Carta d'una mare al seu fill

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha portat a l'univers més íntim de Federico García Lorca. Hi hem anat amb una carta que l'escriptor va rebre de casa, en concret de la seva mare, Vicenta Lorca, mentre vivia a la Residencia de Estudiantes de Madrid. La carta és tendra, és íntima i propera, com la de qualsevol mare que escriu a un fill: "La teva capseta de bombons lírics m'ha resultat un obsequi preciós, d'un gust exquisit i sentimental, com a mi em sembla tot el que tu fas. Ja tinc ganes de llegir el teu llibre, perquè suposo que l'estàs editant, encara que no diguis res. El teu retrat està bé, però el que no m'agrada, ja ho saps, són els cabells tan llargs." Com a souvenir hem descobert els haikus de Lorca. Aquests breus poemes japonesos s'havien posat de moda a finals del segle XIX a París, i uns quants escriptors es van apuntar a la moda. Una d'aquestes composicions es titula "Sakura" i està dedicada a la seva estimada mare.