039 Res t'ha Mancat

M'agrada el llibre de Deuteronomi, perquè emfatitza la importància de recordar aquelles coses que Déu ha fet a les nostres vides. És molt important que les noves generacions no perdin de vista els fets del passat. Això és cert de la història d'un país o un poble, però és encara més rellevant quan parlem de les meravelles que ha fet Déu. Els creients no podem perdre de vista les benediccions passades, perquè aquestes ens mostren la presència de Déu en les nostres vides i ens donen seguretat per a continuar confiant en aquell que és fidel eternament.Moisès té l'oportunitat de repassar amb aquesta nova generació el que Déu ha fet pel seu poble. Quan perdem de vista les bondats passades de Déu, comencem a deixar de conèixer a Déu. I com hem vist fins ara, el propòsit de les Escriptures és que coneguem a Déu. L'autor de la Bíblia, encara que els llibres es van escriure per moltes mans i a través de molts segles, és Déu mateix. Déu i els homes que van posar per escrit les seves paraules, reconeixen que aquesta Paraula ha estat donada per Déu i és en veritat la Paraula de Déu. Entendre això és molt important, ja que malgrat els atacs a l'autoria i veracitat de la Bíblia, històricament i mundialment, la Bíblia ha estat reconeguda com a única en aquest sentit. Basant-nos en aquesta veritat, podem estudiar la Paraula de Déu per a conèixer a Déu i no oblidar que ens ha creat per a glorificar el seu nom. També hem vist com Déu va preservar al seu poble amb la finalitat de glorificar el seu Sant nom, encara quan el poble el va menysprear en múltiples ocasions, anant rere d'altres déus. És meravellós que a través de la història, Déu sempre ha deixat la porta oberta per a la reconciliació. Al principi del llibre, veiem que Moisès els recorda com Déu els va treure d'Egipte fins a Horeb, i com des d'allí els va guiar pel desert fins a portar-los a la terra que els havia promès als seus pares. I durant tot aquest temps Déu va estar amb ells. Els explica com Déu els va donar els jutges de les diferents tribus, “homes savis i entesos i experts” per a ajudar a Moisès a liderar el poble. Els detalla com els seus pares van témer als habitants de la terra sense raó, perquè quan van amb Déu no cal témer. I els recorda que quan el poble es va envalentir per a anar contra els d’Hormà sense la presència de Déu, van tenir una gran derrota. Els dona un repàs de com els d’Esaú, encara que al principi els van negar el pas per la seva terra, al final van cedir per temor a Déu, permetent-los passar. Els recorda que fins i tot durant el seu temps al desert, Déu ja havia començat a donar-los la terra que seria d'ells, obtenint les tribus de Rubén i Gad, i mitja tribu de Manassès les terres que serien seves al final de la conquesta. A Deuteronomi 2:7 diu: «el Senyor, el teu Déu, t’ha beneït en tot el que has emprès, ha protegit la teva marxa per aquest gran desert; fa quaranta anys que el Senyor, el teu Déu, és amb tu, i no t’ha mancat mai res.» DEUTERONOMI 2:7 BEC“El teu Déu, és amb tu, i no t’ha mancat mai res”. No et ve al cap un salm conegut? El Salm 23 ens diu, «El Senyor és el meu pastor; res no em mancarà.» SALMS 23:1 BECEl pastor havia estat amb les seves ovelles durant tot el trajecte. Res els havia mancat. No és així com s'havien sentit en moltes ocasions, oi? Mes Déu els està confirmant que RES els havia mancat. Tenim a vegades sensacions falses que alguna cosa ens manca? Que hauríem de tenir alguna cosa que Déu no ens està donant? “Si Déu està amb tu, res et manca” Si El Senyor és el teu Pastor, què més pots necessitar?Se sentia Moisès així?Veiem en el capítol 3, que Moisès presenta una pregunta a Déu, alguna cosa que ell sent que li manca: «Senyor Etern, tu has començat a mostrar al teu servent la teva grandesa i la teva mà poderosa, per què quin déu hi ha al cel o a la terra que pugui igualar les teves obres o pugui igualar els teus fets prodigiosos? Et prego que em deixis passar, a fi que pugui veure aquella bona terra que hi ha a l’altra banda del Jordà, aquella serralada esplèndida i el Líban.» DEUTERONOMI 3:24-25 BECRecordem que Déu havia dictaminat que Moisès no entraria a la terra promesa. Però Moisès aquí ve a Déu expressant un desig del seu cor. Li demana que pugui passar i veure la terra a l'altre costat del Jordà. Després de tot, com hem vist, Moisès havia estat fidel a tota la casa de Déu. Tanmateix, Déu havia conclòs que Moisès no necessitava això. Li contesta: «Prou, no em tornis a parlar més d’això! Puja al cim del Pisgà i alça la vista cap a ponent, cap al nord, cap al migdia i cap a llevant, i contempla-ho amb els teus ulls, perquè no passaràs aquest Jordà.» DEUTERONOMI 3:26-27 BECDéu és fidel a la seva Paraula. Moisès no entraria a la terra promesa. Però Moisès passaria a l'eterna presència amb Déu. A l'hora de la seva mort, passaria a una terra encara millor que aquella terra bona a l'altre costat del Jordà, i per tant com Déu estaria amb ell eternament, res li mancava. Veiem a continuació que el bon Déu li demana a Moisès que pugi al cim del Pisgà, i que des d'allí contempli el que Déu ha concedit al seu poble. Encara que veiem que Moisès en diverses ocasions havia culpat al poble pel càstig de Déu sobre ell, davant Déu, ell accepta la decisió divina, establint a Josuè com a líder del poble de la manera que Déu li havia demanat a Deuteronomi 3:28: «Però dóna instruccions a Josuè, encoratja’l i anima’l, perquè ell ha de passar al capdavant d’aquest poble i és ell qui el durà a prendre possessió de la terra que podràs veure.» DEUTERONOMI 3:28 BECDéu ja havia determinat que Josuè seria el que lideraria al poble per a la conquesta de la terra. I Moisès va estar aquí animant-ho i enfortint-ho. Això mostra la fidelitat i bona disposició de Moisès davant de Déu. Crec que podem dir que Moisès sí que va creure que res li havia mancat. Per això pot animar al poble a recordar totes les benediccions del Senyor.En el 4:9 diu: «Para compte i guarda’t molt, no sigui que t’oblidis de tot el que has vist amb els teus propis ulls, ni deixis que s’esvaeixin del teu cor en tots els dies de la teva vida; ans els faràs conèixer als teus fills i als fills dels teus fills.» DEUTERONOMI 4:9 BECAquesta exhortació continuarà a través del llibre, com podrem veure. I és que si el Senyor ens ha guiat fins aquí, i reconeixem que res ens ha mancat, podem continuar segures que per la fidelitat de Déu, res ens mancarà.