Corintis- 96 Tot es contagia

Com vèiem a la reflexió anterior, la ciutat de Corint no era un exemple de moralitat.Ser un cristià a Corint no era més fàcil que ser un cristià avui dia. La immoralitat era tan gran que havia calat fins a l'interior de l'església de Crist.En els primers tres versets del capítol 3, Pau els parla sincerament, de com els havia de tractar com a nadons, perquè encara no podien mastegar: Els diu: “Per tant, jo, germans, no us vaig poder parlar com a espirituals, sinó com a carnals, com a cristians infantils. Us he nodrit amb llet i no amb menjar sòlid, perquè llavors no estàveu prou capacitats; i tampoc no n’esteu ara, perquè encara sou carnals. En efecte, mentre hi ha entre vosaltres enveges i dissensions, no demostreu que sou carnals amb el comportament propi de l’home natural?” 1 CORINTIS 3:1-3*.Pau els crida l'atenció perquè sembla que no han madurat en la fe. Era normal que al principi, quan va compartir amb ells la Paraula i van creure, tinguessin la maduresa d'un nadó, necessitant ser alimentats amb llet espiritual i no amb carn. Però havent passat el temps, aquests creients encara necessitaven la llet, i no semblaven haver avançat. Mostraven senyals de carnalitat, quan havien d'anar transformant-se per l'Esperit, de glòria a glòria, arribant a ser més com Crist. La seva immaduresa i carnalitat eren evidents per la gelosia i dissensions que hi havia entre ells.A més de les dissensions i divisions, l'església de Corint també pecava d'una tolerància que no agradava a Déu. Segurament a Corint, com avui dia, la tolerància es veia com una cosa positiva, però els creients no havien de tolerar allò que Déu havia qualificat d'immoral.Hem de respectar cada ésser humà, encara que no estiguem d'acord amb les seves opinions o estils de vida, però no hem de tolerar, o acceptar, les seves accions, i encara menys apropiar-les a les nostres vides.Al capítol 5 Pau ha de tractar el tema de la immoralitat personal que igualava i sobrepassava el que practicaven al poble: “Per tot arreu se sent parlar d’un cas d’immoralitat que hi ha en la vostra comunitat, d’una tal immoralitat que no es troba ni entre els pagans; fins al punt que un fa vida amb la muller del seu pare.” 1 CORINTIS 5:1*L'església de Corint estava permetent les pràctiques immorals d'alguns a la congregació i fins i tot se sentien orgullosos de com eren de tolerants. És en aquest context que Pau pronuncia “No és pas bona aquesta suficiència vostra. ¿No sabeu que un bocí de llevat fermenta tota la pasta? Netegeu-vos del llevat del passat, per tal que sigueu una pasta nova, perquè també vosaltres sou sense llevat, atès que el Crist, la nostra pasqua, ja ha estat immolat.” 1 CORINTIS 5:6-7*.Amb aquest text els adverteix que una vida de pecat evident que es permet a la congregació pot arribar a contagiar-ne d'altres, que poden pecar excusant-se per l'exemple dels qui estan en desobediència a Déu. Una mica de llevat podia afectar tota la massa. És per això que els diu que no han de consentir el pecat, sinó confrontar-lo perquè hi hagi penediment i reconciliació. I si la persona insisteix en el seu pecat, han de separar-se del qui insisteix a viure una vida de pecat.Curiosament, quan els diu al text que no s'ajuntin amb els pecadors, no els està parlant de persones del seu barri o familiars, sinó que els diu: “En la meva carta us deia que no tinguéssiu tractes amb la gent llicenciosa; no em referia a tots els llicenciosos d’aquest món en general, ni als usurers, lladres o idòlatres, altrament us caldria sortir del món. Ara bé, jo us advertia que no tinguéssiu tractes amb ningú, tot i que tingui el tractament de germà, si és llibertí, usurer, idòlatra, difamador, embriac o lladre; amb homes d’aquesta mena no heu de compartir-hi ni la taula.” 1 CORINTIS 5:9-11*Pau deixa clar que qui jutja cadascú és Déu, però quan ens ajuntem en congregació per adorar Déu, hem d'esperar dels qui professen Déu que actuïn d'acord amb les lleis de Déu.Tot es contagia, per tant, cerca la comunió cristiana amb aquells que volen agradar a Déu. No esperis que siguin perfectes, perquè només Déu ho és. Però com a creients hem d'anar mostrant una maduresa creixent i un desig d'agradar a qui ens va donar la vida.* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana