Christof LAUER & Joe LOVANO, Gonzalo RUBALCABA ( Flying Colours)

Aquest és el disc-debut del saxofonista tenor i soprano alemany Christof LAUER i vaja quin debut ... Nascut el 1953 és un dels millors saxofonistes europeu, músic allunyat dels circuits més comercials va començar gravant per el segell CMP i posterior ment per ACT, naturalment els seus companys és mouen en aquesta mateixa òrbita: Michel Portal, Anthony Cox, Carla Bley, Maria Joao, Michel Godard ... i els Joachim Kühn, Palle Danielson, Peter Erskine que l'acompanyen en aquest "Christof Lauer" de 1989 que també és el nom del disc. La seva música és propera a l'avantguarda, pot recordar en algún moment la "ferocitat" de l' Evan Parker però aquesta seria només una de les seves facetes, té una amplia varietat de registres. MOLT BO aquest "Crhistof Lauer" i molt bons els músics que l'acompanyen el el seu debut, curiós el duet que fa amb el Joachim Kühn en el clàssic Harlem Nocturne. Un parell de mestres que fan un duet sensacional en aquest "Flying Colours" de 1997, Joe LOVANO als saxo tenor i soprano i el pianista Gonzalo RUBALCABA. Un pianista nascut a Cuba l'any 1963, apadrinat en els seus començaments per els grans mestres cubans Chucho Valdés, Paquito d'Rivera, Arturo Sandoval, poca producció discogràfica, bona part per Blue Note ( cal escoltar un extra ordinari "The Blessing" amb Charlie Haden i Jack De Johnette, així com d'altres a piano solo)), té una formidable formació tècnica i el bon gust de fer-la servir a favor de la música, a diferencia d'altres, a la seva música hi ha Jazz però també Clàssica i un deliciós toc impresionista dels Ravel i Debussy ./// Joe Lovano és l'altre crack, ha fet de tot i tot ho ha fet molt bé, començaments amb influència de Coltrane encara que sempre amb un to perfecta ment distintiu i extraordinariament polit, en els últims anys s´ha dedicat a recrear la música que va mamar de petit, les grans Big Bands, Sinatra, el Carrer 52, .... Posats a triar un tema, la versió que fan del Hot House, ... però jo no em perdria la versió del Along Came Betty del Benny Golson. ALTAMENT RECOMANABLE.