Aparato ded poeszia, 4 de novembre de 2020

Aparador de poesia, Antoni Robert Gadea vingué a presentar ‘Versemblances’, que ara fa res, el març de 2020, publicà l’Associació Cultural de Poesia Pont del Petroli, dins de la col·lecció La puça, amb un pròleg d’Ester Xargay. «Les versemblances [...] ―hi llegim― són les que l’escriptura crea, és llegut que el llenguatge literari construeix la seva pròpia versemblança, com diu Salvador Oliva (...): “la veritat literària (...) es troba, com en totes les arts, en tres elements que estan molt lligats (tècnica, forma i veritat)”, un prisma tetraèdric, base de tota creació. I, si un prisma és un cos geomètric de cristall i de base triangular, que s’usa en òptica per reflectir, refractar o descompondre la llum, ben segur que [l’autor] aplica aquest mateix principi a l’escriptura, i l’usa (...) en una poesia no entesa monolíticament, sinó com el procés d’anar exposant les coses fragmentades (...), portant llurs enunciats a l’infinit.» Ahir, dimecres dia 4 de noviembre de 2020, férem el tres-cents quaranta-cinquè programa, el novè de la desena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi. Antoni Robert i Gadea, el nostre convidat, nasqué a Barcelona el 26 de febrer de 1954. Estudià a l’Escola Italiana de Barcelona, on es donava gran importància tant a les lletres com a l'estudi de la llengua llatina. Llicenciat en Física a la UB i Doctor en Ciències per la UPC. Ha llegit tota mena de llibres i ha escrit. Sentí sobretot interès per la poesía, car era veí de Josep Vicenç Foix, a qui va arribar a conèixer. Cal dir també que se sent especialment atret per l'art d'avantguarda des de petit, probablement per ser veí, el que són les coses, d’Enric Tormo Freixes, tipògraf i gravador que va estar vinculat amb Joan Miró i el grup Dau al Set, del qual fou membre. Curiosos els seus jocs de petit, s’acostumà a jugar amb postals i il·lustracions de Miró, Cuixart, Tàpies etc. Sent un gran passió per la música des de que té ús de raó. Fanàtic tant dels The Beatles com de la música experimental i d’avantguarda. Els estudis de física i després la feina li van impedir d’escriure assíduament, tot i que sempre ho ha fet. L'any 1983, sense haver publicat res, amb vint-i-nou anys, es presentà, empès per la casualitat d’un anunci, al premi de poesia que s’atorgava a la Vila de Torà , i el recull que hi envià resultà guanyador. Es titulava Viatge de tornada i alguns poemes del recull estan inclosos en el llibre que presentarem. Fa dos anys decideix finalment mirar de publicar un recull de poemes escrits al llarg de tota la vida, cosa que aconsegueix gràcies a la bona disposició de la editorial El Pont del Petroli de Badalona. Des de 1989 fins l'any 2001 creà un segell discogràfic de músiques experimentals (arribà a editar més de 40 cd's) i va fer de programador musical a llocs tan emblemàtics com La Cova del Drac, el Mercat de les Flors o la Fundació Joan Miró, en aquest cas per recomanació de Carles Santos. Actualment es dedica a escriure amb més intensitat, sobretot poemes curts com haikus i tankas, i a publicar la seva música. Ha escrit uns quatre-cents haikus i unes cent tankas en els dos darrers anys.