070- 1Samuel- Déu s'oposa als orgullosos i concedeix gràcia als humils

Després de la batalla amb els filisteus i la victòria de David contra Goliat, el poble, els servents de Saül i fins i tot la pròpia família del rei estaven encantats amb David.Saül havia fet venir David a la cort, i diu el text que no el va deixar tornar a casa, i li va oferir quedar-se a treballar per a ell. Llegim al 18:5 que «David aconseguia èxit en totes les empreses que Saül li encomanava, per això el va posar al front dels seus guerrers. I es va fer apreciar de tot el poble, i també dels servidors de Saül.» 1 SAMUEL 18:5 BECAixò va fer que Saül tingués gelosia de David. Saül se sentia intimidat per la prudència de caràcter que mostrava David, i el que va fer vessar el got va ser el moment en què Saül va veure que les dones cantaven i dansaven, dient:«Saül n’ha matat milers, i David, desenes de milers! Això va disgustar molt Saül; aquestes paraules el van molestar, i pensava: “A David li atribueixen desenes de milers, i a mi, sols milers. Només li falta el reialme.” D’ençà d’aquell dia, Saül va començar a mirar malament David.» 1 SAMUEL 18:7-9 BECEns diu el text que un dia que Saül no estava bé i David tocava l'arpa per relaxar-lo, «Llavors Saül, brandant la llança, va pensar: “Clavaré David a la paret.” Però David el va esquivar dues vegades.» 1 SAMUEL 18:11 BECDavid es va adonar que la seva vida perillava. No obstant això, curiosament, ens diu la Bíblia que era Saül qui tenia por de David perquè veia que Déu estava amb ell.«David tenia èxit en totes les empreses, i el Senyor era amb ell. Saül li tenia por, perquè s’adonava del seu gran èxit.» 1 SAMUEL 18:14-15 BECImagino que Saül ja sospitava que David podria ser el que Déu havia escollit per reemplaçar-lo. Així que per treure’l de la seva vista, el va fer cap de mil soldats i li manava a lluitar constantment. Esperava que els filisteus li llevessin la vida, per no ser ell qui ho fes, ja que el poble tenia David en alta estima.Part del premi que Saül havia promès per haver vençut Goliat era casar-se amb la filla del rei. Però Saül, oblidant voluntàriament que això li corresponia a David, li va oferir la seva filla gran en matrimoni a canvi que aquest sortís a lluitar contra els enemics del rei. I quan David va complir, fins i tot més enllà del que se li demanava, Saül va donar a la seva filla Merab a un altre.Ens diu la Bíblia que David havia guanyat l'afecte dels fills de Saül, i Mical, l'altra filla de Saül, estimava David, i li va semblar bé a Saül donar-la a David.Un cop més, David va rebre l'oferiment de ser gendre del rei amb humilitat, afirmant que no era digne; més el que Saül volia era que David sortís a la guerra, per la qual cosa li va demanar que matés 100 filisteus per poder casar-se amb ella, i això David no va dubtar a complir, i es va casar amb Mical la filla de Saül.Llegim a 1 Samuel 18:28 «Saül va veure i comprovar que el Senyor era amb David i que la seva filla Mical l’estimava. Això va fer que Saül es tornés més recelós envers David, i li va ser hostil sempre més. A més, els prínceps dels filisteus sortien a fer incursions, però cada vegada que sortien, David obtenia més èxit que cap altre dels comandants de Saül, i el seu nom es feia famós.» 1 SAMUEL 18:28-30 BECSaül se sentia més amenaçat per David cada dia. Déu estava amb David, aquest es conduïa prudentment. La seva filla l'estimava, el seu fill Jonatan era el seu millor amic, el poble el tenia en gran estima, i cada cop que emprenia una missió, li sortia bé. Saül havia determinat al seu cor que David havia de morir.Més Jonatan va avisar David que el seu pare volia matar-lo. Jonatan va intentar arreglar el tema amb el seu pare a través de la diplomàcia, però Saül no complia els termes acordats. Saül va tornar a intentar clavar-li la llança a David mentre aquest tocava, i hauria matat David a casa seva si no hagués estat perquè Mical, com a bona dona, va protegir el seu David ajudant-lo a fugir per la finestra quan venien els soldats.Va fugir, doncs, David, i va escapar, i va anar a Samuel a Ramà, i li va dir tot el que Saül havia fet amb ell. I ell i Samuel se'n van anar i van instal.lar-se a Naiot. I va ser avísat Saül(…). Aleshores Saül va enviar missatgers perquè portessin David, els quals van veure una companyia de profetes que profetitzaven, i Samuel que hi era i els presidia. I va venir l'Esperit de Déu sobre els missatgers de Saül, i ells també van profetitzar. (1 Samuel 19)Resulta curiós continuar llegint al capítol 19 que Saül va enviar missatgers tres vegades, i les tres vegades els missatgers es van unir a David i Samuel per proclamar Paraula de Déu. Així que Saül mateix va anar a buscar David i Samuel, i ens diu el text que va anar Saül “i també va venir sobre ell l'Esperit de Déu, i va seguir caminant i profetitzant fins que va arribar a Naiot de Ramà.”Ens diu la Bíblia que Déu resisteix als orgullosos, i en aquesta escena veiem que Saül, com havia passat a Balaam al llibre de Nombres, no té poder per canviar la voluntat de Déu i ha de sotmetre's a Déu fins i tot contra la seva pròpia voluntat. Molt millor és fer la voluntat de Déu amb confiança i alegria!Recordem avui que Déu resisteix als orgullosos i concedeix als humils la seva gràcia. Així com va donar gràcia a David per protegir-lo de Saül, Déu ens pot donar la seva gràcia si ens conduïm prudentment I humilment confiant en el senyor cada dia.