Aparador de poesia, 7 de novembre de 2018

Aparador de poesia. Romà Seguí i Francès ha vingut a presentar ‘Poemes morals. Tabarca’, que, ara fa res, el setembre de 2018, edità magníficament Joan de la vega a Tanit. «Si en els ‘Sonets de l’amor absurd’ ?explica el poeta? es poetitzà l’experiència inicial de la celebració de l’amor, com a força vital que du a la plenitud i l’arrogància dels afectes, en ‘Poemes morals’ la veu es torna més íntima per endinsar-se en els mons que determinen les pèrdues, l’estima i la bellesa. Tabarca, en canvi, és un poema llarg en què l’esgotament implica la recerca de la pau en acceptar els límits dels afectes fins a consumar-ne l’oblit.» Ahir, dimecres dia 7 de novembre de 2018, farem el dos cents setanta-setè programa, el vuitè de la vuitena temporada. L’emetrem en directe, com sempre, de les vuit a dos quarts de nou de la tarda, des de Ràdio SantVi. Podreu escoltar-lo o bé través de les ondes (FM 107.4) o bé per internet: www.radiosantvi.cat. Romà Seguí i Francès va nàixer a Dénia el 8 d’agost de 1962, tot i que de ben menut «me n'aní a estudiar a València.» Llicenciat en Filosofia per la Universitat de València i Diplomat en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Barcelona. Treballa com a bibliotecari a València. La seua infantesa ve marcada pels tarongers, el raïm de moscatell i la mar. La casa on estiuejava estava enfront de la mar, «en una partida solcada d'assagadors fangosos, sense cap carretera d'asfalt que la creuara.» Al costat d'un parell de cases de pescadors. Va veure com la casa, a poc a poc, va desaparèixer entre construccions que van foragitar vinyes i taronges, dunes i pins. D'una banda, compartia la vida urbana i «la que se'm presentava a la meua terra natal». No «pense» en un origen mític, ans en una consciència mítica, perquè aquell paisatge l'acompanya sempre i l'obligà a identificar-s’hi. Té una dèria ?tothom en tenim alguna? per viatjar a qualsevol illa. Calcula que és el lloc perfecte per sempre sentir-se un foraster, que és una condició indispensable per poder entendre els propis orígens. És cert que hi ha illes en què pots reconèixer les teves arrels. «Però la sensació dels límits físics i psicològics ?conclou?és necessària per poder assumir la solitud.» Sempre ha escrit, però amb més ganes o menys segons èpoques. Ara, per diferents raons, ha tornat a escriure poesia. Cosa que no desitjava, perquè «al remat la poesia fa mal». Potser siga l'edat que es va acostumant a les ferides. Pel que fa a la creació literària, va publicar, en una edició no venal, Sonets de l’amor absurd el 2017. Aquests poemes signifiquen l’inici d’un cicle líric que es clou amb els Poemes morals i Tabarca.