Behn GILLECE (Dare To Be) & Tomasz STANKO (Leosia)

Un habitual en es clubs novaiorquesos, el discret vibrafonista Behn GILLECE comença a ser reconegut a partir de 2013 quan grava amb el saxo tenor Walt Weiskopf el disc "Overdrive" i "The Way You Say It" l'any següent, els dos per el segell Posi-Tone. Aquest segell decideix fer-li confiança i el 2014 gravarà el seu primer disc com a titular, "Mindset" al que seguirà "Dare to Be" que presentem avui; composicions pròpies, un discurs molt fluid i un grup que toca amb força agilitat i dinamisme: el bon guitarrista Nate Radley, com a solista i també quan comparteix línies melòdiques amb el "jefe", Ugonna Ukegwo al contrabaix i Jason Tiemann a la bateria completen aquest bon quartet, al que en alguns temes s'hi afegeix també el trompetista Bruce Harris. Una música senzilla i sense complicacions però que t' enganxa amb facilitat per el bon ritme que hi posen tots els components del grup ... Per cert l' anteriorment assenyalat "Overdrive" a nom del Weiskopf i amb la participació de Behn Gillece, el varem programar fa gairebé dos anys i el recordo com un bon disc, encara que no recordava la participació del vibrafonista Behn Gillece ... El trompetista Tomasz STANKO és un dels musics més importants que ha tingut el Jazz a Polònia, on va néixer l'any 1942. El seu debut coincideix practicament amb la seva incorporació a l'extraordinari grup del pianista i compositor, també polonès Krzysztof Komeda, i participarà en el meravellós "Astigmatic" gravat el 1965. Fitxarà per ECM el 75 i és en aquest segell on ha gravat la millor part de la seva discografia, per el meu gust formidable a la dècada dels 90 amb títols com "Litania: The music of Krysztof Komeda" i aquest "Leosia" que estem escoltant ara amb l'acompanyament d' aquest gran pianista que és Bobo Stenson, el bon contrabaixista Anders Jormin i ni més ni menys que Tony Oxley a la bateria; una música introspectiva i plena de matisos, evocació i lirisme des de la trompeta de Tomasz Stanko, un gran treball del pianista i contrabaixista però és l' immens treball a la percussió de Tony Oxley que dona el plus de màgia que fa d'aquest Leosia un DISC IMPRESCINDIBLE !