Aparador de poesia, 15 de març de 2017

Aparador de poesia. Núria Domènech i Amador vingué a presentar ‘Afonia’, obra guanyadora del Premi Martí Dot de Poesia 2015, que Viena Edicions publicà ara fa res, l’octubre de 2016. «[la poeta] apareix amb força en el panorama de la jove poesia actual, utilitzant el vers com una catarsi, intentant fugir dels moments emocionalment convulsos, però falcant-los des de la inspiració que provoquen, l’interrogant sobre on pivotar. Ens salva la vida.», llegim al pròleg de David Castillo, president del jurat. La poeta diu: «No sé si és desig o si és (...)| desig de desig.» Ahir, dimecres dia 15 de març de 2017, férem el dos cents dinovè programa, el vint-i-unè de la sisena temporada. L’emetérem en directe, com sempre. Núria Domènech i Amador, la convidada, va néixer a Martorell l’11 de setembre de 1987. Va créixer juntament amb la seva passió per la literatura, per la ciència i per la música. De petita va descobrir en la lectura un gran refugi, un lloc confortable on perviure i gaudir. La mare explica que sovint la trobava amagada al lavabo llegint. Va estudiar clarinet i cant a l’Escola de Música de Martorell i, després, al Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Quan tenia quinze anys, era una nena amb força interessos acadèmics, i se li va fer molt difícil escollir els estudis que desitjava cursar. Va decidir-se acadèmicament per les ciències, però sempre va mantenir una estreta relació amb la música i, especialment, amb la literatura. El primer dia que va posar el peu a la facultat de física, un professor d’electromagnetisme preguntà a tots els alumnes per què eren allà, per què estudiaven física. La Núria va respondre que ella estudiava física perquè volia escriure. Alguns companys, per sort, entenien bé a què es referia, i al llarg de tota la carrera va trobar en l’entorn dels estudiants de física un ambient de gust per la literatura i les humanitats en general. Tanmateix, va arribar un moment que va tenir un gran desig de conèixer més autors i referents, i es va apuntar a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Allà va conèixer la Laura López, professora que va ser clau en la seva evolució poètica. El 2011 va completar el seu primer poemari, Programari lliure, amb el qual guanyà el Premi Vila de Martorell en la categoria local. Havent acabat els estudis de física, va decidir aprofundir en el món de la recerca científica, i va cursar un Màster de Nanotecnologia, i finalment un Doctorat de Física. El seu camp d’estudi van ser les propietats òptiques dels materials semiconductors. Dit d’altra manera: la dansa que fan els àtoms quan els il·luminem. Durant el doctorat va seguir escrivint, i va tenir ocasió de viatjar a diferents llocs, entre els quals cal destacar els sis mesos en què visqué i treballà a Niça. Just després de defensar la tesi va acabar el poemari Afonia, amb què va guanyar el Premi de Poesia Martí Dot. Actualment, treballa com a professora de ciències en un institut de Barcelona. Els seus alumnes no han llegit el seu llibre. Encara no.