1 Samuel -068 El caràcter perillós de Saül II

Tot I que Saül havia desobeït la llei de Déu sacrificant holocaust com si ell fos sacerdot quan no ho era, Déu li va concedir anys de regnat després que l’hagués informat per Samuel que el seu regnat seria temporal i la seva família no li succeiria al tron. Ens diu el text que Saül va sortir a moltes batalles contra els pobles enemics d'Israel i que sempre obtenia la victòria. «La guerra contra els filisteus va ser molt acarnissada durant tot el temps de Saül, i tots els homes forts i valents que Saül trobava, els reclutava.» 1 SAMUEL 14:52 BEC. Com Samuel havia advertit, Saül va formar un exèrcit amb cadascun que tenia capacitat per lluitar. Al principi del capítol 15, veiem a Samuel, com a bon conseller del rei, exhortant a Saül a seguir les instruccions de Déu.Samuel va donar instruccions a Saül de part de Déu de destruir als amalequites, poble enemic de Déu. I Saül, en obediència, com a gran home de guerra que era, va prendre el seu exèrcit per a anar en contra dels amalequites. Les ordres per Saül eren que acabés amb el poble d’Amalec sense prendre botí. No havia de deixar bestiar, ni com s'estilava entre els exèrcits, capturar al rei per humiliar-lo. Havia de seguir les instruccions que Déu li havia donat. No obstant això, Saül va seguir el seu propi instint militar i va capturar al rei Agag d’Amalec i la millor part del bestiar. Saül, una vegada més, es va posar al lloc de Déu per prendre les decisions que a ell li semblaven més apropiades. Així que com ens narra 1 Samuel 15:10-11 «Llavors Samuel tingué una revelació del Senyor que deia: “Em pesa d’haver fet Saül rei; ha deixat d’obeir-me i no ha seguit les meves ordres.” Samuel es va afligir i va estar tota aquella nit suplicant al Senyor.» 1 SAMUEL 15:10-11 BECDurant el regnat de Saül veiem a Samuel, servent de Déu, interessat en què Saül fos obedient a Déu i fos el rei que Déu volia. És preciós veure que el desig de Samuel va ser sempre l'èxit del seu rei, malgrat que ell mateix podria haver estat el líder que Déu usés per a dirigir al seu poble. Samuel, ens diu el text, va passar la nit sencera pregant, intercedint per Saül davant Déu. De bon matí, Samuel va sortir per trobar-se amb Saül. I una altra vegada veiem que Saül va anar a trobar-lo per saludar-lo: «Beneït siguis del Senyor. Ja he acomplert l’ordre del Senyor.» Va dir Saül. 1 SAMUEL 15:13 BEC«Samuel respongué: “Doncs, que són aquests bels de ramats que sento i aquest mugir de vedells que escolto?”» 1 SAMUEL 15:14 BECSaül, que sabia que Samuel parlava amb Déu i que no podria amagar els seus fets d'aquest, va contestar: «Els han portat d’Amalec, perquè el poble ha perdonat la millor part de les ovelles i dels vedells, a fi d’oferir-los en sacrifici al Senyor, el teu Déu; però la resta l’hem consagrada a l’anatema.”» 1 SAMUEL 15:15 BECHas pogut detectar en aquesta intervenció la tendència de Saül? Com a l'ocasió anterior, sembla que Saül no era el culpable de les accions. 1. En primer lloc diu: “D’Amalec els han portat,” com si ell no tingués cap poder sobre el que el poble fes.2. També diu: “el poble va salvar el millor” No ell, te n’adones? Havia estat el poble. 3. I en tercer lloc, “era per sacrificar-ho al teu Déu”. Per descomptat. Saül és un bon home de negocis, venent les seves accions com si Déu i Samuel haguessin d’estar contents. Fins I tot li haurien de donar les gràcies a Saül. Però a Déu no li agrada que ignorem les seves ordres per reemplaçar-les amb les nostres bones idees. «Samuel digué a Saül: “Calla, que et vull comunicar el que m’ha dit el Senyor aquesta nit.” I ell li contestà: “Parla.”» 1 SAMUEL 15:16 BEC«Samuel digué: “¿No és veritat que tu, tot i que et tens en poca estima, has esdevingut cap de les tribus d’Israel? No t’ha ungit el Senyor com a rei sobre Israel? El Senyor t’havia enviat a l’empresa i t’havia dit: ‘Vés, consagra a l’anatema tots aquells pecadors, els amalequites, i lluita contra ells fins a exterminar-los.’ Per què no has obeït la veu del Senyor i t’has abocat sobre el botí i has obrat malament als ulls del Senyor?”» 1 SAMUEL 15:17-19 BECPerò veiem com Saül es continua explicant i excusant les seves accions «Saül respongué a Samuel: “Jo he obeït la veu del Senyor. He acabat l’empresa que el Senyor m’havia confiat; he portat Agag, el rei d’Amalec, i he consagrat els amalequites a l’anatema.» 1 SAMUEL 15:20 BEC. Saül està dient: Jo he fet el que Déu m'ha demanat. “Però el poble …” Ha estat culpa del poble.Saül comença a donar la culpa a uns altres: “Més el poble va prendre del botí ovelles i vaques, les primícies de l'anatema, per oferir sacrificis a Jehovà el teu Déu a Guilgal.” Un cop més, Saül repeteix el que havia dit abans. El poble havia decidit fer les coses d'una altra manera, i ho havien fet per a Déu. Déu hauria d'estar agraït pel que havien decidit, encara que no fos el que Ell havia demanat. T'has trobat alguna vegada pensant així? Que Déu hauria d'estar content amb el que li ofereixes, encara que no sigui el que Ell ha demanat?Samuel li va contestar amb una pregunta retòrica; una pregunta que és idònia per Saül i per nosaltres. Pensa i contesta: «És que el Senyor es complau en els holocaustos i sacrificis més que en l’obediència a la veu del Senyor? Mira, l’obediència és millor que el sacrifici; la docilitat, millor que el greix dels moltons. Com un pecat de bruixeria és la rebel·lia, i com un delicte d’idolatria és la insubordinació. Per haver rebutjat la paraula del Senyor, ell també t’ha rebutjat a tu com a rei.”»1 SAMUEL 15:22-23 BECTant se val si has fet alguna cosa que requeria un gran esforç de la teva part i ho has fet per Déu. Si Déu no t'ho ha demanat, no estàs fent el sacrifici per a ell; l'estàs fent per a tu. Déu no es delecta en el teu esforç o sacrifici personal; Déu es delecta en què li facis cas i estiguis en comunió amb Ell dia a dia. Cal ressaltar els pecats dels quals Samuel està acusant Saül per les seves accions: Desobediència, rebel·lió i obstinació. Saül havia decidit obeir el desig del poble i desobeir el de Déu. A més, en rebutjar la paraula de Déu per fer el que a ell li semblava millor va demostrar rebel·lió i obstinació. El seu orgull i persistència a fer allò que a ell li semblava es va interposar entre ell i Déu.Ara tenia l'oportunitat de penedir-se del seu pecat i tornar a Déu, però no és això el que trobem exactament. Trobem una disculpa que insisteix a minimitzar els seus fets, no volent acceptar la responsabilitat de les seves pròpies accions. «Saül va contestar a Samuel: “He pecat, traspassant el manament del Senyor i les teves ordres, perquè he tingut por del poble i he fet cas del que ells em deien. Però ara et prego que perdonis el meu pecat i vinguis amb mi per adorar el Senyor.”» 1 SAMUEL 15:24-25 BECSaül està dient bàsicament: La meva errada va ser escoltar el poble abans que a tu i a Déu. I que “he estat rebel” “he estat obstinat” o “jo hauria d'haver guiat al poble a l'obediència”? Saül fa l'efecte que la seva única falta és ser víctima dels desitjos del seu poble. *I veiem que Saül no té l'esperit correcte davant Déu pel que li diu a Samuel al verset 30 del capítol 15 «Jo he pecat, però ara et prego que m’honoris davant els ancians del meu poble i davant el Senyor, i vinguis amb mi perquè adori el Senyor, el teu Déu.”» 1 SAMUEL 15:30 BECEl que realment importava a Saül era quedar bé davant el poble. Per això havia rebutjat la paraula de Déu en primer lloc. El seu proposit era tenir bona fama davant del poble; ell volia l'aprovació dels altres, i estava disposat a sacrificar l'aprovació de Déu per obtenir el que el seu cor desitjava. El profeta va anar amb ell, però aquesta seria l'última ocasió en què Samuel veuria a Saül. Les derrotes personals de Saül després del seu distanciament de Déu les continuarem veient a través del llibre, i com Saül va arribar a estar desequilibrat emocionalment, mostrant un caràcter violent i amargat. I ens diu el verset 35 que «Samuel ja no va tornar a veure Saül fins al dia de la seva mort. Amb tot, Samuel es lamentava per Saü