Aparador de poesia, 10 de març de 2021

Aparador de poesia. Tenim en aquest locutori Abraham Mohino Balet, que ha vingut a presentar ‘Llibre de les imatges perdudes’, que ara no fa gaire, el març de 2020, publicà magníficament com sempre Tanit, l’editorial catalana de Joan de la Vega, amb il·lustracions de l’autor i un pròleg i un epíleg de Mònica Miró Vinaixa. Al llibre, l’autor « combina amb harmonia ─llegim en una recensió de Teresa Costa-Gramunt a Núvol─ dues formes literàries com són l’haiku i la prosa poètica amb un tercer element visual: les cal·ligrafies que il·lustren la primera part del llibre que l’autor titula precisament Son del cal·lígraf. [...] el lector, participa de la sensació que proses poètiques, haikus i cal·ligrafies formen, juntament amb el poeta, una unitat en l’experiència, tal com vol la pràctica artísticoespiritual del zen.» Despús ahir, dimecres dia 10 de març de 2021, férem el tres-cents cinquanta-vuit programa, el vint-i-dosè de la desena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi. Abraham Mohino i Balet, el nostre convidat nasqué a Manresa el 8 de maig de 1969. Llicenciat en Filologia catalana. «És escultor, escriptor, professor de secundària i professor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.» Curbet Edicions li edità el 2010 l'Obra poètica completa de Rosa Leveroni i Angle Editorial el 2002 Agonia de llum, la poesia secreta de Mercè Rodoreda, un llibre molt ben editat que inclou obra pictòrica de l’autora. En el terreny de la investigació he centrat la meva atenció en àmbits com la literatura produïda per l’exili català, la literatura de gènere, la literatura autobiogràfica i l’estudi del llenguatge poètic. així com d’epistolaris i literatura personal d’ambdues autores: Confessions i quaderns íntims de Rosa Leveroni, juntament amb Enric Pujol, que publicà Edicions 3i4 el 1997; Autoretrat de Mercè Rodoreda, amb Mònica Miró Vinaixa, que publicà el 2008 Angle Editorial; Cartes d’amor i d’exili: Rosa Leveroni – Ferran Soldevila, també amb Enric Pujol, que publicà Viena Edicions el 2009); Mercè Rodoreda: Centenari, que publicà la Institució de les Lletres Catalanes el 2011; i Mercè Rodoreda. Entrevistes, que publicà la Fundació Mercè Rodoreda, el 2013. Cal esmentar l’assaig La prosa de Rosa Leveroni: instantànies de l’ésser, que el 2004 publicà Eumo Editorial, i que va merèixer el Premi d’assaig Vila de Perpinyà-Modest Sabaté 2000. Com a poeta he publicat tres llibres d’haikus, que és l’estrofa en què m’he prodigat com autor, crític i divulgador: amb Mònica Miró Vinaixa, En el límit de l’ombra, pols de cinabri, publicat a Mallorca el 2011 per l’Editorial Moll; Persistència del blanc titani en temps dels ametllers batuts, guardonat amb el XLVÈ Premi Joan Teixidor de Poesia de la Ciutat d’Olot i que recollí íntegrament a l’antologia del haiku modern i contemporani català, Llum a les golfes, curada per Sam Abrams, que el 2012 publicà Viena Edicions, 2012 i ara el llibre que presentarem, Llibre de les imatges perdudes, on elaboro una síntesi de haiku, haiga i haibun. Segons el meu parer, considero que consoliden la meva obra poètica i escultòrica Ànemos, publicat el 2018 per Godall Edicions, i Cases de poeta. Escultures de ferro, paraules de pedra, publicat el 2019 per Barcelona: Editorial Trípode. No ens deixéssim que el 2011 fou mereixedor del premi al reconeixement a la trajectòria literària Cadaqués a Quima Jaume per l’obra completa de Rosa Leveroni, que més amunt hem citat.