Art FARMER (Art) & Abdullah IBRAHIM ( No Fear, No Die)

Polidesa i refinament serien algunes de les qualitats d'aquest trompetista, i gran especialista del fiscorn, que va ser l' Art FARMER. Una llarga carrera de més de 50 anys en la que va fer de tot: sideman molt apreciat ( cal recordar la seva participació en els quartets sense piano del Gerry Mulligan, on va substituir el Chet Baker), co-líder amb el Benny Golson en el seu famós Jazztet i una llarga llista de valuoses gravacions com a líder on predominarà una direcció de gran rigor, ordre i precisió a banda de la seva destacada presència com a solista. Aquest "Art" de 1961 és una bona mostra de les seves capacitats en aquella època, un quartet amb la sempre valuosa participació del Tommy Flanagan i un bon treball dels Tommy Williams al contrabaix i Albert Tootie Heath a la bateria, jo destacaria la versió del Out of the Past un tema preciós del Benny Golson que va interpretar sovint a diferents gravacions. M'agrada especialment la seva època madura i molt particularment el seu "Blame It On My Youth" amb un altre veterà meravellós, el Clifford Jordan. Un gran músic aquest Art Farmer del que diuen les males llengües que en ocasions el seu rigor era exagerat i de vegades es traduïa en una mala llet considerable. Segona part a càrrec del pianista, compositor i director Abdullah IBRAHIM, l'escoltarem en el disc "No Fear, No Die" de 1990 que va ser la banda sonora de la pel.lícula S'en Fout la Mort del Claire Denis. Una banda formidable amb una rítmica solida i de plenes garanties com no pot ser d'altre manera amb el contrabaixista Buster Willams i el bateria Ben Riley, Ricky Ford és el saxo tenor, un músic molt apreciat en "aquesta casa" per la seva versatilitat i riquesa de timbres i matisos, Frank Lacy un trombonista força imaginatiu que ha treballat amb lo milloret, completen el grup Jimmy Cozier al barítono i clarinet i finalment Horace Alexander Young III al alto, soprano i flauta; aquests dos últims desconeguts per mi però que no desentonen en absolut. Composicions molt ben estructurades ( herència Ellington, és clar), una bona tria i direcció dels solistes ( herència Ellington, potser?) i una discreta referència a la seva Sud Àfrica natal fan d'aquest No Fear, No Die un bon disc ...