151 -Daniel- Déu cuida dels seus

Vam veure al capítol 1 de Daniel com Déu va cuidar Daniel, xadrac, Meixac i Abed-negó quan aquests van decidir honrar Déu amb la seva dieta, i van ser enfortits i prosperats.Al capítol 2 del llibre de Daniel vam poder llegir la narració de l'esdeveniment que va portar Daniel a ser cap dels savis de Babilònia i governador de la província.Nabucodonosor havia tingut un somni que cap savi de la cort havia pogut interpretar. Déu va revelar a Daniel el somni del rei i la interpretació del somni, i aquest li va revelar a Naucodonosor. Ens diu el text que Nabucodonosor va respondre humilment i va donar glòria al Déu de Daniel dient: «Certament, el vostre Déu és el Déu dels déus, i el Senyor dels senyors, i el qui revela els secrets, ja que tu has pogut revelar aquest misteri.» DANIEL 2:47 BECAixí és com Daniel havia arribat a ocupar un lloc de lideratge al govern a Susa i com els seus tres amics, xadrac, Meixac i Abed-negó van arribar a supervisar els negocis de la cort. Déu havia tingut cura dels seus.Es mostra sempre així la cura de Déu fent que tots els nostres negocis vagin bé i posant-nos en posicions d'honra? Vegem com Déu va continuar cuidant aquests homes que volien honrar-lo.Nabucodonosor havia prosperat i el seu regne era fort. Per celebrar la grandesa, va fer que fabriquessin un monument fet completament d'or, i el van alçar en honor al rei; a la inauguració, aquest va demanar que es pregonés: «Així que sentireu el so de la trompeta, de la flauta, de la cítara, de la lira, de l’arpa, de la cornamusa i dels altres instruments, vosaltres us prosternareu i adorareu l’estàtua d’or que ha erigit el rei Nabucodonosor. I aquell qui no es prosterni i no l’adori, serà llançat immediatament dins la fornal de foc ardent.» DANIEL 3:5-6 BECDéu havia protegit Daniel i els seus companys, els havia exaltat a una posició acomodada, però ara estaven sent provats de nou. Es postrarien davant d'aquest ídol, o romandrien fidels a l'únic Déu, Jehovà? Els lliuraria Déu en aquesta prova?xadrac, Meixac i Abed-negó van refusar inclinar-se davant aquesta estàtua, i això va ser usat en contra pels caldeus que els odiaven. Llegim en Daniel 3:8,12 (BEC) que «es van presentar alguns caldeus per acusar els jueus.» Dient «Hi ha uns jueus que tu has posat al front de l’administració de la província de Babilònia: Xadrac, Meixac i Abed-Negó, i aquests homes, oh rei, no et guarden el respecte; no donen culte als teus déus ni adoren la imatge d’or que tu has fet erigir.»xadrac, Meixac i Abed-negó eren fidels al seu Déu, i no adorarien una estàtua, encara que això signifiqués deshonrar el rei. Per ells era molt més important honorar el Déu de l'univers. No tenim esment de Daniel en aquesta ocasió. Potser estava fora de la ciutat supervisant algun asumpte, o potser no se n'esperava que assistís a aquests esdeveniments, però veiem que no va poder fer res per ajudar-los.Van ser portats tots tres davant del rei Nabucodonosor, i aquest els va donar un ultimàtum perquè s’agenollessin davant l'estàtua i no morissin al forn de foc que els esperava, però ells van respondre: «Perquè hi ha un Déu, al qual nosaltres servim, que té poder per a salvar-nos de la fornal de foc ardent; i ens salvarà de la teva mà. I si no és així, sàpigues, oh rei, que no donarem culte als teus déus, ni adorarem la imatge d’or que tu has fet erigir.» DANIEL 3:17-18 BECElls esperaven que Déu els lliurés, però estaven disposats a morir si era necessari; havien determinat romandre fidels. El rei, airat per la resposta dels joves, va manar que s'escalfés el forn set vegades més del que se solia escalfar, i els va sentenciar a morir al forn de foc. «Llavors aquells joves van ser lligats tal com anaven vestits, amb les seves túniques i els barrets, i van ser llançats dins la fornal de foc ardent. Però com que l’ordre del rei era urgent i la fornal estava encesa al màxim, la flamarada va matar aquells homes que havien aixecat Xadrac, Meixac i Abed-Negó.» DANIEL 3:21-22 BECPodeu imaginar l'escena? Aquests tres van ser tirats amb tota la roba encara posada, i aquells encarregats de llançar-los van morir de la calor que del forn emanava. I Nabucodonosor, que estava observant tot el que estava passant, es va alarmar quan va veure que dins del forn hi havia no tres, sinó quatre figures humanes. Qui podria ser el quart? Nabucodonosor, acostant-se tot el possible per no cremar-se, i potser al mateix temps demanant que es baixés la temperatura, va cridar a aquests homes:«Xadrac, Meixac i Abed-Negó, servents del Déu Altíssim, sortiu i veniu.” I ells van sortir del mig del foc.» DANIEL 3:26 BECQuè pensava el rei en aquests moments per fer aquesta petició tan estranya? ¿Potser va venir a la ment a Nabucodonosor el poder d'aquell a qui servien aquests joves? Ho havia vist anteriorment a través de Daniel i estava a punt de tornar-lo a veure.Ens diu el text que «Llavors, Nabucodonosor es va acostar a la boca de la fornal de foc ardent i va cridar: “Xadrac, Meixac i Abed-Negó, servents del Déu Altíssim, sortiu i veniu.” I ells van sortir del mig del foc. Els sàtrapes, els prefectes, els governadors i els consellers del rei es van acostar per veure aquells joves, i van comprovar que el foc no havia tingut cap efecte sobre els seus cossos: els cabells del seu cap no s’havien cremat, els seus vestits no s’havien malmès, i tampoc no feien pudor de socarrim. Llavors Nabucodonosor va exclamar: “Beneït sigui el Déu de Xadrac, Meixac i Abed-Negó, que ha enviat el seu àngel i ha salvat els seus servents que, confiant en ell, han desobeït l’ordre del rei i han exposat el seu cos al foc abans de donar culte i adorar cap altre déu que no fos el seu Déu!» DANIEL 3:26-28 BECUn cop més, Déu va ser magnificat, i els joves van prosperar al regne de Nabucodonosor. Déu els havia permès passar per la prova, però els havia protegit i tret amb bé. Em pregunto el que van parlar aquests tres joves aquella nit, com van pregar donant gràcies al Senyor, i el que van compartir amb Daniel una vegada el van poder veure. Que contents estarien!A la primera prova, la de la dieta, havien obtingut el favor de l'eunuc. A la segona, quan semblava que moririen pel seu compromís amb Déu, van ser protegits i rescatats del foc.De vegades Déu ens deslliura de la prova, d'altres ens fa passar per ella i ens treu més forts. Així va ser aquesta vegada.Sigui d'una manera o altra, hem de recordar que Déu sempre és amb nosaltres. Com la presència d'aquesta quarta persona al forn, quan passem per la prova, Déu ens acompanya.Si estàs passant per una prova, potser fins i tot per haver escollit fer el bé en alguna situació específica, no dubtis de la presència i la protecció de Déu. Puc pensar fins i tot en persones a la història de la humanitat que van romandre fidels a Déu i no van poder sortir amb vida de la prova, però sabien, com aquests tres homes van confirmar al rei, que val la pena mantenir-se fidel, perquè els fills de Déu tenen assegurada una vida després de la mort física, la qual ningú pot treure.Sempre podem confiar que Déu ens cuidarà fins que estiguem feliçment a la Seva presència, i que la nostra lleialtat a Ell mai no serà en va. Sempre tenim garantida la recompensa de la seva companyia.