Corintis- 111 Perfeccionant la santedat

Com que som temple de l'Esperit Sant, hem de sortir d’en mig d’“ells” i no tocar “res d’impur”, diu 2 Corintis 6:16-18*. Qui són “ells”? I a què es refereix quan diu que no toquem res d’impur? Això inclou aquelles coses que ens poden embrutar els pensaments, així com qualsevol persona que ens pot portar cap a accions o actituds que són perjudicials per a nosaltres.El text exposa que si som el temple de l'Esperit Sant de Déu, hem de mantenir el temple pur, lliure d'immundícia. Tot i que la promesa de la presència de Déu a les nostres vides hauria de ser suficient incentiu per mantenir-nos purs, també gaudim en el dia a dia els beneficis d'un cos net i una ment pura.Per això el primer verset del capítol 7 conclou amb la següent exhortació: 'Ja que tenim aquestes promeses, estimats germans, netegem-nos de tota brutícia corporal i espiritual, i completem la nostra consagració en el temor de Déu. 'Aquest procés de perfeccionament de la santedat no és ni lineal ni constant, però sí que ha de ser dinàmic. Un creixement lineal implicaria un augment de santedat sense passos enrere, però la realitat és que hi ha moments a les nostres vides en què fem passos en fals, i retrocedim en el nostre benestar espiritual. Però com veiem al capítol 7 de 2 Corintis, quan això succeeix, podem rebre la correcció directa de la Paraula de Déu,  o a través d'un germà en la fe que ens para en el nostre descens i ens ajuda a enfocar de nou la nostra mirada. Pau els diu al 7:8-9*: 'Perquè, tot i que us vaig contristar amb la meva carta, ara no em sap greu; hi hagué un moment que em va doldre, quan vaig adonar-me que amb aquella carta us havia donat un disgust, si bé no us va durar gaire. Dic que ara me n’alegro, no del fet que us disgustéssiu, sinó del fet que aquest disgust hagi servit perquè canviéssiu d’actitud. I com que fou una pena volguda per Déu, de part nostra no heu rebut cap mal. 'Recorda que Pau els havia escrit per cridar-los l’atenció sobre alguns assumptes. Ells podien haver contestat amb mala actitud i a la defensiva. Però no havia estat així. Pau diu que encara que els va entristir la crida d'atenció, ells havien reaccionat amb penediment, per la qual cosa la tristesa d'haver rebut la reprimenda havia resultat en goig.Al verset 10 Pau contrasta dues possibles reaccions que podem tenir davant de la reprimenda; diu així: 'Perquè la tristesa que ve per voluntat de Déu produeix penediment salvador, que mai no sap greu, que no dol; en canvi, la tristesa del món produeix la mort.'Així que, quan ens desviem del camí, i rebem correcció sigui directament de la Paraula o mitjançant algú que ve a nosaltres amb la veritat de la Bíblia, podem reaccionar amb una tristesa que ens porta al canvi genuí, i que produeix salvació i goig, o podem respondre amb una tristesa que no produeix canvi de direcció, sinó que ens accelera en amargor cap a la destrucció. Els de Corint havien escollit la primera, i havien atès la reprensió de Pau i la direcció de Titus. Això els havia portat en la direcció correcta envers la perfecció de la santedat en Déu.Així com el procés de perfeccionament no és lineal, tampoc no és constant. Hi haurà moments de més creixement, i moments en què el canvi sembla més lent. Hi haurà moments en què experimentem una estirada en el creixement espiritual, i altres temporades en què ens anirem afirmant en el que hem après. Cada creient va al seu ritme i passa per diferents etapes en diferents moments de la seva vida. Alguns acaben de rebre la llavor, altres estan regats, altres ja mostren el fruit d'aquesta temporada de la seva vida i alguns estan en procés de maduració. Cada etapa és necessària i cada etapa es repeteix en diferents moments de vida.  Aquest creixement, sempre ha de ser dinàmic. Què vol dir això? Que no s'atura, que no s'estanca. Quan no hi ha activitat a la nostra vida espiritual, quan no hi ha ni creixement, ni enfortiment, aquí és quan hi ha perill que en realitat no hi hagi vida. La vida cristiana ha d'evidenciar un procés de perfeccionament de santedat. Demanem a Déu que ens ajudi a identificar l'estat en què estem i amb la Seva ajuda, a començar a avançar en el procés.*BEC: Bíblia Evangèlica Catalana