153 -Daniel- Profecia dels regnes

Si us agrada la història, us encantarà estudiar el llibre de Daniel per descobrir els diferents regnes que van passar per la Terra Santa des dels temps de Daniel fins als dies de Jesús. Des de l'imperi babilònic, passant pels medes i perses, per Grècia i per l'imperi romà, Daniel parla dels diferents reis i regnes.La profecia és un tema delicat, perquè molts han intentat jugar amb el temps i esdeveniments, i intentar endevinar què passarà i quan. No és aquest el propòsit de la profecia Bíblica, i els que fan això estan jugant a ser Déu, cosa que Déu rebutja clarament. Només Déu sap els temps i els esdeveniments. El propòsit de la profecia divina és que, en veure-la complir-se, puguem confiar que Ell és Sobirà i tot allò que diu fa. El compliment de la profecia ens ha de donar pau i tranquil·litat, sabent que en qui confiem és fidel i veraç.Al capítol 2, el rei Nabucodonosor va tenir un somni profètic que Daniel havia pogut interpretar. El rei havia somiat i havia vist una imatge feta de múltiples materials; el cap era d'or, els braços i el pit de plata, el ventre i les cuixes de bronze, les cames de ferro, i els peus, part de ferro o part de fang. Mentre el rei mirava l'estàtua, una pedra va ser tallada, però no amb mà d'home, diu el text, i va esmicolar l'estàtua, i la pedra “va ser feta una gran muntanya que va omplir tota la terra”.Daniel no només li va dir al rei el que havia somiat, sinó que li va dir el que significava el somni.El cap d'or fi era Nabucodonosor, mostrant-ne el poder, la força i la majestat. Babilònia tenia domini sobre tot allò que l'envoltava, però com tot, el seu regne passaria. Després d'aquest s'aixecaria un altre regne inferior al seu (39) i després un tercer regne que dominaria tota la terra (39). Un regne fort com el ferro esmicolaria i trencaria tot al seu pas (40), aquest estaria unit per aliances humanes, però era un regne dividit (41); com diu el text, “en part forta, en part fràgil” (42) Això passaria al llarg dels anys, però sens dubte vindria, i Déu ho havia revelat a Daniel i al rei.Al somni, aquesta estàtua era esmicolada per una pedra tallada, no per mà humana, diu. i “la pedra que va ferir a la imatge va ser feta una gran muntanya que va omplir tota la terra.” Aquest verset i els que continuen anuncien el regne de Messies: “I els dies d'aquests reis el Déu del cel aixecarà un regne que no serà mai destruït, ni serà el regne deixat a un altre poble; esmicolarà i consumirà tots aquests regnes, però ell romandrà per sempre,” Aquest regne de què ens parla el verset 44 és el regne etern del Messies.A la segona part del llibre de Daniel tenim abundant profecia sobre els segles que vindrien i fins a la fi dels temps.El capítol 7 ens narra un somni de Daniel, on quatre bèsties pujaven del mar. Daniel va veure un lleó, seguit d'un ós, seguit d'un lleopard i després s'aixecava una bèstia diferent i forta. Després de les bèsties veié el fill d'home, que s'acostava a l'Ancià de dies, que jutjava la terra, i a aquest li fou donat el domini pels segles.En preguntar Daniel per la interpretació se li va dir: «Aquestes quatre bèsties són quatre reis que s’alçaran a la terra.» «Després rebran el regne els sants de l’Altíssim i el posseiran eternament, pels segles dels segles.» DANIEL 7:17-18 BECUn parell d'anys més tard, ens narra el capítol vuit que Daniel va tenir una altra visió, en què aquestes mateixes veritats que estaven per succeir van ser representades per un carner i un mascle cabrum. Aquestes tres visions als capítols 2, 7 i 8 representaven els mateixos esdeveniments, els quals vindrien segur.La primera bèstia del somni al capítol 7 era un lleó alat. El lleó representava a la Babilònia del temps de Daniel, sent el lleó un símbol comú de Nabucodonosor i Babilònia. Sorgia del mar una segona bèstia que era com ós, i s'alçava més d'una banda que de l'altra; aquesta representava l'imperi medo-persa. En Daniel 8 és representada per un carner amb dues banyes, una més gran que l'altra també, representant la força superior dels medos sobre els perses. Una tercera bèstia va sorgir després d'aquesta, com un lleopard amb quatre caps, el qual al capítol 8 apareix com un mascle cabrum amb quatre banyes. Aquests representaven l'imperi de Grècia, amb l'ascens d'Alexandre el Gran, l'imperi del qual va ser dividit en quatre regnes menors a la seva mort.La quarta bèstia de la visió, forta i poderosa, representa l'imperi romà. Però aquesta era diferent; ens diu que tenia deu banyes al cap. Una petita banya sorgia del mig d'aquestes i tres de les deu banyes van desaparèixer. Daniel va preguntar sobre això, doncs no ho entenia. L'explicació va ser: “les deu banyes signifiquen que d'aquell regne se n'aixecaran deu reis; i darrere d'ells se n'aixecarà un altre, el qual serà diferent dels primers, I a tres reis enderrocarà. I parlarà paraules contra l'Altíssim, i als sants de l'Altíssim trencarà, i pensarà canviar els temps i la llei; i seran lliurats a la mà fins a temps, i temps, i mig temps. Però s'asseurà el Jutge, i li trauran el seu domini perquè sigui destruït i arruïnat fins a la fi, i que el regne, i el domini i la majestat dels regnes sota tot el cel, sigui donat al poble dels sants de l'Altíssim , el regne del qual és regne etern, i tots els dominis li serviran i obeiran.”Això parlava de la persecució dels cristians. Aquesta banya, vist generalment com l'Anticrist que ha de sorgir en els darrers temps, portarà tribulació sobre tot aquell que professi el nom de Déu. D'això en podem llegir al llibre d'Apocalipsi, escrit molts anys després, quan l'apòstol Joan va tenir visió dels temps finals.Aquestes visions i interpretacions no tindrien gaire sentit per als qui el llegien durant anys, però en passar el temps i veure els esdeveniments històrics, s'ha pogut comprovar que la profecia es va complir. Molts han intentat dir que és impossible que això ho escrivís Daniel, però no hi ha cap indici que això no fos escrit pel profeta segles abans que passés. Ens expliquen els historiadors que era tan clara la profecia al llibre de Daniel, que quan Alexandre el Gran va arribar a Jerusalem, els jueus que hi habitaven li van dir que les Santes Escriptures parlaven d'Ell. Els jueus que coneixien les Escriptures van poder identificar a qui estava complint el que Daniel va profetitzar.La bellesa de la profecia del capítol 7 i que coincideix amb la del capítol 2 i del 8 també és que al final, el que regnarà per l'eternitat serà la gran roca, Crist, el fill d'home. Diuen els versets 13-14 «Jo continuava mirant, les visions nocturnes, i heus aquí que amb les nuvolades del cel venia algú semblant a un fill d’home. Va arribar fins a l’ancià venerable i el van presentar davant seu. I li van donar el domini, la glòria i el regne, a fi que tots els pobles, nacions i llengües el servissin. El seu domini és un domini etern, que no serà mai destruït.» DANIEL 7:13-14 BECDaniel té uns capítols més de profecia que veurem, la qual pot resultar pesada per a alguns. La profecia és complicada, i veiem que Daniel va haver de preguntar i rebre interpretació. Avui dia, per entendre aquests capítols, cal conèixer bé la història, però és fascinant veure que cinc segles abans que Jesús naixés, i gairebé tres mil anys enrere, ja s'havien profetitzat esdeveniments que encara s'han de complir.Ens diu el Senyor a 2 Pere 1:19 que tenim la paraula profètica més segura. Déu, que ha determinat els temps, va mostrar a Daniel el que passaria als segles que seguirien, i que fins ara s'ha complert a la perfecció. Els plans de Déu no es tracen segons les circumstàncies, sinó que el Déu etern ha tingut un pla de redempció i victòria eterna des dels segles fins als segles.A Ell sigui la glòria.