si alguna serp havia picat algú, si aquest mirava la serp de bronze es posava bo.» NOMBRES 21:9 BECA aquesta història faria referència segles més tard l'evangeli de Joan per explicar l'obra salvífica de Crist: «I de la mateixa manera que Moisès va alçar la serp al desert, així cal que sigui alçat el Fill de l’Home,» JOAN 3:14 BEC. Encara que atacat pel verí mortal, tot aquell que mirés cap a aquella serp de bronze viuria. De la mateixa manera, encara que nosaltres estiguem tacats pel pecat, en mirar a Crist, el Fill de l'Home aixecat en la creu, rebem vida. Crist és el sacrifici que treu el verí del pecat. És Crist el que Déu ha proveït per a donar-nos perdó i salvació.Després d'aquest incident, veiem que el poble de Déu va poder seguir el camí cap a Obot, abarim, envoltant Moab, fins al pou de Beer on Déu va proveir aigua per al poble. Veiem que Déu en tot moment els va acompanyar. Els va donar victòria davant pobles que els van atacar: els cananeus del Nègueb, els amorreus d’Heixbon, Didon, Nófah i Medebà, Jazer, i els de Basan.Déu va estar amb ells, donant ànim davant el perill i proporcionant la victòria: Dient, “No li tinguis por, perquè a ell i tota la seva gent, amb la seva terra, els he posats a les teves mans”! NOMBRES 21:34 BECEl que em crida l'atenció, com he comentat al principi, és que Déu els està cuidant, fins i tot quan el poble és desobedient i rondinaire. Soc mare, i mestra, i per això puc arribar a entendre-ho una mica. Quan desitges el bé per als teus fills o els teus alumnes, encara quan són desobedients i rondinaires, no els abandones. Pot ser que hagis de proporcionar-los un càstig que els mostri el mal que estan fent, i en moltes ocasions, el mal que s'estan fent a ells mateix, però no per això els desitges el mal. Al contrari, encara quan no han entès el mal que el seu comportament està causant, els acompanyes pacientment, esperant que en algun moment, com en l'incident de les serps, s'adonin del seu error i estiguin preparats per rectificar. Això és perquè els estimes i el que més desitges per a ells és el bé.Així és el nostre bon Déu. En el llibre de Jeremies Déu dirà al seu poble: «Jo tinc present els meus designis a favor vostre –diu el Senyor–, designis de pau i no pas de dissort, per donar-vos un futur ple d’esperança.» JEREMIES 29:11 BECEn la seva bondat, no pot deixar que el rebel segueixi el seu camí sense parar-lo, encara que això li causi dolor. Tanmateix, enmig del dolor, Déu sempre està present cuidant i pacientment esperant que ens adonem i vinguem a Ell penedits i desitjosos de la seva comunió.Has estat fugint de Déu? O potser estimes a algú que està allunyat del Senyor? No temis, Déu està a la distància d'un braç estès, està atent al clam d'aquells que penedits venen a Ell. T'animo que si estàs fugint de Déu i no has vist les victòries que Ell et dona, que vagis a Ell i gaudeixis de la seva comunió i bona voluntat. Si estàs pregant per algú que està fugint, t'animo a confiar en Déu i no témer, perquè Déu està interessat en les seves ànimes. Continua pregant i estimant, confiant en el Senyor.