Al mig de la vida, ens trobem amb la mort

El 5 de març de l'any 1695, les campanes de l'abadia londinenca de Westminster tocaven a morts. Els carrers es van omplir de gent. Era per la reina Maria II. Aquell dia es va interpretar música de Henry Purcell, escrita expressament per a ella, per reflexionar sobre la fugacitat de la vida i la inevitabilitat de la mort. Estretament vinculat a la cort i a la reina, va compondre a partir de la sisena de les set sentències del servei d'enterrament anglicà, i també va escriure una marxa i una cançó. Dues de les oracions fúnebres són "Al mig de la vida ens trobem en la mort" i la bellíssima oració que prové del llibre de l'oració comuna "L'home que neix d'una dona". El destí va voler que vuit mesos després, la mateixa música sonés en el funeral del compositor, convertint-lo en un tràgic reflex del cicle de vida i mort! Com a souvenir hem enviat cartes als morts!