AA - Agafa el telèfon

És l'episodi més espectacular que hem gravat mai. El final no us el podeu imaginar. 20 minuts de pur gaudi. De res. Hem tornat més fortes que mai, guarrxs

I a tu, què t'ha traumatitzat? N'hi ha tants com persones (i més quan neixen de petits, que som més dramàtics i observadors que quan passen els anys), i per això en aquest episodi volem fer una selecció d'alguns d'aquells que ens han quedat gravats a la retina. Donaria per fer-ne 76 parts, direm que aquesta és la primera. Les pobres víctimes a qui truquem ens comparteixen les seves dèries, només direm que també acabem parlant amb el productor de l'Hotel Krüger.

MAREDEDEUSENYORQUINJARDÍ. Prometem que no sabíem res quan va sortir el tema damunt la taula, que ja ens el vam trobar així quan vam obrir la boca per primera vegada, que no sabíem cap on ens portaria la pesquisa i que en cap cas pretenem fer body shaming. Escoltem però no jutgem. Descripció curta perquè la gràcia està en descobrir al nostre costat cap on ens porta el tema. I per sempre: t'estimem, Zac, visca High School Musical (la primera sobretot).

Podria ser l'episodi amb l'inici més desastrós de la històriAA? Confirmem. Afortunadament, en un moment de l'episodi caiem en l'error i ho resolem de forma magistral que escolta, aquí no ha passat pas res. Anant al que ens interessa: en aquest episodi comptem amb una convidada molt especial (els oients fidels la coneixen): la Norma, la nostra advocada de referència, que ha vingut a jugar amb els seus contactes. I comencem (accidentats) trucant a la Berta, la nostra nova oient preferida, perquè no ens coneix i tot i això, ens escolta! Viu a Amsterdam, i ens va com l'anell al dit perquè ha de lidiar amb la distància constantment si vol mantenir els amics cada cop que torna. AVÍS: abans no arribem a la Berta, us tragareu uns quants intents. Després parlem amb el Fran, que té una història divertida i és que en Ferran es va oblidar de com es deia durant molt de temps, mentre treballaven junts. Sòrdid. Esperem que en Ferran vagi al metge per això. En Fran també ens encaixa perquè va estar liat amb una italiana... la cosa no va acabar massa bé. Aleshores la Norma revela tot de mails (al més pur estil Miguel Ángel Rodríguez reenviant correus del nòvio de l'Ayuso) que es van escriure amb la Laura, mentre aquesta segona era d'Erasmus. Descobrim coses estranyes com que es recomanaven pelis que no veien. D'allà saltem a l'Ona, que viu a Olesa de Montserrat des que va decidir no continuar arruïnant-se pagant un lloguer a Barcelona/L'H. Ens recomana quatre coses i ens confessa que encara no ha conegut la Chanel. I acabem amb la Laura, que ens parla de la seva relació amb un home xilè, amb qui després de valorar-ho... han decidit que ella se'n vagi cap allà. ((Ho han meditat molt)). Com dèiem: el programa comença fatal però acaba remuntant!

Ho vam prometre i aquí ho teniu, segona part del cagades i podríem dir que fa justícia al que acaba passant-nos amb el telèfon, verge santa, perquè tela marinera amb la tecnologia. La Laura comença a explicar-nos una història que no està del tot ben explicada però la conclusió és la bona. Confessem les vegades que ens hem cagat a sobre (lit.) i després procedim a "trucar". Sort que ens ha salvat l'àudio del Joan... Bàsicament és un programa intentant salvar el programa, però ens ho hem passat molt bé fent-lo. Un besito

De cagades n'hi ha de tota mena... algunes inofensives que acaben sortint a l'APM i altres de greus que poden arribar als jutjats. No anem a tant, en aquest episodi repassem alguns dels errors que hem comès tots en algun moment de la vida, tot i que abans comencem escoltant "per primera vegada" la nova careta... Ho poso entre cometes perquè ja veureu com surt la cosa. Ah, per algun motiu que desconeixem, en aquest episodi revelem un secret: a què ens dediquem. Perquè creiem que després de 55 episodis no recordem haver-ho explicat mai. Després comença la peripècia de trobar quines són les pitjors cagades que es poden cometre a la feina. Truquem a en Fran, que és controlador aeri, i en Ferran ens il·lustra amb una fake new que té a veure amb German Wings. Parlem una mica més de treballar en un aeroport (la Laura diu que un aeroport et dona material per fer-la petar amb els companys perquè veus penya molt random i en Ferran parla de follar a l'aeroport). Arribem sols a la conclusió que els qui més deuen follar són els metges... tot i que n'excloem els ginecòlegs (lol). Passem a parlar de les feines on cagar-la té menys impacte. En Pablo parla dels vigilants de seguretat que no poden actuar (només avisar a la policia). Truquem a en Felip, el vigilant de seguretat de la ràdio. Ens parla de la importància de saber tractar amb la gent que tens davant i que l'han amenaçat de mort diverses vegades. No la cagueu i escolteu-nos ara que podeu

Un d'aquests episodis que se'ns queden al fons de la nevera i que qui dia passa any empeny i qui se'n recorda del dia que vam parlar de vomitar al taxi? Tot i que primer comencem parlant sobre el nòrdic i el llit de la Laura i el company que dorm amb els peus a l'aire. Però el tema d'avui de l'episodi no és aquest, és el de trallar al taxi (un besito a tots els taxistes que ho han d'aguantar). ANALITZEM què necessites quan tens un coma etílic amb un conductor d'ambulància (que casualment és el germà del Ferran), en Xesco. És TES, haureu d'escoltar l'episodi per saber de què estem parlant. D'ell saltem al Wilson, que és taxista (un Lexus) que és ben trempat i ens explica de tot i més sobre el tema dels borratxos dins del cotxe. I vosaltres, heu vomitat mai al taxi? Us llegim (i de pas, agafeu-nos el telèfon quan us truquem, muà!).

Els tatuatges són perquè te'ls vegin els altres o perquè els vegis tu? Si no en portes i te n'haguessis de fer un, on seria i per què? El tema dona per tocar molts pals de tots els colors (com les tintes), per això truquem primer a l'Oriol, que diu que només té dos tatuatges però dona la casualitat que li ocupen tot el braç, per la qual cosa us heu d'imaginar una cosa contundent. D'allà saltem al Pol, que fa tatuatges, perquè ens falta l'altra banda. La particularitat del Pol és que es va tatuar a si mateix, a la cuixa (lògicament, l'esquena hagués estat impossible), per començar en aquest món. Ens confessa en aquesta conversa tot el que s'ha arribat a trobar quan ha hagut de tatuar gent (tipo marejos i tal). La Marina s'ha tatuat amb l'arribada de la crisi dels 40, perquè a veure... a ella sempre li havia rondat pel cap la idea, però no era rebel suficient. I mira, amb l'arribada de la maduresa ha dit "a prendre pel sac, me'l faig". De fet està tan a tope, que ara resulta que se'n pensa un altre. La conversa aleshores deriva a: i si ens penedim del que portem a la pell i ens ho volem treure? Evidentment tot està inventat i existeixen clíniques que s'hi dediquen, en localitzem a una amb la Irene de Senza Tattoo que és ben simpàtica i que gairebé fora d'horari, ens atén per explicar-nos com funciona aquesta tècnica i què suposa pels clients.

Tornem a ser aquí i ho fem molt ben acompanyades: Elisenda Carod seu amb nosaltres a taula i ve carregada de temes. Només en surt un, però en porta pensats de casa més d'una desena. I acaba sortint el que dona nom a l'episodi. Diu que s'ha inspirat en una experiència real, és a dir, Elisenda Carod s'ha pixat a la piscina. A qui truquem és al Carlos Baraibar, que d'això en sap un tip perquè s'ha documentat (fa el 'Fets o fakes' de Catalunya Ràdio), tot i que costa una mica trobar-lo perquè no agafa el telèfon a la primera. Per tant, sap del que parla i ens fa una classe de química (apta per a tots els públics) sobre com funciona el clor i com eliminar-lo de les piscines. D'aquí saltem a un altre pipí... en aquest cas dels gossos: que es veu que el pipí de gos netejat amb lleixiu, atrau altres gossos a pixar també. #Facts I llavors ve el millor moment que és quan el Pablo confessa un pecat amb el sabó, que ens pixem tots de riure i que acaba amb el truc que tanca la història i ens fa felices un cop més. La Carod, que té palique per omplir un programa diari de 4 hores, encara estaria trucant si no li haguéssim dit que havia de parar ja de trucar. Escolteu-nos i compartiuuu

Aquest programa és una cosa estranyíssima perquè en comptes de fer el clàssic sorteig fem una cosa loca: trucar al primer telèfon que surt a l'atzar de l'agenda del Pablo i fer-li dir a ella de què vol que parlem. El títol ja t'indica per on va la cosa... Abans per això, ens casquem tot un anàlisi sobre la SuperBowl, la Rihanna, la Katy Perry... És el que té tenir programes a la recàmera. La trucada primera és a Olga Viza, que és qui ens posa el temón sobre la taula, i que no deixa de ser una pregunta, perquè aquí cadascú digui el que li sembli. Aleshores truquem al Xavi, que és pare de la futura Greta Thunberg i el pillem amb les mans a la massa (caca). D'allà saltem a l'Elisenda Carod, que no és conya, s'ha quedat a les fosques a casa seva perquè li han saltat els ploms... Però posem llum a la foscor. I res, que esperem que us encanti i que ens feu arribar la vostra idea de què ens està passant, perquè tot i haver estat gravat el 2023, veureu que no sembla que els ànims hagin canviat massa.

Hola a tothom!!! Avui comencem una mica turbo amb un Ping Pong d'insults en català però que dura bastant menys de l'esperat. La Laura arriba tard perquè un boig s'ha posat a córrer per les vies del metro però pensem que podia ser en Remy Gallard. EN TOT CAS!! 💖💖💖 Avui la cosa va de Believe in Love After Love! Parlem de peripècies amb Apps de lligar, que de vegades poden ser un pou... Per això convidem a en Joan, que diu que ha tingut algun moment catfish amb Tinder i instaura la narrativa de no anar a cases de desconeguts en primeres cites, per molt que siguin veïns d'en Piqué i la Shakira o que la vostra cleptomania pensi que us pot donar recompenses. Més endavant parlem amb la Laia, impulsora del famós Tindercat, un espai de cites en català que com diuen els boomers, ho està petant. Allà sembla que no hi ha males experiències, just vibes. I finalment, en Ferran ens explica una història de terror amb Tinder que ell assegura que li ha passat a una amiga seva de Girona però si busques per internet ha passat la mateixa història a Nova York, Buenos Aires i Móstoles. En què quedem?? Amb tot, aneu sempre amb compte, ja sabeu, hi ha molt delulu pel món! ✈️✈️✈️✈️

Un tema tan universal com el pal que ens fa que se'ns espatlli la caldera: ✨l'anglès✨. Sigui el que vau aprendre a escola, fora de l'escola, mirant sèries/pel·lícules, o copiant als exàmens, avui el posem a prova i fem caure de cul a terra tot professor de Cambridge gràcies a una oració simple: "My dog is in the garden". Rajem del look dels professors d'aquesta matèria (en general de Desigual), dels cassettes que ja no traginen per l'institut, i explorem la teoria que diu que els profes de llengües sempre acaben sent les aliades dels adolescents LGTBIQ+. Hi haurà qui hi estarà d'acord i qui dirà que ens hem fumat alguna cosa. Com sempre, comptem amb veus expertes com la de la Marta, que és professora d'anglès i que ens revela com està transformant l'ensenyament des de dins (spoiler: el 'to be' es manté intacte). També fem una connexió en directe amb el metro de London: és el Jan, que viu allà i que comparteix un concepte slang perquè quedem bé (i masclistes) a partir d'ara quan el fem servir. Després truquem a la Lilly, que fa un temps va treballar en un Fi*e G**s i ens revela a quina hora comencen els English breakfast. Diguem-ho tot: volíem saber com funcionava això dels English breakfast però ens surt un autèntic DISASTER. Ah! I a cadascun dels trucats els demanem que llegeixin i pronciin as God said "My dog is in the garden". Yasss Enjoy it! Bye bye

'Cause I-I-I'm in the stars tonight... So watch me bring the fire and set the night alight 🎶​ No ho diem nosaltres, òbviament, sinó que ho canten els BTS que són uns nanos que podríem definir com les Macedònia però a la coreana, i dels que parlem en aquest episodi. Un episodi que, deixeu-nos-ho dir, COMPTA AMB LA MERAVELLOSA PRESÈNCIA D'UNA CONVIDADA SÚPER ESPECIAL I GRACIOSA QUE ES DIU JUDIT MARTÍN ❤️​ Ho vam gravar que ella sortia de la polèmica per la Virgen del Rocío i nosaltres sortíem de festa aquella nit, així que es van alinear els astres perquè tot sortís de conya. La Judit queda perplexa de com funciona aquest programa, flipada per l'anarquia que regna tot el que fem i el que surt de la nostra boca quan tenim el micro davant, però creiem que s'ho passa bé. Ah i ens deixa a saco d'exclusives, escolteu l'episodi per conèixer els seus grans secrets! Comencem parlant amb la Clara, que n'és una fan incondicional (i del K-Pop també) i que ens explica com va endinsar-se en aquest món cultural coreà que l'ha fet tornar-se addicta a vídeos de coreans fent coses com menjar. Després intentem parlar amb l'Oriol i amb l'Albert, però tot fracassa. Llavors rajem del Bruce Springsteen i ens guanyem uns quants haters (però no critiquem la seva música sinó TOT el que l'envolta). I aleshores truquem a la Sara, que ella ha portat la comunicació d'artistes de K-pop. Ens revela alguns secrets i exigències que tenen aquesta mena d'artistes, com per exemple que gairebé perd la feina per posar malament un emoji. Per conèixer aquesta història i la de tothom, ens haureu d'escoltar.

Aquest programa ha nascut després d'una bona estona de bar i després d'unes quantes setmanes sense veure'ns, per això sembla que comencem una mica oxidats. Has plorat mai al transport públic? Era un bus, metro, Rodalies, tot junt? I si no has plorat, d'on creus que ve? Comencem intenses però després la cosa ja l'aterrem una mica. De fet, comencem trucant l'actriu Katrin Vankova, que ens agafa el telèfon per explicar-nos que no fa massa va veure una persona plorant al transport públic. No fa massa, a l'AVE, va ser ella qui va plorar i una noia del costat va oferir-li xocolata. Tenim el debat sobre si és millor preguntar o no, quan et trobes algú bramant al teu costat de l'H8. Decidim llavors canviar la perspectiva i sortir de la visió dels usuaris, i aleshores anem a pels conductors del transport públic. Truquem al David, que és maquinista de Renfe, i que ens corrobora que hi ha molta gent que també veu plorar des de la cabina, fins i tot ell a vegades plora quan veu alguns trens. El que sí que és per plorar són els horaris: s'ha de llevar a les 3:20 del matí. Fem un truc ràpid a l'Andrea per esclarir un dubte que ens sorgeix quan pensem en els accidents de tren que no podem posar aquí per si ens retiren l'episodi, i tot bé. I abans d'acomiadar-nos truquem ni més ni menys a una persona que es dedica a fer plorar la gent: la Clara. Ella és directora d'actors en cinema (tant professionals com no) i ens revela que és la responsable de fer plorar un personatge d'una pel·lícula que comença per A i que ha dirigit la Carla S. i que són actors no professionals que mengen pré. No volem fer spoilers perquè així escolteu l'episodi i sabeu de què va la història que va enamorar Hollywood.

"¿Cómo lo haces?" podria ser una manera de relacionar-te per primer cop amb algú que està cosint un ocell en una totebag, o amb el cambrer que està dibuixant un cor amb la llet calenta del cappuccino que t'has demanat, o podria ser la manera d'entrar-li a algú que t'ha agradat... al gimnàs. Bé, això últim és la teoria d'un dels tres membres d'AA i que és des d'on parteix el tema que ens toca abordar en aquest episodi. Els gymbros! Meravellosos personatges que obren una infinitat de portes que van des de lligar entre màquines de peses fins als votants d'extrema dreta (reminiscència de l'episodi 3). Truquem l'Antelm, que ha arribat a entrenar set dies a la setmana (perquè competia). L'Antelm ens podria girar la cara si ens clavés un cop de puny, sort que això va de trucades i escolta, aquí ningú ha vingut a prendre mal. Fora conyes, l'Antelm és meravellós i interromp el seu entrenament per explicar-nos què significa per ell fer esport i quins beneficis té pel nostre cos (és metge, per la qual cosa parla amb més coneixement de causa que les tres pipioles que fem AA). Després s'obre una nova línia d'investigació que és que el gymbro podria ser votant de dretes ((és que no ens pot agradar més el tema del politiqueo i ficar-nos en jardins dels que després ens costa infinit sortiiiiiirrrrr!!!)). Quan per fi hem aconseguit superar aquest merder de la dreta, que si Hitler, que si l'exèrcit, que si no sé què... parlem de la calistènia (o kalispera), que no s'ha de confondre amb bootcamp. Per parlar-ne (i rajar) truquem al Joan. I ja cap al final parlem de les Gymsis, perquè també existeixen però tenen molt millor fama que els homes, naturalment. En aquest cas truquem l'Helena, que també es dedica a la vida de gimnàs, aixeca 200kg i a vegades beu batuts de proteïna quan li fa pal cuinar. Escoltant l'episodi no us posareu més cachitas, però us podem fer companyia si aneu al gimnàs o si us quedeu al sofà menjant ganxitos.

"Jo diria que somiava en algú que mai no ha estat real. Em creix tot a batzegades. Em sento bé però em veig fatal: ferros! La vida és complicada... 13 anys i duc ferros a les dents!". Us en recordeu d'aquest opening? Potser algunes sí, forma part de la infantesa de les tres princeses que fem AA: els bràquets, els ferros, els aparells de nit i el pal que ens feia anar un cop al mes a cal dentista perquè ens apretés la mandíbula i corregir la mossegada. En aquest episodi plantegem una pregunta d'investigació que és la que dona nom al tema, i per respondre parlem amb dues afectades i una dentista. La primera és la Raquel, que amb 28 anys ha pres la valenta decisió de posar-se bràquets. Ens confirma que se li enganxa el menjar i que continua sent la merda que és portar els ferros. Ella conclou que és 50%-50%, que és tant ruïna com inversió. En la mateixa línia va la Cris, que ha optat per posar-se les fundes transparents que tan de moda estan. I confirma -també- que fan mal i que són incòmodes. Pel que fa a la dentista és la meravellosa Carme, higienista del Ferran a Olot, que ens revela les coses més fastigoses amb les que ha topat la vida i com hem de mantenir una bona higiene. També traiem la vena més socialista i concloem que la salut bucodental ha de ser lliure i gratuïta per tothom. Visca! Ah, i també descobrim que en Ferran podria haver tingut la boca de cromanyó. Per acabar, ANTICIPEM de quin tema parlarem al següent episodi, que optem per petar-nos el sorteig ja i tal. Escolteu-nos per saber de què va tot plegat.

Acumuleu porqueria a casa i com a excusa dieu que és perquè sou col·leccionistes? O perquè simplement no sabeu desprendre-us de les coses? Aneu amb compte perquè la línia que separa l'aparent col·leccionista nostàlgic és molt fina respecte al trastorn aka diògenes. No en som experts, ja ho sabeu, i seguint la tònica que caracteritza el show truquem a tot un seguit de persones que ens revelen els seus obscurs secrets. Després d'un seguit de fracassos telefònics, aconseguim parlar amb el Carlos, que té una col·lecció de la Lady Gaga. I què redimonis col·lecciona? Doncs té un armari sencer de coses d'ella: CD, pòsters, un parell de disfresses i llibres d'edició limitada. Ah, i algun objecte que és més sorprenent. Llavors passem a parlar de Tintín, però no ens en sortim i acabem xerrant dels Playmobil amb l'Albert, que en té una col·lecció que et cagues a sobre. Fins i tot té una mansió on hi ha diversos escenaris muntats. Expliqueu-nos les vostres batalletes sobre col·leccions i diògenes al Twitter (perquè aquí no podeu escriure) @agafaeltelefon. I compartiu, perquè compartir és viure!

Les canes, us les arrenqueu? O les talleu perquè teniu por que us en surtin tres? O us les deixeu, és clar. En aquest episodi que no arriba ni als 50 minuts parlem d'aquests cabells blancs que presumptament no deixen de ser una mostra més del pas del temps sobre el nostre cos, que poden sortir quan encara no hem aconseguit ni el primer contracte indefinit, o que per contra, poden aparèixer quan ja estàs pensant en la jubilació. Cada persona, cada cabellera, cada barba és un món, i nosaltres hem vingut aquí a demostrar-ho i a parlar-ne. Ho fem primer de tot amb en Màxim, que té canes a la barba, i comencem a debatre sobre si les canes fan sexy i sobre a gent que es tenyeix precisament de gris/blanc. Després parlem amb en Cesc, a qui li van sortir les canes de ben jove (diu que té el 50% de la cabellera canosa) i que no se n'ha arrencat cap. Amb en Cesc parlem sobre el component genètic i sobre l'arribada de la pubertat, perquè volíem descobrir si existia un lligam científic sobre l'aparició de canes i el desenvolupament del cos. Llavors truquem una perruqueria de Santa Cruz de Tenerife, perquè com que és una hora menys allà, sabem que sí o sí estarà oberta. Allà fem una recerca sobre si les dones es tenyeixen més que els homes, SÚPER PREGUNTA, no? No serem nosaltres uns periodistes de rigor. I acabem parlant amb la Laia, des de Xile, que també té canes de fa temps i no se les tenyeix. Amb ella discutim sobre la presència de les canes en dones VS en homes, ja que l'estigma i el concepte de "sexy" no és el mateix. Teniu teca per escoltar i per comentar després! Escolteu-nos i compartiu-nos, les canes seran sempre nostres! Visca la Jèssica!

No sé per quin motiu comencem a parlar sobre canibalisme i vampirs, però tot són llegendes urbanes i històries no contrastades que són més bulos que un altra cosa. A veure, quan fem el sorteig i surt el tema que dona nom a l'episodi d'avui comencem excusant-nos perquè ens fa por que els haters ens acusin de frívols, de no estar documentats, de ser uns incults. Però aquí no s'arronsa ni Cristo, així que per fer-ho bé comencem trucant l'Helena que és psicòloga i que ho fa de conya i ens respon tot el que volíem saber sobre els tocs, entesos com a trastorns obsessivocompulsius diagnosticats de veritat. I ens posa alguns exemples amb què s'ha trobat a la seva vida que són molt il·lustratius. Llavors la cosa es desvia perquè hi ha un hostal que es diu com el nom del programa, total que hi truquem i haureu d'escoltar per entendre per què d'allà acabem parlant amb el Lluís, que ja té un màster creant els anuncis per llogar pisos a webs tipo això. Us dona els millors consells si heu de posar a llogar habitacions i tal, de com heu de fer les fotos i tal.  I aleshores ens despullem. Mai millor dit. Confessem EN EXCLUSIVA les manies de cadascú. Qui creieu que fa més cara de maniàtic dels tres? Ja que ens fem caqueta a sobre i no volem trucar ningú a respondre-ho, ho fem nosaltres. I se'ns acut aleshores trucar a dues esportistes, una d'elit i una que no, són la Marina i la Laia, que ens revelen què fan elles per tenir sort. 

A veure, en aquest episodi comencem forts... TRUQUEM NI MÉS NI MENYS que al bar de l'àvia de la Rosalía. I si no és així, doncs que surti ens ho desmenteixi ella mateixa. Després fem una investigació per estirar una mica més del fil, i truquem a un altre establiment, on misteriosament no volen donar-nos més detalls de la família de la reina de la música del moment.  La primera trucada normal és amb l'Isaac, tipo quan portem un quart d'hora, que ens explica què podem trobar a les farmàcies per no mossegar-se les ungles. S'indigna quan es pensa que l'estem trucant pensant que ell se les mossega, ràpidament ho desmenteix. Després passem a la Maritza, que és ATENCIÓ qui li fa les ungles a la mateixa Rosalía. Sí, la nostra obsessió amb aquesta cantant és preocupant. Però no és conya, parlem amb ella i ens revela els millors secrets i les tècniques més magistrals de les ungles acríliques.  Més endavant truquem la Paula, que ens explica com influeix el fet de menjar-se les ungles si vas a una entrevista de feina. SPOILER negativament. Si amb tot això no us deixeu de mossegar les ungles, escolteu-nos. I si no us les mossegueu, també. Muà

Estem hiperexcitades perquè resulta que aquest episodi no l'hem gravat a l'estudi de sempre, sinó que ho hem fet des de l'estudi que dona al carrer, de manera que mentre nosaltres taca-taca vinga a xerrar, la gent del carrer que passava per allà ens podia escoltar a través d'uns altaveus. I de què hem parlat? Doncs de menjar de tupper. És poc glamurós dit així, no? Però el tema promet, perquè qui més -Laura- qui menys -Ferran i Pablo- conviu i fa servir els tuppers perquè ha de menjar a la feina. Comencem el trepidant viatge de sempre amb la Marta, que és recordada en aquest episodi pels súper tuppers que portava per dinar ara fa un temps. Es veu que continua igual, fins i tot es fa un menú setmanal per comprar bé i per organitzar-se els àpats. L'enveja de molts! És capricorn, per sorpresa d'alguns.  Després truquem a la Maria, i ho fem perquè té cara de persona a qui se li obren els tuppers a la motxilla. Efectivament, li ha passat i ens explica batalletes. Més tard ens entra la pregunta de què passa amb les tapes dels tuppers, que sovint es perden. I truquem al pare del Pablo, que just s'ha comprat una mena de tapes de silicona d'una marca que no ens paga, però que es diu Ikea i que ens dediquem a fer-li publicitat, i que es veu que van molt bé, perquè s'adapten a cada recipient i no sé quines coses d'avantguarda.  Acabem amb el Luis, que és l'ÚNIC taxista que condueix un Tesla per Barcelona, i que ens explica què s'ha arribat a deixar la gent al taxi i què passa si algú vol menjar dins del seu Tesla. També ens revela ON dinen els taxistes, una pregunta que segurament aquí tothom s'ha fet en algun moment de la vida. Perquè... Heu vist mai un taxista menjant de tupper? Escolteu l'episodi per a més respostes.

Tornada festiva i alegre i celebrant els èxits radiofònics d'en Pablo que ens fan pujar el catxet del programa.  ✨ Avui parlem de Barbacoes, entre moltes altres coses, perquè en aquest programa estem força "desatados", i això que gravem entre setmana, tu. En tot cas, Merendero de Les Planes sí o no, perquè aquí tenim opinions per tot. Sinó que ho diguin a en Ferran, la nostra primera trucada que a part de defensar-nos el merendero també ens defensa el seu propi col·lectiu: el de periodistes que envien a veure la neu o la mala mar i veiem morts de fred. Aquesta trucada ens connecta amb la d'en Nil, que també forma part del col·lectiu i també el reivindica, i per acabar (i recordant que parlàvem de Barbacoes) truquem a l'Andrea, una altra periodista (Sí, força endogàmic la cosa, ja ens sap greu) que va aconseguir fer una calçotada a Getafe sense provocar cap incendi. Gràcies per escoltar-nos i si us agrada i compartiu tindreu molt bona sort!! (i nosaltres també perquè ens renovaran per una temporada més!!) Petonets! ❤️

Epaaaa!!  Avui us portem un dels inicis de programes més caòtics que hem fet mai! Passem primer per una Tiger de madrid per demanar-los per què s'han canviat el nom i tot seguit comença el que vindria a ser el programa, tingueu paciència que té recompensa! En fi!! Més caos perquè la meravellosa idea de fer dos temes en un creiem que ens excita més a nosaltres que als pobres que ens escolteu que no deveu entendre res, peeeerò! No patiu, perquè tampoc és que nosaltres hi fem gaire cas, ja ho veieu, Animals Domèstics! En tot cas, comencem trucant a la Núria que té canaris rescatats de casa i ens explica allò que se suposa que cal saber per tenir ocells a casa. D'ocells passem a Camaleons (no és ben bé un camaleó però em fa pal buscar-ho) i truquem a l'Anna, que té un rèptil que es diu Messi que li exigeix cucs i larves de primeríssima qualitat. Seguim posant llenya al foc trucant a en Xesco, un bomber novell que ha hagut de rescatar algun gat de tant en tant i que ens explica que no és un servei tan estrany! En fi! Tot això amanit amb les nostres anècdotes, tonteries i cridòria habitual! Gràcies per escoltar-nos!

Malifetes, entremaliadures, gamberrades, travesuras... Tot hi quep en aquest programa que comença amb la Laura donant plantón a un tal Joan que la truca només començar el programa. Doncs escolta, avui parlem de malifetes, d'aquells hits a la nostra història de dimoniets que no ho volem reconèixer que ens fan sentir orgullosos. Alguns fins i tot ostenten el títol de "Gamberro del Poble" com en Nil, que es salta l'assaig de castellers per presumir (clar que sí) de liades grans com demolicions clandestines. Passem a parlar amb en Martí, un professor que per fortuna no té unes criatures que maquinin malifetes d'aquelles ben parides que fan desallotjar el centre.  I per rematar-ho, truquem a l'Annie, que la tia sembla que no ha fet mai res i de sobte ens explica que fins i tot ha arribat a fer allanamiento de morada per la gràcia de la travesura.  En fi! Un tot compendi de confessions de delictes que esperem que us facin recordar les vostres liades més grans!!

Hem tornat i sembla que anem xutadets d'alguna coseta ✨✨✨💖💖💖 A mil per hora avui parlem de les Gorres en Interiors, és de mala educació? La gorra és el nou complement modernillo? Ho descobrirem de seguida,  de fet parlem amb un usuari de boines i gorretes, en Marc, que té una gorra per cada dia de la setmana. Ens explica que ell porta gorres i boines per no agafar fred i prefereix no treure-se-la en interiors, ni tan sols a l'Apolo. Qui no vol gorres de cap tipus en interiors és en Jimmy, que ens diu que ni a taula ni a missa s'ha de dur gorra tot i que tot estarà bé mentre es respecti al prójimo! ❤️ Després provem de trucar a la Georgia una especialista en moda que ens desxifra el significat de la gorra dins el mundillo tèxtil (ja us diem ara que FATAL) i de fet l'enfrontem amb en Marc, a qui la Georgia odia a mueerrtee perquè ell sempre porta la gorra posada per tapar la calvície. I per acabar, truquem a la Rosa, directora d'institut que ens parlarà sobre la prohibició de portar gorra a l'aula. Ella diu que al seu centre no volen rebentar looks i si un alumne va moníssim amb gorra no li fan treure sempre i quan no acabi semblant l'atracador d'un banc.

Escolta'm! Ja som aquí! 🔊 Avui la cosa va de la sort, de l'atzar o fins i tot del destí, que diu en Pablo, i la veritat és que aquest episodi té un destí caòtic i erràtic (com tots?) A veure, comencem parlant amb la Míriam, que és la típica que sempre t'etiqueta a tot tipus de sortejos d'Instagram però a qui mai n'hi toca cap. I mira que ho ha intentat vegades!!!! De fet, l'últim sorteig on la Míriam ha etiquetat a la Laura és d'una casa rural de La Garrotxa, nosaltres provem de trucar-hi per provocar un tongo però no tenim sort... En tot cas, si us han entrat ganes de jugar podeu menjar-vos un dels 40 donuts mensuals que va guanyar la Natalia per fer cua al carrer, no va ser un sorteig però escolta, la fortuna benvinguda d'allà on vingui. I si és vinguda de Catalunya que sigui perquè ens ha tocat la Grossa a qui també truquem! La Montse és la persona que es posa sota el capgròs de La Grossa i avui la forcem a sortir del seu anonimat i que ens expliqui que a part de vendre fortuna també és una persona amb molta sort. Qui ha estat a Sort és la Leo, una autèntica peregrina de "La Bruixa d'Or" que un dia va guanyar 4 milions de pessetes, o serà d'Euros?? I per acabar fem un sorteig, triem a l'atzar una persona de la nostra agenda de contactes i surt FATAL, no us explicarem què passa però essencialment som nosaltres boicotejant el propi programa.

Bentornades!! ✨✨✨ Avui va d'apretons la cosa i us recomanem quedar-vos fins al final perquè s'acaba destapant un acte delictiu de wuarrus a la SER. Comencem el programa amb la típica xerradeta on a part de fer repàs dels temes que encara ens queda per publicar (i que vés a saber quan sortiran) ens ha portat a parlar de fer cacona a la feina i escolta, per què mentir, tenim ganes de parlar d'això i diguéssim que es transforma tot en un bon marrón (hehe). En Pablo i la Laura us explicaran amb detalls els millors llocs per fer caca si mai veniu a Ser Barcelona, però la primera trucada va de pillar en Ferran fent caca a la seva feina cosa que l'Elena just ha fet el mateix dia que gravem el programa. Amb ella parlem dels intríngulis de fer caca a la feina, de lavabos secrets i de trucs perquè no se senti el "plop". Seguidament truquem a en Xavi, que fa poc que s'ha atrevit a donar el pas i a fer caca a la feina (també a la Ser) i aquí descobrim que al 4t pis de la Ser hi ha uns cartells misteriosos que prohibeixen anar-hi a fer caca, pel que ens posem a investigar i truquem a la Gloria, que és la persona que neteja els lavabos de Ser Catalunya i la cosa es torça bastant, ja que ens explica què va passar perquè posessin cartells de "prohibit venir a fer caca". En tot cas, un programa trepidant que esperem que us agradi!! Gràcies per escoltar-nos!! PD. Aquí la foto dels lavabos/fossa sèptica de Glastonbury. 😉

Bueno bueno bueno, a bodes em convides!! Escolta, que aquest estiu Instagram està rebentat de gent a menorca i gent casant-se, una mica de calma, no? En tot cas truquem a persones que estiguin per casar-se per veure què diantre passa amb tot plegat. Un d'ells és l'Albert que és un funcionari cansat amb tanta burocràcia legal per casar-se. Tot seguit ens n'anem a Las Vegas, on la Mònica ens explicarà que és una molt mala idea fer el paripé de casar-se a Las Vegas en plan de "Broma". Un cop fet l'avís ens tranquilitzem trucant a la Rosalía, una cantant que veu el sarau dels casaments amb certa distància ja que de tant anar-hi a cantar n'ha acabat fins el monyo. Una mica similar al que li passa a en Xavi que no ha cantat però ha punxat i aguantat tot tipus de Pokémons llegendaris a bodes. Amb tot!! Caseu-vos o no, però sempre convideu-nos!!

Benvingudes a un temet random que de fet ens va proposar en Víctor Clarés quan va venir a fer el featuring. 🔊 Però primer de tot, ens referim a un tema que sembla que ha preocupat a la cúpula de la Ser i és el presumpte fet de que som una mica barruers, no sé, el que veus és el que hi ha, escolta. En tot cas! La Casa de las Carcasas, un nom que sembla que amaga un misteri, segons hem descobert un jove milionari ha muntat un imperi rere les carcasses i segons diuen (però creiem que és mentida) només hi treballen dones. Com que quan gravem ja han tancat barraca, truquem a la Rosa, que no ha comprat mai a la botiga en qüestió però que té una funda pel mòbil amb cristalls Svarosky, pas mal! Seguim intentant contactar amb La Casa de las Carcasas però no hi ha èxit. Pel que anem a trucar a un client potencial, algú que té el telèfon totalment esmicolat, la Laia que ha destruït telèfons de mil maneres. I per acabar parlem de novetats, tu. Tornem a trucar a la nostra sagitària preferida, l'Elisabet que ens fa de reportera des del Mobile World Congress i ens explica que el negoci de les Carcasas no triomfa gaire entre les novetats tecnològiques.  I acabem amb en Ferran presumint de carcassa i amb una nova trucada fallida a La Casa de las Carcasas! Protegiu-vos i protegiu els vostres mòbils!! 🖖

Us donem la benvinguda a un nou episodi ple de sofisticació! ✨✨ Avui sota els controls tècnics de la Laura que, tot s'ha de dir, es defensa força bé i així en Pablo pot estar pendent del tema que ha sortit que precisament l'ha proposat ell i són els Tacons! O talons? Es veu que Tacons que es pot dir per tant, endavant! Per veure si les noies altes rebutgen tacons ens n'anem fins a Nova York per parlar amb la Irene que ens revel·la que el tacó no és una peça obligatòria al dresscode festiu de la gran mançana. De Nova York ens n'anem fins a Colòmbia on la Natalia ens explica que tot i ser baixeta, és important estimar-se a un mateix i no tenir complexes i passar-ho malament amb tacons amunt i avall. Tot i això, l'Oriol ens els defensarà a muerte sempre i quan siguin de disseny com les botes Margiela que li van costar un sou sencer i que repica amb tot l'orgull damunt dels parquets i tanquem amb la Carla, una defensora del tacó (tot i que no durant molta estona) a qui li fem un súper interrogatori per veure quina és la relació amb els tacons. En tot cas, visca vestir sofisticat, ja sigui amb tacons Margiela o amb bambes Balenciaga (fake it till you make it!)

No és clickbait però avui sí que us recomanem que escolteu fins al final!! Primer perquè tenim a l'Alba Riera de convidada amb el subidón generalitzat de Motomami i arribem a conclusions de que Rosalía, tkm i nosaltres també et trobem a faltar! Però al cas, avui el tema que surt el proposa l'Alba i és precisament els Podcasts, tot i que amb voluntat de rajar una mica d'aquest fenòmen que ha invaït internet. "Todo lo que reluce es oro?" potser no del tot ja que tots els podcasts tenen el seu costat fosc, fins i tot aquests tan escoltats i premiats pels Ondas, ejem... Per posar-nos en context truquem a en Termi, que prepara "Lo Pitjor Podcast" des de casa, amb ell parlarem de com els Podcasts ajuden a creadors petits a aixecar programes i com pots aconseguir tot el que et proposis amb una bona plantilla per assaltar via DM. I després en Pablo es deixa anar i truca a en Josep Cuní, veu consagrada de la ràdio que no viu el hype generalitzat pels podcasts d'avui en dia, de fet per ell és la ràdio d'abans feta ara. Esmoleu els ganivets que volaran navalles! 🔪

Si voleu una experiència immersiva acord amb el tema de l'episodi feu play perquè avui ens ha quedat un tripi total d'episodi. Abans d'arrencar en Ferran es posa farruco a parlar de vampirs, que si vampiro esisten o paranoies seves que es fonamenten amb un vídeo del National Geographic que ha trobat per internet. En tot cas el tema ens porta a parlar de la sang, de donants de sang i de mèdula i de trucades que no acaben d'arribar enlloc.  Comença el programa i apa, marejar-se. O sigui que ens activem per donar una explicació a un fenòmen que sovint oblidem però que marca la vida de força gent, per això truquem a la Mireia, que acaba de plegar de l'hospital per a que ens doni una explicació científica del fenòmen del mareig. I just a l'altre costat, la Sara, una víctima del col·lectiu marejat que també considera que el mareig és com la seva criptonita. Al final, un programa que esperem que no us faci vomitar!

Avui parlem de secrets inconfessables i de mentides als nostres progenitors. El que semblava que havia de ser un programa de remordiments i anècdotes d'escarment acaba convertint-se en un tutorial sobre com ser bon mentider. No és culpa nostra, és en Víctor Clares de Ladilla Rusa que avui ha acceptat venir de convidat i portar-nos pel mal camí, que tamé tocava! En tot cas, comencem amb l'Eva, que us dic ara que no confessa EL SECRET que encara no ha dit als seus pares però en canvi ens parla d'una nit de festa clandestina que tenia tots els números per sortir malament, en aquell moment veiem precís connectar-la amb la Norma, que vol epxlicar-nos que mentir està ben vist a ulls de la justícia. Per arrodonir-ho volem parlar amb un actor, així que truquem a en Jordi Vilches que explica que tot i ser escorpí és mal mentider però que igualment ens pot donar algun truc per mentir amb cara i ulls (i gorra). I ja per acabar, truquem a l'altra bàndol. Parlem amb l'Iu, un pare acabat de ser-ho amb qui compartirem dubtes sobre ser mentider com a pare i encaixar les mentides dels fills.

Estem una mica obsessionats amb les vacances, què voleu fer-hi. Si a l'últim programa parlàvem de la gent que mai en podia fer, avui parlem amb l'altre bàndol, els de la bartola. Com és la vida de càmping? El tema surt a partir dels prejudicis pijos d'en Ferran, que a sobre que té prejudicis només va als càmpings saltant la tanca. Així doncs, truquem a la Montse, una persona dreta i feta en càmpings de l'Escala, de fet, ens demostra que un càmping és un lloc perfecte on pots trobar l'amor de la teva vida 💖. Just després comencem a obsessionar-nos amb les caravanes i comencem a fer el precio justo del que val una caravana i no n'acabem de treure l'aigua clara, per això truquem a l'Albert que té caravana però no recorda quan en va pagar però que no obstant és un ferm defensor del càmping. De fet, no sabem a ningú que ens podria despotricar del càmping, però tenim clara una cosa: si aquesta persona existeix, porta bolso de Michael Kors. En fi!! Porteu-nos de vacances amb vosaltres!!! 🌼

Hem tornat! 🔥 Avui toca fer un programa en honor a tothom que aguanta les estructures d'estat mentre estem a la bartola. Per tota aquella gent que pringa de matinada, que pringa els caps de setmana o a l'estiu... Això va per vosaltres, perquè som un programa amic dels advocats i sobretot de la NORMA que és la responsable del tema d'avui i que ens explica el tràngol que passa entre judici i judici mentre la gent fa vacances i ella ha de salvar el món (Norma t'estimem!!!) Després truquem a en Jordi, un forner que sap el que és treballar en hores intempestives fent pa. Un heroi quotidià que procura que cada matí tinguem una bona Baguette a taula. Amb l'olor de llevat ens inspirem i recordem que la Bad Gyal va començar en una fleca que per mala sort per ells té el número de telèfon posat a Google, doncs allà que truquem! I què en penseu dels socorristes? Doncs tenim al Club Natació de Mataró que ens desmunta una teoria i tot seguit en "Cuenca" ens explica els pros i contres de treballar de socorrista amb el Puigmal de fons. Amb tot, un programa mooolt amanidet i completet!  Esperem que us agradi! 💖🌼

Aneu seient companys que parlarem de bellesa... Bé, no del tot. Avui parlem de Criatures Perfectes entesos com a la més llesta de la classe, el nano perfecte, el que ho fa tot bé, que dibuixava amb una profunditat envejable a 3r de primària.  Hem volgut saber si el professorat té predilecció per les criatures perfectes, per això truquem a la Rosa, que porta les regnes d'una escola de secundària on cada vegada els costa més trobar aquesta anhelada excel·lència. Després truquem a l'Àlex, que anava a l'escola de primària d'en Ferran i que a primària ja s'havia empassat tot el Codigo Da Vinci tenint un grup de fans dins el claustre de professors malgrat ell no en fos conscient. I per acabar, la Laura ens fa un "emplazamiento publicitario" per parlar de gats amb la Susanna, perquè segons la Laura els gats són criatures perfectes. Ben aviat començarà una discussió de gats i gossos i plats pel cap pel que fins aquí el programa! Gràcies per escoltar-nos!!! ✨

Si esteu planificant les vacances de Nadal i voleu marxar fora, sobretot llegiu les ressenyes! I com no, també us recomanem escoltar aquest episodi on teniu un gran ventall de males experiències en la recerca d'allotjaments. Sinó escolteu a la Paula, que ens explica amb pèls i senyals una experiència força inquietant en una casa d'estiueig, amb nenes diabòliques incloses. Just després connectem amb l'Inés que de ben poc que no se'n va a dormir a la gola del llop a Nàpols en un barri a primera línia de tirotejos. Però no acaba aquí, perquè pot ser que l'Inés tingui certa predilecció pels allotjaments cursed. Sinó escolteu quan gairebé entra en una secta (o la sacrifiquen, ves a saber!) a Bangkok. I acabem amb l'Isal (quin nom tan maco!) que va fer una aventura "mochilera" des de Mataró i fins a Austràlia i tu diràs, la d'experiències que s'hi va trobar... (Tot i que val dir que gairebé totes eren maques!) Amb tot!! Un programa per descobrir la vida del viatge, on, ja se sap, pot passar de tot!

Let's Dance! Avui comptem amb l'Anna, una convidada una mica tímida que parla poc però quan parla la sala es queda en silenci, ja ho veureu. En tot cas! El tema d'avui és "Ballar" així, en general. Ben aviat descobrim que cap de nosaltres ha ballat mai més enllà d'en Pablo que va fer balls de Saló a l'hora d'educació física. En tot cas parlem amb una persona de bé de Madrid, la Maria que porta ballant des de que té records. Ella ens explicarà que el ballet és la seva vida i que Cisne Negro és una puta merda, després parlem amb l'Adri, que havia fet hip-hop d'adolescent i conserva tot el flow. I a partir d'aquí la Laura es comença a obsessionar amb l'escola de flamenc de la Rosalía i no parem fins que fem interrompre la classe de flamenc de l'escola per preguntar si era maca la Rosalía i aquí acabem!

"Despistes" o petits oblits, escolteu. Perquè som una mica tarambanes i ni tan sols us sabríem dir com es diu "despistes" en català (spoiler: al proper programa us resolem l'enigma). Comencem trucant a la Montse, que casualment és la mare d'en Pablo i que va tenir un moment de "tierra trágame" al canviar-li el nom a un senyor d'aquests importants que porten bigoti. Tot seguit truquem en Marc (no és el mateix de les llenties) que diu que té el premi a la persona més despistada del planeta i que ha pogut comprovar la bona fe de l'ésser humà i que a més ha aprés a conviure amb el "despiste". I acabem trucant a la Sílvia que treballa en una botiga de roba on s'hi han arribat a deixar de tot, fins i tot persones tancades a dins. Amb tot un programa sobre oblits i les petites imperfeccions de cada dia que fan més saborosa la vida! Apa quin poema, gràcies per escoltar-nos!! 💖

✨✨✨NO ROBEU✨✨✨ Però si ho feu... Avui tornem als esbarzers per parlar (potser massa tranquil·lament) d'episodis en els que pagar no estava previst, o potser ho estava inicialment però les coses van anar per un altre camí. És el cas d'en Juanma, que és un tio legal però que es va trobar en un restaurant que no semblava posar-li fàcil per pagar. A l'altre extrem hi ha en Pol, que ens explica anècdotes ja prescrites (?) d'unes vacances on no volíen que el pressupost fos un límit. Seguim amb la Pati, que està en ruta i de ressaca post-festivalera i ens explica que no cal anar a Ikea a comprar gots si surts una nit de festa. I per cobrir totes les perspectives, truquem a una famosa marca de cafeteries de color verd per comprovar si la cleptomania de tasses és una cosa generalitzada (pista: si). Amb tot!! Un programa que no us anima a robar, si us plau!!! Us estimem!! Gràcies per escoltar-nos i llegir fins aquí!! ♥️♥️♥️😭😭

Benvolguts candidats i candidates, prepareu-vos per l'entrevista de feina més estrambòtica que pugueu esperar-vos! El nostre bingo de temes d'avui ens porta a parlar amb en Xavier, que casualment és el pare d'en Pablo i tot un expert en assessorar en entrevistes de feina, ell a part de fer una coliflor boníssima ens recomana no anar molt extravagants a les entrevistes de feina, és un bon truc que hagués pogut fer servir en Pau a qui li van recomanar posar-se corbata per passar a la següent fase i endevinar els avions que sobrevolen Espanya. Per altra banda hi ha l'Abel, que carrega un sofà mentre el truquem i que ens demostra que es pot ser tot un divo a les entrevistes de feina i per acabar truquem a la Sara, una actriu que ha d'anar a sopar de seguida però que té temps per descobrir-nos el món del càsting d'actors. Amb tot, un poti poti laboral farcit amb les nostres obsessions musicals de la setmana que esperem que mai us serveixi per trobar feina!

Ai l'estiu... Les festes majors, els concerts a la fresca, les Xiveques rescalfades... Tot un seguit de llocs compartits amb una filosofia de vida molt concreta: El Kumbayanisme. Però... Què és ser Kumbayà? Un estil de vida? Una resposta política? L'única manera de ser un "bon" català? Ben aviat descobrirem que tot això no és tan concret com ens esperàvem i que de fet el tema és més espinós que no pas innocent... Provarem de veure-hi la vessant musical amb en Genís, que ens acaba insinuant que hi ha una "mano negra" que afavoreix el Kumbayanisme català i tot seguit trucarem a l'Eli (esplai) i a la Clara (cau) perquè ens aportin una visió més propera i personal del que és el moviment i de camí ens desmuntin una mica els prejudicis i estereotips. Amb tot, un programa que esperem que no fereixi sensibilitats i que us doni un bon tema de conversa per sopar. Us estimem! 🤪

Bé, prepareu-vos per un episodi heavy. Si tot comença amb agraïments a tothom que ens escolta (merci de nou!!) el tema d'avui destaparà tanta polèmica que acaba en una espècie de batalla entre pobles que ens portarà a fer birres en una terrassa, a parlar amb gent de Mataró que defensa Sitges a muerte i a connectar amb persones positives de Covid que tot i estar a Londres vindran disposades a barallar-se per defensar Vilanova i la Geltrú. Tot molt del Garraf, escolti. Heu entès alguna cosa? Nosaltres tampoc, deixeu-vos portar per ritme tropical de les coses sobrevalorades, i sobretot, no tingueu la pell molt fina si ens posem amb alguna de les vostres raons de vida. Petonets! 💖 

Avui incorporem una convidada a l'equip!! ✨ És l'Andrea una celíaca, que ha volgut obrir-nos la seva agenda molt especiada per parlar de totes aquelles herbetes que ens ajuden a donar més sabor a la vida. Això ho té clar en Lluís, un vegà convençut de vacances a Menorca que us intentarà vendre la moto de les espècies, o la Raquel, una altra vegetariana que va portar a en Ferran pel camí de l'amargura per culpa de les espècies (🤢) i per rematar-ho trucarem a la Paula, una altra víctima de les espècies, però no de les que només es mengen...  I just quan sembla que hem fet la digestió del programa, la Lina, una al·lèrgica de tot allò que és verd ens trucarà per explicar-nos que ella les verdures no se les fot ni amb 3kg de sal. Poseu-vos un còctel fancy, reclineu el seient i a gaudir del programa!

Episodi 13 i no sabem què en pensareu però últimament ens està donant fort per l'obscur. Així doncs, avui tractem de pel·lícules de Terror, no sense abans discutir-nos per acabar d'acotar l'etiqueta de què entra dins el gènere i què no. Amb aquestes trucarem a la Carla amb qui viurem el primer Poltergeist del programa. Continuarem amb en David, un apassionat de les pel·lícules de terror que ens reivindicarà els clàssics i acabarem amb la Gala, algú a qui no veureu mai al cinema veient una pel·lícula de por. En tot cas, compartiu-nos quina ha estat la peli que us ha cagat més!! 🥶👻💀

Tornem i recuperem a la Belén perquè ens posi el mal rotllet al cos amb això de la "paràlisi de la son" que ens va quedar pendent al final del darrer episodi. I després entrem en matèria per parlar de l'Atenció al client, sobretot en la seva vessant telefònica. I és que té tela, tant si ets el que truca com el que contesta, sinó digueu-li a la Mel, que treballa atenent les queixes dels clients d'una empresa de reformes i les ha vist de tots colors, o a en Rafa, que va viure els intríngulis de les reclamacions del grup Inditex. (Atenció al nostre castellà parlant amb en Rafa!) I finalment, com que la Laura és una periodista de raça i vol ampliar totes les perspectives, parlem amb en Bernat, un client insatisfet que va estar molt més del promès esperant un sofà on poder reposar després de tanta trucada. Moraleja... Be nice!

Si estàs de teletecho pot ser que aquest episodi et consoli perquè avui ens hem endinsat en la paranoia que pot ser l'insomni. I és que no poder dormir té molts orígens, sinó pregunteu-li a la Rocío, que té por sobtada a la mort quan es fa fosc i no vol quedar-se adormida i perdre el temps, o a en Joan, a qui la feina literalment el va deixar sense dormir. Tot i que per casos xungos el de l'Uri, que té un insomni continuat i inexplicable des de fa 8 anys. Ah, i no acabarem sense que el creepy d'en Ferran ens expliqui què són les paràlisis nocturnes, per si després de tot necessitàvem més motius per perdre la son. 

Ens tornem a posar en un jardinet d'aquests que tant ens agraden però avui toca criminalitzar una mica les joventuts d'esquerres. Perquè tothom ha hagut de suportar alguna vegada un brases del SEPC (un dels membres del programa ho va ser, us tocarà endevinar qui) i si a més és PD ja és que no podràs escapar-ne. Quina és la cultura dels Punxa-Discs catalans? Què els diferencia dels DJ's? És possible que la dictadura d'esquerres realment sigui escoltar una playlist en un viatge en cotxe sense possibilitat de demanar un canvi musical? Ho parlem amb la Cris, algú que ha posat la pota dins el món de la selecció musical nocturna en places i festes populars, també amb l'Àlex, que somia en punxar en un club de Berlín durant 48h seguides, i per acabar també trucarem a en Tomàs, un productor musical que ens explicarà com veu els caràcters dels que decideixen quina música s'ha de ballar.

Encara amb regust a Nadal, apareix el primer tema proposat per en Pablo, que necessita trucs i consells per amagar regals. I si alguna conclusió n'hem tret és que amagar regals és un acte de comunitat, així ens ho explica la Gisela, que viu porta amb porta amb el Pare Noel o l'Elena, que aprofita la bona voluntat dels taxistes perquè li "guardin" els regals de gran tamany uns dies.  I vosaltres, com amagueu els regals?

Any nou, vida nova. Però què passa quan t'adones de que vas perdent aquella cabellera que tant et caracteritzava? Avui parlem de la calvície, realment és tan greu i traumàtica com pinten? Ho parlarem amb l'Abel, que s'auto-qualifica com a "activista dels calbs". Ell ens explicarà com va viure el procés de la pèrdua de cabell i les inseguretats derivades i ho contraposarem amb la Charas, que des de que ha vist l'Eduard Fernández a 30 Monedas no pot pensar en res més que en un bon calb ben esculpit. I sí, és el programa més "seriós" que hem fet fins ara!