071- 1 Samuel- David manté la seva confiança en Déu

Després de l'incident a Naiot de Ramà, David va tornar a la cort reial per un temps, però com la seva vida perillava, va haver de sortir de la presència de Saül i viure fugint del que era el seu rei i el seu sogre.Jonatan, després d'haver intentat de diverses maneres que el seu pare veiés que David sempre li era fidel, va arribar a la conclusió que la vida del seu amic perillava, «Jonatan digué a David: “Vés-te’n en pau, ja que els dos ens hem fet aquest jurament en nom del Senyor: Que el Senyor estigui entre tu i jo, entre la teva descendència i la meva per sempre.”» 1 SAMUEL 20:42 BECI ens diu el text que Saül, quan va veure que David se n'havia anat, va donar a Mical esposa de David a un altre home.A partir d'aquest moment, David va estar fugint de Saül, amb un exèrcit d'homes que, com ell, havien fugit de la mà cruel de Saül. Aquells que ajudaven David, queien sota la mà venjadora de Saül, el qual no tenia cap objecció a matar fins i tot els sacerdots de Déu.«David vivia al desert, en llocs inaccessibles, en una muntanya del desert de Zif. Mentrestant Saül no deixava de buscar-lo; però Déu no el va abandonar a les seves mans.» 1 SAMUEL 23:14 BECHistòria rere història veiem que Saül aconseguia que habitants de ciutats que David havia protegit es tornessin contra David a favor de Saül, com en el cas de la ciutat de queilà o dels habitants d'Horeix, més David mantenia una estreta relació amb Déu, i Déu el protegia i el guiava. David i els seus homes van haver d'habitar coves pel desert d'En-Guedí.Durant una de les ocasions en què Saül venia buscant David i els seus homes, veiem que el rei va haver d'entrar a una cova per fer les seves necessitats, i va escollir la cova on hi havia amagats David i els seus homes. Tenint David l'oportunitat de matar Saül, veiem que aquest no va carregar contra el rei, perquè David confiava que Déu seria el que el lliuraria de Saül quan fos el seu temps. Per això ens diu el text que “va reprimir David els seus homes amb paraules, i no els va permetre que s'aixequessin contra Saül.”«Tot seguit, David va sortir de la cova darrere Saül, i el va cridar: “Senyor meu, el rei!” Saül va mirar enrere, i David va inclinar el cap de cara a terra, fent-li reverència, bo i dient a Saül: “Per què escoltes les paraules dels que et diuen: ‘Mira que David et busca la ruïna?’ Mira, avui mateix, amb els teus mateixos ulls has pogut veure com el Senyor, en aquest dia, t’havia posat a les meves mans dins de la cova. M’han dit que et matés, però t’he perdonat, pensant: ‘No alçaré la meva mà contra el meu amo, perquè és l’ungit del Senyor.’ Mira, doncs, pare meu, i fixa’t en la vora del teu mantell que tinc a la mà. Ja que quan he tallat la vora del teu mantell no t’he matat, pots entendre clarament que en mi no hi ha mala intenció ni tampoc cap culpa. No he faltat contra tu, encara que tu vagis cercant la meva persona per matar-la. Que el Senyor jutgi entre tu i jo i que sigui el Senyor qui em defensi, que la meva mà no s’alçarà contra tu. Com diu l’antic proverbi: ‘Dels malvats surt la maldat’; per això la meva mà no s’alçarà contra tu. Contra qui ha sortit el rei d’Israel? A qui persegueixes? A un gos mort? A una puça? Que el Senyor faci de jutge i judiqui entre tu i jo. Que ell examini i defensi la meva causa, em faci justícia i em lliuri de la teva mà.”» 1 SAMUEL 24:8-15 BECAquí Saül va haver d'admetre que David no basava la seva lleialtat a la figura de Saül, sinó que era fidel al Déu vivent, pel qual podia caminar prudentment. I en aquell moment, Saül va reconèixer que el seu tron ​​seria per a David, segons podem veure en les paraules de Saül:«Jo sé del cert que tu has de regnar, i que el regne d’Israel, a les teves mans, es mantindrà ferm i segur.» 1 SAMUEL 24:20 BECLes dificultats no van acabar per a David, i encara hauria d'esperar per assolir allò que Déu li havia promès, fugint per la seva vida i lluitant moltes batalles. Però la seva confiança en Déu el va ajudar cada pas del camí.Podem afirmar que David no era amo de la seva pròpia vida, però la seva vida no estava en mans de cap ésser humà. La vida de David estava en mans del Déu vivent, el qual l'estimava i volia el millor per a ell. Així que enmig de les dificultats, en David podia tenir tranquil·litat. És per això que podem llegir als salms les paraules de David, i com en tantes ocasions, quan les coses es veien difícils i injustes, ell posava tota la seva confiança en Déu, sabent que tot el que ell donés a Déu, Déu ho carregaria per ell i ho solucionaria a la seva manera i al seu temps.«Feliç l’home que té posada la seva esperança en el Senyor i no s’ajuda dels rebels, que es desvien vers la incertesa.» SALMS 40:4 BEC«Encomana al Senyor el teu camí, confia’t a ell, i ell obrarà:» SALMS 37:5 BECAixí podem viure nosaltres també.Però si com Saül ens empenyem a protegir-nos i defensar-nos a nosaltres mateixos , el mateix esperit d'ansietat i temor que li turmentava ens aguaitarà cada cop que algú o alguna cosa amenaci el nostre benestar. Però si posem la nostra confiança en Déu, serà Déu mateix qui ens doni la pau que sobrepassa tota entesa. Descansem avui en esperar els temps del Senyor.