Àurea de Sarra, l'ànima que dansava

Avui el nostre particular viatge ens ha portat a conèixer una artista que va ser coneguda, reconeguda i admirada per haver creat i representat el que ella anomenava els seus "Cants plàstics". Els dansava acompanyada de música de Chopin, Grieg, Paderewski, Granados, Schumann, Liszt, Bach...! S'abillava espectacularment i sortia a escena: (...) "La idea és dansar sobre les idees i les sensacions que la partitura em comunica. Ho rebo com un poema, que no expresso en paraules, sinó amb els moviments i les línies del meu cos i amb l'expressió del meu rostre", deia ella. I d'aquesta manera va recórrer mig món oferint les seves danses, com a deessa, com a nimfa, com a dona captivadora, turmentada, passional, ingènua, del món real, o del clàssic. Havia nascut a Barcelona el 1889 i va fer d'Arenys d'Empordà el seu refugi i del seu art, el seu món particular. Es deia Àurea de Sarrà.