Archie Shepp ( I Know About the Life) & Paul Motian ( Garden of Eden)

Un dels "jefes" de l' avantguarda novaiorquesa durant molts anys, una sonoritat aspre, rugosa, punyent ... que amaga moltes vegades una especial dulzura dolçor especial. Parlem naturalment de l' ARCHIE SHEPP,que va néixer l'any 1937, toca clarinet i saxo alto en els seus inicis i es decanta pel tenor després d'escoltar el John Coltrane, gravarà amb el Cecil Taylor, colidera un quartet amb el trompetista Bill Dixon i participa en el disc Ascension del Coltrane. Profund coneixedor de tota l'evolució del Jazz, a la seva innegable formació com a músic hi afegeix també l' interès per altres disciplines artístiques com poden ser la poesia i el teatre, activista que reivindica l' igualtat racial; tot això fa de l' Archie Shepp un intel.lectual i humanista de primer ordre. En el disc "I Know About the Life" de 1981 trobem un A. Shepp més reflexiu, queda lluny aquella primera etapa tant crispada, manté la seva intensitat i fogositat però d'una manera més calmada, un quartet excel.lent amb el pianista Ken Werner, Santi de Briano és el contrabaixista i John Betsch el bateria, tots quatre toquen a un nivell molt alt i aquest és un disc IMPRESCINDIBLE a la llarga llista de discs imprescindibles de l' Archie Shepp ... quina versió fan del Giant Steps del Coltrane. !!! I si la cosa va avui de músics especials, aquí en tenim un altre: el bateria PAUL MOTIAN, una trajectòria impresionant relacionat sempre amb l' innovació.La llegenda comença quan coneix al Bill Evans, amb ell i l' Scott LaFaro conformen el trio més famós de l' historia del Jazz, un temps com a sideman, tocarà amb el Paul Bley, Martial Solal, Albert Ayler, Pharoah Sanders, Charlie Haden, amb el quartet del Keith Jarret ...i passa a liderar els seus propis grups, comença una llarga relació amb el segell ECM i el 1981 dirigeix un quintet estable amb el Joe Lovano i el Bill Frisell, colaboració que té com a resultat una bona quantitat de bones gravacions. Aquest "Garden of Eden" de l'any 2004 ens permet disfrutar de l'enorme categoria del Paul Motian solista i del Paul Motian compositor i bandleader i d'uns bons músics a la seva banda: Tony Malaby i Chris Cheek son els tenors, dos sonoritats clarament diferenciades que fan un bon contrast, Steve Cardenas, Ben Monder i Jacob Bro son els guitarristes i Jerome Harris el contrabaixista, composicions pròpies, dos temes del Mingus, algunes saboroses miniatures, tot ell un disc molt variat i que és un plaer escoltar . L'any 2011 ens va deixar aquest músic irrepetible, un mag amb el seu instrument, capaç de dibuixar com ningú uns fantasiosos fons de colors i textures i dialogar de tu a tu amb qualsevol solista ... i si amb això no n'hi ha prou, afegiu la seva qualitat com a compositor i bandleader.