Bruce Barth ( Three Things of Beauty ) & Wynton Marsalis ( JMood )

Sense tenir una trajectòria espectacular BRUCE BARTH nascut el 1958 a Pasadena, és a dia d'avui un reputat pianista i compositor, una d'aquelles carreres cuinades a foc lent. Una molt bona formació tècnica que li ha permés ser un bon sideman, comença a destacar com a líder a les seves actuacions al Village Vanguard gravades pel segell MAXJAZZ a començaments dels 2000, prèviament curtes estades a Barcelona on fa també bones gravacions per Fresh Sound. "Three Things of Beauty" del 2012 és un disc francament bo, fresc tot i que molt treballat, força variat en els temes i amb músics de nivell com el bon vibrafoniste Steve Nelson, Ben Street un dels contrabaixistes més reclamats i el Dana Hall a la bateria Dos discs molt importants l'any 1985, Black Codes i aquest "JMood" que estem escoltant i ho son per dos motius: la seva intrínseca qualitat i sobretot perquè amb ells retorna l' interès pel Jazz al gran públic, un Jazz que a mitjans dels 60's pren una deriva cap a formes bastant més complexes amb un fort component de reivindicació social i que no podrà resistir la competència d'un emergent i molt vital nou Rock and Roll . A començaments dels 80's amb l' impuls de CBS arriva el WYNTON MARSALIS, un trompetista tècnicament extraordinari que retorna el Jazz a un renovat classicisme, just al punt on el gran públic li va començar a girar l'esquena. Tot això no hauria estat possible sense aquesta excepcional tècnica del Marsalis que li permet adoptar el millor de cadascun dels millors trompetes que l'han precedit, tenint sempre present el Miles Davis, però es que a més troba els músics més adequats: el pianista Marcus Roberts, Robert Hurst al contrabaix i l'impagable Jef Tain Watts a la bateria son els co-responsables d'aquest JMood , que s´ha de tenir ... a costat del lleugerament anterior Black Codes.