Aparador de poesia, 6 de febrer de 2019

Aparador de poesia. Jordi Guardans i Cambó, músic i poeta, vingué a presentar ‘El bosc’, llibre que ara fa un any, el gener de 2018, publicà Pagès Edicions. Es tracta ?llegim a la contracoberta del llibre? d’una «llegenda escrita als arbres mil·lenaris d’un bosc que palpita amb el transcendent i el prodigi.» L’autor ens adverteix que no és prosa poètica sinó tot una altra cosa. Ha volgut fer l’experiment ?explica? de posar els versos en horitzontal. «Mai havia fet ?destaca l’editorial? un llibre com aquest.» Abans d’ahir, dimecres dia 6 de febrer de 2019, férem el dos cents vuitanta-setè programa, el divuitè de la vuitena temporada. L’emetérem en directe, com sempre. Poeta i músic barceloní. Jordi Guardans i Cambó, el convidat, nasqué el 16 de setembre de 1955. Biel Mesquida i Amengual, que el va conèixer a la Barcelona del setanta, diu que era una de les persones més singulars d’aquella època. Era “un al·lotot simpàtic, intel·ligent i ben seductor —afegeix—que tocava el piano d’una forma magnífica i que feia versos.” Devia estudiar a l’Escola Eina, perquè el 1979 li publicà Tsares, el primer llibre, que fou traduït posteriorment a l’anglès i editat als Estats Units a la revista literària de l’American Catalan Society. No està inclòs a La presència del transparent. En canvi, sí Tant de bo que siguin les penúltimes penes, amb què obtingué el 1993 el Premi Marià Manent, publicat el 1994, El Rèquiem blau, prologat per Pere Gimferrer i publicat el 2002, Montserrat, publicat el 2002 i reeditat el 2007, Abbà, publicat el 2006; Planeta Balalaika, que es publicà el 2007, Contra venena et animalia venenosa, que es publicà el 2008 amb pròleg de l’Enric Bou, El llibre de Dresden, que es publicà el 2010 amb pròleg d’Enric Bou i epíleg de Carles Guillén. La presència del transparent inclou l’obra poètica completa del poeta entre 1994 i 2014, que Pagès Editors publicà el desembre de 2014. Inclou els set poemaris publicats esmentats i un d’inèdit, El missatger. Segons parer de Carles Rebassa, el llibre “és el camí de l’ara fins a l’etern, dues visions de la mateixa idea del temps, que no té record però sí memòria.” El 2011 publicà Trenta-tres cançons i tres poemes, introducció i cura de Carles Guillén i Selva, amb il·lustracions del propi poeta, que recull totes les lletres de les cançons enregistrades per diferents intèrprets i tres poemes musicats i cantats per altres fins el moment. Abans, el 2006, Carles Guillén i Selva té cura de Els àngels i el perill, una antologia de la seva obra. Amb aquest títol ha fet recitals amb la col·laboració d’Ester Formosa i el pianista Maurici Villavecchia. L’any 1981 guanya la medalla d’or del Reial Cercle Artístic de Barcelona en ocasió del seu centenari, amb l’obra de teatre La ciutat il·luminada, publicada el 1989 amb pròleg d’Anna Maria Moix. El poeta considera la música i les cançons com part de l’obra poètica. el 1988 s’edita l’àlbum Port Estrella, en què cantava les seves composicions. L’Ester Formosa li grava cançons en els CD’s La casa solitària, editat el 2000, i Època, editats el 2000 i el 2003. La Maria del Mar Bonet als CD’s Lluna de pau i Terra secreta, editats el 2003 i el 2007. El Gerard Quintana li canta i posa música a poemes als CD’s Les claus de sal i Per un tros de cel, editats el 2003 i el 2005. El 2007 l’Ester Formosa li dedica l’àlbum Ester Formosa canta Jordi Guardans. Sola com el poeta, la lletra i la música de les quinze cançons són de Jordi Guardans. El 2008 Túrnez & Sesé, al CD Romanços i estampes del 21 li musiquen i interpreten un poema i una cançó. El 2010 s’edita l’àlbum T’escric des de Granada, amb lletra i música de Jordi Guardans que canten Adolfo Osta, Carles Rebassa, Ester Formosa, Gerard Quintana, Sílvia Comes, Túrnez & Sesé. El 2012 s’edita el CD Anem de part, lletra i música d’en Jordi Guardans, amb arranjaments de Maurici Villavecchia, on canta Carles Rebassa.