David Murray (Sketches of Tokyo) & Mark Turner ( Lathe of Heaven)

Dos músics intensos i amb una flexibilitat que els ha permès moure’s amb tota naturalitat des d’el Jazz més clàssic fins a terrenys pròxims a l’avantguarda. El pianista John Hicks neix el 1941, arriba al Jazz en plena època Hard Bop i com “quasi tothom” formarà part dels Jazz Messengers de l’Art Blakey, allà tocarà amb els Lee Morgan, Fredie Hubbard etc…, posteriorment acompanyarà en molts directes a la cantant Betty Carter, formarà el seu propi trio, pianista habitual de la Mingus Dinasty Band i en els últims anys de la seva carrera farà una serie de gravacions-homenatge a la música dels Billy Strayhorn, Earl Hines, Mary Lou Williams, … ha quedat algun dubte de la seva flexibilitat ?. El saxo tenor i excel.lent intèrpret del clarinet baix David Murray és quinze anys més jove, neix el 1955, quan comença a tocar el Hard Bop ja es historia, el que “es porta” en aquells moments es l’avantguarda i aquests seran els seus inicis, en realitat l’ us que fa el David Murray dels elements de l’avantguarda estan més en la forma i l’estricta interpretació tècnica de l’instrument que en el fons , allà hi son el Gospel, el blues, els Webster, Hawkins … Escoltarem ara el disc "Sketches of Tokyo" del 1985, un duet entre aquest dos músics i poc hem de dir, es un d’aquests discs que s’explica tot sol … Aquest es el primer disc que grava el saxo tenor Mark Turner com a líder, des de l’any 2001. Tots aquests anys com a sideman de luxe participant en discs i gravacions a nom de músics com l’ Edward Simon, Seamus Blake, Lee Konitz ( un disc excel.lent el ”Paralells”), Joshua Redman, Kurt Rosenwinkel, Enrico Rava, Tom Harrell, …, fins que el 2013 decideix tornar a gravar com a líder aquest “Lathe of Heaven” que va ser la base de la seva actuació (((( MARK TURNER al CONSERVATORI del LiCEU )))), una de les millors d’aquesta 46éna edició i aquí unes FOTOS del CONCERT … Un quartet de luxe: Avishai Cohen un trompetista imaginatiu, elegant i de gran precisió tímbrica, Marcus Gilmore un brillant i molt cooperatiu bateria i un contrabaixista ”diferent”, el Joe Martin. Destacades composicions del Turner, perfectes els solos, els diàlegs i els intercanvis entre trompetista i tenor, els fons que es fan l’un a l’altre … tot això amb una lluminosa aportació de la rítmica. Un bon disc i encara millor concert !!!