Colosencs- 132 Units al Cap

Pau escrivia a persones que havien conegut Crist. Els que abans vivien sota religions que marcaven el comportament que havien de seguir els seus fidels, ara vivien per agradar a Déu. Aquesta nova forma de vida no depenia del compliment de ritus i normes. La nova condició es reflectia en una vida ordenada, però no pas perquè la salvació de l'ànima depengués de l'obediència a lleis. La salvació de l'ànima l'havien obtingut en dipositar la fe en Crist, i el poder de Déu havia transformat cada vida. Ara ja no havien de sucumbir a les temptacions del pecat. Com vam veure a la carta als Gàlates, tampoc no podien confiar en les seves bones obres ni havien de dependre d'aquestes per al seu benestar espiritual.Com a Gàlates, a Colossencs 2:20-23* Pau explica que havent estat salvats de la llei i el pecat, per què seguiria algú amb tots aquests lligams? 'Si sou morts amb Crist pel que fa als elements d’aquest món, per què us deixeu imposar preceptes com si encara visquéssiu al món? “No n’agafis, no en tastis, no toquis.” Coses, aquestes, destinades totes a consumir-se en el propi ús, segons els preceptes i les doctrines dels homes. Aquestes normes poden semblar assenyades a causa de l’afectada devoció i humilitat, i per la mortificació corporal que practiquen, però no valen res: només serveixen per a la satisfacció carnal'Pau explica aquí que tot esforç que pugui fer una persona per millorar-se a si mateixa pot tenir una mica de profit humà, però ningú no pot obtenir la salvació de l'ànima pel seu propi esforç, per molt bo que sigui. Pel teu esforç i disciplina pots arribar a ser considerat savi i tenir bona reputació davant de la gent, però l'apòstol declara que tots aquests esforços humans no tenen en realitat cap valor fins i tot contra els desitjos de la carn. Això ho pot dir perquè no hi ha humà que pugui viure tota la seva vida en complet control de les seves emocions i accions. Tard o d'hora arribem a una situació en què perdem el control i fem allò que ens havíem proposat de no fer. L'únic a la història de la humanitat que pot dir que ha vençut la carn és Crist. Ell no va caure en cap temptació, i és l'únic de qui podem afirmar que no va pecar mai.El verset 19 del capítol 2 explica que la manera de viure una vida cristiana victoriosa és “mantenint-se units al Cap”.  El verset explica que necessitem estar agafats de Crist per poder créixer. És “en virtut de (Crist) que tot el cos, nodrint-se i unint-se per les conjuntures i tendons creix amb el creixement que dona Déu.”Només quan hem arribat a formar part del cos, que és l'església de Crist, podem romandre ben connectats al qui és el Cap, i així romandre ferms. En aquest moment, podem, com diu al capítol 3, amortir els membres terrenals: 'Aquestes coses que provoquen el càstig aïrat de Déu,'COLOSSENCS 3:6*.No voldríem causar ira al cap, ni viure en desacord amb aquest. Crec que estaríem d'acord que en un cos mortal, quan no hi ha bona connexió entre el cap i la resta del cos, tenim un problema funcional seriós. De la mateixa manera, el Cos, que és el conjunt de persones que hem confiat en Crist com el nostre Salvador, volem mantenir una relació coherent i pacífica amb el Cap, que és Crist.Perquè cada part del cos pugui funcionar en harmonia, és imprescindible que cadascú de nosaltres estiguem constantment connectats a la Paraula que Déu ens ha deixat. A través de la Bíblia podem conèixer Déu i descobrir-ne la voluntat. Així que Pau els deixa aquest consell de vida a Colossencs 3:16-17*: 'Que la paraula de Crist tingui enmig vostre una estada pletòrica; instruïu-vos i aconselleu-vos mútuament amb tota saviesa; canteu de cor a Déu amb agraïment, salms, himnes i càntics espirituals, i tot el que feu, sigui de paraula o sigui d’obra, feu-ho tot en nom del Senyor Jesús, donant gràcies a Déu Pare per mitjà d’ell’.Aquesta preciosa harmonia fa que el cos funcioni per a la glòria de Déu. Cadascú estudiant la Paraula de Déu, ensenyant-nos i animant-nos els uns als altres, lloant el Senyor en els nostres cors i compartint la seva lloança els uns amb els altres, i portant cada pensament o acció a Déu, de manera que tot el que fem o no fem, és per portar glòria al Pare per mitjà del Cap que és Crist.Gràcies a Déu per aquest preciós misteri, per aquest perfecte pla. Visquem en unitat i harmonia per proclamar la seva glòria.* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana