104 -Job- Quan els teus ulls veuen

A l'últim capítol de Job, Déu revela que els tres amics de Job s'havien equivocat quan van parlar d'Ell, i diu que Job havia parlat el que es recte sobre Déu. Però en els capítols que precedeixen aquest, Déu havia reprès Job amb preguntes que Job a respondre si és que pot.«On eres tu, quan jo fundava la terra?.» JOB 38:4 BEC«Algun cop a la vida has donat ordres al matí?» JOB 38:12 BEC«Ha visitat les fonts de la mar i has caminat pel fons de l’abisme?» JOB 38:16 BEC«Se t’han mostrat les portes de la Mort? Has vist l’entrada del regne de les Ombres?» JOB 38:17 BEC«Has estat en els dipòsits de la neu, i has vist les reserves del granís» JOB 38:22 BEC«Que pots tu lligar els llaços de les Plèiades, o desfer els lligams d’Orió?» JOB 38:31 BEC«Coneixes tu les lleis que regeixen el cel, o apliques el seu compliment a la terra?» JOB 38:33 BEC«Manaràs als llampecs que surtin, i et diran: “Som aquí!”?» JOB 38:35 BEC«Qui ha posat en la nuvolada el saber preveure, o qui ha donat al meteor coneixement?» JOB 38:36 BEC«Caçaràs tu la presa per a la lleona, i calmaràs tu la gana dels lleonets» JOB 38:39 BEC«¿Qui procura al corb el seu menjar quan els pollets, xisclant, demanen a Déu, esverats per la manca d’aliment?» JOB 38:41 BEC«Saps tu el temps que els isards van de part, o has observat com pareixen les cérvoles?» JOB 39:1 BEC«Ets tu qui dóna al cavall la bravesa? Revesteixes tu el seu coll amb la crinera?» JOB 39:19 BEC«És per ordre teva que l’àguila es remunta i posa el seu niu a les altures?» JOB 39:27 BECDéu qüestiona la saviesa de Job i la seva capacitat de controlar el món. I aleshores li pregunta:És saviesa contenir amb l'Omnipotent? Qui disputa amb Déu, respongui a això.I Job respongué a Jehovà i digué:«Reconec que sóc ben poca cosa, què hi podria afegir? Em poso la mà a la boca! Abans ja he parlat, no em repetiré, i, per tant, més d’un cop no insistiré.» JOB 40:4-5 BECPerò Déu encara no havia acabat amb ell; tenia més a dir-li. Continua 40:7-9 reptant de nou Job:«Enfaixa’t els lloms com un home! Ara et preguntaré i hauràs de respondre: És del cert que vols anul·lar el meu dret? Vols condemnar-me a mi per tenir tu raó? Tens tu un braç com el de Déu, o pots tronar amb una veu com la seva?» JOB 40:7-9 BECI Déu procedeix a descriure dos animals grandiosos que es comporten dòcilment: el Behemot, un animal enorme que menja herba com un bou i el leviatan, a l'aigua, amb força capaç de destruir, el qual produeix temor més no tem? (41:1)La creació de Déu és immensa i increïble. Déu es presenta Job com el creador, i el que manté la terra sota el seu control. Ningú no ho pot fer. Només Déu. Pel que diu al 41:11:«Qui s’ha avançat mai a fer-me un servei, que jo li ho hagi d’agrair? Tot el que hi ha sota la capa del cel és meu!» JOB 41:11 BECSaps? Tot això ho sabia Job. Al capítol 9:4-10 Job ja havia dit de Déu:«Savi de cor i abrivat en la força: qui li ha fet front i se n’ha sortit? Ell remou les muntanyes sense que se n’adonin, i les trastorna en el seu furor; fa que la terra tremoli en el seu lloc, i que les seves columnes trontollin; que proscriu el sol, i no surt, i tanca les estrelles amb segell. Tot sol ha desplegat el cel, i camina per les crestes de la mar; que ha creat l’Óssa i l’Orió, les Plèiades i les Cambres del Sud. Ell fa obres grandioses, insondables, i meravelles incomptables.» JOB 9:4-10 BECJob no dubtava la força de Déu, ni la seva saviesa. Job sabia que Déu havia creat el món i era ell qui ho controlava tot.I al 12:13-16 Job havia exaltat la saviesa i el poder de Déu dient:«En Déu hi ha la saviesa i el poder, són seus el consell i l’enteniment. Si ell ensorra, no es reedifica; el qui ell atrapa, no se n’allibera. Si deté les pluges, ve la sequera; si les envia, devasten la terra. En Déu hi ha la força i l’enginy, són seus tant el qui erra com el qui fa errar.» JOB 12:13-16 BECI al 21:22 va exclamar: Ensenyarà algú a Déu saviesa?La veritat és que Job ja havia proclamat les mateixes veritats que Déu li qüestionava en els darrers capítols del llibre. Què era el que li faltava a Job?La resposta la dóna el mateix Job al 42: «Només et coneixia pel que sentia dir, però ara els meus ulls t’han vist!» JOB 42:5 BECI és que no és el mateix saber a veure. Podem saber molt de Déu, però quan el que sabem ho veiem a la nostra pròpia vida, tot cobra molt més sentit. Ara Job podia contestar amb certesa, sense dubtar el caràcter i les intencions de Déu com ho havia fet abans.«Llavors Job va contestar al Senyor i digué: Ara sé que tu tot ho pots, i que cap projecte no és impossible per a tu; Qui és aquest que sense seny ofusca la Providència? Per això he parlat sense haver entès les meravelles superiors a mi i que no coneixia. Escolta, doncs, que jo parlaré. Jo et preguntaré i tu m’instruiràs. Només et coneixia pel que sentia dir, però ara els meus ulls t’han vist! Per això me’n desdic i em penedeixo, sobre la pols i la cendra.» JOB 42:1-6 BECI el penediment és l'única reacció lògica quan l’home experimenta Déu en la seva vida. Com Job, responguem a Déu en humilitat, sabent que el Déu poderós i savi vol que el coneguem de debò, i no només pel que sentim dir.