061 Rut-061 Noemí-Déu endolceix l'ànima amarga

El llibre de Rut tracta més aviat de la vida de Noemí, i els successos que van esdevenir a la seva família durant l'època dels jutges. Ens narra l'autor que, Elimèlec i Noemí, efratites de Betlem de Judea, havien sortit cap als camps de Moab, amb els seus dos fills, Mahlon i Quilion, pel fet que hi havia fam a la terra d'Israel. Ens diu a la Bíblia que una vegada assentats a Moab, Elimèlec havia mort, havent-se quedat Noemí sola amb els seus dos fills. Aquests ja d'edat, es van casar amb noies moabitas, Orpà i Rut. Després de deu anys a terra de Moab, Mahlon i Quilion van morir també. Noemí es va quedar desemparada, sense marit i sense fills. Sentint que gràcies a Déu les coses anaven ja millor a Israel, va decidir marxar de Moab per tornar a la seva terra natal.Així que Noemí va dir a les seves dues nores: «Aneu, torneu cadascuna a la casa de la vostra mare, i que el Senyor sigui bondadós amb vosaltres, tal com vosaltres ho heu estat amb els difunts i amb mi.» RUT 1:8 BECNoemí estava agraïda a aquestes dues dones joves i patia per elles, les quals eren vídues joves i sense fills. Esperava que quedant-se a la seva terra poguessin tornar a casar-se i formar una família. Però aquestes dones estimaven a Noemí i no la volien deixar anar sola. Ens diu el text que elles insistien a anar-se’n amb Noemí a Betlem. Potser, al casar-se amb israelites, ja no eren tan ben vistes a la seva terra de Moab. O potser ja havien après del Déu d'Israel i confiaven en Ell. Noemí va insistir perquè tornessin amb la seva família i als seus déus, ens diu el text, ja que ella no tenia res per oferir. Orpà va fer cas al consell de Noemí, la va besar, i va marxar cap a la seva casa; més Rut no va consentir a deixar a Noemí. Noemí li va dir: “Heus aquí la teva cunyada ha tornat al seu poble i als seus déus; torna-te’n amb ella.”Més Rut va respondre «No m’insisteixis que et deixi ni que me’n vagi del teu costat, perquè allà on tu vagis, allà aniré jo; allà on tu visquis, allà viuré jo. El teu poble serà el meu poble, i el teu Déu serà el meu Déu. On tu moris, moriré jo, i allà seré enterrada. Que el Senyor em castigui amb severitat si no és només la mort qui em separi de tu.» RUT 1:16-17 BECAixí que veient Noemí que Rut estava convençuda a anar amb ella, no va dir res més. Orpà s'havia tornat als seus déus i al seu poble, però Noemí, per la gràcia divina, no havia oblidat al seu Déu. Volia tornar al lloc d'on havia sortit; volia tornar al seu Déu. I veiem que Rut, la qual havia conegut al Déu veritable a través de la família del seu marit, no volia tornar als seus déus ni a la vida que tenia a Moab. Volia seguir a Noemí i servir al seu Déu. «Van caminar juntes fins a arribar a Betlem, i, quan van entrar-hi, tota la població es va alterar a causa d’ella; i deien les dones: “¿No és Noemí, aquesta?” Però ella respongué: “No em digueu Noemí; digueu-me Marà, perquè l’Omnipotent m’ha ben amargat. Plena vaig marxar i el Senyor m’ha fet tornar buida. Per què m’heu de dir Noemí, si el Senyor ha testificat contra mi, i m’ha afligit l’Omnipotent?”» RUT 1:19-21 BECÉs curiós que Noemí, el nom del qual significava “dolçor” , no volia que l’anomenessin pel seu nom, i preferia que la cridessin Marà, que significa “amarga.” I és que Noemí estava passant pels moments més difícils de la seva vida. En perdre al seu marit, havia seguit endavant, tenint dos fills pels quals lluitar. Però quan semblava que els seus fills eren feliços amb les seves dones, aquests havien perdut la vida de manera inesperada. Noemí tornava a Betlem buida, sens dubte. La perspectiva de les coses havia canviat per a ella quan el que més valor tenia a la seva vida havia desaparegut. Perquè quan va sortir de Betlem amb el seu marit i els seus dos fills, no se sentien plens. Segurament sentien que Déu no els estava donant el que necessitaven. Si no, perquè haguessin marxat? Recordem que van sortir de la terra que Déu havia donat al seu poble, la terra promesa, per anar a terres habitades per aquells que adoraven altres déus i no a Jehovà. Elimèlec i Noemí van sortir sentint-se buits, i sense adonar-se que en realitat ja tenien tot el que necessitaven per viure humilment i confiant en Déu. Anar a buscar provisió a un altre lloc, no va resultar ser tot com esperaven, i després de deu anys, Noemí tornava realment buida. Potser pensava que mai podria sentir-se plena una altra vegada, però si llegim la història completa reflectida al llibre de Rut, veurem que Déu no havia acabat amb ella. Tenia tresors guardats per a ella, que li tornarien a portar el goig que només es pot experimentar a la companyia propera de Déu mateix. Encara que ella se sentia Marà, amargada, veiem que al llibre, ningú l'acaba anomenant així. Perquè tornaria a gaudir del plaer que porta la comunió amb DÉU, del goig veritable que experimentem al confiar en Déu la nostra provisió diària i el nostre benestar futur.Et sents plena avui? Estàs experimentant el goig de la plena confiança en Déu? T'animo a buscar a la font eterna; t'animo a anar a Crist mateix perquè el teu goig sigui complet, perquè descansis confiada en Ell.