«A lloguer o noli»

«A lloguer o noli» Col·lecció Digital Editorial Escac Gabinet de Comunicació Barcelona, 2017 [1a edició en suport e-book]. Recull de tres narracions i un microrelat onírics que es mouen en el surrealisme però partint del realisme. En el relat A lloguer o noli, els personatges viuen en l'ambient del barri d'una gran urbs pròxim al port i en un edifici de llogaters que pul·lulen al voltant de la mestressa de l'edifici, la senyora Ròcket. El salt al surrealisme va de bracet amb un creuer per la Mediterrània on conflueixen tots els personatges com ànimes en pena. El relat (...) Reptant com les sargantanes i aferrats a la paret (...) és una metàfora d'una població supraterrenal, sempre amb barret fort, que simbolitza la intolerància i la barbàrie que els humans exerceixen amb genocidis cíclics que assoten les diferents generacions. I Cendres de closca de cargol (o el veritable origen de Jacinthe Plumbaginals) reinterpreta en clau de monòleg una manera de veure l’evolució d'un ésser des del seu passat fins a trobar els orígens en una lluita per esbrinar la seva doble personalitat. Les tres narracions van ser guardonades amb diversos premis literaris entre el 1979 i el 1984, el Premi Riba Escorxada, Nit Literària Andorrana, Andorra, 1979 (A lloguer o noli); el Premi Literari Vila de Torredembarra, Tarragonès, 1983 (Reptant com les sargantanes i aferrats a la paret), el Premi L'Encobert, Xàtiva, La Costera, País Valencià, 1983 (Jacinthe Plumbaginals]) i el Premi Vila de Vimbodí, Conca de Barberà, Catalunya, 1984 (Cendres de closca de cargol). El recull es tanca amb el microrelat L'home del barret fort (L'homme au chapeau melon), integrat per dues peces breus: un micropròleg i un microepíleg. Veu: Andreu Sotorra Cançó: «Hymn to the Sea» Intèrpret: James Horner Composició: James Horner, Nick Vestuto i Will Jemings Àlbum: «Titànic», banda sonora de la pel·lícula, 1997