Bud POWELL (Jazz Giant) & John ZORN ( Masada Alef)

El pianista Bud POWELL va ser amb Charlie Parker un dels màxims representants del BeBop i va exercir una gran influència sobre molts dels pianistes posteriors a ell. Una curta i tràgica vida amb freqüents ingressos a hospitals psiquiàtrics va condicionar del tot la seva carrera, la seva producció va ser escassa i encara una bona part d' ella és poc aprofitable, mostrant la seva confusió mental i freqüents bloquejos, però ... hi ha una petita part de la seva discografia que és inigualable, absolutament meravellosa i això és el que ens trobarem en aquest "Jazz Giant" que recull dos sessions de gravació dels anys 1949 i 50, a les dues Max Roach és el bateria, els contrabaixistes Ray Brown a la primera i Curley Russell a la segona. Afortunadament aquestes no son les úniques sessions on podem trobar un Bud Powell en bona forma, hi ha els "Amazing Bud Powell", el concert al "Massey Hall de Toronto", el també meravellós "Our Man in Paris" amb el Dexter Gordon, etc ... // Tempus Fugit, Celia, Un Poco Loco, .... son alguns dels temes que escoltarem en aquest "Jazz Giant", un disc ABSOLUTAMENT IMPRESCINDIBLE. Per alguns un barrejador poca solta, per altres un alquimista genial, parlem del saxo alto, compositor, arranjador, productor, ... John ZORN. D' origen jueu, neix a Nova York l' any 1953, de sempre una autèntica esponja que recull infinitat d' influències que posteriorment farà esclatar en totes direccions, un aventurer que ha liderat i lidera projectes molt variats i sempre de risc. Masada és un dels seus projectes, arrenca el 1994 amb aquest "Masada Alef", seguirán d`altres Masada en estudi i els corresponents directes que ha passejat per tot el mon; calien uns companys de viatge especials i aquests son el trompetista Dave Douglas, contrabaixista Greg Cohen i el bateria Joey Baron, uns músics extraordinaris perfectament capaços de liderar els seus propis projectes i que es troben perfectament cómodes i integrats amb l' idea Masada. // "Masada Alef" representa una magnífica oportunitat per apropar-se a l' univers Zorn des de posicions "més tradicionals"...., encara que tampoc em perdria els previs "Voodo" de 1986, un disc sensacional, i el "News for Lulu" del 87, els dos fan referència al HardBop de la ma de les valuoses composicions del Sonny Clark i d'altres. El Jazz no seria el mateix sense JOHN ZORN.