Barry Lyndon, Paisiello, Kubrick

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb dos músics molt coneguts a la seva època, però avui dia pràcticament oblidats. Un va ser, per situar-lo, l'avi de Giacomo Puccini; l'altre va ser el seu mestre i també el músic de la tsarina de Rússia, de Napoleó i altres coses: es deia Paisiello. Doncs bé, aquest últim li escriu una carta al seu alumne per encoratjar-lo. Com a souvenir Paisiello. Sí, a la pel·lícula "Barry Lyndon", de Kubrick. El gran cineasta sabia el que es feia amb les seves bandes sonores i va escollir, per a aquest films, els millors, entre els quals, és clar, Paisiello. Per què escollir músics d'avui dia, si en el passat i per parlar del passat, està tot dit, deia?