1 Samuel-067 El caràcter Perillós de Saül I

Saül va ser triat per Déu per ser rei. El vam veure al principi del seu regnat com un home humil, que no buscava glòria per a si mateix. No obstant això, poc després de ser rei, comencem a veure que el poder li agrada, i vol tenir control sobre totes les coses, arribant a oblidar que ell estava sota la mà d'un rei més gran que ell, el Rei de reis, Déu. Al capítol 13, quan Saül ja feia més d'un any de regnat, vam començar a veure faltes al seu caràcter. Saül, a través de diferents històries relatades a 1 de Samuel, mostra una manca de responsabilitat per les seves pròpies accions i manca de discerniment a l'hora de prendre decisions. A la primera història, el trobem en guerra contra els filisteus. Veiem aquí que Jonatan el seu fill estava al càrrec de part de l'exèrcit. S'havien ajuntat els homes d'Israel a Guilgal per combatre contra els filisteus. Els filisteus havien sortit contra ells, i en veure els israelites el gran exèrcit filisteu, s'havien amagat a coves. Ens diuen els versets 7 i 8 que «Alguns hebreus van travessar els guals del Jordà, cap al país de Gad i de Galaad. Saül encara era a Guilgal amb tota la tropa, que el seguia esporuguida.»1 SAMUEL 13:7 BEC. Estaven esperant paraula de Déu per a anar darrere dels filisteus.«Saül va esperar els set dies de terme que havia fixat Samuel, però Samuel no apareixia per Guilgal i la gent que estava amb ell va començar a dispersar-se.» 1 SAMUEL 13:8 BECSaül havia avisat a Samuel, i aquest li havia dit que trigaria a arribar set dies, però els filisteus estaven amenaçant, i alguns soldats estaven desertant. Així que Saül va decidir saltar-se l'ordre establert per Déu i realitzar ell l’holocaust a Déu. I, com caldria esperar, just quan acabava d'oferir l'holocaust, el van avisar que Samuel acabava d'arribar al campament. I ens diu el text que “va sortir Saül a rebre'l, per a saludar-lo”. «Samuel va preguntar: “Què has fet?” I Saül va contestar: “Quan he vist que la gent del meu costat es dispersava i tu no venies en el termini fixat, i que els filisteus estaven concentrats a Micmàs, he pensat: Ara baixaran els filisteus per atacar-me, a Guilgal, sense haver implorat jo el favor del Senyor. Per això m’he decidit a oferir l’holocaust.”» 1 SAMUEL 13:11-12 BECPots veure la quantitat d'excuses i explicacions?En primer lloc, la culpa la tenen uns altres: 1. El poble se'm desertava. 2. Tu no venies3. els filisteus ja estaven reunits per la batallaEn segon lloc, Saül es presenta com l'afectat:1. Els filisteus vindran contra mi2. Em vaig esforçar3. Vaig oferir holocaust«Samuel va replicar a Saül: “Has fet un disbarat. Si haguessis observat les ordres que el Senyor, el teu Déu, t’havia donat, el Senyor hauria afermat per sempre el teu regnat sobre Israel; però ara el teu regnat no s’aguantarà. El Senyor s’ha triat un home segons el seu cor i l’ha constituït príncep del seu poble, perquè tu no has guardat el que t’havia manat el Senyor.”» 1 SAMUEL 13:13-14 BECSamuel no va fer cap referència a les tres acusacions que Saül havia llançat, per al poble, per a ell i per als filisteus. Va anar directament a les accions de Saül: Havia actuat bojament perquè no havia obeït la Paraula de Déu. Déu li havia manat alguna cosa i ell havia decidit fer una altra cosa totalment diferent. Saül s'havia posat al lloc de Déu. Ell era qui havia de resoldre la situació, encara que això signifiqués saltar-se allò que Déu havia manat. I com a resultat veiem que Déu rebutjaria la seva persona i la seva família per posar-ne un altre per rei. Encara que Déu no ho va fer immediatament, igual com en el cas d’Elí i els seus fills, Déu ja havia anunciat a Saül que el seu regnat s'acabaria aviat. Malgrat aquest desafortunat incident, veiem que Déu va barallar la batalla, usant a Jonatan, fill de Saül, el qual va pujar al campament dels filisteus per veure si Déu els donaria la victòria. De manera miraculosa, veiem que Malgrat que els d'Israel eren menys i gairebé sense armament, els filisteus es van aixecar en confusió, els uns contra els altres. Ens diu el text que la terra va tremolar i va haver-hi gran consternació. «Així el Senyor va salvar Israel aquell dia.» 1 SAMUEL 14:23 BECPerò per completar la mostra de neciesa de Saül, ens explica el llibre que aquest va ordenar que cap dels seus homes tastés menjar fins que haguessin destruït als filisteus; havia decretat: “Qualsevol que mengi pa abans de caure la nit, abans que hagi pres venjança dels meus enemics, sigui maleït.”Així que, malgrat que els soldats defallien, tot I que passaven per un bosc on hi havia mel per menjar, els homes de Saül no van tastar res. Però Jonatan no havia estat amb ells quan el rei va donar aquesta ordre. El fill del rei havia estat al campament dels filisteus, usat per Déu per a causar el desconcert al campament enemic, i no havia sentit l'ordre del seu pare. Així que ell sí que va menjar mel. Un dels soldats, en veure’l, li va dir el que el seu pare havia jurat. Curiosament, quan els soldats de Saül, morts de fam, van prendre el botí dels filisteus que havien fugit, ens diu el text que van menjar els animals sense complir el protocol establert per Déu per preparar la carn, i van menjar carn crua. Quan la notícia va arribar a Saül, aquest, sabent que el poble pecava, va habilitar un lloc per preparar la carn correctament. Saül va demanar llavors al sacerdot que sacrifiqués davant Déu i demanés la seva direcció per saber quan tornar a atacar als filisteus. Més se'ns diu que Déu no els va contestar. I van decidir fer sorts per veure qui havia pecat. En aquests temps s'utilitzava un sistema de sorts que anava eliminat possibilitats fins a arribar a aquell en qui queia la sort. Amb tot el pecat que havia esdevingut al campament, veiem que en fer sorts, és Jonatan qui és inculpat. El fill del rei, en veure que la culpa havia caigut sobre ell, va explicar el motiu de la seva desobediència:“He tastat una mica de mel amb la punta del bastó que duia a la mà. Estic disposat a morir.”» 1 SAMUEL 14:43 BECLa veritat és que hi havia hagut múltiples desobediències durant aquesta guerra, i eren molts els que podien ser culpables que el Senyor no contestés la seva petició, però Saül, en el seu estil típic, estava disposat a donar tota la culpa sobre el seu fill, malgrat que aquest realment havia transgredit una ordre que desconeixia, al contrari de Saül i els altres homes de l'exèrcit. Però veiem que el poble es va aixecar per a defensar Jonatan, i aquest va ser deslliurat de la mort. Encara que m'alegro que Déu protegís a Jonatan perquè no fos castigat, aquest incident ens mostra que Saül semblava preocupar-se més pel que el poble pensava d'ell que per agradar a Déu. Saül no va jutjar Jonatan perquè temia al poble. Hauria estat millor que hagués confessat que l'ordre que havia donat no havia estat encertada, però no és el que ens diu el text que va passar. Aquesta batalla contra els filisteus havia tret a lluir la manca de discerniment de Saül i la tendència que tenia d'evadir responsabilitat pròpia, culpant a uns altres per les seves pròpies accions. Veurem en altres esdeveniments relatats al llibre que això, unit al seu orgull i manca de temor a Déu, el portaria a la seva pròpia ruïna. Escolta la segona part del caràcter perillós de Saül a la propera reflexió.