#54 - Tatuatges

Els tatuatges són perquè te'ls vegin els altres o perquè els vegis tu? Si no en portes i te n'haguessis de fer un, on seria i per què? El tema dona per tocar molts pals de tots els colors (com les tintes), per això truquem primer a l'Oriol, que diu que només té dos tatuatges però dona la casualitat que li ocupen tot el braç, per la qual cosa us heu d'imaginar una cosa contundent. D'allà saltem al Pol, que fa tatuatges, perquè ens falta l'altra banda. La particularitat del Pol és que es va tatuar a si mateix, a la cuixa (lògicament, l'esquena hagués estat impossible), per començar en aquest món. Ens confessa en aquesta conversa tot el que s'ha arribat a trobar quan ha hagut de tatuar gent (tipo marejos i tal). La Marina s'ha tatuat amb l'arribada de la crisi dels 40, perquè a veure... a ella sempre li havia rondat pel cap la idea, però no era rebel suficient. I mira, amb l'arribada de la maduresa ha dit "a prendre pel sac, me'l faig". De fet està tan a tope, que ara resulta que se'n pensa un altre. La conversa aleshores deriva a: i si ens penedim del que portem a la pell i ens ho volem treure? Evidentment tot està inventat i existeixen clíniques que s'hi dediquen, en localitzem a una amb la Irene de Senza Tattoo que és ben simpàtica i que gairebé fora d'horari, ens atén per explicar-nos com funciona aquesta tècnica i què suposa pels clients.