10. Cuidar-nos per cuidar

Aquesta setmana els meus avis han vingut a Catalunya des d'Alemanya per primera vegada en 7 anys. Potser és l'última visita. I he descobert una cosa que volia compartir amb vosaltres: el plaer real de cuidar, quan neix d'un lloc genuí i no de l'obligació o la culpa.Durant molts anys jo no era bona cuidant. No perquè no volgués, sinó perquè estava massa atrapada en els meus propis drames. Ara entenc per què: quan el sistema nerviós està en alerta, el focus es tanca cap a dins. No és egoisme de caràcter, sinó que és supervivència.En aquest episodi reflexiono sobre com la regulació i la seguretat interna són la base que ho fa possible tot: connectar, estimar, cuidar. I com cuidar-nos primer no és un acte egoista, sinó que és el que ens permet tenir espai real per cuidar també als altres.Et deixo amb dues preguntes per reflexionar: Hi ha alguna relació on encara cuides des de l'obligació? I què hauries de deixar anar per tenir més espai pels altres?Si et ve de gust saber més sobre mi o seguir el meu projecte:Web: ⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠https://www.marafmuller.com⁠⁠⁠⁠⁠⁠Instagram: ⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠@marafmuller⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠Música d'introducció: ⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠Soft Inspirational Piano⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠ de ⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠Dmitrii Kolesnikov⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠, via ⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠Pixabay