059 Jutges-059 Gedeó- El poder és efímer

Al final del capítol 6 veiem a Gedeó llest per a la batalla, amb 32000 homes de guerra, però encara insegur de si Déu estaria amb ell. Gedeó li va demanar a Déu dues proves de la seva presència, utilitzant un tros de cuir d'ovella, i Déu li va concedir les proves que Gedeó va demanar. Veiem llavors que Gedeó va anar amb tota confiança cap a la batalla. Més Déu tenia una altra estratègia. Li va dir que tenia massa soldats. Gedeó tenia 32.000 homes, a comparació dels 135.000 dels madianites. No sembla que fossin suficients.«Llavors Déu digué a Gedeó: Tens massa gent amb tu perquè jo posi Madian a les teves mans, ja que Israel podria gloriar-se contra mi i dir: ‘La meva mà m’ha salvat!’» JUTGES 7:2 BECGedeó va demanar llavors als soldats segons Déu va dictar que tots els que tinguessin por de sortir a la batalla tornessin a les seves cases. Ens diu el text que 22000 van tornar a les seves cases, quedant només 10000. «I el Senyor digué a Gedeó: “Encara és massa gent. Fes-los baixar a l’aigua i te’ls provaré allà. Aquell qui jo et digui que vagi amb tu, aquell hi anirà; i aquell qui jo et digui que no vagi amb tu, aquell no hi anirà.”» JUTGES 7:4 BECAixí que Déu li va demanar que tot el que s'hagués agenollat per a beure podria anar-se’n a casa, quedant-se tan sols amb tres-cents homes que havien begut llepant l'aigua. I així, els tres-cents homes van anar a la batalla amb les seves trompetes a una mà i unes torxes cremant a l'altra. Déu, miraculosament va fer que els madianites, amalecites i els d'orient s'aixequessin alarmats i confosos, desembeinant espasa contra ells mateixos. És preciós veure com els tres-cents homes van seguir les instruccions de Déu que per a un home de guerra no semblarien tenir sentit. Els tres-cents que van quedar van ser sens dubte homes que estaven confiant en Déu i en l'home que Déu havia posat al lideratge. Aquella nit, la fe de Gedeó els va donar valor per a atacar sense espasa un exèrcit de 135000 soldats armats.I Déu els va donar la victòria, fent que els que quedaven de l'exèrcit de Madian sortissin fugint. Van avisar als seus germans d’Efraïm, Manassès, Aser, i Neftalí perquè sortissin a la trobada dels madianites i poguessin prendre els guals que aquests dominaven. Durant tota aquesta guerra d'alliberament, veiem que Gedeó va mantenir una actitud humil que necessitava l'aprovació de Déu per a fer el següent pas. Al capítol vuit, quan els d’Efraïm li retreuen el no haver-los cridat abans per a la batalla, trobem a Gedeó responent humilment: «Què he fet jo en comparació al que heu fet vosaltres? ¿No és millor l’esgotimar d’Efraïm que la verema d’Abièzer?» JUTGES 8:2 BEC. Gedeó minimitza les seves gestes, i agraeix l'ajuda d'uns altres. El poble d'Israel estava encantat amb el lideratge de Gedeó. Ens diu Jutges 8 «Llavors els homes d’Israel digueren a Gedeó: “Pren el domini sobre nosaltres, per a tu i el teu fill i per al fill del teu fill; perquè ens has alliberat de les mans dels madianites.”» JUTGES 8:22 BECS'havia aixecat un líder a qui tots volien seguir. Però veiem que Gedeó mantenia el seu focus al Senyor. «Però Gedeó els respongué: “No do-minaré jo sobre vosaltres, ni el meu fill tampoc: el Senyor en tindrà el domini.”» JUTGES 8:23 BECTenia clar Gedeó que Déu mateix havia de ser qui liderés al poble. Però uns versets més tard, Gedeó va prendre una decisió que canviaria la seva trajectòria. Ens diu al verset 27«Amb tot allò, Gedeó va fer un efod que va instal·lar a la seva ciutat, a Ofrà. Però tot Israel es va pervertir darrere aquest efod, i esdevingué un parany per a Gedeó i per a la seva casa.» JUTGES 8:27 BECA mesura que continua la història, veiem que Gedeó va permetre que la fama i el poder el transformessin. Es va convertir en un home poderós i popular. Va tenir 70 fills de diferents dones, i també va tenir concubines. I el nom d'un dels seus fills, Abimelec, significa literalment “el meu pare és el rei” ens revela que Gedeó va arribar a senyorejar sobre el poble malgrat el seu bon desig previ. Al capítol 8 llegim que amb la mort de Gedeó va començar un nou cicle de decadència. «Succeí, però, que un cop mort Gedeó, els fills d’Israel van tornar a pervertir-se darrere els ídols, i van establir Baal-Berit per déu seu. I no es recordaren més del Senyor, el seu Déu, que els havia salvat de les mans de tots els enemics seus dels voltants. Tampoc no van tenir cap consideració amb la família de Jerubaal-Gedeó, que tant de bé havia fet a Israel.» JUTGES 8:33-35 BECAbimelec, fill de Gedeó va arribar a matar als seus germans per a poder liderar ell il·lícitament, causant que el nom de la seva família fos menyspreat i portant sobre sí una mort merescudament cruel. I el poble d'Israel va deixar de seguir al Senyor, com hem vist anteriorment. Déu va aixecar a Tolà que va guiar a la zona que Déu el va posar durant vint-i-tres anys i a Jaïr en el seu territori durant vint-i-dos, i després veiem que Jeftè va alliberar al poble de mans dels amonitas, encara que aquest també va prendre males decisions que li van portar gran pèrdua. Així que una vegada més, veiem com el lideratge humà, per molt bo que el candidat sigui, acaba corrompent-se o oblidant-se. Les coses que fan bé amb el temps s'obliden, i els errors que es cometen, conscientment o inconscientment, acaben tornant-se contra ells. Concloem que tant els que lideren com els que no, som éssers fallits. La marca del passat a Edèn continua vigent a cadascun de nosaltres, i no hi ha just ni encara un, com ens recorda Romans 10.I sí, una vegada més, i no es cansa Déu de recordar-nos-ho amb aquestes històries de la humanitat, continuem mirant cap al Jutge just, al nostre llibertador, Jesucrist. I d'això tracta la Paraula de Déu. Efesis 1:17 és també la meva oració «a fi que el Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, us faci el do d’un esperit de saviesa que us reveli el ple coneixement d’ell,» EFESIS 1:17 BEC