066 1 Samuel-066 Samuel- Un fidel servent de Déu

La Bíblia ens presenta a Samuel des d'una edat molt primerenca. Anna, la seva mare, no podia tenir fills, i un any, mentre estaven a Siló per celebrar la festa anual, Anna va pregar a Déu que li concedís un fill, comprometent-se a dedicar-lo a Déu si aquest li concedia un. Elí, que l'observava des de la seva cadira, va pensar que estava beguda, perquè la veia plorant i no arribava a sentir el que demanava, però ella va compartir amb Elí que estava sòbria, i que el que demanava a Déu és que li concedís que tingués fills. Elí va beneir la seva petició i Anna va anar a casa confiant en Déu, el qual va fer que Anna i Elcanà tinguessin un fill, Samuel. Quan aquest va arribar a l'edat en què ja no depenia de l'aliment de la seva mare (per als hebreus de l'època seria al voltant dels cinc anys), Anna va pujar amb el seu marit a Siló, i van deixar allà a Samuel a la casa d’Elí, perquè aprengués el ministeri del sacerdoci de la mà d’Elí. Mentre ens diu que Anna i Elcanà van tenir més fills i filles. Una vegada a la casa d’Elí, Samuel va escoltar la veu de Déu. Samuel, al principi, pensava que era Elí qui el cridava, més quan Elí es va adonar que havia de ser Déu mateix, li va dir a Samuel que respongués a Déu: Parla, que el teu servent sent! I Déu li va comunicar el que hauria de passar als fills d’Elí, Ofní i Pinhàs. L’endemà Al matí, Elí va insistir que Samuel li digués el que Déu li havia dit, «Llavors Samuel li va explicar tot el missatge paraula per paraula, sense amagar-li res. I Elí exclamà: “És el Senyor: que faci allò que li sembli bé!”» 1 SAMUEL 3:18 BECEns diu 1 Samuel 3:19-20 que «Mentrestant, Samuel es feia gran i el Senyor era amb ell, i no va deixar caure a terra cap de les seves paraules. De manera que tot Israel, des de Dan fins a Beerxeba, va reconèixer que Samuel era un veritable profeta del Senyor.» 1 SAMUEL 3:19-20 BECA través del llibre veiem que Samuel va viatjar pel territori d'Israel, jutjant al poble i exercint com a sacerdot. Al capítol set, Samuel es va dirigir al poble, instant-los que es tornessin a Déu de tot cor, deixant de servir als déus aliens. El poble va treure els baals i Astarot, i van servir només a Jehovà. I Déu va obrar de manera miraculosa per donar a Israel la victòria contra els filisteus a Mispà de mà de Samuel. La vida de Samuel es va caracteritzar pel seu servei a la gent, la seva vida de pregària i la seva fidelitat com a fidel profeta de Déu. Ens diu 1 Samuel 7:15-17 que «Samuel va ser jutge d’Israel tota la seva vida; i any rere any passava per Betel, Guilgal i Mispà jutjant Israel en tots aquests llocs. Després tornava a Ramà, on tenia la seva casa, i allà jutjava Israel. Allà mateix va edificar un altar al Senyor.» 1 SAMUEL 7:15-17 BECNo obstant això, tristament veiem que els seus fills no van seguir el seu exemple. Ens diu el capítol 8:1-3 «Quan Samuel va ser vell, va designar els seus dos fills per a jutges d’Israel. El seu primogènit es deia Joel, i el petit Abià. Aquests van complir la seva judicatura a Beerxeba. Però els seus fills no van seguir el seu exemple, sinó que es van decantar per la cobdícia, acceptant suborns, i van pervertir el dret.» 1 SAMUEL 8:1-3 BECAprofitant-se de la seva posició, servien per a obtenir guany. Aquesta avarícia va provocar que el poble els rebutgés per demanar un canvi. Diuen els versets 4 i 5: «Llavors es van reunir tots els ancians d’Israel i van anar a trobar Samuel, a Ramà, i li digueren: “Mira, tu ja ets vell i els teus fills no segueixen el teu exemple; ara, doncs, posa’ns un rei que ens governi, com tenen totes les nacions.”» 1 SAMUEL 8:4-5 BECSamuel no estava segur que aquesta solució fos bona pel poble, però portant l'assumpte davant Déu, va rebre paraula: Escolta la veu del poble en tot el que et diguin; perquè no t'han rebutjat a tu, sinó a mi m'han rebutjat, perquè no regni sobre ells.” I “ escolta la seva veu; més protesta solemnement contra ells, i mostra'ls com els tractarà el rei que regnarà sobre ells.”Samuel va parlar amb el poble quan van demanar rei, advertint-los que quan tinguessin rei, aquest prendria als seus fills per servir-lo a l'exèrcit, i als camps del rei i al seu palau. Els adverteix que el rei prendria impostos de totes les seves possessions, i si aleshores es penedissin d'haver demanat rei, Déu no els respondria.Però ens diu que el poble estava decidit i no va voler sentit la veu de Samuel, així que Samuel els va acomiadar amb l’entesa que hi hauria rei a Israel. Llavors Samuel els va advertir, com havien fet anys enrere Moisès i Josuè: «Si vosaltres reverencieu el Senyor i el serviu, si escolteu la seva veu i no us rebel·leu contra el manament del Senyor, subsistireu, tant vosaltres com el rei que regni sobre vosaltres, seguint el Senyor, el vostre Déu. Però si no voleu escoltar la veu del Senyor, i us rebel·leu contra el manament del Senyor, llavors la mà del Senyor estarà contra vosaltres, com va estar contra els vostres avantpassats.» 1 SAMUEL 12:14-15 BECAl capítol 12, Samuel, ja vell, però encara exercint el seu lideratge espiritual davant el poble, els va recordar d'on els havia tret Déu i les meravelles que aquest havia fet a favor seu. Encara que ells havien triat tenir rei, no tenien res a retreure-li a Samuel. Van dir d'ell: «No ens has extorquit ni ens has oprimit ni has acceptat suborn de ningú.» 1 SAMUEL 12:4 BEC. El poble era testimoni que Samuel havia servit fidelment a Déu i al seu poble.És curiós que no veiem a Déu acusant Samuel de no haver amonestat als seus fills, com va fer amb Elí, per la qual cosa podem deduir que Samuel sí que els va exhortar contra les seves pràctiques avaricioses. Recordem que Samuel havia viscut de primera mà el judici de Déu sobre Elí per no destorbar als seus fills que blasfemaven a Déu. Samuel sabia el resultat de menysprear la Paraula de Déu. I per aquest motiu no va intentar defensar-los. Encara que els pecats dels seus fills no eren comparables amb els dels fills d’Elí, Samuel sembla que va tractar el tema. Samuel no va dubtar a ser avaluat pel poble perquè aquests decidissin si en alguna cosa ell els havia fallat, i va deixar clar que els seus fills estaven a la congregació, i ells podien ser examinats també pels seus propis fets. Déu va mostrar la seva misericòrdia, i el poble no va culpar a Samuel de cap mal.Amb l'arribada d'un rei que governés el poble, Samuel es va posar a un costat també, deixant de liderar al poble per continuar intercedint per ells al Senyor i instruint al poble. Samuel es va comprometre davant el poble com podem llegir als versets 23-24: «Per la meva part, lluny sigui de mi pecar contra el Senyor deixant de pregar per vosaltres, procuraré dirigir-vos pel camí bo i recte. Només que reverencieu el Senyor i el serviu fidelment amb tot vostre cor, atès que heu comprovat quantes grans coses ha fet ell a favor vostre.» 1 SAMUEL 12:23-24 BECSamuel va ser l'home que Déu va usar per a ungir a qui Déu havia triat per a ser rei, i quan el temps va arribar, va ser Samuel el que va proclamar a Saül rei davant el poble. Samuel va ser fidel a Saül, amonestant-lo quan va haver de fer-ho i pregant per ell sempre. Després que Saül desobeís a Déu i fos rebutjat, Déu va tornar a donar-li a Samuel el privilegi d'ungir a David, el qual seria rei després de Saül.Samuel és una figura del Messies. Encara que no va ser perfecte, va ser sens dubte un jutge just i un sacerdot fidel, a qui Déu va utilizar de manera especial; i va ser un profeta que mai va menysprear ni a Déu ni a La seva Paraula. Déu va honrar a Samuel perquè Samuel va honrar a Déu, (1 Samuel 2:30). Que Déu ens ajudi a honrar-lo de paraula i en veritat.