Aparador de poesia, 15 de gener de 2020

Aparador de poesia. Carla Fajardo Martín, poeta barcelonina que ronda la trentena, vingué a presentar ‘Limítrofes’, amb què obtingué el Premi de Poesia Martí Dot el 2018 i que, ara fa res, l’octubre de 2019, publicà Viena Edicions amb un pròleg de Maria Antònia Massanet i amb una il·lustració a la coberta de Curra Martín. «[La poeta] ?posa de relleu la prologuista? mostra un malestar, elabora una recerca, pretén donar compte de forma crítica del subjecte individual i social, des del gènere, la ciutat, la classe, com a dona, exposada als mals de l’urbs i a la subalternitat d’aquella a qui se li ha negat històricament la veu. És una poesia disconforme des d’un jo poètic discrepant, que s’alça entre els versos com un esgarip. Tot i el ritme que sovint envolta els seus versos, d’ells n’emana un clam de protesta que, com a tal, només pot ser irritant, càustic, incisiu.» Ahir, dimecres 15 de gener de 2020, férem el tres-cents vintè programa, el quinzè de la novena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi. La nostra convidada, Carla Fajardo Martín, nasqué a Barcelona l’1 de setembre de 1989. Llicenciada en Filologia Hispànica ?va fer-la per fer, perquè no sabia què fer, coses? i amb un màster de periodisme. «Escric des que recordo ?cap als vuit anys, una cosa així». Filla única d’artistes, pare escultor i mare pintora i ceramista; van potenciar-li ambdós que ho fes, això d’escriure. Si estaven ocupats amb les mans, alguna cosa havia de fer. De primer fou un joc, després d’amagat. Com que allò de la literatura «era massa estàtic i caspós, vaig dedicar-me al periodisme.» Va treballar en una productora d’audiovisual i, quan tenia vacances, s’escapava per captar altres realitats i en feia reportatges. Vet aquí que un dia s’adonà que el gènere més semblant a allò que escrivia era la poesia i decidí provar-ho. Es va apuntar a fer un taller, el de l’Antònia Maria Massanet, on va néixer precisament Forats, el seu primer llibre, amb què obtingué el 21È Premi de Poesia Alella a Maria Oleart i que el 21 de març de 2018 publicà Fonoll. El jurat va caracteritzar-la com a «poesia de revolta, poesia ben construïda, amb un llenguatge molt treballat i una reflexió molt potent sobre la societat que ens envolta.» Ara, comenta amb ironia, se sotmet «a la dictadura de les piulades a la secció web del diari Ara.» No ens ho deixéssim, treballà al El Periódico de becària i ha fet incursions en el món del teatre com a assistent de direcció i ajudant de dramatúrgia. Ara «s’obsessiona ?llegim a la pestanya de la coberta? amb les imposicions, les terres de ningú i les vivències perifèriques.»